Recordo un llibre que tenia fa bastants anys enrera, i el trobo a falta més que mai perquè ara ells, els meus néts, el llegirien. És el que té compartir-lo amb un o altre durant anys, al final desapareix. Parlo del llibre de Charlie Brown, en Carlitos . És L'autotortura d'en Charlie Brown enfrontat al fracàs constant. És divertit d'una manera amarga, amb les inseguretats dels nens, alegra i preciós, tot alhora. El meu Carlitos segueix sent un nen genial, no en tinc cap dubte. I no té res a veure en el fet que un bon dia m'enamorés de la Mafalda. En Carlitos és un nen diferent de la Mafalda. Ell era inquiet i nerviós. En Carlitos li passaven coses com aquestes. Es presentava en algun concurs -del que fos- (posem un “Gran Dictat” per exemple), i si perdia, tornava a casa amb el cap cot, amb un amic i l' Snoopy . Ja no volia sortir de casa, i si és ficava al llit tampoc en volia sortir. I quan en sortia, s'adonava sempre qu...
Comentaris
Feliz fin de semana
Con cariño
Mari
Muy buen post!
Bun fin de semana! una abraçada!
¿Qué tal va todo,amigo?Abrazos
Sincerament, cada cop es pitjor la imatge (ja deteriorada per cert) que donen de la esglèsia i tanta parfernàlia.
Petons!
Si sólo se aplicasen el cuento ellos mismos cuántas vidas se salvarían¡¡
¿No es un poco incongruente que prohiban el preservativo por un lado y pretendan proteger la vida por otra?
Gracias por tus comentarios, son de lujo.
Un abrazo primaveral, que ya huele a playa¡¡
Un abrazo