diumenge, 29 de març de 2015

"Les dones de La Principal"







La Maria tenia els ulls brillants. - Increïble. Saps, quan sento aquestes històries semblaria com si abans les persones fossin... Diferents? ..., estranyes?... Vistes avui, quasi diria exòtiques. És com si, de la gent que conec, no te'n pogués descriure cap amb una tal riquesa de... Particularitats? ... Com l'Úrsula. - No, Maria, el que passa és que no els sabem mirar. O més ben dit, no ens sabem mirar. Vivim la complexitat dels humans amb la visió d'un present atabalat i sols si tens la sort de viure anys i pots penetrar. Aquesta complexitat del passat, arribes a descobrir perfils insospitats de les persones. Perfils que elles no amagaven, però que no sabíem veure.
M'empatollo."  

Sempre que comento sobre un llibre intento donar-me un parell de dies de marge ordenar les idees i sensacions que em queden en acabar. Fa uns dies que he acabat amb Les donesde la Principal del Lluís Llach. Crec que aquest cop ha de sortir l’instint, aquella víscera que et permet fer un “Uauuu!!” quan acabes una molt bona lectura. I és que estic molt i molt content. 

No explicaré la novel·la. Tan sols vull dir que la conjunció del costumista i les històries policíaques donen com a resultat una narració intensa en la qual amor, passió, desig, moral, religió, engany, fidelitat, homosexualitat, orgull, consciència de classe, obediència, submissió, cinisme, hipocresia, poder, venjança i respecte, es barregen en un combinat perfecte que atrapa el lector provocant contínuament reaccions que no fan sinó implicar-te encara més en la novel·la. 

Però hi ha més. "Les dones de La Principal" és també una història d'amor, el que professen les tres protagonistes de la casa familiar, les seves vinyes, el seu poble imaginari de "Pous" i també la seva comarca de la "Abadia". Encara que en aquest aspecte l'autor no ens pot enganyar i, (de fet, ni tan sols ho intenta). Els que coneixem Catalunya i també en Lluis Lach ho sabem. És evident que Lluís Llach converteix en aquesta novel·la una part del seu enorme amor per la comarca del Priorat i pel poble de la seva mare, Porrera, on juntament amb el seu difunt amic el notari que va ser de Vic. El senyor Enric Costa Pagès, a qui dedica la novel·la, va fundar el celler "Celler Vall Llach" a principis dels anys noranta del passat segle.
 
Només vull remarcar que l’únic personatge masculí a qui l’autor concedeix importància és en Llorenç, a qui quan només té 14 anys enxampen amb un altre home a les cavallerisses de la casa. Així l’autor introdueix l’altre gran tema del llibre: l’homosexualitat reprimida, castigada i condemnada per l’Església i el franquisme, tema que ja havia insinuat amb el marit de la Senyora, en Narcís Magí, [...]
Tots dos col·lectius, dones i  homosexuals, comparteixen la circumstància d’haver hagut de lluitar per reivindicar els seus drets en un món governat per mascles heterosexuals. 
 Finalment i molt modestament voldria fer una recomanació al futur lector de la novel·la. Si els seus coneixements de català són suficients, no ho dubti, escolliu la versió en aquest idioma i descobrirà que hi ha una llengua viva, harmoniosa i plena de matisos subtilment diferent de la que ens diuen des de la resta d'Espanya. I si no s'atreveix no passa res, igualment ens entenem, però tampoc ho dubti i llegeixi, ja que en qualsevol llengua és una novel·la interessant, amena, intensa i formalment molt ben escrita.
 
Gaudiu-la!!
 
Títol: Les dones de la Principal
Autor: Lluís Llach
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-9787-961-3
Preu: 20€
Tags: Escrit originalment en català, Lluís Llach



CASTELLANO 


María tenía los ojos brillantes. - Increíble. Sabes, cuando oigo estas historias parecería como si antes las personas fueran... Diferentes? ..., Extrañas? ... Vistas hoy, casi diría exóticas. Es como si, de la gente que conozco, no te pudiera describir ninguna de ellas con una tal riqueza de... Particularidades? ... Como el Úrsula. - No, María, lo que pasa es que no los sabemos mirar. O mejor dicho, no nos sabemos mirar. Vivimos la complejidad de los humanos con la visión de un presente agobiado y sólo si tienes la suerte de vivir años y puedes penetrar. Esta complejidad del pasado, llegas a descubrir perfiles insospechados de las personas. Perfiles que ellas no escondían, pero que no sabíamos ver.

Me estoy haciendo un “lio”


Siempre que comento sobre un libro intento darme un par de días de margen para ordenar las ideas y sensaciones que me quedan al terminar. Hace unos días que he terminado con Las mujeres de la Principal de Lluís Llach. Creo que esta vez tiene que salir el instinto, esa víscera que te permite hacer un "Uauuu !!" cuando acabas una muy buena lectura. Y es que estoy muy, muy contento.

No contaré la novela. Tan sólo quiero decir que la conjunción del costumbrismo  y las historias policíacas dan como resultado una narración intensa en la que amor, pasión, deseo, moral, religión, engaño, fidelidad, homosexualidad, orgullo, conciencia de clase, obediencia, sumisión, cinismo, hipocresía, poder, venganza y respeto, se mezclan en un combinado perfecto que atrapa al lector provocando continuamente reacciones que no hacen sino implicarse aún más en la novela.


Pero hay más. "Las mujeres de La Principal" es también una historia de amor, la que profesan las tres protagonistas de la casa familiar, sus viñedos, su pueblo imaginario de "Pous" y también su comarca de "Abadía". Aunque en este aspecto el autor no nos puede engañar y, (de hecho, ni siquiera lo intenta). Los que conocemos Cataluña y también a Lluis Lach lo sabemos. Es evidente que Lluís Llach convierte en esta novela una parte de su enorme amor por la comarca del
Priorat y por el pueblo de su madre, Porrera, donde junto con su difunto amigo el notario que fue de Vic. El señor Enric Costa Pagés, a quien dedica la novela, fundó la bodega "Celler Vall Llach" a principios de los años noventa del pasado siglo.


Sólo quiero señalar que el único personaje masculino al que el autor concede importancia es en Lorenzo, a quien cuando sólo tiene 14 años pillan con otro hombre en las caballerizas de la casa. Así el autor introduce el otro gran tema del libro: la homosexualidad reprimida, castigada y condenada por la Iglesia y el franquismo, tema que ya había insinuado con el marido de la Señora, Narcís Magín, [...]

Ambos colectivos, mujeres y homosexuales, comparten la circunstancia de haber tenido que luchar para reivindicar sus derechos en un mundo gobernado por machos heterosexuales.

 Finalmente me atrevo modestamente hacer una recomendación al futuro lector de la novela. Si sus conocimientos de catalán son suficientes, no lo dude, elija la versión en este idioma y descubrirá que hay una lengua viva, armoniosa y llena de matices sutilmente diferente de la que nos dicen desde el resto de España. Y si no se atreve no pasa nada, igualmente nos entendemos, pero tampoco lo dude y lea, ya que en cualquier lengua es una novela interesante, amena, intensa y formalmente muy bien escrita.

  Disfrútela!!


 
Títol: Les dones de la Principal
Autor: Lluís Llach
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-9787-961-3
Preu: 20€
Tags: Escrit originalment en català, Lluís Llach



Fotos de internet.serán retiradas a petición.


9 comentaris:

FG ha dit...

Hola Josep!!!

És precisament un llibre que tinc pendent de llegir, i la veritat és que ara mateix llegint el teu post, ja en tinc ganes d'agafar-lo i poder gaudir-lo de principi a fi. En una entrevista que li van fer al Lluís Llach, en van parlar d'aquest llibre i ja en aquell moment vaig dir-me, el vull!!!

Petons.

xavier pujol ha dit...

Com que ens va agradar la primera novel·la del mestre Llach "Memòria d'uns ulls pintats", li vaig regalar no fa gaire aquesta novel·la a la meva dona.
Tan bon punt l'acabi, jo també llegiré "Les dones de La Principal".
Gràcies per la crítica Josep.

Josep ha dit...

Diuen que és una novel·la per a dones. Si és així, afortunadament tinc una mica de la nostra ànima.
No esperis més. Llegeix-la quan puguis i gaudeix-la. Se que t'agradarà

Moltes gràcies,
Un petó. FG

Josep ha dit...

Hola, Xavier. No ho faig mai, però avui crec que estem davant d'una manera d'escriure diferent. Les paraules del Lluís són d'un altra manera. És per això que recomano llegir-la en català. Evidentment que no passa res si es llegeix en castellà. Ja ens entendrem, però no és el mateix. I em sap greu. Et dic tot això perquè quan la llegeixis et donaràs compta del que dic.

Et desitjo que la gaudeixis

Montse ha dit...

Impossible no llegir-la!!. Has fet una extraordinària descripció. Estic segura que no em decebrà. Gràcies, Josep.

Una abraçada!

Miquel ha dit...

Lo tengo en cuenta .
Gracias

Josep ha dit...

No, Montse, no et decebrà, pots estar ben segura. Per aquests dies de Festa, si surts porta'l
Una abraçada !!

Josep ha dit...

Está muy bien escrito, Miquel. Vale la pena.
Salut.

Bruixeta ha dit...

me la van regalar quan és va publicar. La tinc pendent de lectura, no crec que tardi gaire a caure de la llista de pendents ;)
Una abraçada