El temps passa volant!

Una idea que va començar amb un concert solidari Organitzar un concert solidari. Aquest va ser el projecte de final de batxillerat de l'Ariana Benade i dues companyes. Però, en ple muntatge del concert, l'Ari va recaure de la leucèmia i tot plegat va agafar un nou sentit. Un cop recuperada, amb el suport de la seva mare, l'Àngela, decideixen donar més volada al projecte. Demanen als metges què poden fer. Què necessiten els malalts de leucèmia. L'equip del Clínic els planteja apostar per fer realitat la teràpia CART a Barcelona i per reforçar la unitat d'atenció domiciliària per a pacients oncològics. Amb la col·laboració de l'hospital i de diverses empreses implicades neix el projecte ARI (Assistència Recerca Intensiva). El punt de partida per difondre el projecte serà un concert de Love of Lesbian a la sala Luz de Gas el pròxim dia 25. També recapten donacions (consulteu a projecteari.com) . L'Ariana té 18 anys i en fa gairebé cinc que li va...

Ara -i ja fa massa anys- que mirem d'ajornar i soterrar sota una allau de trivialitats, de ximpleries en forma d'excuses i pretextos importants les poques coses fonamentals de la nostra vida, sigui en l'àmbit personal o el col·lectiu, ens has posat, Eva Piquer , el dit a la llaga. A tots, o a gairebé tots. Perquè la veritat és que pocs de nosaltres pot dir honradament que aquestes reflexions no van amb ell. Probablement tots i cadascú ens sentim interpel·lats per elles, en un aspecte o l'altre. Estem, inconscientment, donant pas a la mort, filla de la resignació, hereva al seu torn de la indolència i la mandra de pensar que hem acabat per instaurar en la nostra "normalitat" Gràcies Eva, per fer-nos-hi pensar. Ara sí que és veritat que algú ho havia de dir. Ja viurem quan ens hàgim mort   Eva Piquer Catorze. Cultura viva, 14 Enceto la novel·la El dia del cérvol,de Marina Espasa. La narradora fa setmanes que ha de portar la moto al ...

Una imatge d'UBÚadella / GATARO Quina gràcia!! Albert Boadella es posava sempre contra tot " Quisqui ", i nosaltres anàvem a veure'l perquè era descarat, i feia tot allò que a fer un artista: provocar, posar-se contra el poder i no deixar que es facis deus. Que divertit era aquell " UBÚ PRESIDENT" en què es ficava amb el Jordi Pujol. Que divertida aquella obra què es ficava amb  Felipe González, i contra els socialistes en general, o almenys amb la majoria. Però a vegades la vida dóna molts toms i tota l'admiració cau a bocins. Ara un grup teatral de Barcelona ha organitzat un " UBÜadella " i el que criticava passa a ser criticat. Ah!, però ara el crític Boadella ja no defensa la necessitat de criticar i riures de tothom. Ara critica amb una ferocitat digne dels pitjors dels bitxos a tots aquells que ironitzen sobre ell. No, no, jo no el critico per haver-se fet del PP, ell té tot el dret de fer-se de qui vulgui. Si ara h...

  El proper 1 de febrer es compliran quaranta anys d’una de les fotografies més emblemàtiques de la Transició. És la imatge que el fotoperiodista Manel Armengol va prendre el 1976 al Passeig de Sant Joan quan cobria una manifestació pacífica –sota el lema Llibertat, Amnistia, Estatut d’Autonomia i organitzada per l’Assemblea de Catalunya– que va ser reprimida violentament per la policia. Aquelles fotografies, censurades a Espanya, van veure la llum en prestigiosos diaris i revistes de l’estranger com The New York Times, Paris-Match o Time. A dia d’avui, però, aquella fotografia, així com la resta de l’arxiu d’Armengol, esperen un destí incert mentre el seu autor calcula amb neguit els dies que resten perquè es faci efectiu el desnonament del pis de Barcelona on ha passat els darrers vint anys de la seva vida. Un cop més, la crisi deixa a la cuneta a un dels referents del periodisme català. Nascut a Badalona al 1949, Manel Armengol era un periodista de formació q...