Salta al contingut principal

la patum de berga desde 1525 hasta siempre


Miradme bien. Soy la historia viva de un pueblo. El aguila es el simbolo por excelencia de la Patum. En Berga por Corpus solo se oye un clamor. PATUM. y dentro de este sonido siempre majestuosamente el aguila inicia su baile ceremonioso y la plaza de Sant Pere enloquece

ESTA ENTRADA PERTENECE A MARC I SUSANA
Aquest dissabte (07-02-2009) a la capital berguedana, Berga va haver-hi una multitudinària trobada que va aplegar unes 10000 persones i més d’un centenar de colles i diables i de bestiari. de tot Catalunya. L’objectiu era fer sentir la seva veu, per reclamar a l’Estat Espanyol que adequï la directiva europea 2007/23/CE, que regula l’ús de material pirotècnic, per tal de garantir la continuïtat de les festes que fan servir el foc, com la Patum, els Diables, els Correfocs, les Falles…..etc. A veure: aquesta gent sembla que l’únic que volen fer es treure’ns les festes de la Mediterrànea, perquè a part de Catalunya, el país Valencià i les Illes Balears , a la resta del Estat Espanyol no celebren cap festa amb foc, amb excepció que facin algún castell de focs. ¿Per què no diuen de retirar la festa dels “Toros”? Almenys nosaltres no torturem cap animal per diversió per després acabar matant-lo...Cadascú es lliure de participar en aquestes festes i, per tant, la responsabilitat és seva; ningú està obligat a ficar-se als correfocs , a la Patum... A més, totes aquestes festes tenen moltes mesures de seguretat i, si hi ha algún ferit, en la majoria de casos és perquè sempre hi ha algú que es vol fer el llest i en surt perjudicat.Si tota aquesta gent que està en contra de les festes amb pirotècnia veiessin aquestes festes, possiblement cambiarien la manera de pensar. Es tota una cultura el que volen suprimir. Esperem que no sigui així .
TRADUCCIÓN

Este sábado (7-2-2009) en la capital berguedana, Berga , hubo una multitudinaria concentración que reunió unas 10000 personas y más de una centenar de grupos de diablos y bestias de toda Catalunya. El objetivo era hacer sentir su voz, para reclamar al Estado Español que adecue la directiva europea 2007/23/CE , que regula el uso del material pirotécnico, para garantizar la continuidad de las fiestas que hacen servir el fuego, como La Patum, los Diablos , los Correfuegos, las Fallas...etc.
Esta gente parece que lo único que quieren hacer es quitarnos las fiestas del Mediterraneo, porqué aparte de Cataluña, el Pais Valenciano, y las Islas Baleares , en el resto del Estado Español no celebran ninguna fiesta con fuego, a excepcion que hagan algun castillo de fuegos. ¿Porque no dicen de retirar la fiesta de los Toros ? Al menos nosotros no torturamos ningún animal para acabar matandolo...
Cada uno es libre de participar en estas fiestas y , por lo tanto, la responsabilidad es suya; nadie esta obligado a materse en Correfuegos , en la Patum,... Además todas estas fiestas tienen mochas medidas de seguridad y, si hay algún herido , en la mayoria de los casos es porqué siempre hay alguien que se pasa de listo y sale perjudicado.
Si toda esta gente que esta en contra de las fiestas con pirotécnia las vieran, posiblemente cambiarian su manera de pensar. Es toda una cultura lo que quieren suprimir. Esperemos que no sea asi.
Os pido por favor que mireis todos los enlaces. Muchas gracias.
Y si deseais hacer algún comentario lo podeis hacer en su BLOG


Videos tu.tv

Comentaris

Hada Isol ♥ ha dit…
Excelente Josep la verdad que esa entrada de Susana es genial yo ya fuí por allí antes.Un abrazo.
Diana Puig ha dit…
Es que claro si empezamos a quitar fiestas por peligrosas, ya en principio deberiamos de no realizar ningún festival, ni concierto, ni espectáculos de noche, porque claro nunca se sabe, la peligrosidad está en el momento que no hay un control sobre lo que se está haciendo, pero también podemos no salir de nuestra casa, no vaya a ser que las macetas que cuelgan de los balcones de las casas nos caigan encima, o nos atropelle un conductor que haya bebido...mira por esa regla de tres y hablando de fiestas y cultura, vamos a empezar por quitar aquello que hiere, maltrata a otros seres vivos, como por ejemplo como bien tú dices los toros.
Me paso por el blog de Susana, le dejaré la misma opinión sobre el tema.
Un abrazo amigo mío, didi.
Anònim ha dit…
Hoal Josep
Gracies. M'alegra moltíssim que t'hagi agradat el meu escrit, i hem fa molt feliç que l'hagis posat en el teu blog.
Resistirem
Anònim ha dit…
Hola josep, he pasado por el blog de Marc y Susana, como les he dicho tengo familia en Berga y conozco las fiestas, que bien que hagas eco de la noticia en tu blog, así nos hemos enterado de ella. Un beso, Rachel.
mia ha dit…
Magnífica entrada,amigo!
Abrazos
zel ha dit…
Visca la Patum!!!!
I això que no l'he viscut mai en directe, però ganes...ganes no me'n falten! Petons, Josep!

Entrades populars d'aquest blog

hasta otro día.....

 A veces la vida te sorprende, no avisa, o si avisa no queremos ver los indicios de  una enfermedad que no me ganará, -pero si que alguna batalla hará suya- entonces tienes que coger las riendas y emprender otro camino,aunque sea por poco tiempo y llenarlo de cosas que no quisieras para nada ni nadie, y que te hagan seguir sintiéndote vivo. Hace más de dos años y medio comencé   este blog con un entusiasmo desbordado, yo que partía de la nada. De la mano de Susi , fui indagando en este mundillo: Desde aquel momento he tenido muchos maestros. Para mi, más de dos años y medio son toda una vida en Internet. He aprendido y crecido con este blog. Gracias a él tengo amigos de los cuales me siento muy orgulloso, y debo agradecer todas las visitas y comentarios que he recibido y que lo han llenado de vida. Pero hoy ha llegado a su fin por un tiempo, no se si largo o corto.... Hace tiempo que lentamente lo iba dejando, en silencio, pensando que no hacía falta dejarlo aunque...

Així és la vida / Así es la vida

Recordo un llibre que tenia fa bastants anys enrera, i el trobo a falta més que mai perquè ara ells, els meus néts, el llegirien. És el que té compartir-lo amb un o altre durant anys, al final desapareix. Parlo del llibre de Charlie Brown, en Carlitos . És L'autotortura d'en Charlie Brown enfrontat al fracàs constant.   És divertit d'una manera amarga, amb   les inseguretats dels nens, alegra i preciós, tot alhora. El meu Carlitos segueix sent un nen genial, no en tinc cap dubte. I no té res a veure en el fet que un bon dia m'enamorés de la Mafalda. En Carlitos és un nen diferent de la Mafalda. Ell era inquiet i nerviós.   En Carlitos li passaven coses com aquestes. Es presentava en algun concurs -del que fos- (posem un “Gran Dictat” per exemple), i si perdia, tornava a casa amb el cap cot, amb un amic i l' Snoopy . Ja no volia sortir de casa, i si és ficava al llit tampoc en volia sortir. I quan en sortia, s'adonava sempre qu...