dimarts, 24 de març de 2015

t'he portat un silenci amorós / te he traído un afectuoso silencio







M'agrada llegir de tant en tant en caure la tarda alguna poesia...
Com diuen a molts llocs l’horabaixa. M’agrada aquest nom: l’horabaixa. ...
Al capvespre...
Havia llegit un dia, emocionat, un poema de Martí i Pol, ja fa molts anys
En l'edició (de poc preu) que vaig comprar un diumenge al Mercat de Sant Antoni.
Anava dirigit a un senyor que es deia Antonio. No era un llibre vell però sí que estava en mal estat. Deia que anava dirigit a l’Antonio però no em donaven més dades. Vaig pensar que era algú que coneixia (la poesia de Martí i Pol sempre és molt biogràfica) o algú del seu poble, de Roda de Ter. Va passar el temps, i un dia vaig trobar un altre llibre d’ell, que corria per casa dels meus pares. No hi havia tantes poesies, però aquest mateix poema estava complet. Aquest Antonio a qui li escrivia Martí i Pol, no era altre que Antonio Machado. Quina sorpresa més gran!

Voldria dir abans de res que una conversa amb un poeta ha de ser molt agradable. També ho és, de manera especial, el diàleg entre poetes, que és del que es tracta aquí. Jo he parlat en altres ocasions, moltes -al bloc- d'Antonio Machado, Però fa una estona hem recordat un amic meu i jo, el dia que vam posar una senyera a la tomba d'Antonio Machado, a Coulliure, també fa molts anys, i després d’això és compren més i millor a Miquel Martí i Pol. Per això en parlo avui aquí, amb la sola voluntat de compartir amb tothom un poema que per fi va trobar el seu veritable sentit i que va aconseguir emocionar-me més si és possible.

COMPLIMENT A ANTONIO MACHADO


No t'he dut flors, Antonio, t'he portat
un silenci amorós, per no interrompre
el teu íntim diàleg amb la mort
que fa tants anys que dura. Compartir-te
ha estat deturar el temps, per retrobar-me
més ingenu que mai i amb un sanglot
a flor de pell, com una criatura.
No t'he dut res, Antonio, però estimo
més que abans aquest mar que m'ha vist créixer
i prop del qual confio de morir
d'ençà que he vist que tu m'hi acompanyaves.



CASTELLANO


Me gusta leer de vez en cuando al caer la tarde alguna poesía...
Como dicen en muchos lugares a l’horabaixa. Me gusta este nombre: l’horabaixa (a la puesta del sol). ...
Al capvespre (Al atardecer. Cuando empieza a hacerse de noche)...

Había leído un día, emocionado, un poema de Miquel Martí i Pol, hace ya muchos años.
En la edición (de poco precio) que compré un domingo en el Mercado de San Antonio, aquí en Barcelona

Iba dirigido a un señor que se llamaba Antonio. No era un libro viejo pero sí que estaba en mal estado. Decía que iba dirigido a Antonio pero no me daban más datos. Pensé que era alguien conocido de su trabajo, o de su pueblo, de Roda de Ter. Pasó el tiempo, y un día encontré otro libro de él, que corría por casa de mis padres. No había tantas poesías, pero este mismo poema estaba allí y completo. Este Antonio a quien le dedicaba la poesía Martí i Pol, no era otro que Antonio Machado. Qué sorpresa más grande!

Quería decir antes, que una conversación con un poeta debe ser muy agradable. También lo es, y muy especial, la conversación entre poetas, que es de lo que se aquí se  trata. Yo he hablado en otras ocasiones, muchas –en el bloc - de Antonio Machado, Pero hace un rato hemos recordado un amigo mío y yo, el día que pusimos una senyera (una bandera catalana) en la tumba de Antonio Machado, en Coulliure, también hace muchos años, y luego se comprende más y mejor a Miquel Martí i Pol. Por eso hablo hoy aquí, con la sola voluntad de compartir con todos vosotros un poema que por fin encontró su verdadero sentido y que consiguió emocionarme más si es posible.



(Traducción mía, con la mejor voluntat)

No te traje flores, Antonio, te he traído
un afectuoso silencio, para no interrumpir
tu diálogo íntimo con la muerte
que dura desde hace tanto. Compartirte
ha significado detener el tiempo, para reencontrarme
más ingenuo que nunca y con un sollozo
a flor de piel, igual que un niño.
No te traje nada, Antonio, pero amo
más que antes este mar que me vio crecer
cerca del cual confío en morir
desde que vi que tú me acompañabas.


A un olmo seco. Antonio Machado 




17 comentaris:

Miquel ha dit...

Grande Antonio ¡
salut

Josep ha dit...

La poesía nos transmite la sensación de que el poeta, Miquel Martí i Pol, demuestra su admiración por la obra y la persona de Antonio Machado.
Gracias, Miquel.
Salut.

Bruixeta ha dit...

Acabes d'unir en un post i un poema a dos dels grans poetes. A dos dels que més admiro, que més m'agraden...

Helena Bonals ha dit...

A mi també m'agrada llegir quan es pon el sol, a la terrassa de casa, a l'estiu.

Montse ha dit...

No he leído mucha poesía. Pero cada vez me gusta más Dos fantásticos, Josep. Marti i Pol no hace tanto que lo supe saborear. Gràcies.

Una abraçada.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Quantes paraules i sentits van deixar-nos, tots dos

Josep ha dit...

Bruixeta,
pràcticament coincidim, tant en l'un com l'altre En aquest cas en Miquel li dedica una poesia meravellosa.

Moltes gràcies.

Josep ha dit...

El temps i el lloc acompanya molt per una bona lectura.
Gràcies Helena.

Josep ha dit...

I tant que si, Loreto....I el que haguessin deixat, quina llàstima.

FG ha dit...

Hola Josep!!!

La veritat és que llegir els poemes de Martí i Pol, és endinsar-se dins d'un món ple de tendresa y sentiments. I quina millor manera que fer-ho com tú mateix ens expliques, aprofitant la llum del capvespre, les hores tranquiles i deixar-se endur per els seus versos.

Petons

Mari-Pi-R ha dit...

Gracias por acercarnos a tan buen encuentro del poema, un abrazo.

KRT ha dit...

Llegir poesia sempre ajuda. Per dolents que siguin els temps per a la lírica (i per a tot, en general), llegir sempre va bé. I la poesia, encara més. Gràcies, Josep.

Josep ha dit...

Hola, Montse. A mi me pasa igual que a ti. Ya me gustaba la poesía, aunque no la entendía, o mejor dicho, no entendía según que tipo de poesia. Ni explicarla. Me enseñaron a quererla. Leer a Martí i Pol y Machado en este caso no solo aprendes a que te guste sino también a amarla. Aquí,Martí i Pol le rinde un homenaje fantástico a otro poeta maravilloso. Tanto uno como el otro no me cansaria de leerlos.
Gràcies a tu.
Una abraçada.

Josep ha dit...

Si, FG. Agafar un llibre i obrir una pàgina a l'atzar, i gaudir durant uns minuts, els que dura la lectura i el posterior anàlisi ràpid, si és que n'hi ha, i si sé fer-ho (moltes vegades no en sé)

D'aquesta manera, gairebé com un joc, un descobreix poemes que són com estrelles que passen. Em diràs que d'aquesta manera capritxosa es coneix malament a un poeta, de forma desordenada, i mai la seva obra completa.
Però també crec que és una bona manera de gaudir del poeta.
Moltes gràcies.
Un petó.

Josep ha dit...

Mari-Pi-R Es una gran poesia, llega al alma por ser un dialogo entre dos grandes poetas y por ser una maravillosa dedicatoria.
No se si en alguno de tus viajes has tenido la oportunidad de acercarte hasta Colliuere. Verás su tumba siempre llena de flores, incluso hay un buzón donde recibe continuamente cartas desde todo el mundo.
Gracias a ti por todo.
Un abrazo.

Josep ha dit...

Tens tota la raó, KRT. Llàstima que jo no en sàpiga més i no la pugui gaudir tal com és mereix. Sort de tu que m'ensenyes a estimar-la, sigui el temps que sigui.

Moltes gràcies.

xavier pujol ha dit...

Visca la poesia d'aquests dos grans poetes.
Visca la llibertat, i visca la República que van arrabassar a Machado i que aviat ha de tornar.