El llibre de la selva

 

Biblioteca de Balsareny

A l’abril a la Biblioteca em van dir: Hem pensat amb tu perquè escriguis una història, què serveixi per al Club de Lectura de la Biblioteca de Balsareny. És per les persones amb  Discapacitats Intel·lectuals, d’Ampans,  venen els dilluns. És “El diari d’Anna Frank”

Vam començar, i a poc a poc vam anar avençant. Es llegia, es comentava. Parlaven d’altres coses relacionades o no, amb el tema. Així fins al final. D’aquesta manera vam aconseguir entre tots el que tant desitjàvem.

No ens la vam prendre amb tristesa, ho vam fer pensant què havíem llegit un dels millors llibres que s’han llegit mai.

Vam aprendre que el que va passar allà un dia molt llunyà no torni a passar mai més. I si ens posem tristos, ho deixen per un altre dia, o una altra estona, i mentrestant parlarem de l’Anna, del cel i dels ocells com si estiguéssim a la seva finestra. D’acord?

Així va començar tot, i vaig agafar tanta estima a totes les persones que venien, que a poc a poc he anat deixar una mica el bloc, mig aturat, de la mateixa manera que sense voler també he deixat per falta de temps les nostres visites, i les sempre tan interessants entrades de tota mena als vostres blocs. Durant aquests mesos he escrit un llibre que tots coneixem, però no de la manera que l’escriu en Walt Disney. El vaig començar a l’estiu, i al setembre ja ens trobàvem de nou fent un club del llibre.

Pensava en un llibre antic que en vam regalar. “El libro de las tierras vírgenes”,

Vam tindre l’estimada col·laboració de la Núria, la bibliotecària i de l’Anna la  psicòloga dels companys d’Ampans.  I el meu agraïment a Montse, una amiga professional de la psicologia de persones en fase terminal de SIDA i càncer.

També d’un llibre que aquest sí que es “El llibre de la selva” (escrit fàcil)
El llibre que he fet no estat escrit expressament explicant la història del nen, en “Mowgli”, ni de ningú, tan sols ho comento com inici el perquè els llops l’adopten i viuen amb ells. Hem estat llegint i conversar sobre la selva de l’Índia, i la diversitat dels animals i plantes que conviuen amb ell, i ell creix aprenent d’ells. I un fet important. Que no hi ha animals dolents. Maten per menjar. Ni que el lleó és millor que la lleona.

De totes maneres el més interessant ha estat no la història del “El llibre de la selva” sinó el món interior d’ells. És sorprenent com creus que d’alguna manera tractes d’aprendre tots junts, vosaltres i jo i, en realitat en moltes coses sou vosaltres qui m’ensenyeu a mi.

Aquí tenim algunes de les preguntes que hi vaig incloure en el llibre que vaig fer per llegir, però què moltes  vegades no ho fèiem (passaven plana).

a)
Alguns dels animals viuen en clans, en societats d’individus iguals,
com ara els llops, els bandar log (els micos) i els gossos salvatges.
Creus que entre els humans actuals hi podríem trobar també alguna mena de clans? Se te n’acut algun?

b)
Quines persones creus que farien qualsevol cosa per tu?

c) I tu, per qui ho donaries tot?

d) Els animals tenen un líder, un cap de colla, i els humans en diem un pare, una mare, un germà, un alcalde, el mestre d’escola, un amic… Quin és el teu?
—(Aquesta pregunta va portar molts problemes) Ningú volia contestar, quan ho van fer ningú deia ni el pare, ni el mestre ni els amics de l’escola)
Fins que jo no vaig dir:”la meva mare” ningú va dir res. Un d’ells va dir: “Un amic…. Però ja és mort!”…I va plorà….
Algun d’ells diuen, o La Residència, o bé la família sencera.

D1) Pregunto perquè els amics de la classe no eren amics seus. Algun d’ells expliquen perquè eren insultats o inclús els hi pegaven per no se iguals.

e) Mowgli és expulsat d’entre els llops perquè no és un llop;
després, és expulsat d’entre els humans perquè l’acusen
de ser un noi llop. Et sembla que, avui dia, en la nostra societat,
es donen també actituds d’intolerància respecte d’algunes persones
que es veuen diferents de la majoria?
Creus que el racisme i el rebuig dels immigrants –els diferents–,
en el nostre entorn, van decreixent? Explica la resposta, si no els saps digues Sí o No.

f)
Mowgli viu dues civilitzacions: la dels animals de la selva
i la dels humans. En totes dues hi troba estimació i rebuig
a la vegada. Com et sents, tu, en la teva “civilització”?

Ara anem a fer un altra cosa. Mireu com està escrit tot aquest tros curt del capítol d’avui, o bé  d’altres …
Això ho vam explicar el primer dia. Recordeu que la Mireia, la meva néta ho va fer per a nosaltres, i m’ho va donar escrit? No us coneix, però li agradaria.

[…] Mowgli és un nadó que es perd a la jungla i el troba la pantera Bagheera. Aquesta el porta amb una família de llops, la qual l’adopta. Un tigre, però, el descobreix i vol matar-lo per por que no es faci gran i esdevingui caçador. Bagheera vol portar-lo a un poblat humà malgrat les reticències de Mowgli, qui s’escapa i coneix diversos personatges de la selva, on viu diverses aventures. Destaca la seva amistat amb l’ós Baloo.
El nen no vol saber res dels humans, però aprèn una tècnica pròpia dels homes, fer foc, per vèncer el tigre enemic.[…]
Veieu com a vegades hi ha un puntet com aquest, però més petit?. 

També hi ha comes com aquesta,

Això en el vostre Centre ja us ho han explicat. Digueu-nos si en veieu alguna malament. Si estan bé pareu un moment a cada una d’elles abats de continuà llegint. D’acord?

—Un d’ells, el més callat, el que si no li diguessin res, ni que llegís, no ho faria. Doncs va dir: “Mira, Josep, no recordo el cognom, se que era polonès, es deia, Gezi, Jerti, Jerzy o alguna cosa així. Va escriure un llibre amb 40.000 paraules, sense puntuar. Es titulava alguna cosa de “Los niños”, Ara no recordo més…

I Saramago ho feia perquè així ho fes jo. Posar els punts”
—Josep, és llegit a Josep Pla?, jo si, els vint volums.

Tinc una noia al meu costat (molt bona persona, i si fitxa molt en tot) que quan veig que té ganes d’acabar (tots, no ella sola) per anar a fer una “Sopa de lletres” a l’ordinador li dic d’anar a fer-lo. Em diu que Si amb el cap, acosta el seu cap per un moment a la meva espatlla, li brillen més ells ulls, i ens hi posem.

—Quin vols fer?
—Avui les eines del camp, com l’avi…
I volem demostrar la seva intel·ligència, i la velocitat en què ho fa, que no és ximpleta, primer em mira, somriu, li brillen els ulls, i em diu….va.
 
En un moment fa la “Sopa de lletres”... És l’hora, i se’n van tots de la biblioteca. S’ha acabat la tarda, i el llibre. Lliurament dels diplomes.

Lliurament dels diplomes.

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives . Sempre procuro donar la referència editorial, i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-. Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament. Fotos d’Internet i Wikipedia.