Poemes

 

Ep! Mercè.  Em vas demanar uns poemes i unes endevinalles. Endevina què hi falta.

Collsacabra

Camino

Camino pels carrers solitaris de la memòria,
intentant atrapar petjades esborrades.
El cafè de la nostàlgia convida els silencis
a dialogar amb les mirades.
Tan sols els records acompanyen
tertúlies en el cor atrapades.
Darrere els vidres la vida passa,
la tarda es torna grisa,
com la tristesa que m’embriaga.
Tanco els ulls i torno a caminar pels carrers de l’ànima.
Intento atrapar aquell aire
que em donava vida i ara em té oblidada.
La foscor de la nit engoleix les ombres
Pintant paisatges de foscúria.
Més no tinc por,
la claror de la lluna és l’única que m’acompanya

                                                                                                   Montse Cercós

Quan tot penja d’un fil

Quan tot penja d’un fil
s’obre un camí desdibuixat
de fustes cruixint a cada pas..
Avanço fent equilibris
cap a un mar de calma,
turmentant els pensaments,
ofegant la vida
prement amb força el nus,
deixant-me sense alè.

Perquè res no és per sempre.

                                        Montse Cercós