dilluns, 23 de juny de 2014

per Sant Joan


BONA REVETLLA A TOTHOM!

A gaudir!! Que qui no lliga per Sant Joan no lliga en tot l'Any
!!
 Petons!!
SERRAT
Un vespre quan l'estiu obria els ulls
per aquells carrers on tu i jo ens hem fet grans,
on vam aprendre a córrer,
damunt un pam de sorra
s'alçava una foguera per Sant Joan.

Llavors un tros de fusta era un tresor
i amb una taula vella ja érem rics.
Pels carrers i les places
anàvem de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquella nit
de Sant Joan.

Érem quatre trinxeraires.
No en sabíem gaire
de les llàgrimes que fan que volti el món.
Anàvem entrant a la vida.
Mai una mentida,
no ens calia i res no ens robava el son...

Aquelles nits de Sant Joan...

Els anys m'han allunyat del meu carrer
i s'han perdut aquells companys de jocs.
El bo i el que fa nosa
com si qualsevol cosa.
Sembla que tot s'hagués cremat al foc
de Sant Joan.

I ara, aquesta vesprada
una altra vegada
veig els 'nanos' collint llenya per carrer.
Corren.
Com jo abans corria.
Els crido i em miren
com si fos un cuc estrany i passatger.

Aquesta nit de Sant Joan...

Doneu-me un tros de fusta per cremar
o la prendré d'on pugui, com ahir,
com si no n'hi hagués d'altra
jo he sigut com vosaltres:
no vull sentir-me vell aquesta nit.

Que un tros de fusta torni a ser un tresor.
Que amb una taula vella sigui ric.
Pels carrers i les places
aniré de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquesta nit
de Sant Joan.


SISA
La nit de Sant Joan, és nit d’alegria
Estrellat de Flors, l’estiu ens arriba
De mans d’un follet que li fa de guia.
Primavera mort, l’hiverm es retira.
Si arribes l’amor, mai mes moriría.

Les flames del foc la nit tornen día,
Si arribes l’amor, que dolç que sería.
La nit de Sant Joan, és una frontissa.
La porta de l’any, tan grinyoladissa.
Comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el día més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

Imitarem al sol amb grans fogates.
Llevem - nos el calçat damunt les brases.
Al cel van de verbena ocells i astres.
I augmenten les virtuts d’herbes i agües.

Com la terra que gira ai voltant dei sol.
Farem lentes rodones encerclant el foc.(Bis)

La nit de Sant Joan, és nit d’alegria
Estrellat de flors, l’estiu ens arriba
De mans d’un follet que li fa de guia.
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.

Follet de la nit, rei de l’enganyifa
Cada any per Sant Joan ens fa una visita.
-Adorno els infants i faig que somiin
Enamoro als grans i faig que s’odiin.
Destapa secrets, escampa misteris.
Fa anar del revés els somnis eteris.
Provoco adulteris, records, enyorances
Petons i vanjances, ensenyo encanteris
A les jovenetes els porta perfums
Dels altres planetes.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
Il veureu les banyes, el barret i els guants. (Bis)

Quan vol és tan alt com la catedral.
Quan vol és petit com l’ungla d’un dit.
No és home ni dona, ni ángel n infant.
Per passar l’estona potser un comediant
És jove i no ho es, geniut i inmoral.
Astut i qué més?
Sóc inmortal

Si mireu les flames del foc... (4 vegades)

13 comentaris:

sa lluna ha dit...

Bona revetlla, Josep!!
"Que un tros de fusta torni a ser un tresor.
Que amb una taula vella siguis ric".
Sigues feliç!!

Aferradetes! :)

Miquel ha dit...

Sakut ¡

Josep ha dit...

Salluna, com quan era petit ja no pot ser, però en els somnis si és aconsegueix.
Siguis feliç tu també!!

Una abraçada

Josep ha dit...

Salut, Miquel!!

xavier pujol ha dit...

Pel meu gust, has encertat en les 2 cançons, la del Serrat i la del Sisa.
Casualment tots dos són nascuts al mateix carrer.
Bona revetlla,
Fita

Miquel ha dit...

Salut ¡

Josep ha dit...

Tot això passa per ser un barri collonut!!
Bona revetlla, Xavier.

miquel ha dit...

Bona revetlla... Com va això de lligar? Que la nit és curta.

Alfonso Robles Motos ha dit...

Que la gaudeixis Josep, una de les nits més boniques de l'any, crema tot el que et fastigueja i comença l'estiu amb alegria.
Una abraçada

Bruixeta ha dit...

La nit de Sant Joan, és nit d’alegria
Estrellat de Flors, l’estiu ens arriba
De mans d’un follet que li fa de guia.
Primavera mort, l’hiverm es retira.
Si arribes l’amor, mai mes moriría.

M'encanta aquesta estrofa, en especial l'ultim vers... jo en vaig casar una revetlla de Sant Joan fa ja 25 anys...

Josep ha dit...

Miquel, en cas de lligar res de res, serà que ja no tinc edat. Ara que ja ha passat tot veig que cada any els petards són més grans i les fogueres amb menys il·lusió.
Moltes gràcies.
Una abraçada.

Josep ha dit...

Hola Alfons, gràcies pels teus bons desitjos. Vull que sàpigues que he fet cas del que em recomanes. He cremat tot el que fa nosa. Espero que tot vagi bé. Jo també vull el mateix per a tu.
Una abraçada gran!!

Josep ha dit...

Núria, Bruixeta, moltes felicitats!!

Penso que no podies escollir millor dia per fer una Nit Màgica.

Un petó