dijous, 27 de desembre de 2012

2008. La goma d’esborrar


Escric això des de la biblioteca, estic amb la meva néta. Ho faig en un full que ella només ha pintat per una cara.
Estic envoltat de petits trossos de goma d'esborrar.
Penso que comença a ser una eina anacrònica, però serà sens dubte una eina immortal com a tal, que és una qualitat inherent a totes les eines senzilles: la cullera, l'escombra, el got, la regla de mesurar .....
Sigui com sigui  -perquè a veure qui coneix el futur de les coses-,  serà difícil que els col·legials puguin prescindir-ne, ja que la goma d'esborrar és un dels seus aliats fonamentals: no només esborra l'error, sinó també el senyal evident l'error, com si allà no hagués passat res, com si un nen no hagués escrit 'hemisferi' sense hac, com si una nena no hagués comès un error en la seqüència de l'exercici cal·ligràfic.
Si les gomes d'esborrar tinguessin memòria, seria una memòria turmentada. Una memòria plena de penediments, de dubtes, d'oblits obligats. Només recorrem a la goma d'esborrar quan fiquem la pota, de manera que li creem una mena de mala consciència, d'instrument per a la remissió dels nostres pecats ortogràfics o les imperfeccions d'un dibuix.
No sé ara, però, en els meus temps, ningú cometia la insensatesa d'anar al col·legi sense una goma d'esborrar a la maleta, perquè el cas és que sense ella anàvem perduts i indefensos, impotents davant les nostres pífies a l'hora de compondre una redacció sobre qualsevol cosa. Sense goma d'esborrar no eres ningú. Hi havia gomes d'esborrar de colors més aviat tristos: verd de fulla morta, blanc  -quin qualificatiu puc posar a un blanc-? , Blanc res?, Groc canari  -canari malalt?-,  rosa  -xiclet-enganxat sota una taula-.. .

No tenien colors alegres, però eren gomes que esborraven: era obrir la maleta i sortir aquell perfum inconfusible que s'evaporava a mesura que avançava el curs, fins que et compraves una goma nova i recuperaves seva olor amiga, aquella olor que s'expandia als llibres i als quaderns igual que l'olor de la poma s'encomana a la roba guardada. Recordo que escrivia el nom, el meu, com si fos un objecte de valor, o potser perquè ho era de veritat, ja que el fet que et robessin la goma d'esborrar no era una tragèdia petita, perquè comprar una altra sortia car. El desgast d'una goma donava una idea aproximada del percentatge d'errors que cometia el seu propietari, i gairebé no calia fer un test d'intel·ligència: només calia veure la goma de cada nen. De noves eren quadrades o rectangulars. I quan t'adonaves ja eren rodones.
De vegades amb l'esforç d'esborrar, sobretot si la mina del llapis era molt dura, la goma es trencava, i allò resultava no només catastròfic, sinó també bastant molest, ja que havies utilitzar els molestos fragments d'un tot que en teoria jo ja sabia que tenia usar fins a la seva fi sense tornar-lo a trencar.
Tot això és molt enrere en el temps, però veig que la mà de la meva néta esborra una paraula equivocada. La goma es fa miques, I la mà  escombra del paper. I la nena bufa, com jo escombrava i bufava.
I fa olor del que només fan olor les gomes d'esborrar.

 Mireia., Anem-nos que arriba la teva mare i la bibliotecària ha de tancar.


Escrit des de la biblioteca. any 2008
Fotos d'internet. Seran retirades a petició.

11 comentaris:

Miquel ha dit...

Estar con tu nieta debe de ser...imborrable ¡¡ salut

Amelia ha dit...

Que bueno, Josep no veo ningún lugar más chulo para compartir con un abuelo en el lugar donde los sueños se convierten en realidad, Jejé.

Un beso Josep y me alegra mucho que puedas disfrutar de la nena, imborrables esos momentos para ella y para ti, aquí la goma de borrar Milán no funciona, Jejé,
amelia

Montse ha dit...

Me ha hecho sonreír este post, Josep, tan sencillo y real, y me ha trasladado a mi colegio y a mi cartera llena de minúsculos trocitos de goma, que tan bien iban cuando perdías la goma entera.
Cuando en casa no encontraba la goma de borrar, abría el cajón donde guárdabamos el pan y cogía la miga, hacía una bola con ella y la utilizaba para borrar. Guarreaba un poco el papel pero servía.
Un petó.

FG ha dit...

T'has deixat la que a mí més m'ha agradat des de sempre.... LA D'OLOR DE NATA!!!! jajajajajjaja no sé si feia olor a nata o no, però m'encantava i no sempre a casa me la compraven, més aviat eren les que ens mostres del MILAN i vinga!!!

El millor és que a mida de fer-les servir s'anaven arrodonint i acabavem amb un munt de boles de totes les mides.

Crec i espero que mai es perdi l'ús de la goma d'esborrar, seria un mal senyal, ja hauriem deixat d'escriure en paper, ja no farien servis llàpiços, ni bolígrafs... ho veig tan terrible aixó. Qué seria del grafisme de la escriptura que gairebé és per a cadascú com un símbol semblant a la empremta dactilar.

EM NEGO A TAL BARBARITAT!!!!!

Petonets i bona entrada d'Any!!!!

Mª Trinidad ha dit...

Perfecte post, amic Josep, a la teva neta una abraçada y Bon Any Nou estimats Josep i Rosa, i a tota la vostra família.
Us desitjo un final d'any fantàstic, i un començament encara millor, t'ho desitgem meu fill i jo amb tot el nostre afecte, Salut i molta alegria, una abraçada forta amb els nostres millors desitjos, per tots i totes vosaltres un petó.
JFK y Mari Trini.

Josep ha dit...

Miquel, una nieta siempre es imborrable, no se si tu ya tienes una, si es así ya lo sabes. Se disfruta igual o más que un hijo.

Vivan las gomas de borrar!!

Salut.

Josep ha dit...

Como puedeser que una goma MILAN no funcione. Que clase de lápices usan tus hijas?. O acaso en tu pueblo ya no seuna nada de esto? Pues lo que os perdeis. Yo tenia un tintero( que esto si que no sabes que es) una plumilla, y una Goma MILÄN como Dios manda.
Feliz Año!
Un beso.

Josep ha dit...

Montse, de verdad que tu eras la niña que perdia la goma?. Esto estaba prohibido, bueno, prohibido no, porque antes heramos más solidarios.
Lo de las migas de pan en la cartera y en el cajón del pan es verdad. Lo que creo es que las migas de pan dejaban el papel sucio. Que dramas pasábamos en aquellos tiempos amiga Montse. Pero el olor no nos lo quita nadie.
Celebro que te haya gustado. No es más que un recuerdo que ya veo que nos ha pasado a casi todos.

Bon Any per a tots!
Petons!

Josep ha dit...

Això del gust de nata no m'ho oblidat per res, esperava que m'ho recordessis tu, FG, I no per res de bruixeria, és només perquè se que escrivies molt, i en lloc de menjar-te el llapis et menjaves la goma de nata. Jo d'aquestes no en tenia, les meves filles si, i fins tenien la barra de desar-me-la provar.
A mi tampoc em faria cap gràcies que desaparegués tot, el llapis el bolígraf y la goma . Si pot ser que trigui, per més rodona que sigui. El grafisme no seria res, o ja no es res . quantes felicitacions en passem escrivim una postal amb un bolígraf, o quans nens ho fan per vacances en llapis per els seus avis o amics?
Jo també penso com tu. Em nego rotundament a tal barbaritat., Be,,, per fer algun “SUDUKO” em deixes, oi? A vegades tinc que esborrar molt, soc molt barruer.

Bon Any, amiga FG. Petons a tots.
Mª Rosa i Josep

Josep ha dit...

Dic que si les gomes d'esborrar tinguessin memòria, seria una memòria turmentada. Una memòria plena de penediments, de dubtes, d'oblits obligats. Només recorrem a la goma d'esborrar quan fiquem la pota, de manera que li creem una mena de mala consciència, d'instrument per a la remissió dels nostres pecats ortogràfics o les imperfeccions d'un dibuix. I és veritat, i els hi passa a tots. Quant els nens recullen la taula de la biblioteca per sobre la taula és tot un mar de boletes de goma , i les deixen allà sobre, nosaltres las guardàvem, era un tresor. A tu també t’agradava menjar una goma de nata?.
Us estimem molt. Bon Any a tots Mº Trini.
Molts Petons.
Mª Rosa i Josep.

Abuela Ciber ha dit...

Josep.

Te deseo en este año que se inicia:

Que tus bolsillos estén pesados y tu corazón ligero.

Que la buena suerte te persiga, para que cada día y cada noche encuentres muros contra el viento, un techo para la lluvia y risas para consolarte.

Que aquellos a quienes quieres estén cerca de ti, y en fin,..¡todo lo que desees se realice!

Que de este día en adelante no conozcas nada más que senderos gratos........

.