diumenge, 2 de març de 2014

Després de quaranta anys


 
Salvador Puig Antich.
Ara es compleixen 40 anys de l'assassinat de Salvador Puig Antich.
El 2 de març de 1974 l'Estat va executar dues persones. Una a Tarragona i una altra a Barcelona. En aquest fotomuntatge he situat la portada d'exemplar del diari " El Caso" en què es donava compte d'aquestes morts, enfront de l'edifici on va tenir lloc una d'elles, la de Salvador Puig Antich. Això és el resultat d'una radiografia del que va passar a l'interior d'aquella edificació pública ara fa 40 anys.

La crònica que publica "El Caso" sobre aquests fets no vull dir si és tan excel·lent com es va dir llavors. No només tracta de les execucions, sinó que relata els fets que les van precedir, les últimes hores dels condemnats i el dolor de les germanes de Puig Antich. També descriu les circumstàncies legals que permetien llavors l'execució d'aquest tipus de sentències. Fa un repàs tècnic de la màquina utilitzada per a això i, finalment, refereix altres condemnes d'aquest tipus executades prèviament.

Rafael Pío Cabanillas va signar aquella sentència de mort, al costat de Utrera Molina, sogre de l'actual ministre de Justícia Alberto Ruiz Gallardón, entre d'altres.

Portada del setmanari El Caso del 9 de Març de 1974, davant de la presó model de Barcelona (Ricard Martínez, 2010)

Salvador Puig Antich “El Caso”

Amb l'ajusticiament culminava un procés judicial que va ser una gran farsa i on es va negar a Puig Antich el més elemental dret de defensa. La manipulació del cas va arribar fins al punt que la justícia militar va permetre a la policia franquista alterar el contingut del sumari fent desaparèixer documents, proves de càrrec que exculpaven l'acusat. Aquesta és una de les revelacions que el periodista d'El Punt Avui, Jordi Panyella, desgrana en el llibre Salvador Puig Antich, Cas Obert (Angle Editorial) , que s'ha presentat aquest dimecres a la presó Model de Barcelona.
Panyella ha accedit al sumari original del cas i ha pogut entrevistar diversos testimonis dels fets, alguns dels quals han acceptat parlar del procés i la mort de Puig Antich per primer cop en 40 anys.
Destaca, entre d'altres, la declaració del soldat Enric Palau, que en aquell moment treballava amb el jutge instructor encarregat del sumari contra Puig Antich. Aquest revela en el llibre com la policia el va obligar a preparar un sumari on no hi apareixien tots els documents. “Els agents del cos de policia manaven allí i decidien què anava al sumari i què no hi anava, quins documents s'hi incorporaven i quins quedaven guardats a l'armari del jutjat”, descriu el llibre.
Panyella ha afirmat que el testimoni de Palau, “clau en el cas”, afirma que van ser els altres policies qui van matar a Anguas. L'autor del llibre ha considerat que tot va ser “un error policial de mala praxi”, ja que, en el moment dels fets “faltaven dispositius i els agents no portaven manilles i per tant no van poder reduir Puig Antich”.
El llibre també recull el testimoni de les dues infermeres de l'Hospital Clínic que van atendre des del 28 de setembre i fins el 2 d'octubre del 1973 a Puig Antich. Aquestes expliquen que Puig Antich, durant aquells dies, no podia parlar perquè a causa de la bala que li va anar a parar a la mandíbula, “tenia la boca cosida i no podia ingerir menjar com una persona normal”.
Per això, les dues infermeres expressen la seva sorpresa quan un fiscal i dos policies van presentar-se a l'hospital i van sortir-ne amb una declaració de vuit pàgines del mateix Puig Antich. En aquelles condicions “difícilment hauria pogut fer front a un interrogatori com el descrit a l'acta”, conclou l'escriptor.
Un altre dels testimonis és el d'un mosso que estava a la sala de la comissaria on se li va practicar l'autòpsia al subinspector Anguas. Aquest testimoni “tira pel terra una de les proves documentals claus del cas”, ha afirmat Panyella, i és que, aquest reconeix que “el cadàver tenia més de tres trets”, contràriament al que diu l'autòpsia oficial.
Vídeo promocional
L'editorial Angle ha realitzat un vídeo promocional en què es recullen alguns dels testimonis del llibre, en què destaca la declaració d'Enric Palau, alferes provisional destinat el 1973 al jutjat militar, que admet que hi va haver dos sumaris i que “el que es va llegir al judici era el que la policia li va interessar que es llegís”.
En el vídeo, també es destaca les irregularitats en l'autòpsia de Francisco Anguas, el policia mort durant la detenció de Puig Antich, el 25 de setembre de 1973. La policia franquista va acusar Puig Antich de la mort de l'agent. El doctor Pere Munné, cap de guàrdia del servei d'urgències de l'Hospital Clínic la nit del 23 de setembre de 1973 explica que l'autòpsia es va realitzar amb l'agent dins d'una caixa de morts i que per tant es va fer “de manera anòmala i inadequada” i que, per tant, “el resultat final va ser precari”.

Salvador Puig Antich, cas obert', una investigació periodística de Jordi Panyella

Recull de premsa

La Vanguardia - 30/01/2014
20 minutos - 30/01/2014
Diari Ara (paper) - 30/01/2014
Diari Ara - 30/01/2014
RAC1, El món (12 min 40s) - 30/01/2014
RAC1, Informatiu 14 15 - 29/01/2014
e-Notícies, política - 29/01/2014
El Panorama - 29/01/2014
elEconomista.es - 29/01/2014
Catalunya Ràdio, Catalunya vespre (minut 46) - 29/01/2014
Catalunya Ràdio, Catalunya migdia (30min 10s de l'àudio) - 29/01/2014
El Punt Avui - 29/01/2014
BTV - 29/01/2014
ACN - 29/01/2014
Diario Vasco - 29/01/2014
ABC - 29/01/2014
Vilaweb - 29/01/2014
e-Notícies, cultura - 29/01/2014
La Vanguardia - 29/01/2014
Europapress - 29/01/2014
El Punt Avui - 26/01/2014
El País - 01/01/2014

Premsa


Salvador. Trailer

I si canto Trist/Lluis Llach
 


Margalida./ Joan Isaac


Totes les noticies i el recull de premsa han estat extretes de:

I de:

Fotos de: 
(Ricard Martínez) i de Internet

No hi ha res fet amb ànim de lucre. serà retirat tot a petició.

16 comentaris:

Miquel ha dit...

Es un tema que siempre me ha dado respeto tocar.
Todo fueron medias verdades, menos quien firmó la sentencia y quien la ejecutó.
Querían escarmentar a la población y lo lograron.
Desde Pio Cabanillas pasando por la fuerza de trabajo que tenía Gerardo Iglesias que en Catalunya tenía desde 1960 en todos los sectores del metal, y acabando por el papa de Roma que podía haber amenazado con excomulgar a toda la tría (Franco, Cabanillas, Utrilla y Fraga y el verdugo ejecutor )para al menos acojonar a los partícipes.
Me da miedo la utilización partidista del hecho. Y me da miedo porque quien está en el poder, independientemente de ser fascistas, comunistas nacionalistas y/o anarquistas, utilizan la pena de muerte siempre para escarmentar al pueblo, al pueblo que no le es fiel, claro.

Lo que está comprobado es que aquello fue una de tantas salvajadas cometidas por un tirano.
Por hoy, nada más.

xavier pujol ha dit...

Lamentablement, familiars dels responsable d'aquest assassinat, són al govern de Madrid.

Fita

Rodericus ha dit...

En un país civilizado, este caso se habría revisado hace ya bastante tiempo. Todo el cúmulo de despropósitos que llevaron a Puig Antich al paredón no se sostienen.

Pero volvemos a la misma causa de siempre. Siguen vivos algunos de los que participaron en este crimen de estado, y como bien señalas, el "monje-ministro-meapilas" Gallardon tiene intereses personales en él.

Revisar los arboles genealógicos de nuestros políticos, situados en los dos grandes partidos, nos puede aclarar muchos comportamientos actuales. Nadie está dispuesto a reconocer que papá, o el abuelito, aquél tierno anciano que nos mecía en sus rodillas, fueron unos asesinos amparados en una bandera sucia y llena de sangre.

Un abrazo

KRT ha dit...

Un excel·lent post, Josep.

D'acord amb Rodericus: en un país "normal" (ell diu "civilitzat"), aquest cas, i tants altres, s'haurien revisat. Però hi ha massa interessos creats. La Transició no va ser tan modèlica com diuen, ja que va deixar massa forces intactes, massa escletxes obertes, i tot això després va contribuir a esclerotizar les institucions.

Al costat de Puig Antich va ser executat "el polonès Heinz Chez". Molts anys després, l'investigador Raul Riebenbauer va poder demostrar que en realitat era un alemany oriental, de nom Georg Michael Welzel, fugit del seu país i perseguit per la Stasi. Si mai es fes una revisió acurada del procés podríem saber la consistència de les acusacions que el van portar al patíbul.

Tinc ganes de llegir el llibre de Jordi Panyella. Pel que sabem fins ara, sembla que en el procediment hi van haver tantes irregularitats que una revisió del cas hauria de ser una necessitat clamorosa. Però qui l'hauria d'ordenar no sembla "estar por la labor". I els tribunals internacionals dubto que hi puguin fer res, ja que són casos jutjats i les eventuals revisions tenen un procediment establert, que és justament el que aquí no es vol obrir.

Gràcies pel post, Josep. És el nostre passat; venim de coses com aquesta, i és bo que no s'oblidin.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Un cúmul de mentires i manipulacions que encara no han reconegut. I com Puig Antich tant d'altres van patir la mateixa sort i no en sabem ni el nom.

Bruixeta ha dit...

El advocat de Sanchez Camacho va redactar la sentencia de mort d’en Salvador i te la barra de dir que no es penedeix de res perquè tot el que va fer va ser en aplicació de la llei vigent. Ràbia es poc.

Josep ha dit...

Creo, Miquel, que a los primeros que les dió miedo tocar fue a los políticos del momento. Poco se hizo para salvarle, aunque es cierto que no hubiera servido de nada. Lo del Papa tienes razón y no se me habia ocurrido:excomulgarlos. En este caso a Fraga no intervino pero en otros muchos si, como el de Vitoria. Hay demasiada gente que son los mismos, o bien sus familiares.

Salut.

Josep ha dit...


Xavier, Marçona, la germana de Salvador va demanar a la justícia argentina que emitis una ordre internacional de crida i cerca contra l'ex ministre del Règim José Utrera Molina sogre del ministre Gallardón. Si, són al govern de Madrid.
una abraçada.

Josep ha dit...

Yo tambien estoy de acuerdo contigo Rodericus.La justica actual que padecemos, es heredera de la justicia franquista, con todos sus defectos.

Expreso mi admiración y solidaridad a Inma, Carme, Montserrat y Merçona, por la justa lucha de sus demandas y de paso a todos los familiares y amigos de todas las víctimas del franquismo.
La injusticia cometida con Salvador Puig Antich, es la misma injusticia cometida con decenas de miles de españoles, que la transición vendió y la democracia resulta incapaz de reparar.

Un abrazo.

Josep ha dit...

Abans he dit que molt poca gent es va moure per ell per salvar-lo. No haguera servit de res. Franco no va voler parlar ni amb el Papa. Després d'assassinar-lo sí que van haver-hi moltes mobilitzacions . Efectivament la transició no va ser el que ens han dit fins ara.
KRT, crec que el llibre del periodista Jordi Panyella t’agradarà . Sembla que ha furgat en el sumari original i entrevistar-se amb desenes de testimonis directes dels fets, alguns dels quals han acceptat parlar per primer cop en aquest llibre trencant un silenci d’anys. No se si són vius els metges del Clínic.
Moltes gràcies.

Josep ha dit...

Loreto, no van acceptar res, ni les proves de balística, ni les declaracions dels metges forenses ni les infermeres. Com molt bé dius no solament va ser el Salvador sinó molts i molts sense cap nom. va ser una venjança. Tant de bo segueixin tenint molta força la família, que no deixin mai de lluitar. En son moltes les famílies que van patir i encara no ho han oblidat, ni ho faran mai.

Josep ha dit...

Està clar, Bruixeta, ell, com tots els altres aniran de bons perquè "ellos cumplian ordenes o era la ley vigente" Vergonya li hauria de fer a la Camacho tindre un
botxí com advocat. N'està ple d'aquesta gent, de debò.
Una abraçada.

FG ha dit...

Justament aquest migdia en parlaven al telenoticies, i espero que tot i ja fet el mal, s'esclareixi molt de tot alló que es va obviar i ocultar en el seu moment. Tot i que segurament, no vull dir-ho abans d'hora em dona a mí que no s'aclarirà res ni gens ni mica. És tot tan penós.

Un petó!

Josep ha dit...

Hola FG. També penso que tot hi sent tant clar no se'n assortiran. Estic veien que hi ha massa gent que encara està en el poder o en heretat un antic poder. Per exemple el Gallardón. Tant de bo.
Un petó!

Mª Trinidad Vilchez ha dit...

Buen post, y un precioso recuerdo, un petò JOSEP.

Josep ha dit...

Una gran abraçada, Mª Trini!!