CATALÀ I CASTELLÀ
Quan
no ens deixen dir que som qui som, són el silenci i les cançons les que prenen
la paraula per parlar per nosaltres. Totes les raons i els sentiments, els
nostres sentiments, estan en elles. Formen part de la nostra vida, de
nosaltres, i per això ens acompanyen sempre. Escoltar qualsevol d'aquestes
cançons ens fa reviure aquells temps de persecució i de lluita, de dolor i
sofriment, d'esperances i somnis, aquestes esperances i aquests somnis que no
han de morir mai. Una d'aquestes veus que parlen per nosaltres i de nosaltres,
que fan cantar fins al silenci, és la de Lluís Llach
Això
no és un disc, és a dir tot un document sonor de la situació i sentiments d'uns
moments històrics. Per primera vegada totes les seves cançons passen la
censura. . És a més una referència impossible de marcir. El poses, i cada
vegada tornes a l'ambient tens, a la calor d'un recinte a vessar. Tornes a
cantar amb tot el públic i amb Ell. Aquelles 30.000 persones, i aquells
recitals van ser recollits en forma de disc amb el títol de Barcelona, gener
1976 Fins llavors era un cantant. A partir de llavors deixa de ser-ho per és un
cantant col·lectiu. I es posa la pell de gallina. Tornes al moment que tot
era possible.
I
darrere de tot: Lluís Llach, que és un referent d'un cantant excel·lent creant
lletres de lluita i d'amor, i un exemple d'honestedat personal i artística en
tota la seva carrera.
Aquest
disc té un valor específic extraordinari perquè va ser gravat en els recitals
que Lluís Llach va oferir al Palau dels Esports de Barcelona, els dies 15, 16
i 17 de gener del seny 1976 amb motiu de la seva reaparició pública després de
més de nou mesos de prohibicions governatives constants. Tot l'esperit
d'aquelles tres magnífiques assemblees populars, demostració perfecta de la
solidaritat existent al país relacionat amb tot això que fa referència a la
nostra consciència democràtica queda recollit en l'àlbum.
Les
dificultats que van haver ja les podeu imaginar, però tot i les retallades,
alguns estètics, altres no tant ... hi ha un fet important que val la pena
evidenciar: el protagonisme dels actes dels dies 15, 16 i 17 de Gener del 76
correspon a totes aquelles veus que d'alguna manera es van convertir en una veu
comunitària. És només per això que us demano que ho escolteu. Que us escolteu.
Gràcies
Lluis.
CASTELLANO
Cuando no nos dejan decir
que somos quien somos, son el silencio y las canciones las que toman la palabra
para hablar por nosotros. Todas las razones y los sentimientos, nuestros
sentimientos, están en ellas. Forman parte de nuestra vida, de nosotros, y por
eso nos acompañan siempre. Escuchar cualquiera de esas canciones nos hace
revivir esos tiempos de persecución y de lucha, de dolor y sufrimiento, de
esperanzas y sueños, esas esperanzas y esos sueños que no deben morir nunca.
Una de esas voces que hablan por nosotros y de nosotros, que hacen cantar hasta
al silencio, es la de Lluís Llach
Esto no es un disco, esto
es todo un documento sonoro de la situación y sentimientos de unos momentos históricos.
Por primera vez todas sus canciones pasan la censura.
Es además una referencia
imposible de marchitarse. Lo pones, y cada vez vuelves al ambiente tenso, al
calor de un recinto a rebosar. Vuelves a cantar con todo el público y con Él. Aquellas
30.000 personas, y aquellos recitales fueron recogidos en forma de disco con el
título de Barcelona, gener 1976 Hasta entonces era un cantante. A
partir de entonces deja de serlo para es un cantante colectivo. Y se pone la
piel de gallina. Vuelves al momento que todo era posible.
Y detrás de todo: Lluis Llach, que es un referente de un cantante excelente
creando letras de lucha y de amor, y un ejemplo de honestidad personal y
artística en toda su carrera.
Este disco tiene un valor específico extraordinario porque fue grabado en los recitales que Lluís Llach ofreció en el Palau dels Esports de Barcelona, los días 15, 16 i 17 de enero del año 1976 con motivo de su reaparición pública después de más de nueve meses de prohibiciones gubernativas constantes. Todo el espíritu de aquellas tres magníficas asambleas populares, demostración perfecta de la solidaridad existente en el país relacionado con todo eso que hace referencia a nuestra conciencia democrática queda recogido en el álbum.
Este disco tiene un valor específico extraordinario porque fue grabado en los recitales que Lluís Llach ofreció en el Palau dels Esports de Barcelona, los días 15, 16 i 17 de enero del año 1976 con motivo de su reaparición pública después de más de nueve meses de prohibiciones gubernativas constantes. Todo el espíritu de aquellas tres magníficas asambleas populares, demostración perfecta de la solidaridad existente en el país relacionado con todo eso que hace referencia a nuestra conciencia democrática queda recogido en el álbum.
Las dificultades que hubieron ya las podéis imaginar, pero pese a los recortes, algunos estéticos, otros no tanto... existe un hecho importante que vale la pena evidenciar: el protagonismo de los actos de los días 15, 16 y 17 de Enero del 76 corresponde a todas aquellas voces que de alguna manera se convirtieron en una voz comunitaria. Es sólo por esto que os pido que lo escuchéis. Que os escuchéis.
Gracias Lluis
6 comentaris:
Lo escucharé, no te preocupes, además lo haré a la noche y con calma. salut
Miquel, no te preocupes, seguro que las oido un millón de veces. Lo he puesto porque estos dias fueron historicos dentro de la censura del tiempo que se vivía.
Salut.
Un dels molts grans poemes d'en Llach, que tu Josep esmentes a la darrera foto:
Somniem
-SOMNIEU.
-És clar que sí, somniem constantment.
-ESPEREU MASSA.
-És clar que sí, hem après a esperar i ho esperem tot.
-VOLEU MASSA.
-És clar que sí, volem massa, més, tot, àvidament.
-TENIU MASSA PRESSA.
-Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa, molta pressa.
-SOMNIEU.
-Sí, inevitablement, el somni d'avui com possibilitat del demà.
-ESPEREU MASSA.
-És clar que sí, i no ens fa cap vergonya ésser esclaus de l'esperança.
-VOLEU MASSA.
-És clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure.
-EXIGIU.
-És clar que sí, apassionadament o amb tristesa.
I tanmateix,
i tanmateix, millor així,
millor un poble que es mou,
encara que, a vegades, precipitadament
encara que, a vegades, massa prudent,
encara que, a vegades, brut, baix, rastrer,
encara que, a vegades, sublim,
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais
sotmès al càlcul dels ordenadors d'interessos.
Per això, que ningú no s'avergonyeixi de dir,
que ningú no s'avergonyeixi de cridar:
somniem, sí, constantment,
somniem sense límits en els somnis,
somniem fins l'inimaginable.
Somniem sempre,
i ho esperem tot, hem après l'art d'esperar,
aquest art d'esperar en nits interminables d'impotència;
sabem esperar i ho esperem tot, tot,
i ho volem tot,
volem l'impossible per a arribar al possible,
volem el possible per a arribar a l'impossible;
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais
sotmès al càlcul dels ordenadors d'interessos;
per això, si mai ens diuen, si mai ens gosen dir...
-SOMNIEU,
-És clar que sí! constantment, somniem sempre.
Si ens dieu:
-ESPEREU MASSA,
-És clar que sí, hem après a esperar, i ho esperem tot.
Si ens dieu:
-VOLEU MASSA,
-És clar que sí, volem massa, més i tot, àvidament.
Si ens dieu:
-TENIU MASSA PRESSA,
-És clar que sí, caminar, arribar, recomençar, sí, tenim pressa.
(1979)
KRT, he posat la poesia que em vas recomanar. Aquesta si que l'he entenc bastant, a partir que ja he vist que estaven fent ballar l'ós uns gitanos a Sinera. Encara sort que tenia el llibre perquè l'únic lloc que està a Internet és precisament la direcció que t’envies. I és estrany. Ho vaig intentar però no vaig poder perquè hi ha altres lletres sobre ella. És una poesia preciosa, i com tinc la intenció de posar una cada mes ja ens posarem d'acord. Encara que ja he vist alguna altre de preciosa. El bloc que ha tingut aquesta iniciativa jo de tant en tant passo a llegir-lo, igual que molts d'ells, la majoria participen en els Premis Bloc.Cat De tota manera hi ha davant nostre més de 300. No crec que els hi doni temps a posar-los en la llista, als que els hi falta.
La cançó SOMMIEM no formava part del disc de GENER 76, però vaig pensar en el que tu molt bé han dit sobre ella, de tota manera crec que haurem de seguir somiant, no se fins quan...
Gràcies per tot.
Yo perdona Josep, cuando veo a franco, se me riza el pelo de grima que me da...
Un abrazo y un petó, BCDS.
Un mito, cuanta letra no se está abordando en estos momentos, cuanto LLuis nos está dando fuerzas en estos momentos tan duros.
didi
Publica un comentari a l'entrada