dimecres, 9 d’abril de 2014

tabaco


Damà és un dia que el pruíem considerà com un magnífic aniversari. Fa catorze (14) anys que no fumo. Em sembla que no fumava massa. Eren de 10 a 12 cigarretes al dia, i hi havia dies de 18. Era quan la feina o la gent amb demanava, fen servir l'excusa de la "amistat" fer això o allò, per abans ahir. i pel preu no et preocupis, home...

Un bon dia un doctor em va dir."Josep a partir de demà ni un "Ducados més" i així va ser.

Avui us regalo un vídeo amb mala llet, molt mala llet per celebrareu. Quasi segur que un dia em direu que ja no fumeu. Tant de bo


CASTELLÀ
Mañana es un día que lo podríamos considerar como un magnífico  aniversario
Hace catorce (14) años que no fumo. Me parece que no fumaba demasiado. Eran de 10 a 12 cigarrillos al día, y había días de 18. Era cuando el trabajo o la gente me pedía, usando la excusa de la "amistad" hacer esto o aquello. Va hombre que esto es un momento!
Ha de terminarse para antes ayer. Y por el precio no te preocupes, hombre...

Un buen día un doctor me dijo: "Josep a partir de mañana ni un "Ducados" más" y así fue.

Hoy os regalo un vídeo con mala leche, muy mala leche para celebrarlo. Casi seguro que un día me diréis que ya no fumais más. Ojal


Fotos de internet.serán retiradas a petición

15 comentaris:

KRT ha dit...

Jo també fumava Ducados, i tenia a més diverses pipes: hi fumava picadura i Amsterdamer (hmmm, quina bona olor!). Fa més de 30 anys que ho vaig deixar, potser 32 o 33. Vaig ser dels primers de la meva colla, però amb el temps pràcticament tots van anar seguint.

Vaig fer dos intents: en el primer, m'autoenganyava: només 4 cigarrets al dia i prou! Però després fumava 8 mitjos cigarrets, que després eren cada un 3/4 de cigarret...

El segon intent va ser facilíssim: em vaig desafiar a mi mateix a veure si era capaç de deixar de fumar del tot, ni una pipada, durant una setmana. Després, una altra setmana. I després, a veure fins quan era capaç d'aguantar... Sense posar-me cap obligació permanent. Fins i tot vaig guardar en un calaix un paquet de Ducados començat (i les pipes i una bossa d'Amsterdamer), per si requeia tenir-lo ben a mà. Això em donava tranquil·litat: "si canvio d'opinió, ho tinc a l'abast".

Al principi, somiava que fumava, per equivocació, sense adonar-me'n, i em despertava espantat: "He fumat! Ah, no, sort: era un somni!".

A poc a poc, em vaig deshabituar. Al cap d'uns mesos, ja em molestava entrar en un local, o en un cotxe, amb gaire fum. Aleshores, als autocars de línia encara era permès de fumar, i recordo que em marejava l'olor del fum i de la cendra. No vaig llençar les pipes i el paquets de Ducados i Amsterdamer fins passats ben bé 10 o 12 anys, però ja era perquè els guardava com a un trofeu del meu èxit.

La meva dona mai no ha fumat, la meva filla tampoc. La gran majoria dels meus amics ho han deixat, i en tot cas, no es pot fumar als locals tancats, ni a moltes cases. Ara visc en un ambient lliure de fum. Un paradís.

Però continuo comprenent els que fumen, perquè jo vaig ser fumador des dels 15 fins als 30-i-pocs, i, tot i que ara entenc que és un vici nociu, a més de car, recordo el plaer que experimentava fumant. De manera que no predico que els altres deixin de fumar, mentre no ho facin a prop meu ni en llocs prohibits. I si són joves em fan una mica de pena, però penso que és cosa dels seus pares (i no ha de ser fàcil: jo vaig tenir molta sort amb la família). I al capdavall, pitjor són l’alcohol i les drogues.

Gràcies, Josep: feliç aniversari!

Gianna b ha dit...

felicitaciones, es importante lo que hicistes. tu cuerpo y tus pulmones te lo agradecen.
un beso

Josep ha dit...

Doncs si, el metge un dia em va dir prou, i això que ell ja sabia que fumava, però sembla que no te relació em el meu problema. Un altra cosa és la faringe o els pulmons. Jo si que recomano a tothom que ho faci. He vist moltes fotos, moltes!, a pesar que és veritat que és un pler. No tots clar, hi ha alguns que es fumen per fumar, uns altres per calmar els nervis, et poses més nerviós i tornes a fumar. Encara ara de tant en tant t'asseguro que em fumaria una cigarreta, però em 10 segons o menys aquest pensament se'n va. El vídeo em té intrigat. Hi si és veritat?
Una abraçada.

Josep ha dit...

Gianna, a veces según quien te lo dice y de que forma lo dejas o no. Por uno mismo es dificil si no tienes mucha voluntat. Pero cuando un doctor te dice ni un dia más te aseguro que sales de la consulta y cuando ves la primera papelera tiras todo allí dentro.
El mérito no es mio.
Un beso.

Miquel ha dit...

Fumé desde los 19 años siempre en pipa. A los 48 años me lo prohibieron y se acabó.
Las adicciones se pueden dejar si uno es consciente de que te hacen mal.
Por cierto, no me molesta que los demás fumen, ni les reprendo, cada uno es como es y ha de actuar conforme a su persona.
Salut

sa lluna ha dit...

Uffff se'n podria parlar molt d'aquest tema!!.
Des de la salut -motiu principal- fins a la hipocresia dels governs i cert sector de la població.
Pels fumadors és un plaer, és com un ritual. Pels metges és una lluita contra les malalties (tot i que alguns fumin). Per a les arques de l'estat és una loteria. Per a les tabaqueres, la seva manera de guanyar-se el pa. Per als que no fumen, un càstig.
Crec jo ... que si els que controlen la qualitat del producte no fessin els ulls grossos, que si el govern deixés de prohibir mentre obre la mà i les butxaques (mai han prohibit l'alcohol, que estrany!), Que si les persones fossin més tolerants i educades amb les llibertats dels altres (fumadors i no fumadors), que si les tabaqueres no posessin tants productes nocius, que ... aquest tema estaria resolt des de fa molts anys.

Et vull felicitar per haver pres una decisió "personal" i que l'hagis dut a terme.

Aferradetes!!

Bruixeta ha dit...

Vaig ser capaç de deixar-ho durant els dos embarassos, ni un sol cigarret, però tot era sortir de la clínica i tornar-hi. Ara fa uns 5 anys que ho vaig deixar del tot – he de dir que últimament fumava uns 5 cigarrets el dia que en fumava més- i ho vaig deixar quant van operar el meu marit d’un pulmó i l’ van dir que res d’espais en fum.
Ara hi ha dies, molt pocs, que quant se’m dispara l’ansietat me’n fumo un, així m’estalvio l’ansiolític.
Felicitats per aquets 14 anys i que en celebrem 14 més!
Una abraçada

xavier pujol ha dit...

Jo també vaig aconseguir deixar de fumar, i d'això fa més del doble d'anys que tu. És un dels millors determinis que he pres.
Tenir una filla petita a casa i fumar era incompatible.

Fita

Josep ha dit...

Ves, Miquel, esto de fumar en pipa solo lo hice un par de semanas, "por fardar de "progre" pero a pesar de que huele bien entendia que molestaba y lo dejé, y entonces el cigarrillo. Incluso en casa. yo no, pero antes se fumaba hasta en los tramvias y los cines, que barbaridad!!
Salut.

Josep ha dit...

Sa lluna, tens raó, és un negoci escandalós, i si no fos que molts dels productes que hi posen a la cigarreta no fossin tan addictius, molta més gen ho deixaria. Per part del govern és un recurs fantàstic, quan necessita diners ja sap on trobar-los. I per la medicina sí que és nociu, i molt, això no volt dir que hi ha gent que es mor d'un càncer de pulmó sense haver fumat mai. Però fumar ajuda molt, igual que altre tipus de malalties.

Una abraçada

Josep ha dit...

Bruixeta, a la meva filla també li passava igual, no fumava durant els embarassos, però immediatament després del part tornava a fumar. Jo crec que això és el mateix, perquè a través de la llet també ho trasments. I això de fumar menys és millor, però si som capaços de fumar menys, perquè no deixar-ho del tot? És que resulta molt complicat, ho reconec.
Una abraçada

Josep ha dit...

Xavier, ara que em dius que fumar i tindre una nena petita era incompatible. És una gran veritat. Però mira com és la gent, i tu ho has viscut, que és fumava en els centres hospitalaris, cines i a tot arreu on tinguessin ganes de fer-ho. Allò era demencial!

Una abraçada.

Mari-Pi-R ha dit...

Muy bien Josep! yo tan solo llegué a coger un poquito el gusto pero nunca fui una fumadora, si quieres estar en salud hay que hacer algún sacrificio, aunque a muchos no les afecta, pero bien se dice que fumar es ir a buscar la mortalidad lo mas pronto posible.
Un abrazo.

Loreto Giralt Turón ha dit...

A mi el tabac no m'ha agradat mai, això que a l'adolescència vaig intentar-ho per allò de ser "guai" i tal, però em feia fàstic el fum. Per mi va ser una sort, per tu una decisió excel.lent. Per molts anys!

Josep ha dit...


Mari-Pi-R. Dices que:" aunque a muchos no les afecta"
Mira, no creas que yo soy un médico, lo digo por lo poco que se y otro bastante de experiencia.
Sabiendo ahora lo que es el cáncer y como se produce se pueden quitar de enmedio muchos mitos.

Por ejemplo,que un microondas no produce cáncer ya que la longitud de onda de una microonda es ENORME comparado con el tamaño de una célula, si sabemos que necesitamos cambios que nos alteren el ADN, queda descartado.

Una única mutación no genera cáncer, por lo que el cáncer no se hereda. Se hereda la predisposición genética a tener un tipo de cáncer, porque vamos acumulando mutaciones en proto-oncogenes y genes supresores de tumores. Si son necesarias 5 mutaciones distintas y en tu familia con el tiempo se acumularon 3, naces con sólo dos mutaciones necesarias para tener dicho cáncer. Si por lo contrario no tienes ninguna, tu predisposición genética es muy baja. Por eso “mi abuelo fumó hasta los 90 y no murió de cáncer” porque igual era afortunado y empezó de cero, pero hay miles de personas que heredan más mutaciones en dichos genes y mutagénicos como los presentes en el tabaco los llevan a la tumba.
Me gustaria que yo lo hubiese explicado todo lo mejor posible. Que se entendiera...
Un beso