dimecres, 25 de maig de 2016

la Patum




Un 25 de novembre del 2005, la Patum va ser declarada Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO

De tots és sabut que a Berga els anys no es compten pas de gener a desembre, sinó de Patum a Patum.

Ball de l'Àliga

El seu ball és el de major valor coreogràfic de tota la representació
i la seva música la més distingida i monumental.
 Aquesta extraordinària partitura presenta moltes semblances amb
una dansa típica del Renaixement que podria tenir el seu origen al segle XVI,
per bé que la seva línia melòdica sembla derivar d’un himne gregorià.
S’ha arribat a definir la melodia del ball de l’Àliga de La Patum de Berga

 com una de les tres peces més ‘genials’ de la música popular catalana.

Que és La Patum?

- Un tresor etnològic ...

- Un document històric ...

- Una expressió artística ...

- Un valor sociològic ...

- L'essència del teatre ...

-La Patum no es mira, es viu ...

  ... És La Patum!


Tota la música de La Patum











Les fotos són baixades d'internet, de diferents webs i llocs relacionats amb la Patum, 
i les poso no pas per menyscabar els drets de ningú,ans amb la intenció de retre 
homenatge a una festa tan nostra.
 No cal dir que els retiraré, igual que els textos, si algú se'n sent perjudicat. 

4 comentaris:

Alfonso Robles Motos ha dit...

Va ser la festa que més em va impressionar en els anys que vaig estar allà.
Una abraçada Josep

xavier pujol ha dit...

Pat...tumm, Pat...tumm, Pat...tumm, Pat...tumm, Pat...tumm...
Ressona el tabaler.

Josep ha dit...

Diuen que és la Festa més important de Catalunya, jo no diria tan, perquè igual que en altres llocs hi ha festes molt maques, però sí que és veritat que aquesta és totes les coses que dic en el post. Això si, la música és impressionant, i el ball d'àliga és d'una bellesa fantàstica, i sobretot senyorial, majestuosa. El poble viu per la Patum i el que hi va també ho viu.
Moltes gràcies, Alfons.

Josep ha dit...

Xavier, el descrius molt bé el soroll del tabal. Ahir hi vaig ser, però ara ja tot m'atabala. A parir d'ara crec que haure de viure La Patum mirant-la per la televisió del Berguedà.