ROMANCE DE LA LUNA
La luna vino a la fragua
con su polisón
de nardos.
El niño la mira,
mira.
El niño la está
mirando.
En el aire conmovido
mueve la luna sus
brazos
y enseña, lúbrica y
pura,
sus senos de duro
estaño.
Huye luna, luna,
luna.
Si vinieran los
gitanos,
harían con tu
corazón
collares y anillos
blancos.
Niño, déjame que
baile.
Cuando vengan los
gitanos,
te encontrarán sobre
el yunque
con los ojillos
cerrados.
Huye luna, luna,
luna,
que ya siento sus
caballos.
Niño, déjame, no
pises
mi blancor
almidonado.
El jinete se
acercaba
tocando el tambor
del llano.
Dentro de la fragua
el niño,
tiene los ojos
cerrados.
Por el olivar
venían,
bronce y sueño, los
gitanos.
Las cabezas
levantadas
y los ojos
entornados.
Cómo canta la
zumaya,
¡ay, cómo canta en
el árbol!
Por el cielo va la
luna
con un niño de la
mano.
Dentro de la fragua
lloran,
dando gritos, los
gitanos.
El aire la vela,
vela.
El aire la
está velando.
8 comentaris:
Hola Josep: Ahir a Facebook a la mateixa fotografia i pregunta que has posat en el teu post ...
Vaig fer un comentari d'opinió.
Leonar Cohen: Com poeta escriptor i cantant és per llevar-se el barret ..., el barret que tan bé portaves en les teves interpretacions sent el teu company fins al final dels teus dies, sent magnífica tota la feina feta ...
En relació a la pregunta que formules ...?. La vanitat de l'ésser humà que afecta també els més grans i en moltes ocasions no ens deixa pensar ... I la resposta ...?. Els mateixos que et van donar el premi Príncep d'Astúries de les Lletres ... !!!
L'avi Manel #YOSOYAUTISTA
S'endevina que aquest magnífic poema és de Federico García Lorca. Encara que el tema és trist, el poema és bellíssim.
Estic d'acord amb el que deia el malaguanyat Leonard Cohen. És una vergonya pels governs andalusos i espanyols, que les restes d'aquest gran poeta encara estiguin perdudes en alguna cuneta, i que l'Estat encara no hagi demanat perdó pel seu afusellament i els de milers i milers de persones innocents.
I com es van posar contra un altre artista, el també malaguanyat Pepe Rubianes, quan va escriure i dirigir l'obra de teatre "Lorca eran todos". Finalment la va haver de retirar del Teatro Español de Madrid, per les pressions de les forces reaccionàries, en temps en que l'alcaldia de Madrid era en mans de Ruíz Gallardón.
Que llarg és el franquisme!!
Manel, en Cohen no era un cantant de folk sinó un escriptor que cantava, penso que era un home humil que volia fer alguna cosa equivocada tot esperant un miracle.
Una abraçada, Avi.
Xavier, deia Charles Bukowsk que "La censura es la herramienta de aquellos que necesitan esconder la realidad a sí mismos y a otros" En Pepe tenia raó, tota la raó. De la mateixa manera que la tenia En Leonard Cohen, i ara tu. L'hombre del franquiste és molt allargada, potser més del que jo pensava ara farà molts anys.
Coincido contigo, Cohen era ante todo un poeta que arrancó a cantar.
Somos muchos los que creemos vergonzoso que el cuerpo de Lorca siga en una fosa sin nombre. Y no solo él, los miles de muertos sin localizar y sin dignificar son un grito silencioso. Somos el segundo país del mundo tras Camboya con mas fosas comunes sin identificar, ( un dato de la ONU nada menos ) y sin abrir.
Todo porque los hijos y nietos de los verdugos están en el poder, en la administración, y no interesa aclarar los oscuros motivos que propiciaron aquellos asesinatos. Que no fueron otros que rencillas personales, cuando no la justificación del robo de las propiedades de los fusilados.
Estamos perdiendo la oportunidad de devolverles la dignidad ahora que aún quedan familiares vivos y conscientes de que su padre, madre o abuelos yacen en una cuneta olvidada.
Un abrazo.
Rodericus, tu comentario diria sin exagerar que es emocionante. Que tengan intervenir paises como Argentina, un poeta como Cohen, y muchas personas como tantas y tantas que denuncian la poca vergüenza de lo que ocurre en este país. A veces me han recordado aquello del perdón, aquello que las cosas con los años pasan, que olvidemos también nosotros...
Y tanto que pasa, cuando dejen de existir los pocos, poquisimos que vivieron aquello, entonces si que ya harbemos perdido toda oportunidad.
Que no me digan que no es un pais triste. Seguramente (y volvemos a lo mismo porque se hizo mal) Si la famosa transición se hubiera hecho bien hubiera habido perdón y ahora ya no estariamos con lo mismo.
Un abrazo.
Josep, els dos són grans poetes, per això, potser, Cohen ha estat el que millor ho ha interpretat i l'únic que s'ha atrevit amb el seu poemari més difícil: "Poeta en Nueva York".
El tema de la fossa és més delicat. Salvant i defensant el dret de tots a saber i recuperar les restes dels seus familiars, l'assumpte Lorca és difícil. La família no vol que es continui i per aquí som molts els que temem al que poguessin fer si ho trobessin. L'exhibició i manipulació que poguessin fer de la seva persona els que arriben a qualsevol tipus de poder, no sigui que aquells que no han fet cas d'ell en tota la vida, resulti al final que són els grans benefactors. No seria dolent recordar que ara els majors defensors de l'actual constitució van ser els que van demanar el seu rebuig a primer moment. Per això pensem que immers en la seva terra pot ser el millor lloc i encara més bé si com diu Lluís Llac, proper a la superfície per poder sentir els renecs que diuen les gents del poble.
Una abraçada
Quina casualitat, Alfons, no fa gaire estona parlàvem de tu amb el Ramon, Converses agradables de quan tu erets aquí, i li he dit que t'escriuria, que feia molt de temps que no ho feia.
En quant el tema dels familiars de Lorca sí que sé que és complicat perquè no volen que continuïn. El que no sé és el motiu. Però clar, s'ha de respectar. Primera pel fet del respecte, i després perquè si troben les restes llavors sí que pot haver-hi un problema molt seriós.
El que dius de Cohen que va interpretar "Poeta a Nueva York" al cap d'un temps la vaig veure per la televisió d'aquí (TV3) va ser genial. Amb raó dius que és l'únic que s'ha atrevit a fer-la. Genials també les paraules de Lluís Llach.
Moltes gràcies per tot.
Una abraçada molt gran.
Publica un comentari a l'entrada