Cercar en aquest blog

dijous, 24 d’abril del 2014

25 de abril de 1974, la revolución de los claveles


Esta semana se cumple el 40 aniversario de un hecho que pudo cambiar el mundo: la revolución de los claveles. El 25 de abril de 1974 los capitanes del ejército portugués, hartos de una dictadura que duraba más de cuarenta años y que había convertido a Portugal en el país más pobre de Europa, con más de un 20% de analfabetismo, donde las desigualdades sociales eran cada día más sangrantes, y que se hallaba inmerso en guerras para negar la independencia de sus colonias africanas, dieron un golpe de estado que les llevó a tomar el poder sin disparar un solo tiro. Una canción, Grândola,vila morena”  fue la señal que utilizaron para hacer su revolución.
 Cuando esa canción sonó en la radio tomaron todos los centros estratégicos del país. El pueblo, desoyendo las consignas del régimen que les indicaban que debían permanecer en sus casas salió a las calles a abrazarse con los militares revolucionarios. Un clavel rojo en la boca de un fusil era la imagen de aquella revolución. A aquel clavel le siguieron cientos, miles de claveles rojos que inundaron las calles. Nunca en la Historia se había dado un hermanamiento tan grande entre un ejército y su pueblo.

En pocos meses la revolución de los claveles nacionalizó las grandes corporaciones y los bancos y el ejército, a través de las campañas de
dinamización cultural, recorría los pueblos enseñando a la gente a leer y a escribir. Fueron días de esperanza, días de una alegría inmensa. El estratega de todo aquello se llamaba Otelo Saraiva de Carvalho, un militar concienciado políticamente que, al mando del COPCON fue el encargado, tras la revolución de abril, de impedir un contragolpe auspiciado por la derecha del país. Otelo defendía (y defiende) una democracia participativa, asamblearia, una política de acción directa. Los principales partidos políticos de la izquierda portuguesa (el socialista y el comunista), asustados por un planteamiento político tan avanzado, le dieron la espalda y aquella Portugal que soñó y nos hizo soñar a muchos con que ese otro mundo posible estaba al alcance de nuestra mano, derivó hacia una democracia burguesa que, como la nuestra, está a años luz de ser una verdadera democracia.

Cuando aquellos capitanes dieron su golpe de estado aquí, en España, estábamos viviendo los estertores de otra dictadura, la franquista, que también llevaba camino de durar 40 años y que, lejos de suavizarse, seguía reprimiendo brutalmente al pueblo y asesinando impunemente (los últimos cinco fusilados del franquismo se produjeron en septiembre de 1975, apenas tres meses antes de la muerte del dictador
fotos de internet. serán retiradas a petición

16 comentaris:

Alfonso Robles Motos ha dit...

Abril es un mes de celebraciones, pero donde se puso mucha ilusión, las inquinas de los partidos llevaron a la desilusión.
Recuerdo aquel abril de los claveles, después íbamos por la calle con un clavel en la mano, la universidad cada día más agitada y una sensación general de que nosotros también estábamos cerca de enterrar la negra dictadura.
Ahora parece que no tendremos ningún mañana, que los claveles se marchitan y que la libertad y la justicia desaparecen en un bajel pirata.
¡Qué ilusión de otros tiempos!

Tot Barcelona ha dit...

Aquello fue una lección..si señor.
salut

Josep ha dit...

Alfonso, ayer mientras escribia esto lo comentabamos con Mª Rosa, y coincidiamos contigo. Nosotros llevabamos dos años de casados y salimos con los compañeros que habia tenido cuando estudiaba, Tu me llevas al recuerdo que si, que todos ibamos con un clavel. Ya no tendremos otra oportunidad como aquella, ni como la del mes de mayo, el Mayo Frances, ya que hablamos de meses de celebraciones.
Una lástima.
Una abraçada molt gran.

Núria Martínez (Bruixeta) ha dit...

ABRIL 74
Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca,
digueu-li que la vull
però no puc anar a estimar-la,
que encara hi ha combat.

Companys, si coneixeu el cau de la sirena,
allà enmig de la mar,
jo l'aniria a veure,
però encara hi ha combat.

I si un trist atzar m'atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
si guanyem el combat.

Companys, si enyoreu les primaveres lliures,
amb vosaltres vull anar,
que per poder-les viure
jo me n'he fet soldat.

I si un trist atzar m'atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
quan guanyem el combat.

Crec que aquesta cançó de Llac descriu perfectament el sentiment que hi havia

Josep ha dit...

Si que lo fue, Miquel, lástima que se evaporó toda la ilusión. Ahora ya no se pueden poner claveles a nadie.
Salut.

Josep ha dit...

Bruixeta, em sembla que Abril del 74, en Llach la va escriure pensant en les primaveres lliures de Portugal i a la vegada amb nosaltres.

Una cançó molt emocionant que tots havíem cantant molt i molt. tant de o tinguem nosaltres també aquelles primaveres lliures.

Una abraçada

Mari-Pi-R ha dit...

Unos claveles una canción, ningún tiro, tan solo el convencimiento de un cambio para una mejor nación, un hecho emocionante.
Un feliz día de Abril con otra celebración mas.

KRT ha dit...

Havia pensat també en la cançó d'en Llach, però la Bruixeta se m'ha avançat. Jo l'abril del 74 feia la mili; érem de maniobres quan vam sentir per la ràdio el que passava a Portugal i ens vam animar molt, perquè vèiem la caiguda del franquisme també a prop. Trenta anys després, el 2004, la meva dona i jo vam anar a Lisboa, que celebraven el 30è aniversari de la revolta. Avui les coses van de mal borràs allà i aquí, amb la corrupció i la crisi i tot plegat, però tampoc no anaven gaire bé fa 40 anys; i allò va suposar una alenada d'aire fresc, d'esperança, perquè es podia tombar un règim i recuperar la democràcia sense disparar més que clavells. Gràcies, Josep!

Josep ha dit...

Mari-Pi-R, aquello fue muy grande, es dificil que una revolución triunfe sin un solo tiro. Pero se puede, y creo que más de un pais deberia de intentar hacerlo.
Una abraçada.

Josep ha dit...

La Bruixeta se'ns adelentant a tots dos. Jo també hi vaig pensar, però per no fer-ho més llarg es va quedar així. Ja està bé que un o l'altre hi pensi.

KRT, crec que és gairebé impossible que tinguem un altre cop unes primaveres lliures com abats, ho tenen molt lligat tot plegat. M'agrada l'himne, és molt emocionant. La vam escoltar a la Plaça de Catalunya l'any que els indignats van ocupar Sol a Madrid.
Moltes gràcies.

xavier pujol ha dit...

L'any 1974, a més de la cançó "Grandola Vila Morena" del malaguanyat Afonso i de l' "Abril 1974" del Llach es va fer famosa la fotografia del clavell al canó d'un fusell. Tant de bo a la revolució que ens espera només es disparin clavells.

Fita

Josep ha dit...

És veritat, Xavier, era la foto del canó i l'escopeta, no la de la nena que hi posa el clavell.

Sí, tant de bo a nosaltres ens passi igual.

Una abraçada

Relatus ha dit...

Doncs llàstima que no els acabés de funcionar perquè es mereixien la democràcia de debò.

Josep ha dit...

Hola, Loreto, em sembla que és ara quan ja no funciona Portugal. Bé, ni Portugal, ni altres països, però allò que es fa fer l'any 74 va ser molt important. Tots vam celebrar la seva victòria pacifica. Tant de bo totes les revolucions fossin com aquella.
Una abraçada.

Montse.G. ha dit...

Estic lleixin tot això i la veritat que una revolució com aquella, és tot un exemple, molt valents als portuguesos.

Una victòria pacifica, tot un exemple.

Gràcies per compatir tot això, jo el recordo molt vagament.

Montse.G. ha dit...

Estic lleixin tot això i la veritat que una revolució com aquella, és tot un exemple, molt valents als portuguesos.

Una victòria pacifica, tot un exemple.

Gràcies per compatir tot això, jo el recordo molt vagament.

Salutacions,

Trampa de foc (I) de Núria Martí Constans

     Els primers anys del segle XX van ser anys d’avenços, creixement i revolució.   En aquell món dinàmic, les dones hi van tenir un paper ...