dissabte, 22 d’octubre de 2011

Joan Salvat-Papasseit. Port de Barcelona.


La ciutat de Barcelona el recorda amb un monument al Moll de la Fusta, al peu del qual hi ha reproduït el poema “Nocturn per a acordió”, que fa referència a l’època en què l’autor va fer-hi de vigilant nocturn.

Nocturn per a acordió



Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.
(Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;
sota els flandes
i els melis
sota els cedres sagrats.

Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit
i la volta del cel era una foradada
sense llums als vagons:
i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.

Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però totes les mans de tots els trinxeraires
com una farandola
feien un jurament al redós del meu foc
I era com un miracle
que estirava les mans que eren balbes

Vosaltres no sabeu
què és
guardar fustes al moll
Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells
--que són de tants colors
com la mar sota el sol:
que no li calen veles.



RES NO ES MESQUÍ

Res no és mesquí
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s’ullprèn
i té delit del bany:
que s’emmiralla el llit de tota cosa feta.
Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l’onada del mar sempre riu,
Primavera d’hivern – Primavera d’istiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla verda eternament.
Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l’heu demanada.
I si l’heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.
Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
- Avui, demà i ahir
s’esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

Fotografías del puerto de Barcelona  cedidas por el blog de Mª Trinidad.

8 comentaris:

Mª Trinidad ha dit...

Ostres, t'ha sortit la vena poètica, m'agrada és molt bonica, i et segueixo donant les gràcies una i les vegades que siguin falta.
Una abraçada maco, i BFDS

Josep ha dit...

M ª Trini, Ja m'agradaria tenir vena poètica, només m'agrada llegir o escoltar-la, res més per no saber ni tan sols l'entenc.
Hi ha una cosa que si és certa, Papasseit va dedicar molts poemes o escrits al port de Barcelona. Aquesta foto com totes són agafades del teu bloc, per tant amiga mia sóc jo qui te les dono.
Un petó.

Miquel ha dit...

molt bó ¡ salut

Josep ha dit...

Gràcies Miquel!

KRT ha dit...

Un gran poeta i una biografia molt interessant. Jo hi afegiria el poema "Tot l'enyor de demà", que sempre em posa la pell de gallina, per l'optimisme i les ganes de viure d'un jove que sap que s'està morint. El poema comença: "Ara que estic al llit / malalt, / estic força content. / De m'aixecaré, / potser, / i heus ací el que m'espera:" i tot seguit descriu totes les petites coses boniques de la vida quotidiana del seu barri i del seu entorn. Per acabar dient: "Tot això bé m'espera / si m'aixeco / demà. / Si no em puc aixecar / mai més, / heus ací el que m'espera: / Vosaltres restareu / per veure el bo que és tot: / i la vida / i la mort."
Grtàcies Josep per escollir tan bé els nostres grans poetes.

Josep ha dit...

RKT A mi em posa la pell de gallina i una mica més, I tot i reconèixer que és preciosa no és que l'hagi llegit moltes vegades. Tens raó, es una poesia per posar al blog, llàstima que ara ja no queda be posar-la. És veritat que podem veure un gran optimisme vital dintre d'aquest home. Sense pensar en aspectes transcendents accepta la mort, i és conscient que és una cosa normal i que a tothom li passarà, a qui de moment no li passa resta com cada dia veient la vida quotidiana que encara que no ens ho sembli, és qui ens dóna els millors regals.
Gràcies a tu pels teus ensenyaments.

Hada Isol ♥ ha dit...

molt boniques les fotos de Mari Trini em mostren un passat d'una ciutat que no conec però de la qual he vist tantes fotos i estampes.
Els poemes m'agraden encara que no és el mateix que si pogués entendre el català

Hada Isol ♥ ha dit...

Mi mensaje no entró,bueno mejor porque no se si lo que escribi decía lo que yo pensé que decía ,te puse en el que las fotos me muestran el pasado de una ciudad que conozco en fotos y estampas nuevas ,estas fotos y las anteriores,y de los poemas te puse que me gustaron pero que como no se mucho de catalán supongo que deben ser aun más lindos,ya que no puedo entender las rima que tengan en tu idioma,un abrazo! me gustan estas entradas me hacen aprender más