 |
 |
| “Sembla que estem programats per viure uns 125 anys” |
Manel Esteller és
el director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer, dins del’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge.
És un dels grans científics del país i és una persona que ja fa temps que ens
va descobrir una paraula fascinant: l’epigenètica. Per dir-ho d’alguna manera,
l’epigenètica fa que un gen s’expressi o no, és una mena d’interruptor genètic.
L’epigenètica està relacionada amb l’envelliment i amb malalties com el càncer
i conèixer els seus mecanismes d’acció ens poden ajudar a combatre’l.
Amb el Dr. Esteller hem comentat una publicació recent del seu grup
de recerca on han comparat elsepigenomes d’una persona centenària i d’un nadó.
Durant la meva primera
setmana fent recerca als Estats Units, jo estava intentant adaptar-me a la nova
vida i al laboratori, i llavors em van comunicar que el director del
departament volia veure'm. Amb una certa precaució vaig anar al seu despatx,
que en aquella època era una barreja d'encants i soc, i hi vaig entrar. Era un
senyor baixet que s'havia format com a metge i investigador als estats de
Carolina del Nord i Maryland. Mirant-me amb els seus ulls petitets darrere
d'una canosa barba, em preguntà suaument:
- Manel, tu
ets català, ¿no?
-
Sí..., vaig contestar sorprès.
Va fer un somriure i tot
seguit va afegir: «L'únic català que he conegut va ser Pau Casals i
no oblidaré el discurs que va pronunciar a l'ONU».
Aquell dia
vaig compendre nítidament la necessitat clara de tenir bons ambaixadors de la
cultura i la ciència catalanes.
Avui
DIA tenim molts bons investigadors nascuts o formats a Catalunya que estan
dispersats per tot el món. Uns per voluntat pròpia, però altres forçats per les
circumstàncies. Un camí de la recerca de l'excel·lència
professional més enllà de les nostres fronteres on van ser pioners el
doctor Josep Trueta a la Universitat d'Oxford o el
doctor Joan Oró a la Universitat de Houston, però que en la
darrera dècada ha anat augmentant de manera progressiva. Només l'obertura de
grans centres d'investigació biomèdica d'una gran qualitat com l'Institut de
Recerca Biomèdica (IRB) o el Centre de Regulació Genòmica (CRG) a principis de
l'any 2000 van invertir momentàniament aquesta tendència, que ha tornat a produir-se
en els últims temps.
La
marca Barcelona encara continua sent atractiva per atreure certs
investigadors, però hem de cuidar-la i acaronar-la amb les nostres màximes
atencions perquè es mantingui. Els bons investigadors d'aquí ara estan en el
mercat i des dels Estats Units, Alemanya i Suïssa els veuen com una presa
fàcil. Com es diu popularment pescar en aigües tèrboles.
Bé,
un COP fet el diagnòstic, i sense una vareta màgica que aporti solucions més
enllà de reclamar una inversió decidida en recerca basada en la revisió objectiva
dels investigadors com fan països de la grandària del nostre com poden ser
Holanda, Dinarmarca o Finlàndia, potser caldrà treure profit de la situació.
Tots aquests grans investigadors als centres més prestigiosos del planeta tenen
l'oportunitat de fer arribar els valors de Catalunya a persones, entitats i
societats que desconeixen la nostra terra. Amb el seu magnífic treball des del
laboratori o el despatx, ens col·loquen al mapa internacional, poden
assessorar-nos com fer les coses millor a casa i ens faran sentir orgullosos.
Des dels oncolègs clínics com el doctor Josep Baselga (Memorial
Sloan-Kettering de Nova York), el doctor Antoni Ribas (MD
Anderson de Houston) o el doctor Joaquim Bellmunt (Harvard,
Boston) o patòlegs com el doctor Carles Cordon-Cardó (Mount
Sinai Hospital de Nova York) o el doctor Josep Costa (Yale
School of Medicine), fins a investigadors dels mecanismes del càncer com el
doctor Joan Massagué (Memorial Sloan-Kettering de Nova York),
el doctor Àngel Pellicer (New York University), el
doctor Jordi Barretina (Novartis Institutes for Biomedical
Research, Massachusetts) o el doctor Salvador Macip (Universitat
de Leicester, Regne Unit). Des de la recerca cardiovascular com el doctor ValentíFuster (Mount Sinai Hospital de Nova York) fins a l'estudi de la
diferenciació cel·lular del doctor Ariel Ruiz i Altaba (Universitat
de Ginebra, Suïssa). Diferents edats, diferents països i diferents
trajectòries, pero tots buscant els descobriments biomèdics de més impacte i
aplicació. Són tots ambaixadors de la ciència catalana que hauran de buscar les
necessàries complicitats internes i externes per poder explicar el tarannà del
nostre poble.
tornem al discurs de Pau Casals a l'ONU:
«Deixeu-me que us digui una cosa... jo sóc català. Catalunya és avui una regió
d'Espanya, però ¿què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran
del món. Jo us n'explicaré el perquè. Catalunya va tenir el primer Parlament,
molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides: al
segle XI totes les autoritats de Catalunya es van reunir en una ciutat de
França -aleshores Catalunya- per parlar de pau, al segle XI... pau al món i
contra, contra, contra les guerres, la inhumanitat de les guerres... Això és
Catalunya».
Si a la defensa de la pau com a senyera del nostre ser, hi
afegim la voluntat decidida de seguir apostant per la investigació i la
innovació ja tenim tots una targeta de visita magnífica per poder anar pel món.
Volem més Pau Casals.
CASTELLÀ
|
 |
Manel Esteller
|
Manel Esteller es el
director del Programa de Epigenética y Biología del Cáncer, dentro del Instituto de Investigación Biomédica de Bellvitge. Es uno de los grandes científicos del
país y es una persona que ya hace tiempo que nos descubrió una palabra
fascinante: la epigenética. Por decirlo de alguna manera, la epigenética hace
que un gen se exprese o no, es una especie de interruptor genético. La
epigenética está relacionada con el envejecimiento y con enfermedades como el
cáncer y conocer sus mecanismos de acción pueden ayudar a combatirlo.
Con
el Dr.. Esteller ha comentado una publicación reciente de su grupo de
investigación donde han comparado los epigenomas de una persona centenaria y de un bebé.
Durante mi primera semana
haciendo investigación en Estados Unidos estaba intentando adaptarme a la
nueva vida y al laboratorio cuando me comunicaron que el director del
departamento quería verme. Con cierta precaución, fui a su despacho, que en
aquella época era una mezcla de encantes y de zoco, y entré. Era un señor
bajito que se había formado como médico e investigador en los estados de
Carolina del Norte y Maryland. Mirándome con sus ojos pequeñitos tras una
canosa barba me preguntó suavemente:
-Manel, tú eres catalán, ¿no?
-Sí...,
contesté sorprendido .
Me dedicó una sonrisa y añadió: «El único catalán que he
conocido fue Pau Casals, y nunca olvidaré su discurso en la
ONU».
Ese día comprendí
nítidamente la necesidad clara de tener buenos embajadores de la cultura y la
ciencia catalanas.
Hoy tenemos muchos buenos investigadores nacidos o formados en
Catalunya dispersos por todo el mundo. Unos por voluntad propia, pero otros
forzados por las circunstancias. Un camino en la búsqueda de la excelencia.
Excelencia profesional más allá de nuestras fronteras, terreno en el
que fueron pioneros el doctor Josep Trueta en la
Universidad de Oxford o el doctor Joan Oró en la Universidad
de Houston pero que en la última década ha ido aumentando progresivamente. Solo
la apertura de grandes centros de investigación biomédica de gran calidad como
el Institut de Recerca Biomèdica (IRB) o el Centre de Regulació Genòmica (CRG)
a principios de este siglo invirtieron momentáneamente esta tendencia, que ha
vuelto a remontar últimamente.
La
marca Barcelona sigue siendo atractiva para ciertos investigadores, pero
debemos cuidarla y mimarla con nuestras máximas atenciones para que se
mantenga. Los buenos investigadores de aquí están ahora en el mercado y desde
Estados Unidos, Alemania y Suiza los ven como presa fácil. Como dice el refrán,
a río revuelto, ganancia de pescadores.
Bien,
una vez hecho el diagnóstico, y sin varita mágica de soluciones -más allá de
reclamar una decidida inversión en investigación basada en la revisión objetiva
de los investigadores, como hacen países de nuestro tamaño como Holanda,
Dinamarca o Finlandia-, quizá será necesario sacar provecho de la situación.
Todos estos grandes investigadores que trabajan en los centros más prestigiosos
del planeta tienen la oportunidad de hacer llegar los valores de Catalunya a
personas, entidades y sociedades que desconocen nuestra tierra. Con su
magnífico trabajo desde el laboratorio o el despacho nos colocan en el mapa
internacional, pueden asesorarnos sobre cómo hacer las cosas mejor en casa y
nos harán sentir orgullosos.
Desde oncólogos clínicos como Josep Baselga (Memorial
Sloan- Kettering de Nueva York), Antoni Ribas (MD Anderson de
Houston) o Joaquim Bellmunt (Harvard, Boston) y patólogos
como Carles Cordon-Cardó (Mount Sinai Hospital de Nueva York)
o Josep Costa (Escuela de Medicina de Yale) a investigadores
de los mecanismos del cáncer como Joan Massagué (Memorial
Sloan- Kettering de Nueva York), Àngel Pellicer (Universidad
de Nueva York), Jordi Barretina (Novartis Institutes for
Biomedical Research, Massachusetts) o Salvador Macip (Universidad
de Leicester, Reino Unido). Desde la investigación cardiovascular, como ValentíFuster (Mount Sinai Hospital de Nueva York), al estudio de la
diferenciación de las células de Ariel Ruiz i Altaba (Universidad
de Ginebra, Suiza). Distintas edades, diferentes países y diferentes
trayectorias profesionales y vitales, pero todos buscando los descubrimientos
biomédicos de mayor impacto y aplicación posibles. Unos embajadores de la ciencia
catalana que tendrán que buscar las necesarias complicidades internas y
externas para explicar el talante de nuestro pueblo.
volvamos al discurso de Pau Casals en la ONU:
«Déjenme que les diga una cosa... Yo soy catalán. Catalunya es hoy una región de
España, pero ¿qué ha sido Catalunya? Catalunya ha sido la nación más grande del
mundo. Les explicaré por qué. Catalunya tuvo el primer parlamento mucho antes
que Inglaterra. Catalunya tuvo las primeras Naciones Unidas: en el siglo XI
todas las autoridades de Catalunya se reunieron en una ciudad de Francia
-entonces Catalunya- para hablar de paz... Paz en el mundo y contra, contra,
contra las guerras, la inhumanidad de las guerras... Esto es Catalunya».
Si a la defensa de la paz como bandera de nuestro ser añadimos
la voluntad decidida de seguir apostando por la investigación y la innovación
ya tendremos todos una tarjeta de visita magnífica para ir por el mundo.
Queremos más Pau Casals.
fotos de internet. serán retiradas a petición
elperiodico.com Sábado, 7 de diciembre del 2013
6 comentaris:
Dejame con 75 bien vividos, no me hace falta más.
Salut
Hola Miquel, pues a me gustaría poder ofrecerte alguno más, que los hay, y también van y vienen –que también los tenemos y necesitamos – en vez de pensar en casinos y otras lindezas. Esteller no se equivoca en el artículo que él solo habla de los que tenemos aquí, y hace comparativas con otros países igual de pequeños que Catalunya y con Pau Casals Estoy seguro que igual que yo conoces o has oído muy buenos investigadores de Madrid, Salamanca, Navarra o Valencia (quizás me deje alguno), pero fíjate que el Clínic es un auténtico referente en Europa, y también vienen de otros lugares de España para aprender adelantos del cáncer, o bien algún tipo de operaciones que solo se hacen aquí. Igual que nosotros vamos a otros lugares. La lástima es que según que cosas nos va la marcha el dinero rápido como un casino, y me gustaría pensar que solo es por la rapidez, suponiendo que valga la pena invertir en casinos.
Bon diumenge!
Ah! en cuanto a los 75...no te quedes corto que algún dia te necesitaré para el tema de los relojes de sol!!
Salut.
És important que Catalunya tingui ambaixadors pel món, persones de carisma reconegut, com Pau Casals, o com tants científics i savis que corren pel món. El Barça i els restaurants d'estrelles també ajuden en uns altres àmbits, però em refio més dels savis. Músics i cantants (Savall, Aragall, Carreras, i fins la Caballé, tot i que l'altre dia, amb tota la raó, ens recordaves que és andorrana). I escriptors, només que aquests tenen l'handicap d'expressar-se en una llengua minoritària i haver de refiar-se de les traduccions. Però si ets bo, et traduiran: mira Jaume Cabré, per exemple. Ah! I no ens oblidem de Pere Casaldàliga! Aquest home de Balsareny no és un andorrà universal, sinó un català brasiler que escriu (i molt bé) en català, castellà i portuguès, i és un símbol de la pau i de la lluita pacífica per la justícia social. Com va dir ahir un dels actors de 'Descalç sobre la terra vermella': "S'ha comparat Mandela amb Gandhi i Luther King; Casaldàliga juga en aquesta mateixa lliga". Aquests ambaixadors, com l'Esteller i altres, són els que ens convenen! Gràcies Josep.
Ens podem sentir orgullosos del seu talent, com a poble i com a éssers humans. Però sembla que aquí només coneguem els futbolistes.
I en aquesta llista que cita Esteller no hi són tots. Només al Clínic, que és on coneixem hi ha almenys tres o quadre, un d'ells el que em porta a mi. I un altre molt conegut és Enric Carreras, cap de la Fundació Josep Carreras. El professor Ciril Rozman va néixer a Ljubljana (Eslovènia) l'any 1929. És una de les figures més rellevants de la Medicina Interna a Espanya, amb una visió pròpia i integral del que significa aquesta especialitat, i ha centrat la seva investigació en la hematologia. I en camp a es considera un dels més grans experts mundials en leucèmia
Quanta raó tens amb tota la quantitat de personalitats que has citat, i segur que si busquem una mica més les trobarem. Sense anar més lluny (i ha estat per no fer més llarga la llista de noms) al Clínic hi ha una personalitat que ara ja no surt de Catalunya per l'edat, és el professor Ciril Rozman va néixer a Ljubljana (Eslovènia) l'any 1929. Però és un gran catalanista, i ho pregona. És una de les figures més rellevants de la Medicina Interna a Espanya, amb una visió pròpia i integral del que significa aquesta especialitat, i ha centrat la seva investigació en la hematologia. En aquest camp de l'hematologia es considera un dels més grans experts mundials en leucèmia.
De Montserrat Caballé sí que em vaig molestar, però en definitiva i sent egoista per part meva caldria pensar que com a artista ella és i seguirà sent catalana.
I de tots els petits països d'Europa estem molt ben situats i tots ho saben. La resta de coses, futbol, turisme ..., també és interessant que es tingui, no ens podem quedar amb una sola cosa -la que sigui-. Triomfarem, KRT, i tant que triomfarem!
Loreto, tens raó, ven més el Ronaldo i les ximpleries de qualsevol "popular" que una gran personalitat com ells, de totes maneres si vols que et digui la veritat prefereixo que no els molesti ningú.
PD: perdona al meu retard en contestar-te.
Ah! no ha estat per culpa d'ordinador. He estat jo mateix.
Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada