diumenge, 17 de maig de 2015

Primer amor




«Presència callada del perill:/ vaig amagar-la, els trenta primers anys,/ rere llibres de versos i, després,/ dins un calaix, entre les teves calces»

 
 Us oferim en català i en anglès el poema de Joan Margarit que el diari britànic «The Guardian» ha triat com a poema de la setmana.

PRIMER AMOR

En la Girona trista dels set anys,
on els aparadors de la postguerra
tenien un color gris de penúria,
la ganiveteria era un esclat
de llum en els petits miralls d’acer.
Amb el front descansant damunt del vidre,
mirava una navalla llarga i fina,
bella com una estàtua de marbre.
Com que els de casa no volien armes,
vaig comprar-la en secret i, en caminar,
la sentia, pesant, dins la butxaca.
A vegades l’obria a poc a poc,
i sorgia la fulla, recta i prima,
amb la conventual fredor de l’arma.
Presència callada del perill:
vaig amagar-la, els trenta primers anys,
rere llibres de versos i, després,
dins un calaix, entre les teves calces
i entre les teves mitges.
Ara, a prop de complir els cinquanta-quatre,
torno a mirar-la, oberta al meu palmell,
tan perillosa com a la infantesa.
Sensual, freda. Més a prop del coll.

(Els motius del llop. Columna, 1993 - Els primers freds. Poesia 1975-1995. Proa, 2004)


FIRST LOVE

In the dreary Girona of my seven-year-old self,
where postwar shop-windows
wore the greyish hue of scarcity,
the knife-shop was a glitter
of light in small steel mirrors.
Pressing my forehead against the glass,
I gazed at a long, slender clasp-knife,
beautiful as a marble statue.
Since no one at home approved of weapons,
I bought it secretly, and, as I walked along,
I felt the heavy weight of it, inside my pocket.
From time to time I would open it slowly,
and the blade would spring out, slim and straight,
with the convent chill that a weapon has.
Hushed presence of danger:
I hid it, the first thirty years,
behind books of poetry and, later,
inside a drawer, in amongst your knickers
and amongst your stockings.
Now, almost fifty-four,
I look at it again, lying open in my palm,
just as dangerous as when I was a child.
Sensual, cold. Nearer my neck.

(Traducció: Anna Crowe)

Aquí podeu llegir una conversa amb Joan Margarit: «No em pot destruir ningú perquè ja m'ha destruït la vida»


Al margen del post de Joan Margarit (primer amor), os dejo con este enlace. Visitadlo, merece la pena.

Clic en Joan Margarit. 

  http://www.reddepoetas.com/spa/POETB.asp


El  post de Joan Margarit (primer amor) ha sido copiado de http://catorze.cat 



Siempre procuro dar la referencia editorial, y espero que se entenderá que lo hago desde la admiración y con ánimo de recomendarles -no con ningún ánimo de lucro, obviamente, ni con intención de perjudicar los derechos de nadie, todo lo contrario-.
Si en algún caso se detecta en este post conflicto de copyright o de cualquier otro tipo, agradeceré que me lo hagan saber y  lo suprimiría inmediatamente. Muchas gracias.

9 comentaris:

Miquel ha dit...

Sensacional ¡¡¡¡
Muy buena, mucho.

Miquel ha dit...

Soy socio de la ACEC

http://www.reddepoetas.com/spa/POETB.asp

Me gustaría que clicaras el link de Joan Margarit y que está a disposición de cualquier persona.
Salut

Josep ha dit...

Si, Miquel, es sensacional.
La poesía de Joan Margarit busca la verdad y afronta con pasión las cosas duras de la vida. Hay cosas de su hija que cuestan de leer sin emocionarte.
gracias.
Salut.

Josep ha dit...

No sabia que eres socio de
http://www.reddepoetas.com/spa/POETB.asp
Ahora mismo lo pongo en el post. He entrado en la página y es muy buena.
Tu haz lo mismo en mi post Donde pone Joan Margarit. Están sus libros de poesia.
gracias.

salut.

Josep ha dit...

Miquel, muy bueno!
Ya ves que he puesto el enlace en el post. Merece la pena.

salut

xavier pujol ha dit...

Aquest poema a cadascú li pot suggerir sensacions diferents. Però noi indiferents.
És cert que els aparadors de navalles, encara que no tinguis instints sanguinaris, tenen una atracció especial.

Miquel ha dit...

Sensacional ¡¡¡
Gracies JOSEP.
Salut

KRT ha dit...

Josep, gràcies per parlar de Joan Margarit. Sens dubte, el millor poeta català vivent. Una poesia aparentment senzilla, però que fa estremir. L'únic que tenim per ajudar-nos a sobreviure en la "intempèrie moral" que ell tan bé explica perquè la coneix molt bé. Molts dels seus llibres són extraordinaris, però "Joana" (escrit a raig després de la mort de la seva filla) és realment colpidor. I "càlcul d'estructures" i "Casa de misericòrdia" i tants altres. Gràcies Josep, gràcies Joan.

Josep ha dit...

M’agrada molt Joan Margarit (en el bloc l’he posat moltes vegades) la seva poesia busca la veritat i fa front amb tota la passió les coses més dures de la vida. "Casa de misericòrdia" és una d'elles.
Quan vaig trobar la notícia que aquest diari anglès li dedicava aquesta poesia em va fer molta il·lusió.
Gràcies a tu KRT.