dimarts, 7 d’abril de 2015

Si, també en català // Si, también en catalán



 

hay una campaña reivindicativa en Change.org -con más de 15.000 firmas- para que así sea
La frase no és meva. La va escriure José Eduardo Agualusa referint-se als jueus, però suposo que l'escriptor angolès, bon coneixedor de la realitat catalana, no tindria cap dubte a adaptar-la: un català és algú a qui sempre li recorden que ho és”. En tota circumstància i condició, com si fos un mal que arrossega de manera que sigui inútil lluitar contra això.


Si un gran nombre de morts en l'avió de Germanwings eren catalans, tant costava posar en català també el text del monòlit de record?
Fa dos post gairebé seguits que parlem de la necessitat que ens fa a tots aprendre que tots som iguals. Que tots som persones. I tots els que m'heu contestat ho heu fet amb una humanitat digna de tot elogi.


Recordo perfectament que vaig dir que no era gens fàcil. Avui llegeixo que una delegació de les víctimes de Girona han afegit una placa al costat del memorial de les víctimes de la tragèdia de Germanwings.

No és un tema de costar o no; és un tema de falta de sensibilitat. Molts diran que això no importa, que són detalls i ximpleries sense importància. Que estem a Espanya, i estant escrit en castellà ja n'hi ha prou.
Ara els familiars han portat, anònimament, pagant de les seves butxaques, una petita placa amb el text traduït al català, per posar fi… Això és un senyal que aquestes coses, aquests petits detalls de les llengües maternes, sí que importen. Moltes d'aquestes persones van passar la seva vida parlant i pensant en català. Si que importa.

Doncs jo penso que no han posat fi a res. Només cal veure el monòlit "internacional", a on diverses llengües europees estan en igualtat de condicions, i mirar després el "mini monòlit" en català, que sembla que ens enviïn el missatge de "vinga va, que us perdonem la vida altra cop". La Constitució Espanyola diu que les altres llengües espanyoles seran respectades i protegides, és per tant feina del govern de Madrid demanar que les inscripcions també estiguin en català i occità.


No es tracta de perdonar vides a ningú, ni que jo vulgui alimentar res, ni vull cap tipus de debat. No vull res. No hi ha d'haver cap discussió. Es tracta de tractar totes les víctimes de la catàstrofe de l'avió de Germanwings per igual, i no discriminar fins i tot als morts per origen de llengua o país, com encara fan. I si portem des de llavors dient que totes les persones som iguals. (jo mateix, igual que vosaltres, ho diem en els nostres blocs) És d’aquesta manera.


Afegir el comentari que la mateixa web de Change.org tampoc no inclou el català en el seu catàleg d'idiomes. Quan signes una campanya, t'envien un missatge agraint la teva col·laboració - en castellà! Almenys, jo no he trobat cap opció per triar un altre idioma. En el seu desplegable no hi és.
Potser és hora d'obrir una petició a Change.org demanant que ells mateixos hi incloguin també la nostra llengua?


CASTELLANO

hay una campaña reivindicativa en Change.org -con más de 15.000 firmas- para que así sea
 La frase no es mía. La escribió José Eduardo Agualusa refiriéndose a los judíos, pero supongo que el escritor angoleño, buen conocedor de la realidad catalana, no tendría ninguna duda en adaptarla: "un catalán es alguien a quien siempre,-- y ahora más que nunca le recuerdan que lo es --". En toda circunstancia y condición, como si fuera un mal que se arrastra de manera contra la cual no se puede luchar.

Si un buen número de muertos en el avión de Germanwings eran catalanes, ¿tanto costaba poner en catalán también el texto del monolito de recuerdo?
Llevo dos post casi seguidos hablando de la falta que nos hace a todos aprender que todos somos iguales. Que todos somos personas.  Y todos los que me habéis contestado lo habéis hecho con una humanidad digna de todo elogio.
Recuerdo perfectamente que dije que no era nada fácil. Hoy leo que una delegación de las víctimas de Girona han añadido una placa al lado del memorial de las víctimas de la tragedia de Germanwings

No es un tema de costar o no; es un tema de falta de sensibilidad. Muchos dirán que eso no importa, que son detalles y tonterías sin importancia. Que estamos en España, y estando escrito en castellano ya hay bastante.
Ahora los familiares han llevado, anónimamente, pagándolo de sus bolsillos, una pequeña placa con el texto traducido al catalán, para poner fin….
Esto es una señal de que estas cosas, estos pequeños detalles de las lenguas maternas, sí que importan. Muchas de estas personas pasaron su vida hablando y pensando en catalán. Si que importa.




Sin embargo yo creo que no han puesto fin a nada. Sólo hay que ver el monolito "internacional", donde varias lenguas europeas están en igualdad de condiciones, y mirar luego el "mini monolito" en catalán, que parece que nos envíen el mensaje de "venga va, que te perdonamos la vida otra vez”.
La Constitución Española dice que las otras lenguas serán respetadas y protegidas, Es por tanto que creo que es trabajo del gobierno de Madrid que las inscripciones también estén en catalán y occitano.
No se trata de perdonar vidas a nadie, ni de que yo quiera alimentar nada. No quiero nada. Solo  se trata de tratar todas las víctimas de la catástrofe del avión de Germanwings por igual, y no discriminar incluso a los muertos por origen de lengua o país, como todavía hacen. Llevamos desde entonces diciendo que todas las personas somos iguales  (yo lo digo en los posts que puse) pues empecemos.
Añadir el comentario que la propia web de Change.org tampoco incluye el catalán en su catálogo de idiomas. Cuando se firma una campaña, te envían un mensaje agradeciendo tu colaboración - en castellano-! Al menos, yo no he encontrado ninguna opción “en el desplegable”  para elegir otro idioma. ¿Quizás es hora de abrir una petición en Change.org pidiendo que ellos mismos incluyan también nuestra lengua


fotos internet, serán retiradas a petición

13 comentaris:

Bruixeta ha dit...

No, no son ximpleries i no, no n'hi ha prou en escriure-ho en castellà. Sempre és el mateix... quedem en segon ( per no dir ultim) terme i encara em de donar les gracies perquè ens deixin fer allò que s'hauria d'haver fet d'inici. No es just i menys quant és un tema tan sensible com aquest.
La gent que falta era catalana i es lògic que se'ls recordi amb la seva llengua, al mateix nivell que totes les altres llengües, no apartar, al costat... com de segona divisió. No ho som, som de primera com tothom.
En temes així de delicats hauria d'haver una mica més d'empatia en tots els sentits.

xavier pujol ha dit...

Em vaig fixar en que hi faltava la llengua catalana.
Sí que importa, com molt bé dius Josep, que també hi sigui.
El dolor serà el mateix però és de justícia.

Manuel Valero Ribes ha dit...

Encara que siguin temes diferents al novembre de 1983 vaig publicar aquest article en relació a una tendència social i una bandera.
 
Dient: Sr. President els vius poden canviar de bandera els morts no ...!
http://valero150548.blogspot.com.es/1983/11/mauthausen.html

Avui escrius tu Josep de la llengua mare i la cultura d'un poble amb la mateixa similitud, amaguen el que no els interessa, canviant qualsevol tendència que no els agrada, en aquest cas una nacionalitat i una llengua i els que no estan no poden protestar i ho recorden les famílies i els que si estem i ho sentim ... !!! Salut i una abraçada de l'avi Manel JO SÓC AUTISTA

Josep ha dit...

Per a nosaltres clar que no ho són, però ja saps, bruixeta, que per ells qualsevol cosa és molestar i dir que ho fem per emprenyar. I no és així. Primerament que ho diem per molestar a ningú, sinó perquè és la nostra llengua, i després i sobretot que si tots som igual (que ho som de ple dret) que es demostri. Nosaltres som els primers que diem que tots som igual, però per això volem que sigui en tot. De fet tampoc demanem la Lluna. Tan sols el que és nostre, i sobretot d’aquells que ja no hi són.
Una abraçada.

Josep ha dit...



Doncs clar que si, Xavier. Diguin el que diguin. M’agradaria saber que passaria en un cas hipotètic de què els xinesos manessis, i ens fessin (per obligació) parlar la seva llengua. Que dirien?
Totalment d’acord, el dolor serà el mateix però és de justícia.

Josep ha dit...

Amic Manel, jo tinc un bon amic que explica una anècdota (si és aquesta la paraula). Ell es trobava en una biblioteca i la bibliotecaria llegia una carta en anglès, quan va acabar va dir: " Porqué no habrá una sola lengua y así nos entenderiamos todos?" És una magnífica pregunta, va dir ell. I a continuació va afegir: "I en quina?" "En español, claro"!
A través dels blocs conec un professor de la Universitat de Valladolid que un dia explicava pel seu bloc que s'hauria de fer que tots els brasilers parlessin en castellà. "No puede ser que sea el único pais de Sud América que no lo haga".
I així ens va Manel. Ara llegiré el teu post.
Moltes gràcies.

Una abraçada.

KRT ha dit...

En paraules d'Anton i Bassas ("Ara", 8-5-15): "El que normalitza el teu idioma internacionalment és que tingui un estat (o que l’estat on es parla el tingui com a propi). Des d’un punt de vista polític, per més llengua romànica que sigui, el català parlat a Catalunya és un idioma sense papers, i sense papers no es travessen fronteres. No és el cas del català que Andorra fa sonar a l’ONU cada setembre."

Ja fa molts anys que Els Marges va proclamar: "Una nació sense estat, un poble sense llengua". Josep, la solució per a tantes coses (seleccions esportives, respecte a la identitat, la llengua i la cultura, ensenyament, recerca, economia, medi ambient, infraestructures, justícia, sanitat... ) és tenir un estat propi. I després vetllar perquè qui el governi no se n'aprofiti en benefici propi, naturalment.

Montse ha dit...

Lo diré en pocas palabras, y puede que suenen duras, pero lo siento así aunque quizás no se haya hecho con esa intención.
Es una bofetada en la cara de los muertos el hecho de que se olvide su lengua a la hora de poner un monolito en su memoria.
Es lastimosa la falta de sensibilidad!

Una abraçada, Josep.

Josep ha dit...

Ja veig que per ignorància m'he equivocat, també m'ha ajudat el fet que des del principi s'ha ignorat d'on eren, i ara també les famílies dels difunts que hi han posat la placa en català. Llàstima de disposició, perquè estic ben segur que ells haguessin trobat bé tal com està.

Bé, demano disculpes per aquest fet, en un altre cas (espero que no sigui d'un accident tan cruel) sinó del que sigui, procuraré està millor informat.


Molt agraït, KRT.

Montse ha dit...

Josep, creo que no hay que pedir disculpas, pero que nunca está de más el pedirlas.
Antes he sido un poco dura y ya lo dije.Y es que yo creo que en un asunto tan delicado, los detalles son importantes y detalles sería que en la placa se hubiera recordado a los catalanes en su lengua. No sé, yo no entiendo de hasta dónde llega un idioma o no. Sólo hablo de "sensibilidad" hacia seres que fallecieron de una forma atroz, que quizás, sus almas aún anden por ahí perdidas, no sabiendo qué ha pasado... Y siento que a mí me hubiera gustado leerme en castellano, aún siendo nacida en Catalunya. Mi lengua materna es el castellano.

Un abrazo....

Josep ha dit...

Montse, yo pienso que si no está amparado que ningún idioma que no tenga un estado propio no lo pueda hacer, tal como dice KRT por haber leido lo que dice Antoni Bassas (que si lo dice será porque ha pensado lo mismo que nosotros y él conoce la ley)
En fin, no se puede, y aunque por sentimiento, por lengua materna y hasta por empatia lo deseemos ..la ley es la ley.
Montse, hay leyes que me parecen extrañas, como mínimo...
Que hubiera pasado si hubiese sino de La India?

La India tiene al menos 30 idiomas oficales diferentes y alrededor de 2000 lenguas sin reconocimiento oficial.
La Constitución de la India ha estipulado el uso del hindi y el inglés como los dos idiomas de comunicación oficial para el gobierno nacional. Y de todos ellos tiene unos 30 reconocidos en la nación.
Entre ellos el Punjabi (hablan en Punjab). Y si digo este es porque hay gente de La India que vive aquí y hablan en Punjab.

Yo desconocia esta ley y por esto pido disculpas. La verdad es que si antes de escribirlo me hubiera informado no hubiese pasado.
De todas formas, muchas cosas que han pasado, pasan y pasarán me han confundido.
Moltes gràcies, Montse.
Una abraçada.

KRT ha dit...

Josep, no m'he expressat prou bé. No és que hi hagi cap llei que reguli aquestes coses, sinó que l'olla la remenen els estats, i si no ets un estat (o si el teu estat no et representa) sempre estaràs marginat o seràs ciutadà de segona classe. Per molta democràcia que prediquin, molts estats manifesten ben poca sensibilitat envers les persones.

Josep ha dit...

KRT, t'agraeixo molt el que em dius, però és que jo no vaig contrastar gins ni mica si és podia o no es podia. Ara, lamentablement torno a tindre raó, és així, oi.? Doncs efectivament hagueren pogut tindre una mica més de tot el que ens diuen tots, almenys pel que fa aquestes famílies. Es van descuidar, pot ser, però també pot ser mala bava.

Moltes gràcies per tot.