diumenge, 16 d’agost de 2020

Arrels enlaire

 

Eliminar la catalana llavor!
Que com si d’una herbota es tractés,
un rebesavi Felip la va voler substituir
per una absoluta Nova Planta:
que ens punxés els peus,
i ens tragués els ulls,
que ens lligués de mans i
ens tapés la boca.
A quin dret diví, deurien resar,
tota la família
que ens va esclavitzar?
Amb quina aigua pútrida
la deuen regar?
Que amb arrels eternes,
vingui del passat i ens mostri
un beuratge tan enverinat?

 Rosa Maria Pascual Sellent

dimecres, 12 d’agost de 2020

Casaldàliga-Causas

 #PedroCasaldáligaPresente | En estos momentos el cuerpo de Casaldáliga está siendo llevado a su ciudad, São Félix do Araguaia, donde será sepultado mañana (12/08) a partir de las 8 h. (horario de Brasil).

En São Félix, Casaldaliga será velado en una canoa indígena. A la derecha, un remo del Pueblo Iny que cambió por el báculo de obispo y un sombrero de paja campesino, que adoptó en vez de la mitra.
A la izquierda, el Cirio Pascual anuncia que para Casaldaliga sólo tenemos 2 opciones: o vivos o resucitados.
Lo acompañarán las imágens de las fallecidas hermana Irene Fransceschini, responsable del Archivo de Prelatura por más de 40 años. Formadora y compañera de cientos de campesinas. Y la hermana Veva, que vivió 50 años con el Pueblo Apyãwa, en el Araguaia, y que evitó su desaparición.

   





dissabte, 8 d’agost de 2020

Ha mort Pere Casaldàliga

    Pere  Casaldàliga ha mort, i amb molt de dolor, però segurs com ell ho estava de la seva arribada a la Casa Pairal.

La seva vida ha sigut un exemple i una inspiració vers un món que vol combatre l'immens sofriment que sovint ens envolta, un món que dona la mà i esperança a tots els marginats i els que pateixen.

“Perquè l'última paraula no és la de la mort, ni la dels poderosos sinó la de l'amor”.

Descansa en Pau i moltes gràcies per la teva obra de tot cor!

 

«¿O no saps que, en la lluita, el fracàs és el fracàs de l’èxit i no el de l’home? Lluita, si pots, i, si no pots, batalla en aquesta impotència que et dirà el que pots fer»

                                      

 

Veles e vents

 


Veles e vents

 Veles e vents han mos desigs complir,

faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l'estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.

Amor de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà;
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.

Io tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul·lat:
mas jo no creu que mon voler sobrat
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler,
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car nós vivint, no creu se pusca fer:

aprés ma mort, d'amar perdau poder,
e sia tost en ira convertit.
E, jo forçat d'aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.

Amor, de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
A joc de daus vos acompararé. 

dimarts, 4 d’agost de 2020

“Peculiaritats” espanyoles

  

 

En aquests temps tan moguts a tot el món, hi haurà segurament qui s’estranyarà que torni sempre a parlar del conflicte de Catalunya amb Espanya. Però el que aquí (i no sols aquí) es permet Espanya hauria de despertar les campanes d ‘alarma en tots els demòcrates (almenys a la UE).

Primer cas. El prominents presos polítics catalans, que van ser condemnats a injustes penes de presó en un procés escandalós, des de fa poc (i en concordança amb el dret vigent espanyol) podien sortir uns dies a la setmana de la presó per anar a un lloc de treball permès, i tres nits a la setmana podien anar a dormir a casa. Això pel deep state  espanyol sembla que era insuportable, i ara la fiscalia de l’estat ha demanat al Tribunal Suprem, que aquests alleugeriments siguin prohibits per aquests “presos condemnats per sedició” i que sigui “preventivament amb vigència immediata”.

El cap de govern espanyol ha defugit altra vegada qualsevol responsabilitat, perquè, va dir, no és cosa de l’executiu discutir sentències judicials. Però això no pren en consideració que a Espanya la fiscalia de l’estat depèn directament del govern i que aquest si vol té la paraula en la direcció que prengui la feina dels fiscals. Aquesta posterior i arbitrària prevaricació, destrueix definitivament qualsevol possibilitat d’un diàleg honest entre el govern espanyol i les institucions i els patits catalans. Com que ara no hi ha eleccions a la vista. El Sr. Sánchez sembla haver cregut que no li cal tenir cap consideració amb els diputats catalans a Madrid, i que pot ignorar definitivament la taula de diàleg que els va oferir, seguint la norma que diu “Tant se me’n fa de la meva xerrameca d’ahir”…

Les conseqüències pel conflicte es veuran tot al més tard aquesta tardor i amb tota probabilitat l’agreujaran.

Segon cas. Les dades publicades pel govern central espanyol sobre les infeccions pel coronavirus, han motivat que Europa previngui de viatjar a les regions de Navarra, Aragó i Catalunya, cosa que representa una catàstrofe per tots els que viuen del turisme. Naturalment això s’hauria d’acceptar cent per cent si no fes un tuf sospitós. Però exactament com al començament de la pandèmia, hi ha la sospita que altra vegada es vol amagar Madrid com a centre d’infeccions.

Es dóna el cas que hi ha un dissens entre les dades oficials de noves infeccions i la xifra d’hospitalitzats pel coronavirus. Per exemple, segons les xifres publicades pel ministeri de sanitat espanyol el 21 de juliol, en els set dies anteriors havien estat hospitalitzats pel coronavirus en total a Espanya 268 ciutadans. D’aquests 57 a Madrid i 17 a Catalunya. Ordenat per hospitalitzacions per cada milió d’habitants, Madrid anava en quart lloc i Catalunya al quinzè. En xifres absolutes Madrid anava en segon lloc i Catalunya al sisè. En un país amb informacions fidedignes i transparents aquestes contradiccions es podrien aclarir. Però tal com s’ha tractat a Espanya la informació fins ara, deixen lloc a les suposicions més extremes i negatives. Més detalls es poden llegir en aquest modèlic article de Ralf Streck (segueix l’enllaç amb l’article que posa els drapets al sol a les autoritats espanyoles) Tots dos casos són això que prudentment se’n pot dir “peculiaritats” espanyoles. O bé -com tan sovint- dir que s’hi pot aplicar l’antic eslògan Spain is different. I això Europa no ho hauria de perdre mai de vista.

P.D. Quan aquest article ja estava llest, s’ha donat a conèixer que un valent jutge a Catalunya, que és l’encarregat de seguir la situació penal de les dues preses polítiques (l’expresidenta del Parlament, Forcadell, i l’exconsellera  catalana  Dolors  Bassa), s’ha negat ha vulnerar les lleis vigents i ha mantingut el règim d’alleugeriments per les dues.

 Traducció de l’article en alemany, penjat al bloc de l’autor. de Pere Grau

dijous, 25 de juny de 2020

Mi apoyo absoluto a Laura Borràs.



   



Luchar contra la corrupción es una prioridad. Pero de un estado que, en la misma semana, ha rechazado investigar a Juan Carlos I y a Felipe González, que tiene cientos de casos pendientes, en que un presidente pidió lo de aguanta a un corrupto, de un estado en el que la corrupción es sistémica, en que la policía es política, en que se inventan informes para culpar a las mujeres feministas de la pandemia, comprenderéis que no me voy a creer lo que está ocurriendo con Laura Borras.

Los independentistas van a la cárcel con extrema facilidad; el resto se tapa sus miserias con extrema facilidad también.
Mi apoyo absoluto a Laura Borràs. 
Si ella o quien sea ha cometido delito debe ser investigada. Pero primero hagamos que podamos creernos a los tribunales que juzgan, que el entorno sea limpio, y que la lucha contra la corrupción no sea una arma política para vencer en los tribunales lo que no pueden vencer en las urnas. 

dimarts, 23 de juny de 2020

Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen.

Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen.


Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen.
Han canviat entre elles escombres i varetes.

I amb cucurull de nit i tarot de poetes

endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.


És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs

i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.

Han ofert al no-res foc de cera d'abella

i han aviat libèl·lules per desxifrar-ne el traç.


Davallen a la plaça en revessa processó,

com la serp cargolada entorn de la pomera,

i enceten una dansa, de punta i de taló.


Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,

esbalaïda veig que vénen cap a mi

i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.
 
 
Bruixa de dol. Maria Mercè-Marçal, 1977-1979.
 
 
      Avui és un bon dia per recordar-la. Que passeu una molt bona revetlla de Sant Joan i recordeu: si la nit us ensenya l’ullal, oferiu-li el coll.


Arrels enlaire

  Eliminar la catalana llavor! Que com si d’una herbota es tractés, un rebesavi Felip la va voler substituir per una absoluta Nova Planta: q...