El temps passa volant!

CATALÀ Després de molts anys de protagonitzar l’ humor espanyol en horaris de màxima audiència, els Morancos han descobert finalment què és Espanya ( incloent-hi Catalunya): el solar de la intransigència, la pàtria dels inquisidors, el paradís dels dogmàtics.   "A mi m'encantaria que votéssiu" , va dir el petit dels Morancos, a l'entrevista d'Els Matins de TV3.  "Jo crec que és una cosa que heu de decidir vosaltres" , va afegir el gran. N’hi va haver prou amb dues frases: es van convertir en herois de la causa catalana i en empestats a la resta d'Espanya. Les xarxes vomitar un tsunami de bilis contra ells, acusats d'alta traïció. Atemorits, els humoristes es van retractar tot demanant   perdó. Intents semblants, tot i que per cert menys reeixits, han servit per descriure una "espiral del silenci" a Catalunya. Amb un sentit de l’ humor espontani, naïf, arrelat en la llegendària gràcia andalusa, Els Morancos han p...

Obra de  JohnWhiteAlexande Campesina (1974): Mas allá de esta canción tan  bonita, me quedo con el principio. Serrat recita un poema de   Walt Whitman , poeta norteamericano del siglo XIX.   " Es el poema Nº31 del Canto a mi mismo"   parte de la obra de su vida, Hojas de Hierba , ya que fue su única publicación y la fue modificando a lo largo de toda su existencia. Para mí, una brizna de hierba no vale menos que el camino que recorren las estrellas, e igualmente perfecta es la hormiga, y que también lo son así un grano de arena y el huevo del zorzal, y la rana arbórea es una obra maestra, digna de las más maestras, y la zarza mora pudiera adornar los aposentos del cielo, y en mi mano la articulación más menuda hace burla de todas las máquinas, y la vaca, rumiando con la cabeza inclinada, es más bella que cualquier escultura; y un ratón es un milagro capaz de asombrar a todos los incrédulos. “…El último celaje del día, se detiene a esper...

. Abans de res demano disculpes a totes les persones que em puguin llegir i vegin que no sóc ningú que tingui ni la suficient professionalitat, ni raó quant escric. Tingueu en compte del molt complicat que és aquest tema, i que només sóc algú que rep a través del correu i del poc coneixement que tinc dels casos viscuts, d'un jove veí que mai he sabut com entren en la seva ment, Mitjançant del bloc ningú m'escriu, encara que jo si ho faig en els seus, perquè consideren que no és un lloc per expressar un problema tan íntim com aquest.  He triat dues cartes, entre les moltes que he rebut en el transcurs d'uns mesos ¿Qué es el autismo? El autismo, es parte de un grupo de trastornos conocido como trastornos del espectro del autismo (ASD).  " Nunca una enfermedad" Es un trastorno neurobiológico complejo que dura típicamente a través del curso de la vida de una persona. El trastorno es caracterizado por varios grados de discapacidad en las ...

Ante todo pido disculpas a todas las personas que me puedan leer y vean que no soy nadie que  tenga ni la suficiente profesionalidad, ni razón en cuanto escribo. Tened en cuenta de lo muy complicado que es este tema, y  que solo soy alguien que recibe a través del correo y del poco conocimiento que poseo de los casos vividos; de un joven vecino que nunca he sabido como entran en su mente, A través del bloc nadie me escribe, aunque yo si lo hago en los suyos, porque consideran que no es un lugar para expresar un problema tan íntimo como este. He elegido dos cartas, entre las muchas que he recibido en el trascurso de unos meses ¿Qué es el autismo? El autismo, es parte de un grupo de trastornos conocido como trastornos del espectro del autismo (ASD).   Nunca una enfermedad Es un trastorno neurobiológico complejo que dura típicamente a través del curso de la vida de una persona. El trastorno es caracterizado por varios grados de discapacidad en las habilidades d...

Consellera Rigau, ni cas. No en faci ni cas, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Desobeeixi. Declari's insubmisa. Faci que la detinguin, que la imputin, que la processin o que la inhabilitin. Però no en faci ni cas, d'aquest dictamen del TSJC que diu que un 25% de les classes en una aula s'han d'impartir en castellà només pel fet que un alumne ho demani. Desobeeixi el TSJC, faci que la processin per desobediència, que aquells senyors del TC que fumen puros i van als toros dictin una ordre de detenció, amagui's al departament i esperarem tots plegats, ben tranquils, el dia que l'autoritat judicial se l'endugui emmanillada. Si cal, l'acompanyaré acusat d'un delicte d'incitació a la desobediència. Però és que no es pot permetre, aquesta decisió que tot un grup d'alumnes hagi de rebre el 25% de l'ensenyament en castellà només pel fet que un alumne ho demani. El tribunal considera que els alumnes que es queixen (en realita...

CATALÀ I CASTELLÀ                                                                                     En el suplement del diari El Pais  del passat dissabte hi havia un interessant article que parlava sobre una possible “ nova ciència ” amb el nom de “ la psicología de la apariencia ”. A casa vàrem parlar força de aquests tema, però a poc a poc ho vam desviar fins a un altra cosa que ens va passar l’altre dia. Després ho explico, però abans vull dir que a quests dies passats que no he estat en el bloc només ha estat  per culpa d'un refredat enorme que en vista que no desapareixia sinó tot el contrari i davant del perill que es convertís en una pneumònia els metges van optar per envi...

Enguany celebrem el centenari de naixement (i el trentè aniversari de la mort) d'un dels poetes més grans que ha donat mai la literatura catalana: Joan Vinyoli . ¿Per què és tan bo, Vinyoli?, ens podem preguntar. ¿En què consisteix la fórmula subtil del seu art, que fa que ens acompanyi sempre, tant si es refereix al dolor com a la joia, a la malenconia com al plaer, a la naturalesa boscosa de la Santa Coloma de Farners dels estius de la seva noiesa com al paisatge marí de Begur i de la Costa Brava de l'estiueig de  maduresa o als escenaris urbans de les quatre estacions de Barcelona, la ciutat que el va veure néixer i morí? Fa un fum danys,   quan jo feia de professor a minyons batxillers (es un dir), solia comentar amb els alumnes diversos poemes de l’autor. N’hi ha un titulat Perfectament recordo, del llibre Ventd’aram (1976) , que triomfava any rere any. El text descriu la trobada, en un carrer del poble, de dos amants que, afectats d’aquesta set de desig...