divendres, 24 de març de 2017

Hableme usted en cristiano

CATALUNYAMulta de 601 euros a un hombre por dirigirse en catalán a un policía nacional en el aeropuerto de El Prat de Barcelona


HABLEME USTED EN CRISTIANO!

Hubo una época, y no muy lejana, en la que la palabra de Dios la tenías que escuchar en Latín y de espaldas al pueblo con el sacerdote dirigido hacia Oriente, la medida adoptada en el Concilio de Trento (siglo XVI) era una forma poco didáctica de “cristianizarnos” que afortunadamente desapareció.  En el 2009 el Cardenal Antonio Cañizares abogó a Benedicto XVI para retomar esta liturgia (por cierto, la misma Iglesia que tardó 375 años en pedir perdón a Galileo Galilei condenado por hereje).

La expresión de hábleme usted en Cristiano se cree su origen en el siglo XIII, cuando Alfonso X el Sabio opta por una variedad concreta como lengua literaria y de la administración, con la intención de ser la única lengua dominante. Actualmente se utiliza de forma despectiva contra los que hablan “raro” y al parecer el Catalán lo es para los que la utilizan.

El gran historiador francés Pierre Vilar en su obra Cataluña en la España moderna descubre a principio de los años 30 que el catalán era realmente “la lengua del pueblo”. Fue un contraste para él, que como francés constató que el desconocimiento y abandono de la lengua en Occitania era desmoralizador. 
Además de corroborar que en todas partes la reacción de dos catalanes, fuera cual fuera su origen su clase o su edad, era de hablarse en catalán, se sorprendió más al ver el interés que la población tenía por los temas de historia y literatura, relegados normalmente a ámbitos intelectuales y universitarios, gracias a ese interés los periodistas y escritores tenían asegurada su audiencia en revistas y periódicos de la época.

Las lenguas de Occitania no han tenido un reconocimiento oficial, salvo el Aranés reconocido oficialmente por Cataluña, el futuro de estas lenguas está seriamente amenazado, las lenguas occitanas han sido suplantadas,  en las mayoría de usos formales, por el francés y actualmente la única esperanza de supervivencia radica  movimientos activistas étnicos.

El catalán, a pesar de los ataques de la dictadura, que lo retiró de las escuelas, de la oficialidad administrativa, del apagón radiofónico, a pesar de todos los intentos no tan sólo ha logrado sobrevivir sino que ha salido reforzado, y la razón más poderosa es que en Cataluña es y ha sido “la lengua de un pueblo”, que la ha mimado. Al igual que observó Pierre Vilar,  en la actualidad  las televisiones y radios en catalán son líderes de audiencia.

Nos vino el Sr. Wert por orden del Sr. Rajoy y decía que en Cataluña se estaba adoctrinando a los niños, que lo que hay que hacer  es  españolizarlos,  el ataque desde determinadas televisiones y prensa españolista no hacen más que encorajar a la población de Cataluña; al parecer todavía no se han dado cuenta de que el catalán es “la lengua de un pueblo”.

El Catalán, el Gallego, el Vasco el Castellano son tesoros que hay que mimar y preservar cada uno desde su territorio.  Manuel Fraga Iribarne aconsejó hace muchos años a Rajoy  que aprendiera la lengua propia de Galicia, al parecer su sensibilidad para con la lengua gallega es nula, como la ha de tener para el catalán.

Ahora cada uno en su parcela, vuelven a las andanzas, ignoro si lo hacen por la rancia nostalgia de tiempos pasados o porque el progreso les da miedo.

Visca Catalunya!




9 comentaris:

Rodericus ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Rodericus ha dit...

Para entender la actitud de Rajoy con respecto al idioma gallego hay que remontarse al siglo XIX y el XX, cuando la burguesía y las clases altas gallegas consideraban a su idioma como un "dialecto" de aldeanos y de campesinos y pescadores.

Y eso el señor Mariano lo lleva incrustado en su ADN, no vaya a ser que le confundan con un don nadie por hablar la lengua de su pueblo.

Y el incidente del aeropuerto es de aurora boreal y campanario. Que a estas alturas dos funcionarios públicos destinados en Cataluña se comporten con semejante despotismo da que pensar en que actitud tienen sus mandos y jefes.

Parece ser que cuarenta años no son nada.

Un abrazo.

Josep ha dit...

Hola, Rodericus. Lo que explicas de Rajoy con respecto al idioma gallego ya lo conocia a través de mi suegra que era de Vigo, pero llegó a Catalunya antes de la guerra. Puedo entender y solo a medias que Rajoy no le interese para nada. El inglés parece que tampoco. Pero lo de la policia en el aeropuerto, a estas alturas ya no cabe. Ni cabe el "ahora le planto la ley mordaza"

No, ya lo dices bien. Ordeno y mando!

Un abrazo.

Alfonso Robles Motos ha dit...

És trist veure actuacions d'aquestes, que a més demostren molt poca intel·ligència i sensibilitat. Amb aquestes actituds només fan fomentar la visió de colonitzadors i conqueridors que transmeten.
Una abraçada Josep

Josep ha dit...

Alfons, aquest tipus d'actituds passen molt sovint però es queden en un no res perquè no hi ha multa o denuncia. En aquest cas tenim una multa. Gran o petita, és igual.
Jo entenc que ni pot ser un policia qualsevol (segur que ha de ser algú preparat. Està en el control d'un aeroport) ni l'altra no sap comportar-se. És un professor universitari. I no parlaven de res.
[...] haberse dirigido en catalán a un agente de la Policía Nacional en el control de pasaportes.
En el Parlament la gent del PP i Cs, fan un acte una mica semblant amb un pèl de "fatxenderia" però no passa res perquè tots tenim dret a parlar d'una manera o un altre, és igual estem super acostumats. Ells el que fan en el Parlament és parlar en català quan no té importància, el que han de dir i en castellà quan diuen alguna cosa que no els hi agrada o ve de Madrid.
Si no fossin per aquests casos no passaria res entre la gent del poble, I és igual al Parlament que al carrer. Si nosaltres també estimen el castellà. També és nostra. Però ells el que fan en el Parlament és parlar en català quan no té importància, el que han de dir i en castellà quan diuen alguna cosa que no els hi agrada o ve de Madrid.

Moltes gràcies.
Una abraçada.

xavier pujol ha dit...

Arreu del món semblaria estrany que a un anglès el renyessin per parlar anglès a Anglaterra. O portuguès a Portugal. Rus a Rússia. Italià a Itàlia, holandès a Holanda o suec a Suècia.
Com és que els catalans són renyats (pels espanyols castellanitzadors) per parlar català a Catalunya?
I els estranya que hem decidit marxar!

Josep ha dit...

Això forma part de dues coses, Xavier, i de ben segur que coincidirem.
El fet que encara hi ha molta gent que creu el que va dir Espartero (cada 50 años ...
És el "ordeno y mando" És que per molts d'ell això encara és una Colònia. Per part nostre encara és la por de tats i tants anys, i quan surt un professor d'universitat, també surt el fet tan trist de "No lo entiendo" encara que el policia sàpiga 6 idiomes entre ells el català (que estan aquí jo entenc que la de saber)
No fa massa tems un grup d'amics nostres van anar a Madrid per visitar museus. Entre ells parlaven en català, però encara que sembli mentida quan el senyor del museu els hi parlava en castellà (només per saludar-los) tots els meus amics van canviar d'idioma. Llavors és el que dius tu però a l'inrevés. I un rus?, un francès?, canviaria de llengua? No!
Doncs nosaltres sí. Sembla una por ancestral. No és qüestió de ser educat. És qüestió de perdre la por.

Helena Bonals ha dit...

Però és veritat, això??? Jo sóc dels que parlen a tothom en català, o sigui que ja em puc anar preparant. He tingut males experiències en aquest sentit. Una vegada, fent d'apoderada en un col·legi electoral, em van dir que una noia de la mesa era de sudamèrica i no m'entenia. Vaig dir "Doncs que n'aprengui!", i es van posar tots en contra meva. Un home em va dir que "Si no fueras una mujer te rompería la cara", i "Además de estúpida eres muy fea". No em van voler donar els papers que em pertocaven. En fi.

Josep ha dit...

Helena, em sap molt greu el teu cas, i penso que a tu es van ajuntar el "Hableme en español que no lo entiendo" amb què erets una dona, i arran d'això sempre ens trobem al "machista" que ho soluciona tot fen el que va fer amb tu. Quina pena!
Jo penso que hauríem de fer com ho fas tu, parlar sempre en català, encara que pensin que ho fem per mil coses en contra d'ells.
Però clar fer-ho així no és fàcil i trigarem a aconseguir-ho. Això que li explico al Xavier ([...]un grup d'amics nostres van anar a Madrid per visitar museus. Entre ells parlaven en català, però encara que sembli mentida quan el senyor del museu els hi parlava en castellà (només per saludar-los) tots els meus amics van canviar d'idioma.
Això és d'aquesta manera. Es fa sense voler perquè ja ho portem molt endins.
També hi ha un altre cas. Aquí en el poble hi ha poca gent emigrant. Generalment són d'Índia, i alguns d'ells han après català aquí, però ja venen saben tres idiomes. El seu (el panjabi) l'anglès i el castellà. I una jove de Colòmbia que ho vol saber tot en un dia.
Bé, Helena, doncs si, això és així i penso que és una cosa afeixida en contra del Procés.