Salta al contingut principal

Teresa Forcades demana no reconèixer el deute extern/Teresa Forcades pide no reconocer la deuda externa





Teresa Forcades és monja benedictina, metgessa i teòloga. Té un doctorat en salut pública i un altre en teologia fonamental sobre la trinitat i el concepte de persona. Es va fer molt coneguda fa un parell d'anys per les seves opinions crítiques sobre la grip A, però aquest és només un dels temes sobre els quals resulta fascinant parlar amb ella. Entre les seves publicacions recents, Els crims de les grans companyies farmacèutiques (Quaderns CiJ 141), la Trinitat, avui (Abadia de Montserrat, 2005) i La teologia feminista en la història (Fragmenta, 2007). Vicepresidenta de l'Associació Europea de Dones en la Investigació Teològica (ESWTR) (www.eswtr.org/es) (està retirada) Les aportacions de Teresa són conegudes en els seus escrits i en la seva accessible -i molt recomanable



Teresa Forcades demana no reconèixer el deute extern
La monja benedictina denuncia que s'està desmantellant l'estat del benestar que 'ha costat sang i revolucions en el segle XX'

La monja benedictina del Monestir de Sant Benet de Montserrat, Teresa Forcades, ha demanat portar els polítics a la justícia per la crisi econòmica com s'ha fet a Islàndia i ha proposat 'fer el mateix que Correa a l'Equador: investigar el deute extern i no pagar el que sigui il.legítim'. Forcades denuncia que s'està desmantellant l'estat del benestar 'per una onada neoliberal' que 'ha costat sang i revolucions en el segle XX' i es pregunta 'si ens permetem mentalment pensar en una alternativa al capitalisme'. Per Forcades, 'el lliure mercat és una fal·làcia que oculta qui i on es regula'.
Forcades ha fet aquestes declaracions en el transcurs de la conferència inaugural de la 23 Trobada empresarial al Pirineu que es fa avui i demà a la Seu d'Urgell.
Mercat
'Qui pren les decisions? Qui regula a qui les pren? Qui les coneix? Qui té la responsabilitat d’aquestes decisions? La fal·làcia del lliure mercat amaga on i qui les regula. És un eufemisme o una burla parlar de llibertat en el mercat. Les grans empreses que es deslocalitzen cada dia ho tenen més fàcil per operar a nivell internacional, mentre que els treballadors no, cada dia tenen lleis d’immigració més estrictes i tenen el moviment més controlat. No formen part els treballadors del mercat en aquest sentit ampli? Es pot considerar doncs lliure aquest mercat si no contempla tots els seus membres?'
Marc capitalista
'Fins fa poc parlàvem de capitalisme salvatge als EUA, però a Europa es parlava de capitalisme de l’estat del benestar. El benefici no pot ser l’últim marc de presa de decisions perquè això no crea relacions igualitàries, provoca diferències entre rics i pobres. No tothom neix amb la mateixa intel·ligència, talents o oportunitats. En el marc del capitalisme salvatge, la societat no té responsabilitat per compensar-ho. Les compensacions de l’estat del benestar, que han costat sang i revolucions durant el segle XX, s’estan desmantellant en els últims anys d’ofensiva neoliberal.'
'Elements com l'ensenyament, la salut, l'habitatge i l'alimentació haurien de quedar al marge de l’especulació', ha dit Forcades, i ha defensat que 'el millor sistema no és el que té com a objectiu la maximització del benefici sinó la germanor'. 'Les 500 empreses més grans del planeta tenen un benefici que equival al 51% de la riquesa del món', ha afegit.
Antropologia i capitalisme
'Una persona pot crear una empresa i d’altres persones poden treballar per a aquesta persones. Una persona ven part de la seva capacitat de treball a través d’un contracte a un empresari i aquest últim té un benefici i gaudeix del dret del marge de benefici. Des d’un punt de vista antropològic això provoca una anàlisi: Què ocorre amb la relació contractual quan falla l’ètica?'
Albert Om i Teresa Forcades, en un moment d''El Convidat' 


castellano


Teresa Forcades es monja benedictina, médica y teóloga. Tiene un doctorado en salud pública y otro en teología fundamental sobre la trinidad y el concepto de persona. Se hizo muy conocida hace un par de años por sus opiniones críticas sobre la gripe A, pero ése es sólo uno de los temas sobre los que resulta fascinante hablar con ella. Entre sus publicaciones recientes, Los crímenes de las grandes compañías farmacéuticas (Cuadernos CiJ 141), La Trinitat, avui (Abadía de Montserrat, 2005) y La teología feminista en la historia(Fragmenta, 2007).
Vicepresidenta de la Asociación Europea de Mujeres en la Investigación Teológica (ESWTR) , es un referente en teología feminista,( (www.eswtr.org/es) (está retirada)
Las aportaciones de Teresa son conocidas en sus escritos y en su accesible –y muy recomendable- web (http://www.benedictinescat.com/mont...).(ha sido retirada)



Teresa Forcades pide no reconocer la deuda externa
La monja benedictina denuncia que se está desmantelando el estado del bienestar que ha costado sangre y revoluciones en el siglo XX '



La monja benedictina del Monasterio de Sant Benet de Montserrat, TeresaForcades, ha pedido llevar a los políticos a la justicia por la crisis económica como se ha hecho en Islandia y ha propuesto 'hacer lo mismo que Correa en Ecuador: investigar la deuda externo y no pagar lo que sea ilegítimo '. Forcades denuncia que se está desmantelando el estado del bienestar 'por una ola neoliberal' que 'ha costado sangre y revoluciones en el siglo XX' y se pregunta 'si nos permitimos mentalmente pensar en una alternativa al capitalismo'. Para Forcades, 'el libre mercado es una falacia que oculta quién y dónde se regula'.
Forcades ha hecho estas declaraciones en el transcurso de la conferencia inaugural de la 23 Encuentro empresarial en el Pirineo que se hace hoy y mañana en la Seu d'Urgell.
Mercado
'¿Quién toma las decisiones? ¿Quién regula a quién las toma? ¿Quién las conoce? ¿Quién tiene la responsabilidad de estas decisiones? La falacia del libre mercado esconde dónde y quién las regula. Es un eufemismo o una burla hablar de libertad en el mercado. Las grandes empresas que se deslocalizan cada día lo tienen más fácil para operar a nivel internacional, mientras que los trabajadores no, cada día tienen leyes de inmigración más estrictas y tienen el movimiento más controlado. No forman parte los trabajadores del mercado en este sentido amplio? Se puede considerar pues libre este mercado si no contempla todos sus miembros? '
Marco capitalista
'Hasta hace poco hablábamos de capitalismo salvaje en EEUU, pero en Europa se hablaba de capitalismo del estado del bienestar. El beneficio no puede ser el último marco de toma de decisiones para que esto no crea relaciones igualitarias, provoca diferencias entre ricos y pobres. No todo el mundo nace con la misma inteligencia, talentos u oportunidades. En el marco del capitalismo salvaje, la sociedad no tiene responsabilidad por compensarlo. Las compensaciones del estado del bienestar, que han costado sangre y revoluciones durante el siglo XX, se están desmantelando en los últimos años de ofensiva neoliberal. '
Elementos como la enseñanza, la salud, la vivienda y la alimentación deberían quedar al margen de la especulación ', dijo Forcades, y defendió que' el mejor sistema no es lo que tiene como objetivo la maximización del beneficio sino la hermandad '.'Las 500 empresas más grandes del planeta tienen un beneficio que equivale al 51% de la riqueza del mundo', añadió.
Antropología y capitalismo
'Una persona puede crear una empresa y de otras personas pueden trabajar para esta personas. Una persona vende parte de su capacidad de trabajo a través de un contrato a un empresario y este último tiene un beneficio y goza del derecho del margen de beneficio. Desde un punto de vista antropológico esto provoca un análisis: ¿Qué ocurre con la relación contractual cuando falla la ética? '






Extraido de  vilaweb.


Notícies




fotos de internet, serán retiradas a petición.

Comentaris

Me parece fantástico Josep, tu post de hoy sensacional, esa monja me cae de maravilla...!!!
Con un par de C...
Un abrazo y muchas gracias Josep.
Un petó Mari Trini.
Tot Barcelona ha dit…
Es una mujer inteligente...como hay pocas...salut
Hada Isol ♥ ha dit…
Deuda externa,la de sogas al cuello que nos han puesto en esta parte del mundo debido a eso,aqui siempre se pagaba los intereses de la dueda y esas deudas no bajaban debido a eso,es en nuestro caso el cuento de nunca acabar,ella tiene razón,cuando se está en crisis pagar deudas no es lo mejor,no se como se hace para salir pero supongo que hay personas preparadas para ello,lo que pása es que esas personas por lo general no son citadas a la hora de pensar en soluciones,un abrazo Josep!

Entrades populars d'aquest blog

hasta otro día.....

 A veces la vida te sorprende, no avisa, o si avisa no queremos ver los indicios de  una enfermedad que no me ganará, -pero si que alguna batalla hará suya- entonces tienes que coger las riendas y emprender otro camino,aunque sea por poco tiempo y llenarlo de cosas que no quisieras para nada ni nadie, y que te hagan seguir sintiéndote vivo. Hace más de dos años y medio comencé   este blog con un entusiasmo desbordado, yo que partía de la nada. De la mano de Susi , fui indagando en este mundillo: Desde aquel momento he tenido muchos maestros. Para mi, más de dos años y medio son toda una vida en Internet. He aprendido y crecido con este blog. Gracias a él tengo amigos de los cuales me siento muy orgulloso, y debo agradecer todas las visitas y comentarios que he recibido y que lo han llenado de vida. Pero hoy ha llegado a su fin por un tiempo, no se si largo o corto.... Hace tiempo que lentamente lo iba dejando, en silencio, pensando que no hacía falta dejarlo aunque...

Així és la vida / Así es la vida

Recordo un llibre que tenia fa bastants anys enrera, i el trobo a falta més que mai perquè ara ells, els meus néts, el llegirien. És el que té compartir-lo amb un o altre durant anys, al final desapareix. Parlo del llibre de Charlie Brown, en Carlitos . És L'autotortura d'en Charlie Brown enfrontat al fracàs constant.   És divertit d'una manera amarga, amb   les inseguretats dels nens, alegra i preciós, tot alhora. El meu Carlitos segueix sent un nen genial, no en tinc cap dubte. I no té res a veure en el fet que un bon dia m'enamorés de la Mafalda. En Carlitos és un nen diferent de la Mafalda. Ell era inquiet i nerviós.   En Carlitos li passaven coses com aquestes. Es presentava en algun concurs -del que fos- (posem un “Gran Dictat” per exemple), i si perdia, tornava a casa amb el cap cot, amb un amic i l' Snoopy . Ja no volia sortir de casa, i si és ficava al llit tampoc en volia sortir. I quan en sortia, s'adonava sempre qu...