dijous, 1 de maig de 2014

Carta oberta a Pere Navarro/Carta abierta a Pere Navarro.


 Sr. Navarro,
 Tots ens vam sentir indignats i solidaris amb vostè quan va rebre una agressió  aquest diumenge, quan estava participant en un acte familiar. Tots sentim i sabem que la violència física no es justifica mai, més enllà dels estats de legítima defensa que estan degudament tipificats al Codi Penal. Tots respectem la seva persona, la seva família i la seva llibertat per expressar les opinions que desitgi  i  per propugnar les solucions polítiques que li semblin més adients per encapçalar les opcions del partit que lidera.
Tanmateix, he de dir-li que la seva actitud i les seves manifestacions del dia següent, quan ja havien passat algunes hores per poder reflexionar, em semblen també condemnables.  Vostè va atribuir l’atac patit a un suposat clima de crispació política que intueix i palpa a l’ambient , i que seria causat pel procés sobiranista que impulsen una bona part del Parlament de Catalunya i una bona part de la societat catalana.
En primer lloc, Sr. Navarro, he de dir-li que el felicito per la seva fina capacitat de detectar el que vostè denomina crispació política. Potser ja era hora que ho fes, quan portem almenys sis anys de dura crisi política que ha sacsejat el model econòmic i social que, segons els dirigents dels principals partits espanyols –també el seu-, ens havia dut al cim de l’economia mundial, una crisi que s’ha dut pel davant els estalvis de milions de persones, que ha destruït milions de llocs de treball i que  ha col·locat totes les administracions públiques i nombroses empreses a la vora de la bancarrota  o directament en fallida. Una crisi que ha deixat a Catalunya més de 600.000 aturats, amb milers de famílies sense ingressos, i moltes  d’elles desnonades  que han vist com se salvaven amb diners públics els bancs que les han deixat al carrer .
Sr. Navarro, aquest 30 d’abril s’ha convocat per part de distintes organitzacions una concentració  a les oficines públiques d’ocupació. És en una situació generalitzada de desesperança i manca de respostes polítiques a una veritable crisi social que potser hauria vostè de reflexionar i veure si cal estranyar-se d’un clima de crispació política.
Considero que el procés en favor del dret de decidir del poble català –aquell que vostè, recorda?, duia al seu programa electoral i del qual ara s’ha despenjat sense cap argumentació sòlida- és en part un dels elements del conflicte social en què vivim els catalans. I considero també que pot ser en part una solució a la crisi econòmica que patim.
Pretendre que la política amagui els problemes reals és un molt eficaç combustible per atiar la crispació. Però desviar la causa cap a una part només del conflicte és encara pitjor.


Està copiat íntegrament del bloc  NERVI. En cas d'incomplir alguna norma es prega m'ho feu saber, per retirar-ho immediatament. Moltes gràcies.


Tots els continguts de Nervi.cat es publiquen sota llicència Creative Commons. Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra i fer-ne obres derivades sempre i quan no se'n faci un ús comercial.

CASTELLÀ



Todos nos sentimos indignados y solidarios con usted cuando recibió una agresión este domingo , cuando estaba participando en un acto familiar . Todos sentimos y sabemos que la violencia física no se justifica nunca, más allá de los estados de legítima defensa que están debidamente tipificados en el Código Penal . Todos respetamos su persona , su familia y su libertad para expresar las opiniones que desee y para propugnar las soluciones políticas que le parezcan más adecuadas para encabezar las opciones del partido que lidera .
Sin embargo , he de decirle que su actitud y sus manifestaciones del día siguiente , cuando ya habían pasado algunas horas para poder reflexionar , me parecen también condenables. Usted atribuyó el ataque sufrido en un supuesto clima de crispación política que intuye y palpa en el ambiente, y que sería causado por el proceso soberanista que impulsan una buena parte del Parlamento de Cataluña y buena parte de la sociedad catalana .
En primer lugar , Sr. Navarro, debo decirle que lo felicito por su fina capacidad de detectar lo que usted denomina crispación política. Quizás ya era hora de que lo hiciera, cuando llevamos al menos seis años de dura crisis política que ha sacudido el modelo económico y social que, según los dirigentes de los principales partidos españoles- también su -, nos había llevado a la cima de la economía mundial, una crisis que se ha llevado por delante los ahorros de millones de personas , que ha destruido millones de puestos de trabajo y que ha colocado todas las administraciones públicas y numerosas empresas al borde de la bancarrota o directamente en quiebra. Una crisis que ha dejado en Cataluña más de 600.000 parados, con miles de familias sin ingresos, y muchas de ellas desahuciadas que han visto como se salvaban con dinero público a los bancos que las han dejado en la calle.
Sr. Navarro, este 30 de abril se han convocado por parte de distintas organizaciones una concentración en las oficinas públicas de empleo. Es una situación generalizada de desesperanza y falta de respuestas políticas a una verdadera crisis social que quizá debería usted reflexionar y ver si es de extrañar de un clima de crispación política 
Considero que el -proceso en favor del derecho a decidir del pueblo catalán -  recuerda?  Llevaba en su programa electoral y del que ahora se ha descolgado sin ninguna argumentación sólida - es en parte uno de los elementos del conflicto social en el que vivimos los catalanes. Y considero también que puede ser en parte una solución a la crisis económica que padecemos .
Pretender que la política esconda los problemas reales es un muy eficaz combustible para avivar la crispación. Pero desviar la causa hacia una parte sólo del conflicto es aún peor.

Traduzco al castellano porque hay muchos amigos fuera de Cataluña que leen este bloc. Gracias.
josep

10 comentaris:

KRT ha dit...

Hi ha molta gent a qui interessa que a Catalunya hi hagi crispació a causa del procés sobiranista. Ja es va dir per Nadal que hi havia famílies dividides per això; jo no en conec cap, ni cap amistat trencada, ni ningú que es baralli. La democràcia es basa en el respecte a la mnera de pensar dels altres (i a deixar-la expressar a les urnes).

La veritat és que el sobiranisme és un moviment molt estès, transversal, democràtic i pacífic. La Via catalana en va ser un exemple que tothom va veure. Cal condemnar tota violència, tota agressió (sigui qui sigui l'agressor i l'agredit, i sigui quina sigui la causa). Però utilitzar un cas puntual, i encara no aclarit, per atiar la sensació que vivim en un clima de crispació (que només TU provoques i JO no, mai), en lloc de fomentar el diàleg pacífic i la seva manifestació democràtica, és molt greu.

Veurem coses pitjors, Josep. Fa molt temps que estan criminalitzant la llengua i el país. Aquella "desafecció" que ja va predir Montilla avui és general, i creix, i ara ho han entès tothom corre a tapar escletxes d'un vaixell que s'enfonsa; i per a ells "tot val", pel que sembla. Nosaltres, "keep calm" i ferms. "No serem moguts". Gràcies, Josep.

Rodericus ha dit...

Sospecho que detrás del puñetazo hay razones que no tienen nada que ver con la "presunta crispación".

De hecho, Navarro no presentó inicialmente denuncia a los Mossos.

A ver si este asunto va a resultar igual que el del espionaje a Alicia Camacho, que no fue otra cosa que una grabación ordenada por ella misma.

La primera víctima de la política, siempre es la verdad.

Saludos.

xavier pujol ha dit...

Des del seu propi partit ja li estan advertint que ha exagerat.
A qui vol fer entrar el clau per la cabota, el tret li pot sortir per la culata.
Fita

Josep ha dit...

Jo també condemno l'atac contra Pere Navarro, com condemno tots els atacs (passats, presents i futurs) a qualsevol dels nostres representants hi ha qualsevol conciutadà, però haig de dir que trobo tot això molt estrany. Amb "sona" igual que el cas de la Alicia Sanchez Camacho.

I clar que no en coneixes cap, és que no és veritat ni el que diu ell ni la Rosa Diaz. Ja veig que ho preguntes, i jo també conec gent que es mou en molts ambients, i com sempre es parla en català i castellà com sempre s'ha fet. I les famílies no és trenquen.

Moltes gràcies, Ramon.

Josep ha dit...

Hola Rodericus, precisamente tu comentario coincide con el mio, a la contestación que le hago a KRT.
Ahora va de victima como lo hacia la Alicia, diciendo que no tiene nada que ver con la consulta. Como dices tu, seguro que alguna orden le han dado. Como esta y peores veremos durante un tiempo, seguro.
Una abraçada.

Josep ha dit...

El Pere Navarro, en el seu partit acabarà malament, s'està desacreditant molt. Ja tenia problemes i ara només faltava aquest. Llàstima de PSC, penso que haguera pogut ser un partit català molt bo.

Una abraçada, Xavier.

Miquel ha dit...

Con RODERICUS. Poca cosa más a añadir.

Vivimos en un país de trileros retóricos, donde los políticos son los que calientan el ambiente porque les interesa.

El día que me aclaren el porqué los 135 escaños están completos en el Parlament cuando solo votan el 60% del personal, y por lo solo tendrían que estar ocupados no mas de 75 asientos, me los creeré.
Salut

Loreto Giralt Turón ha dit...

Anant bé no coneixarem mai la identitat de la dona, una mica estrany tot plegat

Loreto Giralt Turón ha dit...

Anant bé no coneixarem mai la identitat de la dona, una mica estrany tot plegat

Bruixeta ha dit...

La crispació inexistent, els hi està donat massa joc, llàstima que es un joc brut. I com diu la Loreto , mai sabrem d’identitat de l’agressora, molt sospitós tot plegat.