dimarts, 9 de febrer de 2021

“Que inventen ellos“

Que inventen ellos“. Aquesta és, potser, la frase que millor ha descrit l’actitud d’Espanya pel que fa a la ciència. La va deixar anar Miguel de Unamuno en el que, potser, va ser un dels moments menys inspirats imaginables. Tan sols tres paraules que resumeixen l’actitud de la persona que, en intuir que la ciència destapa realitats difícils d’entendre o que no li plauen, decideix girar-li l’esquena, deixar que la facin altres i finalment, presumir amb orgull d’haver triat l’estancament i la ignorància.

La frase completa estava ben argumentada. Encara que els invents siguin d’altres, nosaltres ja els podrem gaudir: ” Inventen, pues, ellos y nosotros nos aprovecharemos de sus invenciones. Pues confío y espero en que estarás convencido, como yo lo estoy, de que la luz eléctrica alumbra aquí tan bien como allí donde se invento“.

Suposo que algú coneixedor de la filosofia, del moment històric o de la trajectòria vital d’Unamuno podrà matisar la meva opinió, però l’error de base que amaga la frase em sembla colossal. Requereix passar per alt que rere els invents hi ha les empreses que els fan, els beneficis de les patents que generen, l’impuls intel·lectual que hi va associat i la llibertat de decidir que fas amb el que descobreixes o inventes.

Ara tenim problemes amb la distribució de les vacunes i posem el crit al cel si no arriben les pactades o ens indignem pel preu que cal pagar. Uns problemes que no tenen aquells que les fabriquen. Aquells que “las inventaron” podran protegir les seves poblacions i guanyar una pasta amb la comercialització del que van inventar. Podem discutir si és més o menys ètic, més o menys reprovable o més o menys just, però això no canviarà com funciona el món. I aquell que domina la ciència i la tecnologia té moltes paelles pel mànec.

La tradició descrita per Unamuno es nota en l’interès social per la ciència i els recursos que hi destina el país. L’interès potser s’ha reviscolat aquest any, potser perquè no hi havia més remei. I pel que fa a la inversió en ciència… Bé, n’hi ha prou de mirar les xifres per entendre com van les coses. Anar a la cua d’Europa, per darrere de Grècia, Portugal o Polònia en inversió en recerca, és per fer-s’ho mirar.

Es parla de la vacuna que s’està desenvolupant al CSIC i estic raonablement segur que serà prou bona. Però quan vegi la llum, la major part del món estarà immunitzat amb les vacunes produïdes en països que sí que inverteixen en ciència, de manera que el recorregut que tindran la resta de vacunes sospito que serà molt limitat.

Refent la frase original, avui es podria dir: “Inventen, pues, ellos y nosotros nos aprovecharemos de sus vacunas…, en el momento que ellos decidan y pagando el precio que tengan a bien imponernos“.

Poques coses hi ha més tristes que la ignorància. Però una d’elles és la ignorància orgullosament triada. Una societat que tria aquesta actitud, té molt poc futur.


 Daniel

Compàs d’espera

  Com saben els lectors que em fan l’honor de seguir-me, un dels modestos granets de sorra que aporto a la nostra lluita és escampar detalls...