dissabte, 1 de febrer de 2014

el català és la nostra llengua



Consellera Rigau, ni cas. No en faci ni cas, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Desobeeixi. Declari's insubmisa. Faci que la detinguin, que la imputin, que la processin o que la inhabilitin. Però no en faci ni cas, d'aquest dictamen del TSJC que diu que un 25% de les classes en una aula s'han d'impartir en castellà només pel fet que un alumne ho demani. Desobeeixi el TSJC, faci que la processin per desobediència, que aquells senyors del TC que fumen puros i van als toros dictin una ordre de detenció, amagui's al departament i esperarem tots plegats, ben tranquils, el dia que l'autoritat judicial se l'endugui emmanillada. Si cal, l'acompanyaré acusat d'un delicte d'incitació a la desobediència. Però és que no es pot permetre, aquesta decisió que tot un grup d'alumnes hagi de rebre el 25% de l'ensenyament en castellà només pel fet que un alumne ho demani. El tribunal considera que els alumnes que es queixen (en realitat són els seus pares) tenen raó i diu, no només que hi ha d'haver castellà a les aules, sinó que ha de ser en les assignatures troncals. L'aparell judicial va tombar l'any 2010 la immersió lingüística a través de la sentència del TC contra l'Estatut i des d'aleshores ha sigut un no parar. I no s'aturaran. Consellera, desobeeixi. Faci com amb la llei Wert, presenti batalla jurídica fins allà on pugui, allargui els tràmits fins on calgui i, quan no pugui més, que arribarà aviat, ja es veu a venir, desobeeixi. Mai el model lingüístic a les escoles havia sigut un problema i mai hauríem de permetre això que està aconseguint el PP, que és crear problemes allà on no n'hi ha. Faci la sorda, busqui arguments jurídics i legals per anar-hi en contra i endarrerir-ho tot com més millor, però finalment els haurà de dir la veritat: som diferents, ens sentim diferents, el català és la nostra llengua i ens volem governar a nosaltres mateixos. Tan simple com això. Desobeeixi.


Darrera actualització ( Dissabte, 1 de febrer del 2014 02:00 )
Publicat a
El Punt Avui. Comarques Gironines 01-02-2014 Pàgina 20

El Punt Avui. Nacional 01-02-2014 Pàgina 3
01/02/14 02:00
Fotos d’Internet. seran retirades a petició

21 comentaris:

Miquel ha dit...

Podríamos utilizar falazmente la contrapartida de que hay gente que no le agrada que se hable, se escriba, o se piense en castellano.
No me es válida la fórmula.
Ahora bien, si aducimos que hay personas que solo quieren que se hable, se escriba o se piense en un solo idioma obligatoriamente cuando los del estado son tres, ahí si estoy totalmente de acuerdo.
Todas las posturas tiránicas, todas, son odiosas. La báscula ha de estar bien calibrada,
Una abraçada forta ...i salut

Montse ha dit...

Saps quin és, el problema? que hauríem d'estar tots al carrer cridant i demanant el que és nostre i ens estem tots a caseta mirant-nos-ho des dels nostres sofàs i dient "no hi ha dret"... aquest és el problema més gros. Que se'ns ha tornat la sang d'orxata.

I encara un altre problema: a molts ja els hi va bé, que es recentralitzi tot i que tot torni a quaranta anys enrere. Perquè segurament se'ls ha promès "l'oro i el moro". Si no, no s'entén! francament, no s'entén.

xavier pujol ha dit...

In, insub, insubmissió!
Des, deso, desobediència!
In, inde, independència!!

Fita

sentir1907 ha dit...

Vuestra lengua , o yo más bién diría , vuestras lenguas son dos , la castellana y la catalana , a ver si nos enteramos de una vez por todas guste o no guste que Catalunya es España machote . Una cosa es que tu no lo sientas así , es y será siempre España .
Y que conste que yo soy de los que piensan que si para vosotros es bueno el separatismo pues adelante ¡¡
Porque a mi como Andaluz eso ni me vá ni me viene . Serás siempre español y catalán , que no te sientas español es otro tema .
Es igual que aunque no quieras a tu madre o tu padre , vale muy bien no los quieres pero son tus padres te guste o no .Pues esto es igual ¡¡¡
Y todo ello reitero que me encanta vuestra lengua , oigo muchísima música en catalán más que en castellano incluso , tengo una señera .
Con este artículo no pretendo reivindicar mi " españolismo " m, trato de ser un poco coherente y consecuente con lo que hay .
No estarás de acuerdo con mi exposición lógicamente , pero sí que tienes que estar de acuerdo es que aunque no queráis sois España Josep queramos o no ¡¡
El Sevilla f.c. es un equipo de mi ciudad , a mi me jode pero es que es así ¡¡ jejejejjee
Saludosssssssssss ¡¡

Loreto Giralt Turón ha dit...

És que un nen de pares castellans ha de tenir més drets que trenta nens de pares catalans... on aniríem a parar, sinó?
Però no passa res, estic convençuda que si mai he de marxar a viure a Espanya pugui demanar el mateix i la meva filla i els trenta companys de classe hagin de fer el 25% en català. Potser serà la manera que el català guanyi parlants :)

Bruixeta ha dit...

M’apunto a la teva demanda i si fa falta també aniré acusada d’incitació, però el que no podem permetre es que juguin a nosaltres. La llengua no es toca, la llengua es l’ identitat d’un país, del nostres país. Ja n’hi ha prou.
Una abraçada Josep
(m’ha acostat arribar a casa teva, però soc tossuda com una mula i al final ho he aconseguit :) )

miquel ha dit...

Potser una de les poques coses encara clares és que si som, som una llengua. el que ignoro és el futur d'aquesta llengua i com s'anirà administrant des del poder polític i des dels ciutadans (i ciutadanes)Ho anirem veient. Ara, no demanem als polítics els que nosaltres no podem fer, no són ell els qui preservaran el català, que també, sinó cadascú de nosaltres.

Quant al comentari que hi ha just sobre el meu, aquest que diu sou espanyols tan si voleu com si no voleu, no veig que tingui gaire lògica, i ja no entro en inacabables qüestions històriques i inadequades comparacions parentals, sinó en fets a l'ordre del dia, és a dir, en l'exemple de territoris dins d'altres territoris o nacions dins d'altres nacions que adquireixen la independència cada dos per tres i que continuen mantenint el nom antic o, si els plau, el canvien per un altre. Potser m'embolico, però és que no entenc què vol dir.

xavier pujol ha dit...

In, insub, insubmissió!
Des, desob. desobediència!
In, inde, independència!!
Fita

sentir1907 ha dit...

Es una opinión muy personal eh ?? espero que no te lo tomes a mal Josep
Un abrazo crack ¡¡¡

KRT ha dit...

El problema no es de enfrentar catalanoparlantes y castellanoparlantes. Es la enésima humillación de ver cómo cada día se pisotea un sistema educativo que en su día aprobó el Parlament de Catalunya por la totalidad de los grupos parlamentarios (6 abril 1983) y que ha funcionado durante más de 30 años garantizando a todos los alumnos el pleno conocimiento de ambas lenguas sin segregarlos o separarlos según sus lenguas maternas.

De toda la variada gama de injusticias que venimos padeciendo (balanzas fiscales que ahora van a modificar a conveniencia; incumplimientos en infraestructuras; usurpación de competencias estatutarias…), los ataques a la lengua son los que más nos duelen, y por eso es por donde más atacan. Mientras tanto, se llenan la boca diciendo cuánto nos quieren.

El soberanismo no va contra las personas ni los pueblos de España, ni cuestiona la lengua castellana, respetable y respetada aquí por ser la lengua materna de muchos catalanes. Quienes hagan bandera de lo contrario mienten, ya sea por desconocimiento de la realidad o interesadamente.

Veamos lo que dice la gente de “Súmate” (asociación de ciudadanos de Cataluña de lengua y cultura castellana/española):

“Yo amo España. Mis padres nacieron allí, mi lengua es el castellano, tiene una riqueza cultural admirable... Y estoy orgulloso de todo ello, porque forma parte de mí y no voy a renunciar a ello, ni nadie me va a obligar a que lo haga. Pero es hora que España y Catalunya sigan su propio camino. Así que, con todo el amor, desde Catalunya: Adéu, Espanya.”

http://www.sumate.cat/p/portada.html

KRT ha dit...

MANIFEST DEL DIRECTOR DEL DIARI 'ARA'

Desconfiaré sempre de qui no Respecti la meva llengua. Perquè, en fer-ho, demostra que no em respecta a mi, i alhora que no respecta un bé cultural essencial.

Desconfiaré sempre de qui no trobi normal el seu ús institucional i simbòlic, perquè no troba normal la meva realitat cultural i perquè a sobre es pensa que té dret a decidir què és la normalitat, i curiosament la normalitat és ell, i no jo.

Desconfiaré sempre de qui digui que el meu problema no és real, perquè em menysté a mi i perquè es creu amb el poder de decidir què és real, i casualment també ho és ell, i no jo.

Desconfiaré sempre de qui digui que les llengües són per entendre'ns i no per crear problemes i faci servir aquest argument per crear problemes amb les llengües.

Desconfiaré sempre de qui manipuli realitats deliberadament i gosi acusar llengües perseguides de ser les perseguidores.

Desconfiaré sempre de qui vegi com a despesa innecessària la promoció de la meva llengua i com a inversió imprescindible la promoció de la seva.

Desconfiaré sempre de qui vulgui acomplexar-me perquè parlo amb
naturalitat la llengua dels meus pares.

Desconfiaré sempre de qui em negui la llengua, perquè em sento
compromès amb els que l'han salvat perquè jo la pugui ensenyar als meus fills.

I procuraré enfadar-me poc, només el que jo trobi normal i davant
d'amenaces que jo consideri reals.

I sempre, però sempre, plantaré cara.

Carles Capdevila
Director de l'Ara

Alfonso Robles Motos ha dit...

El mes dolorós es que la demanda dels pares, no obeeixen a cap lògica pedagògica, sol es tracta de política e ideologies opressores.
M’ha atret sempre els testimonis dels emigrants, acabo de veure la pel•lícula: “Un marco 14 pesetas”. Es reflexa el cas del nen del emigrant a Suïssa, el primer dia de col•legi, plora i no vol anar-hi. Al poc de temps es troba integrat i el que no vol es regressar, parla el alemany i no te cap problema.
Així no es estrany que el nen, al que el seu pare exigeix l’ensenyament en castellà, als quatre dies sigui jugant amb els seus companys i parlant, dintre del joc, amb els en català, mentre el seu pare seguirà fent la punyeta.
La llengua pròpia es, potser, el tresor mes important d’un poble i a aquest poble li toca defensar-la amb ungles i dents.
Una abraçada Josep. Ah, i un es de on es sent, no de on l’imposen.

Josep ha dit...

Miquel, en castellano claro que hay que hablar, escribir y pensar, faltaria más. Y la frase si que está bien empleada, la prueba la tienes en Valencia, pero con el catalán. Por motivos políticos la gente del pueblo que siempre, porque era su lengua, se la fueron quitaron hace años, y como aun quedaban gentes que lo hablaban cerraron el Canal 9 y Catalunya Ràdio. De aquí cuatros dias no lo hablará nadie, a pesar de decir la ridiculez que es una lengua de los tiempos de Jesús. Que disparate!!
Tenemos el caso de la Franja, Mallorca, y ahora solo queda Catalunya. Que barbaridad y que atropello a la cultura, Miquel. Con tanta riqueza!
Salut.

Josep ha dit...

Montse, sí que és aquest el problema si, i és perquè ens hem acomodat, perquè el sofà va bé per a cada cosa. Les barbaritats del Gallardón, la gent de passar gana.
A un senyor que ha estat multat amb 25 milions d'euros per ser pobre. Per pagar nosaltres la trencadissa i els rics tan tranquils. Si fos com tu dius segurament ja estaria tot solucionat. I gent venuda sempre en trobaràs, segur, igual que trobaràs uns quants que no volen saber res de res.

Una abraçada.

Josep ha dit...

Xavier, que s'ho faixin mirar, una sentència no pot canviar la política lingüística d'un govern, i més quant la immersió és un model d'èxit.
Una abraçada.

Josep ha dit...

José Manuel, te has dado cuenta que todo te lo dices tu solo?
No pasa nada, si tú lo crees así pues adelante!
Y no te preocupes, ya me he dado cuenta que es una opinión muy personal.
Un abrazo.

Josep ha dit...

Si, Loreto, si. Es contradictori i molt injust que el desig d'una minoria,... minoria, vulgui passar per sobre de les lleis de què s'ha donat la majoria.
Una abraçada.

Josep ha dit...

Bruixeta, el bloc és casa de tots, com la cançó del Sisa, i estic content de veure't per aquí.
No, no ho hauríem de permetre, i de fet fins a Europa ens donen la raó pel que fa a la Immersió. I no d'ara, ja fa anys d'això. Però quan no es vol doncs de cop et trobes sense el Canal 9 o sense Catalunya Ràdio, o amb el LAPAO. Si hem resistit 300 anys suposo que podrem resistir uns quants més. Molt a pesar del Wert.
Una abraçada

Josep ha dit...

Tens tota la raó, Miquel. La llengua és cosa nostra, Sempre a estat i crec que continuarà sent i poble qui el mantingui. Si és per això espero que sí. En pitjors temps ens hem vist. Però això si, no podem estar quiets. Pel que fa al comentari "a sobre del teu" no facis ni cas, ni pensis en ell, no diu res, ni per bé ni per mal. Només m'ha fet recordar al Aznar en allò de "Abans és trencarà Catalunya que Espanya". No passarà res, Miquel, Mentre recordem l'amenaça i mantinguem la calma "
Una abraçada.

Josep ha dit...


Penso, KRT, que per temps que passi, per explicacions que es donin, per familiars que un tingui que no siguin catalans de naixement, perquè ens es igual d'on vinguin i com parlin (que si és castellà ens és igual) quants de nosaltres parlem català amb els nostres amics que els seus pares no són d'aquí, i no passa res. I tot això se sap des de qualsevol punt d'Espanya. És igual, seguiran sense entendre-ho. Som rars però ens estimen i tenim una cultura de "conya", però si pot ser serà millor que parlem en castellà amb igualtat amb el català, i això ens ho diuen fins i tot fins gent que tenen la seva pròpia llengua, però no lluiten per conservar-la, com Astúries o Extremadura.
Amb la riquesa cultural que hi ha en aquest país i que tinguin la dèria de destruir-la, és molt greu, al•lucinant!
Amb el teu permís tradueixo el
MANIFEST DEL DIRECTOR DEL DIARI "ARA" per si algú vol llegir-lo.
Moltes gràcies


MANIFIESTO DEL DIRECTOR DEL DIARIO "ARA"
1 Desconfiaré siempre de quien no Respete mi lengua . Porque, al hacerlo, demuestra que no me respeta a mí, al tiempo que no respeta un bien cultural esencial

2 Desconfiaré siempre de quien no encuentre normal su uso institucional y simbólico, porque no encuentra normal mi realidad cultural y porque encima se piensa que tiene derecho a decidir qué es la normalidad, y curiosamente la normalidad es él, y no yo.

3 Desconfiaré siempre de quien diga que mi problema no es real, porque me desprecia a mí y porque se cree con el poder de decidir qué es real, y casualmente también lo es él, y no yo.

4 Desconfiaré siempre de quien diga que las lenguas son para entendernos y no para crear problemas y utilice este argumento para crear problemas con las lenguas.

5 Desconfiaré siempre de quien manipule realidades deliberadamente y ose acusar lenguas perseguidas de ser las perseguidoras.

6 Desconfiaré siempre de quien vea como gasto innecesario la promoción de mi lengua y como inversión imprescindible la promoción de la suya.

7 Desconfiaré siempre de quien quiera acomplejarme porque hablo con naturalidad la lengua de mis padres.

8 Desconfiaré siempre de que me niegue la lengua, porque me siento
comprometido con los que la han salvado para que yo la pueda enseñar a mis hijos.

9 Y procuraré enfadarme poco, sólo lo que yo encuentre normal y ante
las amenazas que yo considere reales.

10 Y siempre, pero siempre, plantaré cara.

Carles Capdevila
Director del Ara.

Josep ha dit...

Tienes toda la razón Alfonso. Ya no quiero recordar ni repetir todo lo que se ha conseguido con la Immersión, pero si que hace falta imaginar todo lo que se puede perder. Por lo tanto calma e inteligencia. Que esto no significa para nada ningún enfrentamiento con nadie, porque aunque hay gente que crea lo contrario-que son muchos- yo si quiero el idioma castellano y a sus buenas gentes aunque no nos entiendan. Claro que para esto no hace falta ir muy lejos, lo tenemos aquí mismo, Alfonso.
Hace mucho tiempo Fernando Manero, profesor de la Universidad de Valladolid, y amigo personal de Miquel Delibes, me decía en su blog que no nos entendía porque esto no servía para nada, pero en cambio si entendía que todos los habitantes de Brasil que no hablasen en castellano tenían que aprenderlo y usarlo, por el solo hecho del comercio con otros países sudamericanos (Mercosur) http://fernandomaneromg.blogspot.com.es/
Que triste que estas palabras salgan de un profesor de Universidad, “mejor dicho: que salgan”....
Alfonso tu última frase es muy buena:” un es de on es sent, no de on l’imposen.”
“uno es de donde se siente, no de donde le imponen."
Muchas gracias.
Una abraçada