dijous, 8 d’agost de 2019

Imne oficiau dera Val d´Aran.

Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment a molts territoris occitans.




Cada vegada que escolto aquest himne m'emociono...
L'any passat vam estar a la Provença i a molts llocs no vam aconseguir escoltar ni una sola paraula en una altra llengua que no fos el francès.
Catalans, treballem perquè no arribi mai el dia en què només ens quedi un bell i antic himne per emocionar-nos.
És a les nostres mans.


Imne oficiau dera Val d´Aran.




  Himne d’Occitània


Aquest és un viatge per a descobrir l’indòmit espai dels Pirineus Occitans, que abraça extensos territoris que van des de l’històric vescomtat del Bearn, així com la Bigorra, Comenge i País de Sarlat fins arribar a l’Arièja. Aquestes contrades, amb una clara unitat idiomàtica occitana, reflectida en les variants del gascó i el llenguadocià, van mantenir un estret lligam amb els territoris del nord ibèric peninsular, ja fos per les diverses rutes xacobees que els travessaven com per l’episodi de la croada albigesa contra el catarisme. Fou l’històric i llegendari noble Gaston Fèbus, qui al segle XIV reuní sota el seu poder aquests extensos territoris, de tal forma que fou considerat “Príncep dels Pirineus”, en ser un brillant personatge en el camp de la política, les lletres i la ciència.

El text: “Aqueres montanhes”
Aqueres montanhes
que tan nautes son
m’ampèishen de véder
mèns amors a on son
Se cantes, perque cantes
cantes pas per jo
cantes per ma hilha
que no ei près de jo
Nautes, se son nautes
ja s’abasisharàn
es mies amoretes
que s’aproparàn
Dessús dera mia hièstra
i a un auderon
tota era net cante
cante sa cançon
Montanhes coronades
tot er an de nhèu;
tan nautes e bères
que vos pune eth cèu.
Aqueres montanhes
que tan nautes son
m’ampèishen de véder
mèns amors a on son.

Comentari sobre el text

Se canta (Se chantaSe chanti), també coneguda com a Aquelas montanhas (Aqueras montanhasAqueres montanhesAquelei montanhasAqueli montanhas) o La font de Nimes (La fònt de NimesLa hont de Nimes), és una cançó occitana molt antiga atribuïda a Gaston Fèbus.

Peça interpretada per Lídia Pujol amb Xavi Lloses i l’Escolania de la Quadratura del Cercle

   

    https://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/publicacions_en_linia/arxius/occitania.pdf

 



2 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Fa uns 20 anys, quan cantava a l'Orfeó de Sants, la cantàvem. Era una variant diferent de l'occità. "Se canto"

Josep ha dit...

Sé que originalment fou una cançó d'amor que amb el temps ha anat canviat. també la cantava Labordeta, oi?

Imne oficiau dera Val d´Aran.

Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment a molts territoris occitans. Cada vegada que escolto aquest himne m&...