El temps passa volant!

Foto: Care Norway "Una cosa porta a l'altra. Darrere de cada broma hi ha una dosi de veritat.  "Naixeré nena, estimat pare. Sisplau, fes tot el que puguis perquè aquest no sigui el perill més gran de tots". L'entitat noruega Care Norway ha difós aquest vídeo de cinc minuts per conscienciar sobre les moltes agressions que pateixen encara avui les dones pel sol fet de ser dones. TRADUCCIÓN Foto: Care Norway "Una cosa lleva a la otra. Detrás de cada broma hay una dosis de verdad.   "Naceré niña , querido padre. Por favor, haz todo lo que puedas para que este no sea el mayor peligro de todos". La entidad noruega Care Norway ha difundido este vídeo de cinco minutos para concienciar sobre las muchas agresiones que sufren aún hoy las mujeres por el solo hecho de ser mujeres. Siempre procuro dar la referencia editorial, y espero que se entenderá que lo hago desde la admiraci...

El periodista i escriptor Joan Barril va morir el 13 de desembre de 2014, ara fa un any. El recordem amb 14 reflexions seves. 1.  «Fer les coses a casa i amb les nostres pròpies mans significa una bandera contra la mala industrialització i l'amoralitat del fer servir i llençar.» 2.  «El petó no es roba. El petó se sembra i creix. El petó llargament somiat ens fa sentir el gust de les platges després de la soledat. El petó té gust i l'identificaríem entre molts altres petons. De petons se'n fan molts, però hi ha petons extraordinaris que no es busquen, sinó que es troben.» 3.  «L'amor etern no té sentit, perquè l'amor ve quan ve i se'n va quan se'n va. Ens cau al damunt com una pluja tropical i se'ns esmuny d'entre els dits quan volen retenir-lo. L'eternitat està renyida amb la mateixa idea de l'amor... l'amor ha de brollar en el desert sentimental de la vida quotidana.» 4. «La vida és com el tren. Quan anem en tren...

La veu de Neus Català , supervivent d’un camp d’extermini nazi , és un testimoni de lluita contra l’oblit d’una de les atrocitats humanes més impactants. Infermera, i comunista de vocació (durant la Guerra Civil va formar part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya), el 1939 va creuar la frontera amb 182 nens orfes i es va instal·lar a França, on el 1943 va ser denunciada als nazis. D’allà va ser deportada al campament de Ravensbrück, i més endavant al de Flossenburg, fins que va ser alliberada. Aquest any, amb motiu dels cent anys de naixement de Neus Català i en reconeixement de la seva lluita, ha rebut la Medalla d’Or de la Generalitat. “Vull veure-ho tot. Veure per poder-ho explicar. Explicar a tothom el que els meus ulls han vist.Perquè és un deure. Perquè he sobreviscut i tinc un deure moral vers les dones, les grans oblidades, que van morir als camps de la mort. El meu pare em deia de petita: «No abaixis mai els ulls per ningú, mai». Ho vaig voler ...