Salta al contingut principal

hostia, que susto!





Que susto me has dado querido esposo, por un momento pensé que teníamos que devolver toda nuestra fortuna que tan poco nos ha costado de conseguir. Venga, coge el maletín y vamos a estas islas…
Y que no se repita!

Comentaris

María ha dit…
Jajajjaja muy bueno amigo amigo Josep, muy bien acopladas las letras a esta imagen, y además con una gran actriz.

Un beso.
Eastriver ha dit…
Josep, avui sí que m'has fet riure, amb aquesta acidesa. Qui és aquesta senyora? La dona de qui? (Té tants candidats, jajaja)
Josep ha dit…
Jajajaja. Bueno María ahora ya sabes que soy rico. Lo que no te diré es en que isla lo llevo!!!!

Un beso
Josep ha dit…
Jo encara estic rient ara, Ramon. Ha estat com un amor a primera vista. Tot ha estat veure a aquesta senyora que sembla haver sortit dels germans Marx com passar-me pel cap el senyor Millet i de la seva senyora mare.

La vie est belle, Ramon.
zel ha dit…
Riure, sí, si no fos que fa pena...
Tamara ha dit…
jajajaaja y esto? no me lo esperaba, pero si quieres coge el maletín y nos vamos jejejej.

Un besazo.
Tot Barcelona ha dit…
molt bó ¡¡¡ salut
Hola Josep, bon día y bon diumenge.
Un regalito dedicado a tí.
Muy bueno, me ha hecho reir ...!!!

http://mtvo-lasmentiras.blogspot.com.es/2012/06/poblenoudedicado-mi-amigo-sr-josep.html

UN PETÓ...!!!
Anònim ha dit…
jajajajajjaaj Josep, qué ben ideat t'ha quedat. Ja tens raó ja, per desgràcia són molts els que em penso ho estàn fent i el que passarà és que aviat es quedaràn sense illes.
Josep ha dit…
Zel, ja que no és per riure, més aviat és per plorar, però permet-me que per un dia ho faci. Ja saps que els altres 364 dies són per recordar-me de tots plegats. Bé, tu ja saps com penso.

Un petó
Josep ha dit…
Tamara cuando quieras nos damos a la fufa, nada más tienes de decir el dia y la hora. Venga, sincronicemos los relojes....

Un petó.
Josep ha dit…
Miquel, creo que si que está bien. Solo hay un pequeño detalle. Esto ni me ha pasado por la cabeza siendo joven, todo lo contrario. Asi que creo que menos lo haria hoy, a no ser que lo repartiera para los necesitados. Y esto no es una medalla.

Salut.
Josep ha dit…
Mari Trini, si te ha hecho reir ya estoy contento. Ojalá nosotros tubiesemos esta pasta, verdad? nosotros si que sabriamos como utilizarlo, no estos chorizos.
Gracias por lo de poble Nou.

Un petó.
Josep ha dit…
Fugaz ens fa molta gràcia, i segurament la té, jo mateix ric gairebé cada dia amb les tires còmiques dels diaris o del Jueves. Crec que ha vegades no cal llegir la notícia, només amb veure l'acudit ja està bé. Però Zel té raó, tots sabem els diners que se'n porten i només en parlém entre el grup d'amics, o aquí mateix, i no diem res més, però tot això ho estem pagant tots nosaltres, i també els nostres fills, hi ha aquest pas els nostres néts perquè això no s'acaba aquí.
Si mires el post anterior a aquest veuràs uns dibuixos molt ben parits: "la realitat contradictòria" .. Cada un d'ells gela la sang perquè qui ho vulgui entendre sap que podem estar així com ells en qualsevol moment.

Bé estimada amiga, tornant a la broma. Ara només cal que triïs l'illa. No diguis Eivissa, perquè allà està la Didi, que és tan honrada com nosaltres i no ens deixarà entrar.
Ah!, esperat de aquí una estona a Grècia, ja vores tu....

un petó
Abuela Ciber ha dit…
Pase a saludarte y dejarte buenos deseos para la semana que se inicia

Cariños

Frase de la semama:
El optimista cree en los demás y el pesimista sólo cree en sí mismo.

Gilbert K. Chesterton.
Escritor inglés

Entrades populars d'aquest blog

hasta otro día.....

 A veces la vida te sorprende, no avisa, o si avisa no queremos ver los indicios de  una enfermedad que no me ganará, -pero si que alguna batalla hará suya- entonces tienes que coger las riendas y emprender otro camino,aunque sea por poco tiempo y llenarlo de cosas que no quisieras para nada ni nadie, y que te hagan seguir sintiéndote vivo. Hace más de dos años y medio comencé   este blog con un entusiasmo desbordado, yo que partía de la nada. De la mano de Susi , fui indagando en este mundillo: Desde aquel momento he tenido muchos maestros. Para mi, más de dos años y medio son toda una vida en Internet. He aprendido y crecido con este blog. Gracias a él tengo amigos de los cuales me siento muy orgulloso, y debo agradecer todas las visitas y comentarios que he recibido y que lo han llenado de vida. Pero hoy ha llegado a su fin por un tiempo, no se si largo o corto.... Hace tiempo que lentamente lo iba dejando, en silencio, pensando que no hacía falta dejarlo aunque...

Així és la vida / Así es la vida

Recordo un llibre que tenia fa bastants anys enrera, i el trobo a falta més que mai perquè ara ells, els meus néts, el llegirien. És el que té compartir-lo amb un o altre durant anys, al final desapareix. Parlo del llibre de Charlie Brown, en Carlitos . És L'autotortura d'en Charlie Brown enfrontat al fracàs constant.   És divertit d'una manera amarga, amb   les inseguretats dels nens, alegra i preciós, tot alhora. El meu Carlitos segueix sent un nen genial, no en tinc cap dubte. I no té res a veure en el fet que un bon dia m'enamorés de la Mafalda. En Carlitos és un nen diferent de la Mafalda. Ell era inquiet i nerviós.   En Carlitos li passaven coses com aquestes. Es presentava en algun concurs -del que fos- (posem un “Gran Dictat” per exemple), i si perdia, tornava a casa amb el cap cot, amb un amic i l' Snoopy . Ja no volia sortir de casa, i si és ficava al llit tampoc en volia sortir. I quan en sortia, s'adonava sempre qu...