Recordo un llibre que tenia fa bastants anys enrera, i el trobo a falta més que mai perquè ara ells, els meus néts, el llegirien. És el que té compartir-lo amb un o altre durant anys, al final desapareix. Parlo del llibre de Charlie Brown, en Carlitos . És L'autotortura d'en Charlie Brown enfrontat al fracàs constant. És divertit d'una manera amarga, amb les inseguretats dels nens, alegra i preciós, tot alhora. El meu Carlitos segueix sent un nen genial, no en tinc cap dubte. I no té res a veure en el fet que un bon dia m'enamorés de la Mafalda. En Carlitos és un nen diferent de la Mafalda. Ell era inquiet i nerviós. En Carlitos li passaven coses com aquestes. Es presentava en algun concurs -del que fos- (posem un “Gran Dictat” per exemple), i si perdia, tornava a casa amb el cap cot, amb un amic i l' Snoopy . Ja no volia sortir de casa, i si és ficava al llit tampoc en volia sortir. I quan en sortia, s'adonava sempre qu...
Comentaris
Te mando un abrazo,disfruté mucho este ratito aqui.
Las fotos son preciosas.
Gracias por dejarlas.
Un beso.
COMO YA VERAS HE REANUDADO LA VIDA EN SOCIEDAD, DEJANDO MIS HUELLAS GATUNAS POR LOS TEJADOS DE LOS AMIGOS.
UN ABRAZO Y FELIZ COMIENZO DEL OTOÑO.
Que bonito es Banyoles!
Tengo recuerdos muy bonitos de este lugar, pues cuando era niña pasábamos las vacaciones de Semana Santa. Entonces Banyoles no era como ahora, era mucho más bonito, más natural.
Después, ya de mayor he seguido yendo, a pasar el día o solo unas horas.
Una abraçada, Josep
Porqué no nos vamos un día de estos a Banyoles??
Estaría bien!
Susi
A Mili le conté que la llamaste guapa y se puso contenta!
Un beso y feliz otoño.