El temps passa volant!

                  Segueix estan d'actualitat la cançó deLa Trinca ....   LA CONSTI DEL DISC "PEL BROC GROS" DEL 1979 Segons la constitució Espanya és una nació "llena de gracia y de sal" que té el mar a un cantó i a l'altre Portugal. Són ciutadans espanyols lladres i guàrdies civils, capellans, frares i monges, "carajillos" i taronges, mantecados i pernils. I també diuen que ho són l'Agustina de Aragón, el "Cipote" d'Archidona, el Futbol Club Barcelona i l'Estàtua d'en Colon. I ara aquest país, que consti, que consti, si no va pitjor, anirà millor perquè ja tenim la "consti", la "consti", perquè ja tenim la constitució. Els obrers en general podran fer vaga legal sempre i quan es garanteixi que mai no s'interrompeixi la jornada laboral. Per mirar d'erradicar aquesta absurda mania no podrà cap ciutadà torturar cap policia ni que vagi de paisà. I ara aquest país... Espanya no és di...

  Aquesta senyora que veuen aquí no tenia ni idea de cap tipus de gestió sanitària, ha quedat sobradament demostrat al llarg del temps. Però és que aquest senyor que entre ara tampoc: ni remota idea, ni cap experiència. Res! Sempre m'ha costat entendre que posin de ministre a algú completament aliè al que ha de gestionar: sempre he pensat que la primera condició és que els ministres entenguessin una mica del tema del qual s'han d'ocupar. Al marge de la meva modesta opinió sobre la competència de l'anterior ministra, senyora Ana Mato, sí que voldria constatar que a la mateixa li cap al trist mèrit d'haver atemptat contra un dels pilars que feien la nostra sanitat exemplar: la seva universalitat. I a vostè només li demano un desig i un prec: que faciliti que els professionals sanitaris puguin atendre els seus pacients amb la dignitat que requereixen. Tampoc demano gaire. Però bé, una cosa és el sentit comú i una altra la política tal com l'entenen tot...

  Señor Gregorio Morán. Ya se que usted escribe los sábados en La Vanguardia, esto no se me pasa por alto, pero la verdad es que este es el día de la semana que estoy más ocupado. Nada, cuatro tonterías, pero me gusta hacerlas, y lo que hago menos o no hago es leer el periódico, como mucho algo del ARA, y nada más. Pero hoy en la biblioteca he cogido este periódico atrasado solo para leerlo a usted. Ya se que nunca será al revés, entre usted y yo hay un mundo de diferencias en todo, menos que usted teóricamente es de izquierdas y yo también. Y que es asturiano, y parte de la familia de mi señora están a 20 km de su ciudad. Usted es muy importante y yo no soy nada. Esto supongo que servirá como adelanto por si tengo que pedir disculpas por alguna cosa que haya escrito o dicho mal. He leído “Las urnas milagrosas (y 2), de Gregorio Morán en La Vanguardia” No escribiré todo su artículo aquí, pero si algunas frases en que yo no estoy de acuerdo... [...]Antes, es decir, ...

El 14 novembre 1924 iniciava el seu camí la primera estació de ràdio legal a Espanya, EAJ-1 Ràdio Barcelona, l'emissora degana de la ràdio espanyola. El codi que se li va assignar provenia dels radioaficionats: l' E per Espanya i AJ són les sigles que designen les estacions de telegrafia sense fils. La veu de la locutora Maria Sabater (audio) va inaugurar la primera emissió en temps de la dictadura de Primo de Rivera. Malgrat els intents anteriors, no serà fins a 1924 quan emergeixi la ràdio a Espanya amb les primeres proves de Ràdio Espanya i les primeres emissions de EAJ-1 Ràdio Barcelona. Eren les 18.30 hores del 14 de novembre de 1924: havia nascut la primera emissora radiofònica d'Espanya i la tercera d'Europa. La ràdio dels primers anys tenia molta música, entreteniment i poca informació. Es programava sobretot música popular espanyola i Swing, amb actuacions en directe des de sales mítiques com el Pasapoga a Madrid. Amb l'arribad...

El filòleg i lingüista Antoni Maria Badia i Margarit ha mort aquest diumenge als 94 anys. Nascut el 1920 a Barcelona, Antoni Badia i Margarit es va formar a la Blanquerna, i malgrat la persecució lingüística de la dictadura de Primo de Ribera, sempre va lloar que les circumstàncies l'haguessin permès “poder fer la primària i el batxillerat durant la República”, explicava a aquest diari. Però “la guerra ho va espatllar tot”, continuava, i ell mateix va ser mobilitzat i ferit al front de l'Ebre. Posteriorment va estudiar filologia romànica a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans.  El 1943 es va llicenciar en filologia romànica, ja que en aquell temps no hi havia estudis de filologia catalana. A partir del 1948, va ser catedràtic de gramàtica històrica castellana a la UB, sota el guiatge de Dámaso Alonso, i quan les circumstàncies ho van permetre, el 1977, va ser catedràtic de gramàtica històrica catalana. Filòleg de llengües romàniques de pr...

 LEUCEMIA   Final de un blog from Pablo on Vimeo . Esta mañana me encuentro en el correo  la palabra más bella que uno puede recibir.  Gracias!!  Me has hecho muy feliz al leerla, mucho. Pero más lo estaré cuando vea tus progresos, como he visto a muchos niños y niñas como tu hasta su curación. Ves aqui arriba, sobre estas letras, pues también era alguien que me dió las gracias sin merecerlo, y ahora ya ves "Final de un bloc". Mientras llega este dia juega mucho, y cuando tengas ganas me escribes, quieres? Anuncio SE FUERTE from Pablo on Vimeo .   Me dijeron tus padres que apenas has comenzado a vivir. Sé que quisiera darte la mano en algún momento. Sé que ni tan siquiera sabía como te llamabas hace unos dias. Quiero que sepas que me gustaría ser tu amigo, Yo, igual que tu también he llevado una mascarilla. Por esto se como estás. Tienes que saber que no estás solo.Tienes que saber que a tu lado está más gente de la que jamás im...

Montse, es una gran amiga que me ha regalado unas poesías de Benjamín Prado. Es una joya que merece ser disfrutada sin más comentario. La verdad es que más que la poesía, lo que me ha regalado es el filtro mágico para que me guste lo que escribe. Me ha presentado a Benjamín Prado..   Muchísimas gracias. Benjamín Prado Te d ejo este poema  de Benjamín Prado, que a mí al menos  me transmite buena parte del sentimiento de muchos españoles, hoy. De los que tuvieron...Un trabajo, una familia alimentada, un estatus social, una ilusión de futuro para sus hijos, un mañana de " seguridad y esperanza"...Que tristemente hoy por hoy  perdieron...   Roto Solo, en medio de todo; estar tan solo como es posible, mientras ellos vienen muy despacio, se agrupan, ponen su campamento, invaden, talan, hunden, derriban las palabras una a una, se reparten mi vida, poco a poco, levantan su pared golpe a golpe. Después se van; se marchan...