Pere Casaldàliga ha mort, i amb molt de dolor, però segurs com ell ho estava de la seva arribada a la Casa Pairal.
La seva vida ha sigut un exemple i una
inspiració vers un món que vol combatre l'immens sofriment que sovint ens
envolta, un món que dona la mà i esperança a tots els marginats i els que
pateixen.
“Perquè l'última paraula no és la de la
mort, ni la dels poderosos sinó la de l'amor”.
Descansa en Pau i moltes gràcies per la teva
obra de tot cor!
«¿O no saps que, en la lluita, el fracàs és el fracàs de l’èxit i no el de l’home? Lluita, si pots, i, si no pots, batalla en aquesta impotència que et dirà el que pots fer»
3 comentaris:
Pere Casaldàliga, una gran persona. Per a mi, un heroi.
Acompanyo amb el sentiment tots els balsaranyencs que l'estimaven.
Perdona, Xavier, és que no em deixa posar el comentari amb el meu nom del blog. Gràcies.
Tota una vida de lluita per la causa del món indígena; l’Església dels més pobres; la pau com a fruit de la justícia; l’alliberament de les persones i els pobles oprimits. Una vida plena, compromesa i solidària. Una vida de fe. Crec que el Vaticà no entendrà mai aquest home, i ho dic sense ser una persona creient. Gràcies, Xavier.
Publica un comentari a l'entrada