Cercar en aquest blog

diumenge, 14 d’abril del 2024

Endevinalles

 

Safata d'entrada - Xavier Pujol G

Hola Mercè. Vas demanar-me unes endevinalles.  Espero que siguin del teu gust.
Bon estiu.

Bé, com van els cursets d’estiu que esteu fent a l’aire lliure?, Molt bé, oi?
Així m’agrada, res de passar calor!
Doncs mira, jo estic aquí tractant de fer memòria de les endevinalles que em vas demanar.
I si vols que et digui la veritat no n’he trobat massa, només unes dotze o catorze.
Preparada?
Som-hi!
1a  Quina és la planta que no és planta i un gran fruit aguanta?
2a  Una cosa sense os / i que talla molt gros.
3a  Una barraqueta / plena de soquetes, / que no són verdes ni seques / ni bones per cremar.
4a  M’escurço, m’allargo, / m’eixamplo, m’estrenyo. / Créixer cada dia, ho acostumo a fer, / no sóc cap persona, ni tampoc cap bèstia, / ni sóc cap objecte: vejam, què puc ser?
5a  Una noia molt enjoiada i carregada de paquets, ensopega i cau al mig del carrer. Immediatament un jove galant l’ajuda a aixecar-se i a recollir tot el que li havia caigut mentre li diu: Em sembla que ha perdut alguna cosa! Ella repassa el que portava sense trobar a faltar res, malgrat això el noi insisteix. Aquesta insistència fa dubtar la noia però, atabalada per la situació, no acaba d’identificar el que ha perdut. Pots ajudar-la?
6a  Som dos germanets, / sempre junts anem. / I, encara que nois, / amb nines juguem.
7a  Deu arbres arrenglerats / i de roques coronats.
8a  Una pregunta vull fer, / veiem qui em contestarà: / a les mans que és el que es té / quan es menja bacallà?
9a  És petit, petit, no té cap moneda i diu que sempre és ric, ric.
10a  En les mans em porten / i també en els peus. / rumia una estona / si encara no em veus.
11a   Sé donar un plaer tan grat i causo tant sentiment que faig patir de content del malestar que he donat.
12a  Sóc tan petit, tan petit, / que no se’m veu la figura; / porto grans «malalties» / i mato aquell que no es cura.
13a  Quan és gros / és més petit. / Quan és petit / és més gros.
14a  El qui no en té és mala gent. / El qui el té bo és un sant. / Mai es veu. Tothom el sent. / Qui fa versos en fa esment, / i gràcies a ell anem tirant.
15a  Un forn, dos fumerals, / damunt dels fumerals dos nius, / dintre de cada niu un ou, / dalt de tot hi ha un terrat, / amb senyorets i senyoretes que s’hi passegen.
16a  Un prat nuat que els cavallers s’hi passegen.
17a  Pel desert corre la brama / que no se sap treure el pijama.
18a  Com que sóc de pares morenos, / jo morena sóc també / i per més estrany que sembli / per fer-me m’has de desfer.

Solucions a sota

Si les veus molt complicades no t’hi amoïnis, sempre hi ha recursos per Internet per buscar-ne més. Vols buscar-ne?
A veure si t’agraden aquests llocs:
http://www.edu365.cat/infantil/endevinalles/nivell4.htm
http://www.xtec.cat/~aperafit/p/endevina/inici.htm
http://www.jverdaguer.org/jsmedia/005eficas/endevina.html
Solucions.
1a la planta del peu
2a la llengua
3a La boca.
4a L’ombra
5a l’equilibri
6a els ulls
7a els dits.
8a els dits, però jo també diria: “la forquilla”
9a el grill
10a els penellons.
11a  Les pessigolles
12a un microbi,
13a el melic
14a el cor
15a el cap
16a el cap
17a la zebra,
18a xocolata
Ja veus que t’he deixat la bústia per si vols dir-me alguna cosa. També t’he deixat a sota d’aquesta entrada els poemes que em vas demanar. No vas dir-me el nom del poeta, per tant jo n’he posat uns d’una noia de Badalona, no és gaire coneguda (almenys per a mi) però m’agrada, penso que ho fa prou bé.
A reveure, i bon estiu!
Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives . Sempre procuro donar la referència editorial, i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos d’Internet i Wiquipèdia

El Vampir

    El Vampir  (The Vampyre) és un relat escrit per John William Polidori, que va néixer a Londres, el 7 de setembre de 1795, i morí a Londr...