Si poguessis tornar, bonica... Tenim més roba que mai per rentar, a munts i gavadals, i menys sabó que mai per rentar...ja m'entens, oi?
Potser per ser una persona d'una enorme vàlua social, política, professional, d'intel·ligència pràctica i compromesa, sabia que perdíem una persona important, molt important per Catalunya, per les dones, pel truc a la porta del pensament que oferia en cadascun dels seus articles. Dels llibres, ja en parlaran d'altres.
Som una ganga. Vet-ho aquí. El missatge de la colònia ha descobert la mare dels ous. Anem més barates que les burgeses de començaments de segle, perquè ens paguem el sopar i no mirem, tan romàntiques com som, el compte corrent del contrincant. Tenim diner propi, quin avenç! encara que aquell galifardeu molt més jove i menys preparat cobri molt més.
Som d'una sensualitat arrabassadora, però doneu-nos temps, que hem de ficar les criatures al llit. Som independents, perquè aquell trinxeraire, que ara viu amb una joveneta, badoca i condescendent, no afluixa calés ni que el matin. Som cultes, això sí, perquè encara ens prenem seriosament el que han escrit, compost, pintat i pensat, sí, pensat, els Grans Homes, als quals no hi ha temps ni per llegir, escoltar o contemplar.
Una ganga a preu de saldo. Molt més barates que aquesta colònia que ha arribat a la reconciliació dels contraris: la intel·ligència i la bellesa en un mateix cos.
Qui en dóna més?"
Avui(fragment) desembre 1990
En motiu del 20è aniversari de la mort de Montserrat Roig
En motiu del 20è aniversari de la mort de Montserrat Roig
fragment inicial de la novel·la El cant de la joventut.
."No premia les parpelles, només deixava que descansessin. Ho feia cada matí, abans que no entrés la infermera. Li agradava tenir els ulls aclucats, com si hagués un mocador transparent, color rosa clar. Un mocador de seda. Després aniria obrint les parpelles i veuria que tot seguia al seu lloc."
Comentaris
http://mtvo-lasmentiras.blogspot.com/2010/09/homenaje-montserrat-roig.html
Besos u abrazos.
didi.
Un beso.
Yo la recuerdo como escriptora, periodista en infinidad de periodicos e intelectual por su visió de la literatura des del feminismo. Y era tan comprometida con el pueblo que ojalá ahora formara parte de otra plataforma. La primera fue "Jo tambè soc adùltera" «luchó contra el olvido». Fue una voz, la suya, que sigue desafiando al olvido.
Didi, yo no se si te acordarás, pero al cabo de un tiempo de conocernos te dije que me gustaba tu estilo, y que te parecías a ella; lo sigo diciendo, no me equivoqué.
Un beso.
Era una dona d'una peça. Quan ja estava molt malalta va anar demanar al Puyal que fes un tomb per la vida sobre el tema dels pits femenins... Tothom va pensar, quin tema més poca-solta. I sempre recordo que ella era a la taula, malalta pel càncer de pit que tenia. El Puyal, al començar, va dir que feia aquell programa perquè li havia demanat la Montserrat Roig. Quan poc després va morir, tot va tenir un nou sentit. Aquell programa va ser una manera de cridar l'atenció sobre la malaltia en una part del cos tan sensible per les dones.
Sí, era una dona especial, extranya, tancada, amb una enorme sensibilitat, mare soltera... avançada al seu temps...
A mi em sonava que estava separada, i busco en la seva biografia diu: El 1966 es va casar, a la primerenca edat de vint anys, però aquest matrimoni només va durar tres anys.
Recordo que havia participat en un programa de TV3 on parlaven dels pits femenins, però el tema del càncer no va sorgir de forma clara, avui tenim menys por de mencionar els dimonis. no ho vaig relacionar amb la malaltia, com faria ara.
Una abraçada.
Entre sus frases está una que ya habia escuchado antes:
Es un error fatal que la felicidad sea siempre subterranea y la desgracia evidente.
En fin en la recorrida que hice me doy cuenta de que ha sido una gran mujer,gracias por presentarmela.tratare de conseguir algun libro de ella.un abrazo!
Aprendizaje sentimental. Creo que se llamaba así.
En cuanto si te pareces a ella o no, no lo voy a discutir,....por ahora.
Una abraçada.
Un petó.
Un beso.
Estupendo tema.
Aprovecho la ocasión para agradecerte las presentaciones y que me tengas en cuenta en esa lista de correo. Gracias. Un abrazo. Franziska
No me cabe la menor duda en cuanto al equilibrio entre mujeres y hombres.
Un beso.