La volta al món en 80 dies

 

Ja hem llegit una tercera part del llibre de viatges, i sobretot d’aventures. I penso que, per a molts és temps de descoberta, d’allunyament de la rutina, com unes vacances a indrets propers o llunyans. Dedicarem aquest llibre a la història d’un periple mundial: ‘La volta al món en vuitanta dies’, obra de l’escriptor Jules Verne (1828-1905).

Steamer “CHINA”, vaixell de vapor amb rodes de pales construït per a la ruta transpacífica, entre San Francisco i Yokohama, de la companyia PMSSC (litografia original – 1867)

“La volta al món en vuitanta dies” és, tal vegada, el llibre més popular de Verne, gran mestre de la literatura de ciència-ficció. També són seus títols tan cèlebres com “Viatge al centre de la Terra”, “De la Terra a la Lluna”, ‘”Els fills del capità Grant”, “Vint mil llegües de viatge submarí”, “Miquel Strogoff”…

Com hem fet les altres vegades ho llegim entre tots, i molt bé!! i també comentem cada cosa que ens agrada, ens intriga, i també preguntem i aprenem. Hi ha alguns que en sabeu molt de viatges i expliquen els vostres. Ho passem molt i molt bé. Recordeu les frases de l’Anna? Aquesta n’és una. “Llegir un llibre és viure dues vides, la nostra i un altre.”
L’altre dia que jo no hi era vau llegir a la plana 27 això: ”-haurem de fer el trajecte entre Kholby i Allahabad amb un altre mitjà de transport.
-Va dir Sir Francis després de parlar amb el maquinista del tren aturat -.
Hi ha unes 50 milles de distància, i podem disposar, si encara en trobem, de carretes tirades per zebús, ponis o vehicles de quatre rodes que aquí anomenem palki-gharis…O bé, a peu”.

Va ser molt interessant quan vau explicar el valor d’una milla. M’ho expliqueu un altra vegada si us plau?. 
Ho dic perquè no sé si és de la mateixa manera. Ús dic el que ser de la milla

En aquells tems el Sistema Mètric Decimal no existia. Ara hi ha molts països que encara no el tenen.
És d’origen molt antic, va ser heretada de l’Antiga Roma i equivalia a la distància recorreguda amb mil passos, sent un pas la longitud avançada per un peu en caminar. La milla romana mesurava uns 1481 metres, i per tant, un pas simple era d’uns 74 cm. Però actualment mesura 1,6 km. És això, oi?
Equivalències
• 0,333333333333333333 llegues.
• 1,609344 quilòmetres.
• 8 Furlongs.
• 80 cadenes.
• 320 rods.
• 1760 iardes.
• 5.280 peus..
Cal parlar doncs de diferents tipus de milla, i també de cada país, i cada època.

A Verne, li va tocar de viure la Revolució Industrial, un temps de transformacions socials profundes, de grans avenços científics i tècnics. Ell n’estava molt al corrent, d’aquests avenços, que li poblaren la imaginació d’invents que tot just despuntaven o que ell pressentia, molts dels quals no trigaren pas gaire a convertir-se en realitat.

           Coberta de la primera edició del llibre en francès, de l’any 1873

Jules Verne es decidí a escriure ‘La volta al món en vuitanta dies’ quan la premsa va començar a parlar de la possibilitat de fer la volta al món en menys de tres mesos, possibilitat basada en l’obertura de dues grans construccions: el canal de Suez (1869), que comunicava les mars Mediterrània i Roja, i el túnel alpí del Mont Cenís (1871), entre França i Itàlia, de vora catorze quilòmetres de llargària.

Verne es va inventar un somni que va fer protagonitzar al seu personatge Piles Foga, que suposava un gran desafiament per la seva època. En l’actualitat sembla que s’hagin assolit gairebé tots els reptes possibles a la terra, però ara és el moment d’inspirar-nos en històries com les de Jules Verne, i somiar coses diferents, innovadores, i que ens facin descobrir nous valors i solucions pel futur de la humanitat. Mentre que l’any 1873, els vehicles reemplaçaven els cavalls, actualment estem fent un altre gran pas per a la humanitat, provocar l’evolució del vehicle tradicional cap al vehicle elèctric o ecològic.

Un viatge que en Verne sempre adopta unes característiques més o menys constants. En aquest sentit, els periples de Verne són sempre farcits d’aventures trepidants en les quals els seus protagonistes s’enfronten a una naturalesa hostil, enigmàtica, però alhora pròdiga i suggerint. Els herois carnians no són mai viatgers sublims com Ulisses o Gasons, travessant regions mítiques, ni tampoc viatgen per espais simbòlics o fantàstics com Julivert o Alícia, són viatgers intrèpids que recorren un món insòlit però real, inquietant i enigmàtic però explicable per a la raó i comprensible gràcies a la ciència. Un món gairebé sempre exòtic i sense civilitzar, que abasta les selves verges, les regions polars, els grans oceans o, fins i tot, la lluna i les mateixes profunditats de la terra.

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives .
Sempre procuro donar la referència editorial, i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos d’Internet i Wikipedia.