dijous, 18 setembre de 2014

Ojalá las imágenes den la vuelta al mundo

[Lamentablemente se han borrado vuestros estimados comentarios, todos ellos sin excepción contra esta salvajada que aun se comete en este pais. Muchas gracias por vuestra comprensión]

No al Toro de la Vega!!



Puede leerse en ABC: "El torneo del Toro de la Vega saca lo mejor del ser humano y propugna valores que, tal y como está la sociedad actualmente, no deberían perderse".

Estoy totalmente de acuerdo. Supongo que se refieren a personas como esa chica desarmada que ha perdido el conocimiento por una pedrada y que ha demostrado mucho más valor que decenas de mozos armados con lanzas.



  Sólo los salvajes defiende el salvajismo. No hay que ser animalista, ecologista, u otro ista para decir que es una aberración, sadismo en estado puro. Si queremos avanzar como sociedad, la empatía con cualquier ser vivo es una obligación de todo ciudadano




divendres, 12 setembre de 2014

per què no puc votar? / porque no puedo votar?





Ahir a la nit em vaig quedar mirat la televisió amb la vana esperança que d'una vegada per totes sortís el President i parlés per a tots els catalans. Per els 1.800.000 manifestants que pacíficament van sortir al carrer per reclamar que volen votar com un país de veritat. Pels catalans que van sortir al carrer per demanar que Catalunya no se separi d'Espanya, per als que no volen votar, i per la resta de catalans que es van quedar a casa, o s'han hagut d'anar vés a saber on perquè aquí no han trobat feina. Vana  il·lusió.
"Mi gozo en un pozo". El senyor President de la Nació no surt per res. El meu desconcert va en augment.
Les emissores de ràdio no catalanes només diuen que "el número no hace la cosa"?? No pasa nada!! - diuen-. 
"Bueno, pues no pasa nada, pero hay 1.800.000 personas en la calle,
.--li responc mentalment--

 Però jo penso que Espanya-la política és clar-, està tan immobilitzada que la Comunitat Internacional s'haurà adonat, oi? Quin paper més galdós!!
Algunes d'aquestes emissores de ràdio que no cal escoltar mai diuen que això és nazi!
Més desconcert.
Més democràtic i pacífic va ser impossible, no?
El meu desconcert es desborda.

Tal com estan formulades, les preguntes semblen retòriques. No ho són. Es poden respondre des del no a la independència; i des del no a la consulta i es poden posar "peròs". Però també a l'inrevés, i crec que és molt important. Es pot anar a la independència i es pot anar a la consulta deixin o no.
Vull saber per què no puc votar?
Vull dir la consulta sobre la independència de Catalunya, és clar. Ho pregunto perquè no arribo a més i necessito ajuda.


1) Si els catalans no tenim dret a decidir, per què ens deixen votar de tant en tant? No ens ho haurien de prohibir?
2) Si la democràcia és votar, com és que no ho podem fer?
3) Si votar és legal (a més de bonic, saludable i legítim), quin problema hi ha?
4) I si resulta que a l’Estat espanyol votar és il·legal, què punyeta hi fem, en aquest Estat?
5) Quan una llei deixa de fer servei al poble, què s’ha de canviar, la llei o el poble?
6) Els conflictes que es poden resoldre votant, s’han de resoldre a garrotades?
7) Per a què serveix un Estat, per segrestar la gent o per emparar-la?
8) Una Constitució, a què s’ha d’assemblar, a un reglament penitenciari o a la Carta dels Drets Humans?
9) Si les declaracions d’independència són il·legals, com és que l’ONU no expulsa la major part dels estats que en formen part?
10) Si independitzar-se d’Espanya és contrari al dret espanyol i internacional, com és que Espanya manté relacions diplomàtiques amb  Xile, Uruguai, Paraguai, Perú, Colòmbia, Equador, Cuba, Mèxic i Veneçuela, per dir-ne només uns quants? Com és que Espanya reconeix aquests estats en lloc d’ignorar-los, com fa amb Kosovo?

I com sap l'Estat Espanyol qui guanyarà, si no deixa votar?
Perquè l'Estat Espanyol impedeix als ciutadans de Catalunya que volen o volem continuar dins d'Espanya o fore, dir-ho amb un vot?


Si algú em treu les teranyines del cervell, li estaré sincerament agraït. Ja veieu que estic a les fosques. Només vull saber per què no puc votar.


 VIDEO

CASTELLANO


Ayer por la noche me quedé mirado la televisión con la vana esperanza de que de una vez por todas saliera el Presidente y hablara para todos los catalanes, Para los 1.800.000 manifestantes que pacíficamente salieron a la calle para reclamar que quieren votar como un país de verdad. Para los catalanes que salieron a la calle para pedir que Catalunya no se separe de España, para los que no quieren votar, y para el resto de catalanes que se quedaron en su casa, o se han tenido que ir vete a saber donde porque aquí no han encontrado trabajo. Vana ilusión. Mi gozo en un pozo. El señor Presidente de la Nación no sale para nada. 
 Mi desconcierto va en aumento.
Las emisoras de radio no catalanas solo dicen que el número no hace la cosa?? No pasa nada!!-dicen-. "Bueno, pues no pasa nada, le respondo mentalmente, pero hay 1.800.000 personas en la calle"
 Sin embargo yo pienso que España, -la política claro-, está tan inmovilizada que la Comunidad Internacional se habrá dado cuenta, verdad?
Algunas de estas emisoras de radio que no hay que escuchar nunca dicen que esto es nazi!
Más desconcierto.
Más democrático y pacifico fue imposible, no?.
Mi desconcierto se desborda.

Tal como las formulo, las preguntas parecen retóricas. No lo son. Se pueden responder desde el no a la independencia; y desde el no a la consulta y se pueden poner "peros". Pero también al revés, y creo que es muy importante. Se puede ir a la independencia y se puede ir a la consulta dejen o no.
Quiero saber por qué no puedo votar.
Quiero decir la consulta sobre la independencia de Cataluña, claro. Lo pregunto porque no llego a más y necesito ayuda.


1) Si los catalanes no tenemos derecho a decidir, por qué nos dejan votar de vez en cuando? No nos lo deberían prohibir?
2) Si la democracia es votar, como es que no lo podemos hacer?
3) Si votar es legal (además de bonito, saludable y legítimo), qué problema hay?
4) Y si resulta que en España votar es ilegal, qué puñetas hacemos, en este Estado?
5) Cuando una ley deja de hacer servicio al pueblo, que se debe cambiar, la ley o el pueblo?
6) Los conflictos que se pueden resolver votando, deben resolverse a palos?
7) Para qué sirve un Estado, para secuestrar a la gente o para ampararla?
8) Una Constitución, a que debe parecerse, a un reglamento penitenciario o la Carta de los Derechos Humanos?
9) Si las declaraciones de independencia son ilegales, como es que la ONU no expulsa la mayor parte de los estados que forman parte?
10) Si independizarse de España es contrario al derecho español e internacional, como es que España mantiene relaciones diplomáticas con Chile, Uruguay, Paraguay, Perú, Colombia, Ecuador, Cuba, México y Venezuela, por citar sólo unos cuantos? Como es que España reconoce estos estados en lugar de ignorarlos, como hace con Kosovo?
Y como sabe España quién ganará, si no deja votar?
Porque España impide a los ciudadanos de Cataluña que quieren o queremos seguir dentro de España, o fuera, decirlo con un voto? 


  Desde toda mi vida he estado convencido que votar es fundamental y básico.
Si alguien me saca las telarañas del cerebro, le estaré sinceramente agradecido. Ya veis que estoy a oscuras. Sólo quiero saber por qué no puedo votar.

dimecres, 10 setembre de 2014

Bona diada



Emili Guanyavents (1860-1941)
Els segadors

Catalunya triomfant,
tornarà a ser rica i plena.
Endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors,
ara és hora d'estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
defensors de la terra!
Bon cop de falç!





Anònim
Els segadors

Catalunya, comtat gran,
qui t'ha vist tan rica i plena!
Ara el rei nostre senyor
declarada ens té la guerra.

Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!

Lo gran comte d'Olivars
sempre li burxa l'orella:
—Ara és hora, nostre rei,
ara és hora que fem guerra—.

Contra tots los catalans,
ja ho veieu quina n'han feta!
Seguiren viles i llocs
fins al lloc de Riudarenes.
Una església n'han cremat
que Santa Coloma es deia.
Mataren un sacerdot
mentre que la missa deia.

Cremen albes i casulles,
i corporals i patenes,
i el Santíssim Sagrament,
que alabat sia per sempre.
Mataren un cavaller,
a la porta de l'església,
don Lluís de Furrià,
i els àngels li fan gran festa.

Lo pa que no era blanc,
deien que era massa negre
i el donaven als cavalls
sols per assolar la terra.

Del vi que no era bo,
n'engegaven les aixetes,
i el tiraven pels carrers
sols per a regar la terra.

En presència dels parents
deshonraven les donzelles,
i en mataven els seus pares
si del mal donaven queixa.

En donen part al virrei
del mal que aquells soldats feien:
—Llicència els n'he donat jo,
molta més se'n poden prendre—.

En sentir-ne tot això
s'és avalotat la terra.

Entraren a Barcelona
mil persones forasteres;
amb el nom de segadors,
perquè n’era temps de sega.

De tres guàrdies que n'hi ha,
ja n'han morta la primera.
Anaren a la presó
per dar llibertat als presos.
Mataren los diputats
i els jutges de l'Audiència;
ne mataren lo virrei
al fugir-ne a la galera.

Lo bisbe els va beneir
amb la mà dreta i l'esquerra:
—On es vostre capità?
Quina és vostra bandera?—
Varen treure el bon Jesús
tot cobert amb un vel negre:

—Aquí és nostre capità,
aquesta és nostra bandera!
A les armes, catalans,
que el rei ens declara guerra!

Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!
https://www.youtube.com/watch?v=hFV993YEFvU
 

El text original de la Cançó dels Segadors és un romanç coetani de la guerra de 1640 que es va transmetre popularment amb diverses variants melòdiques i textuals. La lletra va ser publicada per Manuel Milà i Fontanals (Romancerillo catalán, 1882) i la música per Francesc Alió (Cançons populars catalanes, 1892). La versió actual és d’Emili Guanyavents, que va guanyar un concurs convocat per la Unió Catalanista el 1899 que va generar una notable polèmica ciutadana. Els arranjaments musicals més coneguts són de Francesc Pujol per a cobla, el de Joan Lamote de Grignon per a banda i el de Josep Viader per a coral. Després, Antoni Ros Marbà en va fer una versió per a cor i orquestra simfònica. Avui fins i tot hi ha una versió en música màquina. L'any 2011 l'etnomusicòleg Jaume Ayats va publicar un llibre en el qual es documenta que el romanç era l'adaptació d'una cançó eròtica popular anomenada Els tres segadors i la dama, coneguda també en altres països d'Europa. Amb motiu de la guerra de 1640, la melodia hauria estat adaptada al text d’una balada anònima que narrava els abusos de les tropes castellanes i que feia una crida als pagesos a revoltar-se. Eren altres temps...


Reposició d'una entrada de setembre de 2011


http://www.tv3.cat/videos/5232271/Bon-cop-de-falc-La-historia-de-lhimne


 Extret del bloc: Amb vetusta gonella

 http://ramoncarrete.blogspot.com.es/

 Serà retirat a petició

dissabte, 6 setembre de 2014

Que vivir tenga sentido ELA

 
Stephen Hawkins

 Hacia muchos dias que tenia todo totalmente desatendido, y ahora que vuelvo, (y espero no volver a “desaparecer”) para ponerme al corriente de todo, o por lo menos de lo más interesante, me he dedicado a leer periodicos, páginas web y blogs que los leo con asiduidad y también otros. De todo ello me ha llamado la atención las criticas que se hacen al #IceBucketChallenge, que se ha puesto de moda debido a la conocida ineficacia del gobierno para el estudio de las llamadas enfermedades “raras”. No voy a criticar nada, todo al contrario, cada uno es libre de expresar lo que siente, faltaria más. Solo quiero dar las gracias a todos los que lo hacen, y sobretodo a los periodicos, porque por lo menos gracias a estas críticas, que a veces roza el insulto, el ELA (Esclerosis Lateral Amiotrófica) por lo menos será conocido por todo aquel que lo desconoce, que es la mayoria.
Pienso que el agua es para beberla, pero ya que el Gobierno no hace nada para la investigación, ni para el ELA, ni para casi nada, tendremos que ser nosotros, como casi siempre, que con estas cosas se conozca algo que nos puede ocurrir a todos, y con esto incluyo la recaudación a la investigación de la MARATÓ de TV3 que para los periodicos de fuera de Catalunya y gente de aquí también, para ellos es una pura caridad.
Del ELA he escrirto en alguna ocasión, al igual que en el blog de un amigo.

Desde aquí también quiero apoyar la investigación de la Esclerosis Lateral Amiotrófica (ELA) y me uno al #IceBucketChallenge.



Esclerosis Lateral Amiotrófica (ELA).


A finales de febrero de 2012 entro en urgencias del Institut Universitari Dexeus de Barcelona con malestar en el brazo izquierdo, cierta pérdida de agilidad y algo menos de fuerza.
Tres meses después, tras buscar por activa y por pasiva qué podía estar causando dichos síntomas, me diagnosticaron una enfermedad degenerativa de las células motoras, Esclerosis Lateral Amiotrófica (ELA).
Me llamo Alejandro Galán, Jano para todos, tengo 37 años. Mi mujer Natalia, nuestros 3 hijos, Nora (5a.) y los mellizos Yago y Lara (3a.), así como demás familiares y amigos, y yo mismo, junto con todos los que queráis formar parte de nuestra gran familia, nos negamos a pensar que no hay nada que hacer.
Se nos ha abierto un mundo nuevo que desconocíamos ‘hace cuatro días’. Y en este mundo hay mucho trabajo que realizar, sobre todo para todos los que queremos ser protagonistas principales de nuestras vidas.

Que vivir tenga sentido, que tenga sentido vivir”; ya es nuestro propósito.



JANO GALÁN, AFECTAT D'ELA, ENTREVISTAT A LA CONTRA DE LA VANGUÀRDIA

Dimarts 5 Novembre 2013 - 11:42


Aquí teniu l'entrevista que li van fer, a la "Contra" de La Vanguàrdia, al Jano Galán, una persona molt jove afectada per l'Esclerosi Lateral Amiotròfica. Llegiu-la íntegrament clicant 
aquí.
En ella parla de com s'enfronta dia a dia a la malaltia i de com ha canviat la seva manera de veure el món que ens envolta.

CASTELLANO

JANO GALÁN, AFECTADO DE ELA, ENTREVISTADO EN LA CONTRA DE LA VANGUARDIA
Martes 5 Noviembre 2013 - 11:42


Aquí tenéis la entrevista que le hicieron, en “La Contra" de La Vanguardia, a Jano Galán, una persona muy joven afectada por la Esclerosis Lateral Amiotrófica.. Podeis leerla íntegramente clicando aquí.

En ella habla de cómo se enfrenta día a día a la enfermedad y de cómo ha cambiado su manera de ver el mundo que nos rodea.

Fundación Miquel Valls



Lo lamento pero la entrevista en la Vanguardia está desactivada.
El domini canal.esplai.org està permanentment desactivat.
Disculpeu les molèsties.


El dominio canal.esplai.org está permanentemente desactivado.
Disculpen las molestias.


Fotos de internet, serán retiradas a petición 

dimecres, 27 agost de 2014

Com ho hem d'escriure?

Ho deia per la ràdio una jove estudianta que parlava de les paraules que a la seva manera de veure han d'anar amb majúscules o minúscules. També tractava el tema de...:" Sí, sí, el redactor ho ha escrit perfectament, però posant-ho al cercador del DIEC2 la resposta és: “No s’ha trobat cap entrada coincident amb els criteris de cerca”.

 Ja seria tot molt llarg, però encara hi ha un altre tema...

Aquests de moment no els toquem,  em fa por de no anar-me'n d'una cosa a l'altra.
Fem aquets, si us sembla bé.
No sé si té gaire sentit que una expressió complexa que és indubtablement un concepte comú, quan l’escurcem per fer més via, agafem cadascuna de les inicials que formen el conjunt i les posem amb majúscules.

Els italians van al davant en aquest punt, i també en diverses qüestions de la llengua pràctica, com ara en allò que ja vaig explicar i en altres coses acostades: n’hi ha prou de pensar en l’eliminació de la h muda, i no s’ha mort ningú.

Si bé encara, en aquest punt de les sigles, per mi s’han quedat a mig camí.

Ells escriuen les sigles, normalment –almenys en textos divulgatius–, posant la primera lletra amb majúscula i les següents amb minúscula, siguin sigles antigues com modernes, tant italianes com estrangeres, tant si corresponen a noms propis com a substantius per a nosaltres comuns. Així, escriuen Onu, Ue, Fmi, Usa, Dsk (Dominique Strauss-Kahn), Spd (Sozialdemokratische Partei Deutschlands), però també Esm (european stability mechanism, ara de moda), Opa, Isbn... Sí que hi ha casos de sigles corresponents a noms comuns i d’ús ordinari en què han fet un pas mes i també les escriuen amb minúscules, com ara ndr (nota della redazione), ct (calcio trainer), etc.

I per això no tenen tants problemes com nosaltres, que no sabem mai si hem d’escriure Unesco o UNESCO, Unicef o UNICEF, VAO o Vao o vao (vehicles d’alta ocupació), ACC1Ó o Acció o Acci10, ADIFAD o Adifad, Once o ONCE, Pirmi o PIRMI o pirmi (i la gent diu [o deia, snif] “la pirmi”, en femení, quan la P inicial és de programa), TAC o Tac o tac (i la gent diu “el tac”, en masculí, quan la T és de tomografia).

O bé: ¿té sentit que escrivim amb majúscules una sigla que alhora és acrònim* i per tant ha estat creada, justament, perquè soni com una paraula –i a més a més, tot sovint, amb la intenció que sigui eufònica, com en algun dels casos que acabo d’esmentar–? Té cap sentit que l’escrivim amb majúscules,** com si fos un crit?

* Acrònim: sigla (o abreviació formada amb lletres o segments inicials o finals d’una sèrie de mots) pronunciable com un mot ordinari. Que sigui acrònim no depèn, tal com es veu a la definició, del fet que els segments siguin només les inicials de la sèrie de mots o que de cada mot s’agafi més d’una lletra (o potser d’algun dels mots del conjunt no se n’agafa cap element): el fet diferencial de l’acrònim és que ha de ser pronunciable com un mot ordinari. De manera que IVA, UNICEF, Ibex, euríbor i Idescat són acrònims, mentre que UPC, Fecetc o IRPF no ho són, i iCat FM és un mig-mig.
** Escric, tal com ens han ensenyat a fer-ho, les sigles pures i dures –només les lletres inicials de cada paraula– amb majúscules; i els mots formats amb elements diversos del conjunt, i no sols les inicials de les paraules, amb majúscula al començament i la resta minúscules o, en algun cas com euríbor, tot amb minúscules.

I jo encara aniria més enllà que els italians: les sigles que corresponguin a noms comuns –els que, desplegats, no siguin noms propis– els escriuria amb minúscules, també la primera lletra de la sigla. Igual com hem fet en alguns casos, quan ha passat el temps i la sigla, com diuen, «ja s’ha consolidat»: ovni, sida, làser, sembla que també pime, etc. Doncs jo no esperaria aquesta consolidació i faria com amb qualsevol altre mot que s’incorpora a la llengua. 

I doncs, si és nom propi, com els italians, majúscula inicial de nom propi: Eua, Nasa, Oit, Gec, Diec, Ciu, Icv, Pp, Psoe, etc.

I si és nom comú, tot amb minúscules: iva, ipc, irpf, r+d, sos, din, rpm, uci, asap (as soon as possible), rip (requiescat in pace), acs (al cel sia), sa (societat anònima), cp (codi postal)...

Quin problema hi ha? Si, a més a més, ara tothom tendeix a les minúscules inicials en els noms comercials; si a les adreces d’internet no hi ha majúscules; si tothom està cansat d’escriure http i www i tantes altres de similars! A qui li sorprendria aquesta evolució de la llengua, d’altra banda ben lògica?

No pot ser que estiguis obligat a mirar manuals contínuament, en aquest cas per saber si allò és una sigla o un acrònim, o si està consolidat o encara li falta un bull –com ara les esmentades pime, rpm, din, Nasa, Unesco, asap, etcètera.

El munt d’avenços que es podrien fer si ens decidíssim a simplificar tantes coses ara mateix complicades.

Post trobat a http://vigilant-far.blogspot.com/
Fotografias seràn retirades a petició

dimarts, 26 agost de 2014

AnimA, una película extraordinaria




Cinema Independent
És una pel·lícula que no ha estat produïda pels grans estudis cinematogràfics i, als Estats Units, principalment amb personal no afiliat al sindicat. En general és una producció de baix pressupost d'una productora petita. La nova generació de càmeres digitals contribueix al fet que sigui més fàcil realitzar pel·lícules i, per tant, a una popularització del cinema independent a tot el món en l'actualitat.

AnimA es un llargmetratge completament independent que no ha rebut cap tipus d´ajuda o subvenció i esta produït en forma i manera de cooperativa, entre tots els actors professionals i tècnics que formen el Laboratori d´actors de cinema de Joan Frank
Charansonnet: http://laboratoriodeactoresch.bligoo.es/ AnimA ha estat íntegrament rodada en un 80 % en llengua Catalana i en un 20% restant en llengua Castellana.

http://www.verkami.com/projects/6866-anima  fotos i informació pel·lícula
SINOPSI:
AnimA són els últims instants de vida de l´Emília, una dona que com altres persones anònimes recorren un viatge intransferible pels racons d´una memòria plena de vivències,emocions i contrastos. AnimA es una pel.lícula social i d´acció melodramàtica, on es demostra que a vegades l´elecció que fem de les animes que ens han d´acompanyar per la vida, no és la correcta. A través de la nostra protagonista l’espectador podrà recórrer per un riu de sensacions polí-poètiques. En temps present serà transportat a una dura crítica social , passant pels intensos records de l´Emilia en la dècada dels 80, fins arribar a la tendra nostàlgia de l´infantesa.
L´ORIGEN
El 16 de desembre de 2005 en un caixer de Barcelona, l´indigent Mª del Rosario Endrinal fou cremada viva per un grup de tres joves . Durant els dies següents la prensa del país fou descobrint el passat de la víctima. Maria había portat en el passat una vida completament normal treballant com a secretaria en importants empreses multinacionals. Una història personal d´èxits que va acabar en una llarga agonia. Aquesta noticia va sobtar al director i guionista Joan Frank Charansonnet . El guió del llargmetratge d´AnimA sorgeix de l´idea que en temps de CRISIS social , de CRISIS de valors , qualsevol persona de classe mitja o benestant, pot trobar-se en el futur en una situació marginal o d´exclusió social, posant en alt risc la seva pròpia existencia.

Amb l´ajuda de tots vosaltres podrem fer realitat que AnimA es pugui veure en sales comercials de cinema. Hem produït amb molt esforç aquest somni de pel.lícula, hem ensenyat un muntatge en brut i han confiat en el seu resultat per ser distribuïda, ara mateix estem molt a prop d´aconseguir el nostre objectiu. Anticipadament volem agrair-vos el vostre suport."Els millors somnis els tenim sempre desperts"


https://www.facebook.com/animaemilia/posts/755962557761816?stream_ref=5
"Mai el món ha estat tan desigual en les oportunitats que ofereix, però tampoc ha estat mai tan igual en les idees i els costums que imposa. Al món sense ànima que ens obliga acceptar com a únic món possible, no hi ha pobles sinó mercats "( Eduardo Galeano)
CASTELLANO
Cine Independiente



Una película independiente es una película que no ha sido producida por los grandes estudios cinematográficos y, en  Estados Unidos, principalmente con personal no afiliado al sindicato. Por lo general es una producción de bajo presupuesto de una productora pequeña. La nueva generación de cámaras digitales contribuye a que sea más fácil realizar películas y, por tanto, a una popularización del cine independiente en todo el mundo en la actualidad.

AnimA es una película social, de acción melodramática dirigida por Joan Frank Charansonnet. Producida en forma de cooperativa por el equipo artístico del film y distribuida por VerneFilms.El rodaje ha finalizado.La campaña es para ayudar a la post-producción de sonido requerida para estrenar en salas de cine.

http://www.verkami.com/projects/6866-anima   fotos e información película

SINOPSIS:
ANIMA son los últimos instantes de vida de Emilia, una mujer que como otras personas anónimas recorren un viaje intransferible por los rincones de una memoria llena de vivencias, emociones y contrastes. ANIMA es una película social y de acción melodramática, donde se demuestra que a veces la elección que hacemos de las almas que nos han de acompañar por la vida, no es la correcta. A través de nuestra protagonista el espectador podrá recorrer por un río de sensaciones poli-poéticas. En tiempo presente será transportado a una dura crítica social , pasando por los intensos recuerdos de Emilia en la década de los 80, hasta llegar a la tierna nostalgia de la niñez.

EL ORIGEN
El 16 de diciembre del 2005 en un cajero de Barcelona, la indigente Mª de Rosario Endrinal fue quemada viva por un grupo de tres jóvenes . Durante los días siguientes la prensa del país fue descubriendo el pasado de la víctima. Maria había tenido en el pasado una vida completamente normal trabajando como secretaría en importantes empresas multinacionales. Una historia personal de éxitos que acabó en una larga agonía. Esta noticia obtuvo la atención del director y guionista Joan Frank Charansonnet . El guion del largometraje de ANIMA surge de la idea que en tiempo de CRISIS social , de CRISIS de valores , cualquier persona de clase media o bien estante, puede encontrarse en el futuro en una situación marginal o de exclusión social, poniendo en alto riesgo su propia existencia

"Nunca el mundo ha sido tan desigual en las oportunidades que brinda, pero tampoco ha sido nunca tan igualador en las ideas y las costumbres que impone. En el mundo sin alma que se nos obliga aceptar como único mundo posible, no hay pueblos sino mercados" (Eduardo Galeano)



todas las fotografías serán retiradas a petición

dijous, 21 agost de 2014

És una activista cambodjana en favor dels drets humans.// Es una activista camboyana en favor de los derechos humanos.


Necessito canviar-vos.
Poques frases me’n semblant mai tant revolucionaries com les que he llegit en un diari de fa uns anys enrere, El Periódico, on la periodista Ana Pastor té una conversa em una dona extraordinària. És diu 
Somaly Mam.
“Diu entre moltes altres coses: «Necesito cambiaros, que no sintáis placer al pegar a una mujer»
Senzillament, així de fàcil, i anaven dirigides a un auditori de militars, que entre alguns d’ells es trobaven gent que l’havien violat i pegat. Res més ha dir.
Quan era adolescent (i com és propi i necessari a aquesta edat) vehement i una mica radical, cada vegada que tenia connexament d’alguna barbaritat comesa en contra de les dones, cridava airada: "tendríamos que ir un ejército de mujeres y acabar con eso"


Ella pensava que ser derrotats per les mateixes dones, suposaria un plus d’humiliació per aquells que les depreciaven, i una dosis d’orgull per tantes que havien acabat per interioritzar les seves mentires, repetir-les moltes vegades i transmetre-les a les seves filles
Era una venjança cruel i satisfactòria. Viure uns quants anys t’he tempera i en el millor dels cassos et fa una mica més savi. Rebaixes les expectatives sobre tot i tots, fins que arriba una dona com Somaly Mam


Necessito canviar-vos, necessito canviar-vos!!. Aquesta frase dóna moltes voltes en el meu cap.
Em fa veure que la venjança tal vegada aplaqui l'ànima pròpia per un temps, però si de debò vols aconseguir caviar la vida dels altres has de fer alguna cosa bastant més difícil.
Ella sap que per salvar a aquests milers de nenes de la prostitució i donar-los una oportunitat com a ser humans se les ha d'educar, a elles i els seus torturadors.
I aquests és un canvi permanent i contagiós. Un canvi definitiu i inseparable.
Aquesta és la invasió de dones que necessita el món.
Hi ha preguntes que necessites ser fetes perquè és imprescindible difondre respostes com aquesta.
PD: ahir o avui un altra dona ha estat o estarà assassinada per ser mestra, Per ensenyar a les nenes, Es deia 
Shahnaz Nazli.


[Aquí, en el nostre país  també passa, crec que ja portem 36 dones mortes]

Gràcies Somaly. Gràcies Ana.



 Pocas frases me han parecido nunca tan revolucionarias como la que he leído en la conversación que Ana Pastor ha mantenido con una mujer extraordinaria. Se llama Somaly Mam.

«Necesito cambiaros, que no sintáis placer al pegar a una mujer»

Así. Esas sencillas palabras dirigidas a un auditorio de militares entre los que se encontraban algunos que la habían violado y golpeado. Nada más que añadir.

Cuando era adolescente, (y como es propio y necesario en la edad) vehemente y un tanto radical, cada vez que tenía conocimiento de alguna barbaridad cometida contra las mujeres, gruñía airada: "tendríamos que ir un ejército de mujeres y acabar con eso". Pensaba que ser derrotados por las propias mujeres, supondría un plus de humillación para aquellos que nos despreciaban y una dosis de orgullo para tantas que habían terminado por interiorizar sus mentiras y repetirlas en sus hijas. Era una venganza cruel y satisfactoria.

Vivir unos cuantos años te atempera y en el mejor de los casos te hace un poco más sabio. Rebajas tus expectativas sobre todo y todos, hasta que llega una mujer como Somaly.

Necesito cambiaros, necesito cambiaros. Esa frase da vueltas en mi cabeza.

Me hace ver que la venganza tal vez aplaque el alma propia por un tiempo pero si de verdad quieres lograr cambiar la vida de los demás has de hacer algo mucho más difícil. Ella sabe que para salvar a esos miles de niñas de la prostitución y darles una oportunidad como seres humanos hay que educarlas, a ellas y a sus torturadores. 
Y ese es un cambio permanente y contagioso. Un cambio definitivo e imparable. Esa es la invasión de mujeres que necesita el mundo.

Hay preguntas que necesitan ser hechas porque es imprescindible difundir respuestas como esta.

PD: Hoy otra mujer ha sido asesinada. Por ser maestra. Por enseñar a las niñas. Se llamaba Shahnaz Nazli. Hoy otra vez. Gracias Somaly. Gracias Ana.

En España me parece que en fecha de hoy han muerto 36 mujeres