El temps passa volant!

Amb aquest post recollit de la revista Catorze.cat i escrit per Eva Piquer, voldria dir-vos que estaré uns dies sense escriure tant, precisament perquè el voldria dedicar a escriure uns contes i històries per les persones amb Discapacitat Intel·lectual . També amb paralisi cerebral   Treballs fets per ells i cedits a la Biblioteca de Balsareny  LLIBRE:   La caiguda. Memòries d'un pare en 424 passes   He entrat en un llibre i, al cap d'una hora llarga, n'he sortit millor: més feliç, més sàvi, més reconciliat amb l'existència. Allò que passa quan una lectura t'atrapa i t'enriqueix i et fa volar i et fa plorar i et fa aplaudir en silenci. El títol del llibre, va: La caiguda. Memòries d'un pare en 424 passes , del brasiler Diogo Mainardi.   El fill gran de Mainardi té paràlisi cerebral. Aquesta és la certesa a partir de la qual son pare arrenca a caminar. Pas a pas, com en Tito. Construint un relat circular, com la hi...

Recordo un llibre que tenia fa bastants anys enrera, i el trobo a falta més que mai perquè ara ells, els meus néts, el llegirien. És el que té compartir-lo amb un o altre durant anys, al final desapareix. Parlo del llibre de Charlie Brown, en Carlitos . És L'autotortura d'en Charlie Brown enfrontat al fracàs constant.   És divertit d'una manera amarga, amb   les inseguretats dels nens, alegra i preciós, tot alhora. El meu Carlitos segueix sent un nen genial, no en tinc cap dubte. I no té res a veure en el fet que un bon dia m'enamorés de la Mafalda. En Carlitos és un nen diferent de la Mafalda. Ell era inquiet i nerviós.   En Carlitos li passaven coses com aquestes. Es presentava en algun concurs -del que fos- (posem un “Gran Dictat” per exemple), i si perdia, tornava a casa amb el cap cot, amb un amic i l' Snoopy . Ja no volia sortir de casa, i si és ficava al llit tampoc en volia sortir. I quan en sortia, s'adonava sempre qu...