dissabte, 7 de desembre de 2013

Manel Esteller



www.fundacionsandraibarra.org 
 “Sembla que estem programats per viure uns 125 anys”
Manel Esteller és el director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer, dins del’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge. És un dels grans científics del país i és una persona que ja fa temps que ens va descobrir una paraula fascinant: l’epigenètica. Per dir-ho d’alguna manera, l’epigenètica fa que un gen s’expressi o no, és una mena d’interruptor genètic. L’epigenètica està relacionada amb l’envelliment i amb malalties com el càncer i conèixer els seus mecanismes d’acció ens poden ajudar a combatre’l.

Amb el Dr. Esteller hem comentat una publicació recent del seu grup de recerca on han comparat elsepigenomes d’una persona centenària i d’un nadó.
Durant la meva primera setmana fent recerca als Estats Units, jo estava intentant adaptar-me a la nova vida i al laboratori, i llavors em van comunicar que el director del departament volia veure'm. Amb una certa precaució vaig anar al seu despatx, que en aquella època era una barreja d'encants i soc, i hi vaig entrar. Era un senyor baixet que s'havia format com a metge i investigador als estats de Carolina del Nord i Maryland. Mirant-me amb els seus ulls petitets darrere d'una canosa barba, em preguntà suaument: 
Manel, tu ets català, ¿no?
- Sí..., vaig contestar sorprès.
Va fer un somriure i tot seguit va afegir: «L'únic català que he conegut va ser Pau Casals i no oblidaré el discurs que va pronunciar a l'ONU».
 Aquell dia vaig compendre nítidament la necessitat clara de tenir bons ambaixadors de la cultura i la ciència catalanes.
Avui DIA tenim molts bons investigadors nascuts o formats a Catalunya que estan dispersats per tot el món. Uns per voluntat pròpia, però altres forçats per les circumstàncies. Un camí de la recerca de l'excel·lència professional més enllà de les nostres fronteres on van ser pioners el doctor Josep Trueta a la Universitat d'Oxford o el doctor Joan Oró a la Universitat de Houston, però que en la darrera dècada ha anat augmentant de manera progressiva. Només l'obertura de grans centres d'investigació biomèdica d'una gran qualitat com l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB) o el Centre de Regulació Genòmica (CRG) a principis de l'any 2000 van invertir momentàniament aquesta tendència, que ha tornat a produir-se en els últims temps.
La marca Barcelona  encara continua sent atractiva per atreure certs investigadors, però hem de cuidar-la i acaronar-la amb les nostres màximes atencions perquè es mantingui. Els bons investigadors d'aquí ara estan en el mercat i des dels Estats Units, Alemanya i Suïssa els veuen com una presa fàcil. Com es diu popularment pescar en aigües tèrboles.
Bé, un COP fet el diagnòstic, i sense una vareta màgica que aporti solucions més enllà de reclamar una inversió decidida en recerca basada en la revisió objectiva dels investigadors com fan països de la grandària del nostre com poden ser Holanda, Dinarmarca o Finlàndia, potser caldrà treure profit de la situació. Tots aquests grans investigadors als centres més prestigiosos del planeta tenen l'oportunitat de fer arribar els valors de Catalunya a persones, entitats i societats que desconeixen la nostra terra. Amb el seu magnífic treball des del laboratori o el despatx, ens col·loquen al mapa internacional, poden assessorar-nos com fer les coses millor a casa i ens faran sentir orgullosos.
Des dels oncolègs clínics com el doctor Josep Baselga (Memorial Sloan-Kettering de Nova York), el doctor Antoni Ribas (MD Anderson de Houston) o el doctor Joaquim Bellmunt (Harvard, Boston) o patòlegs com el doctor Carles Cordon-Cardó (Mount Sinai Hospital de Nova York) o el doctor Josep Costa (Yale School of Medicine), fins a investigadors dels mecanismes del càncer com el doctor Joan Massagué (Memorial Sloan-Kettering de Nova York), el doctor Àngel Pellicer (New York University), el doctor Jordi Barretina (Novartis Institutes for Biomedical Research, Massachusetts) o el doctor Salvador Macip (Universitat de Leicester, Regne Unit). Des de la recerca cardiovascular com el doctor ValentíFuster (Mount Sinai Hospital de Nova York) fins a l'estudi de la diferenciació cel·lular del doctor Ariel Ruiz i Altaba (Universitat de Ginebra, Suïssa). Diferents edats, diferents països i diferents trajectòries, pero tots buscant els descobriments biomèdics de més impacte i aplicació. Són tots ambaixadors de la ciència catalana que hauran de buscar les necessàries complicitats internes i externes per poder explicar el tarannà del nostre poble.
tornem al discurs de Pau Casals a l'ONU: «Deixeu-me que us digui una cosa... jo sóc català. Catalunya és avui una regió d'Espanya, però ¿què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Jo us n'explicaré el perquè. Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides: al segle XI totes les autoritats de Catalunya es van reunir en una ciutat de França -aleshores Catalunya- per parlar de pau, al segle XI... pau al món i contra, contra, contra les guerres, la inhumanitat de les guerres... Això és Catalunya».
Si a la defensa de la pau com a senyera del  nostre ser, hi afegim la voluntat decidida de seguir apostant per la investigació i la innovació ja tenim tots una targeta de visita magnífica per poder anar pel món. Volem més Pau Casals.


CASTELLÀ


                                    Manel Esteller

                                         Médico. Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge

         Talento catalán por el mundo

Manel Esteller es el director del Programa de Epigenética y Biología del Cáncer, dentro del Instituto de Investigación Biomédica de Bellvitge. Es uno de los grandes científicos del país y es una persona que ya hace tiempo que nos descubrió una palabra fascinante: la epigenética. Por decirlo de alguna manera, la epigenética hace que un gen se exprese o no, es una especie de interruptor genético. La epigenética está relacionada con el envejecimiento y con enfermedades como el cáncer y conocer sus mecanismos de acción pueden ayudar a combatirlo.

Con el Dr.. Esteller ha comentado una publicación reciente de su grupo de investigación donde han comparado los epigenomas de una persona centenaria y de un bebé.
Durante mi primera semana haciendo investigación en Estados Unidos estaba  intentando adaptarme a la nueva vida y al laboratorio cuando me comunicaron que el director del departamento quería verme. Con cierta precaución, fui a su despacho, que en aquella época era una mezcla de encantes y de zoco, y entré. Era un señor bajito que se había formado como médico e investigador en los estados de Carolina del Norte y Maryland. Mirándome con sus ojos pequeñitos tras una canosa barba me preguntó suavemente:
-Manel, tú eres catalán, ¿no?
-Sí..., contesté sorprendido .
Me dedicó una sonrisa y añadió: «El único catalán que he conocido fue Pau Casals, y nunca olvidaré su discurso en la ONU». 
 Ese día comprendí nítidamente la necesidad clara de tener buenos embajadores de la cultura y la ciencia catalanas.
Hoy tenemos muchos buenos investigadores nacidos o formados en Catalunya dispersos ​​por todo el mundo. Unos por voluntad propia, pero otros forzados por las circunstancias. Un camino en la búsqueda de la excelencia. Excelencia profesional más allá de nuestras fronteras, terreno en el que  fueron pioneros el doctor Josep Trueta en la Universidad de Oxford o el doctor Joan Oró en la Universidad de Houston pero que en la última década ha ido aumentando progresivamente. Solo la apertura de grandes centros de investigación biomédica de gran calidad como el Institut de Recerca Biomèdica (IRB) o el Centre de Regulació Genòmica (CRG) a principios de este siglo invirtieron momentáneamente esta tendencia, que ha vuelto a remontar últimamente.
La marca Barcelona sigue siendo atractiva para ciertos investigadores, pero debemos cuidarla y mimarla con nuestras máximas atenciones para que se mantenga. Los buenos investigadores de aquí están ahora en el mercado y desde Estados Unidos, Alemania y Suiza los ven como presa fácil. Como dice el refrán, a río revuelto, ganancia de pescadores.
Bien, una vez hecho el diagnóstico, y sin varita mágica de soluciones -más allá de reclamar una decidida inversión en investigación basada en la revisión objetiva de los investigadores, como hacen países de nuestro tamaño como Holanda, Dinamarca o Finlandia-, quizá será necesario sacar provecho de la situación. Todos estos grandes investigadores que trabajan en los centros más prestigiosos del planeta tienen la oportunidad de hacer llegar los valores de Catalunya a personas, entidades y sociedades que desconocen nuestra tierra. Con su magnífico trabajo desde el laboratorio o el despacho nos colocan en el mapa internacional, pueden asesorarnos sobre cómo hacer las cosas mejor en casa y nos harán sentir orgullosos.
Desde oncólogos clínicos como Josep Baselga (Memorial Sloan- Kettering de Nueva York), Antoni Ribas (MD Anderson de Houston) o Joaquim Bellmunt (Harvard, Boston) y patólogos como Carles Cordon-Cardó (Mount Sinai Hospital de Nueva York) o Josep Costa (Escuela de Medicina de Yale) a investigadores de los mecanismos del cáncer como Joan Massagué (Memorial Sloan- Kettering de Nueva York), Àngel Pellicer (Universidad de Nueva York), Jordi Barretina (Novartis Institutes for Biomedical Research, Massachusetts) o Salvador Macip (Universidad de Leicester, Reino Unido). Desde la investigación cardiovascular, como ValentíFuster (Mount Sinai Hospital de Nueva York), al estudio de la diferenciación de las células de Ariel Ruiz i Altaba (Universidad de Ginebra, Suiza). Distintas edades, diferentes países y diferentes trayectorias profesionales y vitales, pero todos buscando los descubrimientos biomédicos de mayor impacto y aplicación posibles. Unos embajadores de la ciencia catalana que tendrán que buscar las necesarias complicidades internas y externas para explicar el talante de nuestro pueblo.
volvamos al discurso de Pau Casals en la ONU: «Déjenme que les diga una cosa... Yo soy catalán. Catalunya es hoy una región de España, pero ¿qué ha sido Catalunya? Catalunya ha sido la nación más grande del mundo. Les explicaré por qué. Catalunya tuvo el primer parlamento mucho antes que Inglaterra. Catalunya tuvo las primeras Naciones Unidas: en el siglo XI todas las autoridades de Catalunya se reunieron en una ciudad de Francia -entonces Catalunya- para hablar de paz... Paz en el mundo y contra, contra, contra las guerras, la inhumanidad de las guerras... Esto es Catalunya».
Si a la defensa de la paz como bandera de nuestro ser añadimos la voluntad decidida de seguir apostando por la investigación y la innovación ya tendremos todos una tarjeta de visita magnífica para ir por el mundo. Queremos más Pau Casals. 



fotos de internet. serán retiradas a petición
elperiodico.com Sábado, 7 de diciembre del 2013

6 comentaris:

Miquel ha dit...

Dejame con 75 bien vividos, no me hace falta más.
Salut

Josep ha dit...

Hola Miquel, pues a me gustaría poder ofrecerte alguno más, que los hay, y también van y vienen –que también los tenemos y necesitamos – en vez de pensar en casinos y otras lindezas. Esteller no se equivoca en el artículo que él solo habla de los que tenemos aquí, y hace comparativas con otros países igual de pequeños que Catalunya y con Pau Casals Estoy seguro que igual que yo conoces o has oído muy buenos investigadores de Madrid, Salamanca, Navarra o Valencia (quizás me deje alguno), pero fíjate que el Clínic es un auténtico referente en Europa, y también vienen de otros lugares de España para aprender adelantos del cáncer, o bien algún tipo de operaciones que solo se hacen aquí. Igual que nosotros vamos a otros lugares. La lástima es que según que cosas nos va la marcha el dinero rápido como un casino, y me gustaría pensar que solo es por la rapidez, suponiendo que valga la pena invertir en casinos.
Bon diumenge!

Ah! en cuanto a los 75...no te quedes corto que algún dia te necesitaré para el tema de los relojes de sol!!

Salut.

KRT ha dit...

És important que Catalunya tingui ambaixadors pel món, persones de carisma reconegut, com Pau Casals, o com tants científics i savis que corren pel món. El Barça i els restaurants d'estrelles també ajuden en uns altres àmbits, però em refio més dels savis. Músics i cantants (Savall, Aragall, Carreras, i fins la Caballé, tot i que l'altre dia, amb tota la raó, ens recordaves que és andorrana). I escriptors, només que aquests tenen l'handicap d'expressar-se en una llengua minoritària i haver de refiar-se de les traduccions. Però si ets bo, et traduiran: mira Jaume Cabré, per exemple. Ah! I no ens oblidem de Pere Casaldàliga! Aquest home de Balsareny no és un andorrà universal, sinó un català brasiler que escriu (i molt bé) en català, castellà i portuguès, i és un símbol de la pau i de la lluita pacífica per la justícia social. Com va dir ahir un dels actors de 'Descalç sobre la terra vermella': "S'ha comparat Mandela amb Gandhi i Luther King; Casaldàliga juga en aquesta mateixa lliga". Aquests ambaixadors, com l'Esteller i altres, són els que ens convenen! Gràcies Josep.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Ens podem sentir orgullosos del seu talent, com a poble i com a éssers humans. Però sembla que aquí només coneguem els futbolistes.

Josep ha dit...

I en aquesta llista que cita Esteller no hi són tots. Només al Clínic, que és on coneixem hi ha almenys tres o quadre, un d'ells el que em porta a mi. I un altre molt conegut és Enric Carreras, cap de la Fundació Josep Carreras. El professor Ciril Rozman va néixer a Ljubljana (Eslovènia) l'any 1929. És una de les figures més rellevants de la Medicina Interna a Espanya, amb una visió pròpia i integral del que significa aquesta especialitat, i ha centrat la seva investigació en la hematologia. I en camp a es considera un dels més grans experts mundials en leucèmia
Quanta raó tens amb tota la quantitat de personalitats que has citat, i segur que si busquem una mica més les trobarem. Sense anar més lluny (i ha estat per no fer més llarga la llista de noms) al Clínic hi ha una personalitat que ara ja no surt de Catalunya per l'edat, és el professor Ciril Rozman va néixer a Ljubljana (Eslovènia) l'any 1929. Però és un gran catalanista, i ho pregona. És una de les figures més rellevants de la Medicina Interna a Espanya, amb una visió pròpia i integral del que significa aquesta especialitat, i ha centrat la seva investigació en la hematologia. En aquest camp de l'hematologia es considera un dels més grans experts mundials en leucèmia.
De Montserrat Caballé sí que em vaig molestar, però en definitiva i sent egoista per part meva caldria pensar que com a artista ella és i seguirà sent catalana.
I de tots els petits països d'Europa estem molt ben situats i tots ho saben. La resta de coses, futbol, turisme ..., també és interessant que es tingui, no ens podem quedar amb una sola cosa -la que sigui-. Triomfarem, KRT, i tant que triomfarem!

Josep ha dit...

Loreto, tens raó, ven més el Ronaldo i les ximpleries de qualsevol "popular" que una gran personalitat com ells, de totes maneres si vols que et digui la veritat prefereixo que no els molesti ningú.

PD: perdona al meu retard en contestar-te.
Ah! no ha estat per culpa d'ordinador. He estat jo mateix.

Salutacions!