divendres, 30 de gener de 2015

Petit homenatge a l'assagista suecà joan fuster/Pequeño homenaje al ensayista de sueca Joan fuster




Cal portar una mica de poesia i he pensat que Joan Fuster i la seva Criatura dolcíssima era una bona idea.
Aquest poema el vaig descobrir gràcies a Lluís Llach, del qui fa anys i panys que en sóc un fidel i entusiasta admirador. De fet, a la Nova Cançó hem d
agrair-li la divulgació que va fer de molts poetes, musicant i divulgant llur obra.
Jo que sóc especialment mandrós a l
hora de posar-me a llegir poesia, vaig trobar en ells una escletxa per descobrir, conèixer i gaudir, molts poemes i poetes.

Criatura dolcíssima, que fores
la sola riba, un deix d
idea,
la mà que entre les meues perdurava!

No sé si m
estimaves: testimava
i això era tot, i això era prou,
i els nostres cossos obraven en llur glòria.

Érem hostes del bes i la insistència,
i et sabia ma carn meravellada
i argument negador de la nostàlgia.

Tenies dinou anys, i a punt la joia,
i esperança de mi en les teues galtes.
Jo t
intentava noms i altres carícies.
Vindrà l
hora de veure dins els versos
i algú dirà de mi: heus ací un home
que moria allarat en clars abismes.

¿Però no hi trobaran ta pau, tos muscles,
la teua olor completa penetrant-me?
¿No hi llegiran ton nom amb un bell pànic?

Joan Fuster (Sueca, 23 de novembre de 1922   21 de juny de 1992
Joan Fuster, és, com a assagista, una figura cimera en la literatura catalana de l'època, a part de la seva extensa activitat com a historiador de la literatura, crític literari o historiador social de la llengua. Caldria afegir-hi, encara, una breu trajectòria poètica, a la darreria dels quaranta i primeria dels cinquanta, que va quallar en poemes com el famós "Criatura dolcíssima", musicat per Lluís Llach i que forma part del llibre Escrit per al silenci(1954). Ara bé, el polimorfisme d'aquest homenot que Pla va deixar retratat amb ploma àgil i trets inesborrables gira al voltant de la seva producció assagística, que no és, en el fons, més que un epifenomen del seu inacabable dietari, on l'escriptor deixa constància quotidiana de les seves reflexions sobre el món.


 Un dels seus jocs literaris preferits eren els aforismes: sentències o composicions breus on desgranava, de forma brillant, sintètica i atractiva, algunes de les idees i plantejaments vitals i intel·lectuals que en els seus llibres i articles explicava i defensava de forma més àmplia i raonada.
Si voleu tastar les idees de Fuster, aquí trobareu uns quants dels seus aforismes. Els he dividit en diferents temes.

La vida, el pas del temps i la memòria
Creu-me, jove: no et faces cas! A la teua edat, un es passa la vida fent-se trampa a si mateix.
Bon dia, lector amic, futur cadàver, futur no-res! Sit tibi terra levis! (Que la terra et sigui lleugera: inscripció habitual en les tombes de lantiga Roma).
La majoria dedat arriba quan el fill comença a sentir compassió del pare. Diguen les lleis el que vulguen.
Les persones felices no tenen memòria.
Els desmemoriats sempre tenen la consciència tranquil·la.
No convé tenir massa memòria. La memòria, sovint és rancuniosa.
Afanyeu-vos a estimar. Els amors tardans ja no són amors: són manies.
Lhome, un animal que viu en societat
Forma part duna bona educació saber en quines ocasions cal ser maleducat.
El mal dEuropa és que encara hi ha milions de jacobins per civilitzar.
No us feu il·lusions: el poder canvia de mans, però rarament vacil·la.
La veritat no sempre coincideix amb la justícia, tho advertesc.
No ho hem après; ens ho han inculcat!
Ah, si pogués triar les meues indignacions!
Com que no matrevesc a dir el que pense, mesforce a dir el que hauria de pensar.
Sóc un perpetu convalescent dels meus prejudicis.
Som sincers en la mesura que ens convé ser-ho, i no més.
Fuster i la llibertat
Reivindiqueu sempre el dret a canviar dopinió: és el primer que us negaran els vostres enemics.
La llibertat és un hàbit, i no resulta gens fàcil dadquirir. Només sadquireix amb la pràctica!
Cinc sentits corporals. Demanem-ne més!
El que mana vol que els manats siguin dòcils. Hem de partir daquesta obvietat.
Potser el treball dignifique lhome. No ho sé. Però, indiscutiblement, el cansa.
No val la pena ser orgullós: cansa molt, això.
Tens un cos: aprofital!
Digueu la veritat. Així us vengeu.
Si tens un fill, ensenyal a ser lliure. Encara que siga a costa teua. En realitat, haurà de ser a costa teua
No tingueu més conviccions que les decididament imprescindibles.
Amistat i alegria
Res no uneix tant com una bestiesa compartida.
Entre el bé i el mal, podríem aspirar a lalegria.
La joventut és una cosa de la qual cal usar i abusar: no som joves dues vegades.
Endevinar els amics: aquest és el secret.
Llibres, literatura i lletra escrita
Escriure -fer literatura- és tot això que vostés diuen, i a més a més, una forma de venjança.
De tota novel·la, sempre en sobra la meitat.
Descriure és inventariar: una activitat subalterna, de notaris o novel·listes dolents.
Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir.
Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres.
I morir deu ser deixar descriure.
És la conclusió a què he arribat: només hi ha un pecat mortal, i són les faltes dortografia.
Llegir no és fugir. Llegir és seguir vivint, i cadascú ho fa a la seua manera.
Altres aforismes que els haurem dencabir en el lamentable subtítol de diversos
Em posa molt trist això destar escoltant com parla una persona intel·ligent i que no minteresse gens el que em diu.
El profeta, més que endevinar, provoca.
Les idees, clares; els sentiments, confusos.
Macuseu de sarcàstic. I per què no ho hauria de ser? Si amb prou feines arribe a tolerar-me a mi mateix!
Sens dubte, el llop no odia lovella quan la devora. Siga com siga, la devora.

CASTELLANO

 Quería traer un poco de poesía y he pensado que Joan Fuster y su "Criatura dolcíssima", era una buena idea.
 Este poema lo descubrí gracias a Lluís Llach, del que hace años y años soy un fiel y entusiasta admirador. De hecho, a la  “Nova Cançó”  hemos de agradecerle la divulgación que hizo de muchos poetas, musicando y divulgando su obra.
Yo que soy especialmente perezoso a la hora de ponerme a leer poesía, encontré en ellos una rendija para descubrir, conocer y disfrutar, muchos poemas y poetas.

Criatura dolcíssima, que fores
la sola riba, un deix d’idea,
la mà que entre les meues perdurava!

No sé si m’estimaves: t’estimava
i això era tot, i això era prou,
i els nostres cossos obraven en llur glòria.


Érem hostes del bes i la insistència,
i et sabia ma carn meravellada
i argument negador de la nostàlgia.

Tenies dinou anys, i a punt la joia,
i esperança de mi en les teues galtes.
Jo t’intentava noms i altres carícies.

Vindrà l’hora de veure dins els versos
i algú dirà de mi: heus ací un home
que moria allarat en clars abismes.

¿Però no hi trobaran ta pau, tos muscles,
la teua olor completa penetrant-me?
¿No hi llegiran ton nom amb un bell pànic?

 
Joan Fuster (Sueca, 23 de noviembre de 1922 - 21 de junio de 1992
Joan Fuster, es, como ensayista, una figura cumbre en la literatura catalana de la época, a parte de su extensa actividad como historiador de la literatura, crítico literario o historiador social de la lengua. Habría que añadir, además, una breve trayectoria poética, a finales de los cuarenta y principios de los cincuenta, que cuajó en poemas como el famoso "Criatura dolcíssima",   musicado por Lluís Llach y que forma parte del libro  “Escrit per al silenci (1954)” Ahora bien, el polimorfismo de este hombre que Pla dejó retratado con pluma ágil y rasgos imborrables gira alrededor de su producción ensayística, que no es, en el fondo, más que un epifenómeno de su inagotable dietario, donde el escritor deja constancia cotidiana de sus reflexiones sobre el mundo.
 Uno de sus juegos literarios preferidos eran los aforismos: sentencias o composiciones breves donde desgranaba, de forma brillante, sintética y atractiva, algunas de las ideas y planteamientos vitales e intelectuales que en sus libros y artículos explicaba y defendía de forma más amplia y razonada.


Si deseáis probar las ideas de Fuster, aquí encontrareis algunos de sus aforismos. Los he dividido en diferentes temas.
La vida, el paso del tiempo y la memoria
- Créeme, joven: no te hagas caso! A tu edad, uno se pasa la vida haciéndose trampa a sí mismo.
- Buenos días, lector amigo, futuro cadáver, futuro nada! Sit tibi tierra levis! (Que la tierra te sea ligera: inscripción habitual en las tumbas de la antigua Roma).
- La mayoría de edad llega cuando el hijo empieza a sentir compasión del padre. Digan las leyes lo que quieran.
- Las personas felices no tienen memoria.
- Los desmemoriados siempre tienen la conciencia tranquila.
- No conviene tener demasiada memoria. La memoria, a menudo es rencorosa.
- Daos prisa a amar. Los amores tardíos ya no son amores: son manías.
El hombre, es un animal que vive en sociedad
- Forma parte de una buena educación saber en qué ocasiones hay que ser maleducado.
- El mal de Europa es que todavía hay millones de jacobinos por civilizar.
- No se haga ilusiones: el poder cambia de manos, pero raramente vacila.
- La verdad no siempre coincide con la justicia, te lo advierto.
- No lo hemos aprendido; nos lo han inculcado!
- Ah, si pudiera elegir mis indignaciones!
- Como no me atrevo a decir lo que pienso, me esfuerzo a decir lo que debería pensar.
- Soy un perpetuo convaleciente de mis prejuicios.
- Somos sinceros en la medida que nos conviene serlo, y no más.
Fuster y la libertad
- Reivindicamos siempre el derecho a cambiar de opinión: es lo primero que le negarán sus enemigos.
- La libertad es un hábito, y no resulta nada fácil de adquirir. Sólo se adquiere con la práctica!
- Cinco sentidos corporales. Pedimos más!
- Los que manda quieren que los mandados sean dóciles. Debemos partir de esta obviedad.
- Quizás el trabajo dignifique al hombre. No lo sé. Pero, indiscutiblemente, el trabajo cansa.
- No vale la pena ser orgulloso: cansa mucho eso.
- Tienes un cuerpo: aprovéchalo!
- Diga la verdad. Así os vengáis.
- Si tienes un hijo, enséñale a ser libre. Aunque sea a costa tuya. En realidad, tendrá que ser a costa tuya...
- No tenga más convicciones que las decididamente imprescindibles.
Amistad y alegría
- Nada une tanto como una tontería compartida.
- Entre el bien y el mal, podríamos aspirar a la alegría.
- La juventud es una cosa de la que hay que usar y abusar: no somos jóvenes dos veces.
- Adivinar los amigos: este es el secreto.
Libros, literatura y letra escrita
- Escribir -hacer literatura- es todo eso que ustedes dicen, y además, una forma de venganza.
- De toda novela, siempre sobra la mitad.
- Describir es inventar: una actividad subalterna, de notarios o novelistas malos.
- Sólo hay una manera seria de leer, que es releer.
- Los libros no suplen la vida, pero la vida tampoco suple los libros.
- Y morir debe ser dejar de escribir.
- Es la conclusión a la que he llegado: sólo hay un pecado mortal, y son las faltas de ortografía.
- Leer no es huir. Leer es seguir viviendo, y cada uno lo hace a su manera.
Otros aforismos que los tendremos que meter en el lamentable subtítulo de "varios"
- Me pone muy triste lo de estar escuchando como habla una   persona inteligente y que no me interese nada lo que me dice.
- El profeta, más que adivinar, provoca.
- Las ideas, claras; los sentimientos, confusos.
- Me acusa de sarcástico. Y por qué no debería serlo? Si apenas llegue a tolerar a mí mismo!
- Sin duda, el lobo no odia la oveja cuando la devora. Sea como fuere, la devora.



Perdonad la traducción. Posiblemente no tenía que haberlo hecho. Queda fatal. Ya veis que la poesía no la he traducido. Para ello solo hay dos cosas:" O dejarlo como está o saber mucho y traducirla".

Les fotos de Joan Fuster són d'internet.
La foto del llibre és particular.
Els aforismes són trets d'internet.
Tot serà retirat a petició.

10 comentaris:

KRT ha dit...

Un home savi, íntegre, valent i sense pèls a la llengua. Li agradava anar a contracorrent i dir sempre el que pensava (i molt sovint deia veritats com temples). Ens ha deixat una obra crítica, històrica, literària, filosòfica molt sòlida, que hauríem de rellegir més sovint. Llàstima que morís tan aviat: avui ens continuaria il·luminant la seva ironia, que ben bé que ens aniria. Gràcies, Josep, per recordar-lo

Josep ha dit...

Tenia moltes ganes de llegir aquest llibre d’aforismes. Feia molt temps que no llegia res d’ell
Jo recordo haver llegit articles en “El Correo Catalán” seria sobre l’any 1962 o 63, més no… Jo encara era un nano que anava a l’Escola Industrial des de feia un parell d’anys
Després ja de casat en el "Tele/Exprés" sobre l’any 70 o 72 i "La Vanguardia" crec que també.
Deien que en els diaris de València quedava exclosa la seva participació, arran de la publicació del llibre "El País Valenciano"(1962), contra el qual es va promoure una campanya de desqualificació personal i d'insults, que no tenia gens de casual, sinó que estava animada per mòbils polítics. Tens raó, no callava mai en temps de Franco
En Fuster era magnífic.

Moltes gracias, KRT

Miquel ha dit...

Esta entrada le gustaría a Francesc Puigcarbó ¡¡, creo que es un fan del Sr Joan ¡¡
Un abrazo

Montse ha dit...

Muchas gracias, Josep. Me ha encantado el post. Y lo que más, los aforismos que nos has dejado. No tienen desperdicio, son geniales, en serio. Me los copio con tu permiso!!
Una abraçada.

Josep ha dit...

Gracias a ti, Miquel. La verdad es que Joan Fuster era magnifico con todas las cosas que hacia.Le gustaba ir a contracorriente en casi todo. Tienes razón, A Francesc le encanta Joan Fuster, ya lo creo. Mira que llega a citar sus Aforismos.
Gracias, Miquel.
Salut

Josep ha dit...

Montse, estoy leyendo el libro que ves en la foto. Consta de 250 páginas, y yo no he copiado ninguno del libro. No se cuantos tendrá. Ahora me has dejado intrigado. Ya miraré de enterarme. Mientras tanto tu llévate los que te gusten, son tuyos y de todos. Gracias por estar aqui.
Una abraçada.

Franziska ha dit...

La poesía la he abandonado porque no la entendía bien. Lo siento. En poesía no se puede imaginar el sentido pero no sabes cómo te agradezco la traducción de los aforismos porque ha sido una delicia y una sonrisa mientras los estaba leyendo...aparte de reconocer que estoy de acuerdo con lo leído que está escrito con un aire de sentencia de hombre sencillo pero nada simple en lo que afirma. Muy bueno y como, ya he dicho más de una vez, felicidades por esa abrumadora tarea que emprendes para que los no entendedores de la lengua catalana, nos enteremos. Es un gran mérito.

Un abrazo. Franziska

xavier pujol ha dit...

Josep,jo també vaig conèixer el "Criatura dolcíssima" gràcies al Lluís Llach.
El llibre d'aforismes el vaig "llogar" una vegada a la biblioteca pública. Alguns aforismes i dites les copiava en un quadern per no oblidar-los...
ia ra no sé on tinc el quadern!
Trobo perfecte que reivindiquis aquest immens personatge.

Josep ha dit...

Hola, Franziska.
Yo según que poesia tampoco se entenderla, y menos hablar sobre ella. Claro, también depende de quien sea, y de que trate.

Por la traducción no tienes que agradecer nada, de verdad. Lo hago con mucho gusto, además vosotros que sois de aquí y más o menos lo podeis entender, pero Isabel (Isol) y también otros blogs de Argentina, o Mexico les gusta, pero no por la traducción, sino porque de esta manera aprenden cosas nuestras.

De Isol será porque hace años que nos conocemos, pero si la vieras escribir o algunas veces que me ha mandado un video con su voz hablado en catalán es increible. No se como se las apaña!!
El mérito es vuestro, Franziska.
Un abrazo.

Josep ha dit...

Xavier, coincidim plenament amb tot. Inclús en copiar els aforismes del llibre "llogat" a la biblioteca. Per cert, aquests de la foto no el tenien i el van demanar. Doncs per portar-lo de Manresa vaig haver de pagar quasi 2 euros. És el que té tindre una biblioteca més aviat de mitjana a petita...

Una abraçada.