divendres, 10 d’abril de 2015

Història d'una rata literària / Historia de una rata literaria





Dibuix de Santi Fornell
En otras ocasiones, cuando me siento especialmente proscrito y estrambótico, estoy convencido de que el culpable es el Quijote. Oigan esto." En resolución, él se enfrascó tanto en su lectura, que se le pasaban las noches leyendo de claro en claro, y los días de turbio en turbio; y así, del poco dormir y del mucho leer, se le secó el cerebro de manera que vino a perder el juicio... (...)

El que recita aquest paràgraf de l'obra de Cervantes és un petit rosegador del qual uns fugirien, com si fos un monstre carnívor, i uns altres perseguirien armats amb una escombra forta per destruir-lo. Es diu Firmin. La rata més enciclopèdica de la qual es tenen notícies literàries, recollida negra sobre blanc pel senyor SamSavage, una mena de gandul ordenat, exprofessor de Yale, i escriptor de boca a orella.

I la que va començar així aquest post [color blau] és Cecilia Alameda Una amiga molt estimada pels que hem seguit el seu esplèndid bloc fins que el va tancar, on explicava històries viscudes com a periodista, o ens recomanava llibres com aquest.



"I aquest és el comentari que jo li vaig deixar el dia 30 d'octubre de 2008" quan el va recomanar.

"Cecilia, és clar que els humans sempre el veurem com el que és, una rata, i mai arribarem de comprendre fins a quin punt ens aprecia i busca la nostra comprensió i afecte, sense arribar a aconseguir-la en cap moment.
Una altra vegada que vegi una rata la miraré amb altres ulls".
Moltes gràcies


Dibuix de Santi Fornell


No va passar ni una setmana que la història va canviar d'un bloc a una biblioteca.
-Mireia, Anem a casa la Susi?
-Siiiiii Aviiii! (abuelo)
-Hola Susi, veníem a veure-us, i ja que hi som a preguntar si tens el llibre "Firmín".
- "Firmín", el ratolí que viu a la biblioteca? ...
-Si, Aquest! ..
-Si, És aquí!
-avi, Aquí viu el ratolí Firmín?
-Si, És clar,
patufet.


Dibuix de Santi Fornell


A partir d'aquell moment totes les energies d'una nena de tot just 4 anyets estaven única i exclusivament al servei de trobar  Firmín per qualsevol racó, prestatgeries, darrere d'un llibre, a dalt, a baix, apartava cadires ... Ella havia de trobar el foradet per on entrava i sortia. Buscava la típica porta petita en forma d'arc, fins que un dia el va trobar. Estava molt amagat darrere d'una tarima molt bonica on els més petits miren els contes tombats damunt d'ella amb les posicions més incòmodes que us pugueu imaginar.



 Al cap d'uns minuts totes les amiguetes i amiguets ja sabien on vivia, millor dit, on segueix vivint. Perquè afortunadament per al nostre Firmin, continua sortint, però només de nit sense que ningú el molesti. Busca un nou llibre i se'n va.
Un dia, la bibliotecària va tenir una feliç ocurrència: "Josep, a la Mireia no la podem deixar sola amb això. Cal crear-lo".



La notícia es va difondre per tot arreu. Santi Fornell, que entre una dotzena de coses, també dibuixa, va fer uns còmics del petit arrossegador; es van repartir, i un dia per fi es va celebrar la inauguració. La Biblioteca ja tenia una mascota. Amb el permís del senyor Sam Savage, naturalment.


L'últim dimecres de cada mes la biblioteca fa per als nens "L'hora del Conte" (la hora del cuento) -Ja es feia abans- És una tarda que els "petits" s'ho passen d'allò més bé.




Dibuix de Santi Fornell






Susi i jo, en els nostres blocs -abusant de la vostra amabilitat- demanàvem que ens enviéssiu contes fets per vosaltres per explicar-los en "L'hora del Conte" (la hora del cuento). Vàrem rebre molts contes i historietes, bonics tots ells, de veritat. I tots s'han explicat al llarg d'aquests anys.
 
foto de internet


De tots els blocs només queden dues persones que encara segueixen amb el seu, les altres per moltes raons ja no escriuen. Algunes lamentablement han mort. Sigui com sigui, van passant els aniversaris, i fins i tot ara volem donar-vos les gràcies a tots vosaltres per la felicitat que vau repartir als nens una tarda cada un de vosaltres. I que sapigueu que a més de fer-ho, Susi -perquè ella desitjava fer-ho-, també ho feia. També ho han fet els Contacontes que vénen mensualment, i ells no només els expliquen sinó que també els escenifiquen.







 Deia que els anys passen i amb ells moltes coses, entre elles que tenim una nova bibliotecària. Ella va ascendir de categoria i per aquesta raó està en una altra més important.


"Casa de la Susi". [La Mireia quan era més petita creia que la Biblioteca era on vivia ella] I ara que es complirà el setè aniversari del ratolí, volíem que veiéssiu algunes fotos de tot això.





Tot això va començar el 2008. Mireia va anar creixent al compàs de Firmin. I el 2012 vaig escriure un altre post. La nena tenia 7 anys. Ara gairebé 11. Darrere seu un germanet i, diverses cosinetes. I molts nens i nenes del col·legi que encara segueixen a la Mireia i Firmin. Suposo que això de les rates literàries i els ratolins és la seva debilitat, perquè havia escrit algun llibre de Geronimo Stilton per a TV3, fins que els estudis i l'edat li han guanyat la batalla al ratolí. Ara ja llegeix altres coses, sense escriure cap d'elles. Ja no escriu aventures del periodista i director de l'Eco del Rosegador.
Els blocs, si es vol, s'uneixen, us ho asseguro! Igual que us asseguro que en una biblioteca també viu una rata literària.




Josep, me parece fantástica la idea. Todo con tal de que los niños consideren la biblioteca un sitio divertido, donde habitan cientos de personajes interesantes, donde la imaginación conviva con las letras.
Me encantaría estar con vosotros ese día. Y lo estaré, al menos con alguna historia, si me lo permitís.




CASTELLANO

Dibuix de Santi Fornell


En otras ocasiones, cuando me siento especialmente proscrito y estrambótico, estoy convencido de que el culpable es el Quijote. Oigan esto." En resolución, él se enfrascó tanto en su lectura, que se le pasaban las noches leyendo de claro en claro, y los días de turbio en turbio; y así, del poco dormir y del mucho leer, se le secó el cerebro de manera que vino a perder el juicio... (...) 

El que recita este párrafo de la obra de Cervantes es un pequeño roedor del que unos huirían, como si fuera un monstruo carnívoro, y al que otros perseguirían armados con una escoba recia para destruirlo. Se llama Firmin. La rata más enciclopédica de la que se tienen noticias literarias, recogida negro sobre blanco por el señor Sam Savage, una especie de golfo ordenado, ex profesor de Yale,  y escritor de boca a oreja.  

Y la que empezó así este post [color azul]  es Cecilia Alameda Una amiga muy querida por los que hemos seguido su espléndido blog hasta que lo cerró, donde  explicaba historias vividas como periodista, o nos recomendaba  libros como este.



 "Y este es el comentario que yo le deje el  día 30 de octubre del 2008” cuando lo recomendó
 
“Cecilia, por supuesto que los humanos siempre lo veremos como lo que es, una rata, y jamás llegaremos a comprender hasta qué punto nos aprecia y busca nuestra comprensión y afecto, sin llegar a conseguirla en ningún momento.
La próxima vez que vea una rata la miraré con otros ojos”.
Muchas gracias
Dibuix de Santi Fornell



No pasó ni una semana que la historia cambió de un blog a una  biblioteca.
-Siiiiii aviiii! (abuelo)!
-Hola Susi, veníamos a veros, y de paso a preguntar si tienes  el libro Firmín”.
-“Firmín”, el ratoncito que vive en la biblioteca?....
-Si, este!..
-Si, está aquí!
-Avi, aquí vive el ratoncito Firmín?
-Si, claro, cariño.
Dibuix de Santi Fornell

A partir de aquel momento todas las energías  de una niña de  apenas 4 añitos estaban única y exclusivamente al servicio de encontrar a Firmín por cualquier rincón, estanterías, detrás de un libro, arriba, abajo, apartaba sillas…Ella tenía que encontrar el agujerito por donde entraba y salía. Buscaba la típica puerta pequeña en forma de arco,  hasta que un día lo encontró. Estaba muy escondido detrás de una tarima  muy bonita donde los más pequeños miran los cuentos tumbados encima de ella con las posiciones más incomodas que os podáis imaginar. Al cabo de unos minutos todas las amiguitas y amiguitos ya sabían donde vivía, mejor dicho, donde sigue viviendo. Porque afortunadamente para nuestro Firmin, sigue saliendo, pero   solo de noche sin que nadie le moleste. Busca un nuevo libro y se va.
Un día, la bibliotecaria tuvo una feliz ocurrencia: “Josep, a la Mireia  no la podemos dejar sola con esto. Hay que crearlo”.
La noticia se difundió por todos los sitios. Santi Fornell, que entre docenas de cosas, también dibuja, hizo unos comics del pequeño roedo, se repartieron,  y un día por fin  se celebró la inauguración. La Biblioteca ya tenía una mascota. Con el permiso del señor Sam Savage, naturalmente.
El último miércoles de cada mes la biblioteca hace para los niños “L’hora del Conte” (la Hora del Cuento) -Ya se hacía- Es una tarde que los “peques” lo pasan en grande.
Dibuix de Santi Fornell



 Susi y yo, en nuestros blogs,  -abusando de vuestra amabilidad-  pedíamos  que nos mandaseis cuentos hechos por vosotros para explicarlos  en “L’hora  del Conte” (La hora del cuento). Recibimos muchos cuentos e historietas, chulos todos ellos, de verdad. Y  todos se han explicado a lo largo de estos años. 
 
foto de internet
De todos los blogs solo quedan dos personas que aun siguen con el suyo, las demás por muchas razones ya no escriben. Algunas lamentablemente han fallecido. Sea como sea, van pasando los aniversarios, y aun  queremos daros las gracias a todos vosotros por la felicidad que repartisteis a los niños una tarde cada uno de vosotros.  Y que sepáis que además de hacerlo Susi,  -porque ella deseaba hacerlo-, también lo han hecho los Cuentacuentos que vienen mensualmente, y ellos no solo los explican sino que también los escenifican.
Afegeix la llegenda



Decía que los años pasan y con ellos muchas cosas, entre ellas que tenemos una nueva bibliotecaria. Ella ascendió de categoría y por esta razón está en otra más importante.  Casa de la Susi”. [Mireia cuando era más pequeña creía que la Biblioteca era donde vivía ella]

Y ahora que  se cumplirá el séptimo aniversario del ratoncito, queríamos que vieseis algunas  fotos de  todo ello.


  

Todo esto empezó el 2008. Mireia fue creciendo al compás de Firmin. Y el 2012 escribí otro post. La niña tenía 7 años. Ahora casi 11. Detrás suyo un hermanito, y primas. Y muchos niños y niñas del colegio  aun siguen a Mireia y  Firmin. Supongo que esto de las ratas literarias y los ratoncitos es su debilidad, porque había escrito algún libro de Geronimo Stilton para TV3, hasta que los estudios y la edad le han ganado la batalla al ratón. Ahora ya lee otras cosas, sin escribir ninguna de ellas. Ya no es escribir aventuras del  Periodista y director del Eco del Roedor.
Los blogs, si se quiere, unen, os lo aseguro! Igual que os aseguro que en una biblioteca también vive una rata literaria.

Cecilia Alameda Sol ha dit...
Josep, me parece fantástica la idea. Todo con tal de que los niños consideren la biblioteca un sitio divertido, donde habitan cientos de personajes interesantes, donde la imaginación conviva con las letras.
Me encantaría estar con vosotros ese día. Y lo estaré, al menos con alguna historia, si me lo permitís.


16 comentaris:

KRT ha dit...

Felicitats per al Firmin (jo encara no l'he vist, però espero trobar-me'l algun dia amagat rere algun totxo clàssic) i gràcies a les bibliotecàries, a la gent de 'L'hora del conte' i a tots els que, des de la biblioteca o de l'escola, feu possible que els menuts aprenguin a conèixer i estimar els llibres i a gaudir-ne.

Josep ha dit...

KRT, demà mateix t'ensenyaré on té el cau. La feina que va tindre per a trobar-lo. És de les cosses més divertides que he viscut a la biblioteca. Vam rebre 22 contes de tot arreu. És molt savi en Firmin!

Moltes gràcies.

Miquel ha dit...

Extraordinario ¡¡
Molt bé.
Salut

María ha dit...

Me encantan las imágenes.

La literatura esta bien hallada entre tus entradas.

Un beso amigo mío.

xavier pujol ha dit...

Molt bona la idea del ratolí, i molt bo també que la mainada participi.
La Mireia m'ha fet pensar en la meva filla, que també se'n diu.

Bruixeta ha dit...

Fe que els nens es diverteixin a la biblioteca és aconseguir nous lectors. És una idea brillant. Fermin es un personatge entranyable!

Aquí Taradell també tenim l'hora del conte a la biblioteca. Quan vaig venir a viure-hi i portava a la meva filla (tenia nou anys). Sempre a estat una petita gran lectora, ara amb 21anys segueix devorant llibres.

Josep ha dit...

Si, Miquel, es formidable!
Espezó la cosa como un juego y ahora no hay niño que muchas veces antes de saludar a la bibliotecaria primero no salude al ratón, el de “verdad” o al que está en pintura o fotografia por varios sitios
Salut.

Josep ha dit...

Maria, tu también habías conocido a Cecilia, verdad? Lo digo porque fíjate si hace años que nos conocemos. Si, a los niños (a mi también) me gustan estas imágenes distribuidas por la biblioteca. Ya ves, de una recomendación de ella, mira si ha llegado lejos. Y hubieses visto la gente casi desconocida que mandaba cuentos.
Muchas gracias Maria.
Un beso.

Josep ha dit...


Xavier, és que Mireia és un nom preciós. En canvi no sé perquè ni m'ho van saber dir. A Granada també hi ha moltes noies que s'ho diuen. I de fet hauria de ser Mireya. Mireia és una adaptació del mot provençal Mireiò (amb norma mistralenca) o Mirèia/Mirelha.

En el tema del ratolí Firmin de la biblioteca va ser tal qual ho explico. La Cecilia Alameda és una periodista com n'hi a poques. És de Madrid, però no crec que treballi per cap diari nacional, sinó per ella. Fa o feia entrevistes importants i les publicaven a diaris o revistes. És una persona que si fos catalana seria independent. Doncs si, sense voler el ratolí es va convertir en tot un personatge a la biblioteca. Les mateixes Contacontes no tenien cap inconvenient d'explicar el que rebien deixa'n el seu apart.


Una abraçada.

Josep ha dit...


Bruixeta, ja conec la vostra biblioteca per moltes fotos que he vist. I està ple de quitxalla. I també conec a l'Aina. Segons les fotos els mateixos contacontes que estan a la vostra biblioteca (és preciosa i molt gran) no és com la nostra. Són tan boniques les reaccions dels nens... Jo sempre hi són. Abans que la Mireia hi anava. Ara si troba gran al voltant dels menuts, però igual que la vostra els libres també els devora, el que ja no fa o ho fa menys es escriure. I pensa que abans ho feia molt. Bé, també és cert que té moltes coses del cole, o que hi ha moltes vegades que els nens canvien. Però sembran el camí pels germans i cosins.
Una abraçada

Montse ha dit...

Hola, Josep. Gràcies per presentar-me al Firmin. És un ratolí, molt simpàtic. Me'l puc emportar per la nostra biblioteca? Gràcies, per part dels nens!!
Totes aquestes iniciatives són estupendes. Els nens i nenes troben un espai adient per a ells.

Felicitats per aquesta Mireia, és una nena preciosa!!

Una abraçada.

Rodericus ha dit...

Me ha parecido algo maravilloso esta iniciativa. Promocionar la lectura entre los mas pequeños es sembrar las semillas de un futuro mejor, y crear conciencia y criterio en la mente de los pequeños.

Mis mas sinceras felicidades, Josep. Y si en un futuro resucitáis la iniciativa de los cuentos, házmelo saber y os escribiré algún pequeño cuento.

Un abrazo.

FG ha dit...

Hola Josep!!!!

Un llibre que em va encantar quan el vaig llegir, i ara no riguis, n'havia sentit parlar molt i mai l'havia agafat per llegir-lo i el dia que per fi us vaig conéixer a tú i a la Susi, precisament en aquesta biblioteca vaig veure al "Firmin" allà ben gran i sí, el vaig llegir, i puc dir que em va sorprendre molt, molt gratament.

La idea de dur als petits la literatura és genial, començant pels contes mica en mica es van interessant per la literatura en general sense adonar-se'n i aixó és únic.

MOLTS PETONS PER A TU I PER LA SUSI!!!

Josep ha dit...

Hola, Montse, disculpa si et contesto massa tard, però no he tingut gaire temps per fer-ho abans. Crec que no passa res per endur-te les fotos del ratolí, jo té les dono de bon grat. Aquesta història va ser molt maca, perquè els nens necessiten aquesta il·lusió, aquest obrir un llibre i que surti un conill, o una flor. M'agradaria que em sortís a mi...
Una abraçada.

Josep ha dit...

Rodericus, ya ves que tampoco es nueva, pero si que sigue teniendo actualidad. Tienes toda la razón en lo que dices. Un pedacido de las bibliotecas han de estar en su mente. Mirar, soñar, tocar..cuantas cosas pueden hacer los pequeños.
En cuanto el ofrecimiento tuyo del cuento lo puedes hacer contando con nuestro agradecimiento. Seguro que harás felices a los niños no solo la tarde que lo escuchen sino mucho tiempo.
Muchas gracias.

Josep ha dit...

FG
Recordo tot el que expliques. Doncs encara, després de tant de temps els nens segueixen creient que Firmín viu allà dins i només surt per les nits. Una vegada un nen va voler berenar allà dins i clar, no el van deixar. El nen plorant deia: "Firmin surt per les nits i sopar !!!!"
Molts petons per a tu!!!