Cercar en aquest blog

diumenge, 5 de febrer del 2017

No hay tanto pan, pan, pan... (Te roban y te gritan,/ y lo que no tienes también te lo quitan)

Sílvia Pérez Cruz ha guanyat el Goya a la millor cançó original amb Ai, ai, ai. El tema forma part de Cerca de tu casa, la pel·lícula que ha retratat el drama i la impotència dels desnonaments, i en què a part de cantar també actua. Per homenatjar i donar veu als que han patit aquesta situació, a l'entrega del premi va cantar un fragment d'una altra de les cançons de la banda sonora: No hay tanto pan


TRADUCCIÓN

Sílvia Pérez Cruz ha ganado el Goya a la mejor canción original con Ai, ai, ai. El tema forma parte de “Cerca de tu casa”, la película que ha retratado el drama y la impotencia de los desahucios, y en el que además de cantar también actúa. Para homenajear y dar voz a los que han sufrido esta situación, a la entrega del premio cantó un fragmento de otra de las canciones de la banda sonora: No hay Tanto pan.


Hay un gallo que llora y que grita:
"despierta, despierta, despierta, despierta", prudente.
Que esto duele, te arrasa, te mata, te irrita.
Qué suerte la tuya tan cruda y maldita.

Reza de día de noche y no almuerza.
Se cree mala madre y también mala hija.
¿Dónde está la suerte? La mía, poquita.
Alguien se lo da y después se lo quita.

Y no hay tanto pan, pan, pan.
No hay tanto pan, pan, pan...
No hay tanto pan, pan, pan.
No hay tanto pan, pan, pan...

Unos son grandes y otros valientes,
unos traicionan y otros son fuertes.
Despierta Mercedes, ai mi Patricia,
Tomás, Martín, Juan, Lola, Pablo y Cristina,
que esta gran culpa no es tuya ni mía.

Mentiras, sonrisas y amapolas,
discursos, periódicos, banqueros y trileros.
Canciones, manos y pistolas,
bolsos, confeti, cruceros y puteros.

Te roban y te gritan. 
Te roban y te gritan.
Te roban y te gritan,

y lo que no tienes también te lo quitan.
Y no hay tanto pan, pan, pan.
No hay tanto pan, pan, pan...
No hay tanto pan, pan, pan.
No hay tanto pan.

Y es indecente, es indecente,
gente sin casa, casas sin gente.
Es indecente.
No, no hay tanto pan.

13 comentaris:

Mari-Pi-R ha dit...

Es muy dulce como canta aparte que tiene una simpatía muy natural, gracias por compartir, un feliz domingo.

Rodericus ha dit...

...gente sin casa,casas sin gente....

Les dá igual que se lo digamos cantando, no hay peor sordo que el que no quiere oír.
Y para calmar sus remordimientos piensan que los de la farándula son una colección de bohemios y de gente de mal vivir, unos pancarteros.

Un abrazo.

Alfonso Robles Motos ha dit...

És una realitat tan dura d'avui dia, que no té explicació que aquells que l'han provocat governin com sense amb ells no fos la cosa.
I encara més terrible que nosaltres mateixos, d'alguna manera, ens sentim únics responsables i a cada moment hàgim d'acudir, de forma individual i particular, a intentar resoldre amb les nostres aportacions allò que ha ocasionat el poder i la gran banca.
És clar que potser hauríem de ser més reflexius a l'hora d'introduir el nostre vot a l'urna.
Bona nit i una abraçada Josep

Tot Barcelona ha dit...

Me hubiera gustado que todo esto se hubiera hecho realidad en 1983.
Que a mi madre le hubieran rescado y devueltas sus 100.000 pesetas ahorradas y perdidas en Banca Catalana de les Rondas de Sant Antonio nº3, donde desaparecieron y de las que nadie después jamás supo nada.
Me hubiera gustado que hubieran ido a la trena el Prenafeta, el Pujol, el Millet , el de La Rosa y el Aznar, si, el amigo de los andorranos Pujolets, a más de los responsables de todo aquello, aquello que fue 236 mil millones de pesetas desaparecidas de 1983 y de la que nadie ha sabido nada nunca jamás.
Por mi, JOSEP, me apunto a lo que dice el señor Alfonso Robles, pero claro, desde lo padecido en mi familia: potser hauríem de ser més reflexius a l'hora d'introduir el nostre vot a l'urna.
Los tiempos no son iguales si uno es víctima o bien verdugo.
Salut

xavier pujol ha dit...

Una gran cantant la Sílvia Pérez Cruz.

Manuel Valero Ribes ha dit...

Hola, Josep:

Vaig veure la gala per agradar-me molt el cinema, i deixant de banda les pel·lícules seleccionades que són una passada, (he vist tres d'elles) i cada any es superen en fer bones pel·lícules.

De la gala, com a tribuna d'oradors, actors, intel·lectuals, artistes, música i cançons, es van dir protestes molt contundents contra l'estat i en algunes edicions passades se'ls ha arribat a dir gairebé el nom del porc.

Vergonya per a ells, estant fins i tot el ministre de cultura que l'encaixen tot sense envermellir el que se'ls pugui dir i més, transporten com una gran motxilla a l'esquena que no té fons i passen de tot i van a seu interès.

Una pena que sent la cultura en general el mirall on tots ens miréssim per fer un país avançat i no hi ha manera, és més fàcil estirar la mà, en aquest país aquest mirall està trencat i de part dels governants mai ho arreglaran ... !!!

Salut de l'avi Manel #YOSOYAUTISTA

Manuel Valero Ribes ha dit...

Josep, avui he vist la pel·lícula i em saltaven les llàgrimes, és tan real que cal posar-se al lloc de a qui li passa, he participat en alguna protesta d'afectats de la hipoteca contra bancs i desnonaments i és vergonyós ...! !! Salut de l'avi Manel #YOSOYAUTISTA

Josep ha dit...

Mari-Pi-R.
Es así como dices, pero me gustaría añadir que su voz es muchas veces desgarrada, siempre para defender la Libertad, y muchas veces a las personas como en esta película, gente que no tiene nada y lo que no tiene también se te lo quitan
Muchas gracias.
Un abrazo..

Josep ha dit...

Y pensar que somos tan, tan…que encima nos callamos y ayudamos a los banqueros. Mira la película, Te la recomiendo.
Y pensar que encima hay gente que cree que mi voto va
a la derecha. Te lo juro, manda huevos!
Un abrazo, Rodericus.

Josep ha dit...

A molts que creuen que a ells no els hi afecta per res, segurament és una pel·lícula molt dolenta. Però potser els hi cauria la cara de vergonya si sabessin que es produeix un cada 15 minuts només al nostre país. La situació es complica quan el banc vol executar l'embargament del pis dels pares. Té nassos la cosa!!
Si, tens raó, i tant que hauríem de ser més reflexius a l'hora d'introduir el nostre vot a l'urna. El que és més fotut que sempre som més aviat pocs els que no votem aquesta gent.
Si tens l'oportunitat, mira-la. Salten les llàgrimes!
Una forta abraçada, Alfons.

Josep ha dit...

Miquel, siento mucho lo que le pasó a tu madre, pero no por 100.000 pesetas, que ya era dinero. Me duele por una sola peseta. Pues claro que nos hubiera gustado a muchos que a todos los que citas y los que no citas estuvieran aun en la cárcel, y a mi el primero. A quien le encanta verlos por la calle, mientras hay uno solo desahucio? Y de esto va la película, de esto….
Y al Prenafeta doblemente porque aun me debe dinero.
Me apunto a dos frases , una la que dice Alfonso: “hauríem de ser més reflexius a l'hora d'introduir el nostre vot a l'urna”
Y la otra la de Pere Casaldàliga:” Llegará un dia que los pobres asaltaran los bancos, la riqueza es de todos o no es de nadie”
Salut.

Josep ha dit...


Xavier, si és possible, no té la perdis.

Josep ha dit...

Jo també l'he vist, la pel·lícula. I sí que fa plorar, i t'omple de ràbia, i d'indefensió el que no puguis fer-hi res. A casa tan sols ajudem a una família que està en aquest cas. Viuen amb els pares i a ells també els i demanen diners. Del que dius en l'altre comentari només puc dir-te que sento molta ràbia i fàstic per totes aquestes persones. Fins al Papa va admetre a Marx quan va dir que els rics són més rics, i els pobres més pobres. Maleïts siguin!!

Una abraçada, Avi Manel

Anne Frank

  Annelies Marie Frank , més coneguda com Anne Frank (12 juny 1929  – març de 1945), fou una adolescent alemanya jueva nascuda a Frankfurt d...