divendres, 24 de febrer de 2017

23 mujeres asesinadas en lo que va de año.





Es evidente que sufrimos un retroceso en el combate contra la violencia de género y por la igualdad. Es un retroceso visible no sólo en el número creciente de asesinatos machistas, sino también en que estos se producen en un ambiente social, legal, mediático, ideológico, diferente. Si nunca fue mucho el interés social hacia la violencia de género, ahora parece haber caído aún más. 
Los medios de comunicación, si alguna vez intentaron informar correctamente acerca de los asesinatos machistas, han vuelto a su querencia por informar de manera morbosa y apolítica, por privatizar esta violencia y por volver a intentar justificarla. Los neomachistas, cada vez más organizados, están continuamente en las redes atentos ante cualquier noticia que tenga que ver con los derechos de las mujeres o con el feminismo; desatan campañas de desprestigio contra cualquier feminista, se infiltran en los partidos y las asociaciones para boicotear cualquier tema relacionado con la igualdad de género. 
Si antes se escondían, ahora se hacen visibles. Esta visibilidad de los activistas del neomachismo ha dado alas a todos los machistas silenciosos, que son multitud y que antes callaban porque el ambiente no les era propicio. Basta con leer los comentarios en cualquier artículo que tenga que ver con el feminismo, con los derechos de las mujeres, con la igualdad, para darse cuenta de la rabia y la violencia que anida en la mayoría de los comentarios.
Más que en los comentarios de los medios, más controlados, es en las redes sociales, allí donde no hay control, donde los neomachistas desatan una enorme violencia verbal. 
 Basta con colgar la noticia de un asesinato machista, de una violación, para que ésta noticia atraiga decenas de comentarios que lo justifican o que incluso parecen alegrarse. Eso en cuanto a la violencia, pero si de lo que se debate es de igualdad, entonces aparece una legión de machistas que van a por todas, que discuten todo, incluso logros que parecían asentados o, por lo menos asumidos socialmente, como la necesaria paridad en política. Y no hay distinción entre partidos de izquierdas o de derechas, entre gente conservadora o supuestamente progresista.
23 mujeres asesinadas en lo que va de año. 


10 comentaris:

xavier pujol ha dit...

No sé què podem dir davant de tants assassinats, de tanta brutalitat, de tanta covardia per part d'alguns homes.
No voldria ser demagog.
A dos feixistes que van pegar una puntada de peu a una dona embarassada perquè duia niqab, el fiscal només els demana 2 anys i mig de presó, i això que un d'ells tenia antecedents per haver participat en l'encobriment dels assassins que van acabar amb la vida, a cops de peu, d'una dona transsexual.
D'aquí a dos anys i mig, si els que els compleix, aquest individu podrà seguir donant puntades de peu a qui no li agradi.
Aquesta setmana fiscals i jutges s'han cobert de glòria. No es prenen seriosament la lluita contra els agressors.

Josep ha dit...

Hi ha moltes coses que no funcionen, de fet tampoc és que ho digui jo, no estic segur si és la fiscal en cap aquí Catalunya diu que fallen coses com en el últim assassinat a Santa Perpètua. Si, tens raó, s'han cobert de glòria, i tant!
Els Partits no s'arrisquen amb fer gaires coses, o canviar-les si no van bé perquè pensen que això no dóna vots (Obliden que totes les dones voten) Jo creia que si el PP no feia res els partits d'esquerres si feien alguna cosa. Ningú té més idees per fer res, i el silenci encoratja als masclistes. El cas d'aquests dos feixistes ja els coneixia. No solament quan surtin i tornaran sinó que és un camí ben fàcil pels altres.
Moltes gràcies.

Francesc Cornadó ha dit...

És horrorós, això no pot continuar així. Cal que pleguin tots. De què serveixen uns polítics i uns legisladors que permeten aquestes morts? Són uns irresponsables, si no saben evitar la violència que marxin. Tanta parauleria, tanta desobediència, tanta vanitat, tanta mentida, tant pressupost, res tot això no serveix de res davant de tants assassinats. Em fa vergonya aquest país.
Salutacions.

Josep ha dit...

Sí que és horrorós, Francesc, fins hi tot, els partits d'esquerres que teòricament han de ser els primers que lluitin contra aquests lacres, no se'ls veu. I crec que cada cop hi ha més i a sobre perden la por quan llegeixes un diari digital -qualsevol!- i gairebé tots els comentaris són masclistes, i sense cap tipus de pudor és pot dir sense exagerar que quasi se n'alegren (tal com escriuen els seus comentaris) Molt malament. Tens raó, una vergonya de país.
Salutacions.

Alfonso Robles Motos ha dit...

En la nostra actual societat hi ha un munt d'accions vergonyoses, però els assassinats de dones, per només la seva condició, potser, és el més vergonyós de tots. Una mica és la mort de la pròpia humanitat, ja que és el salvatgisme premeditat del fort aprofitant la debilitat de la dona. Ara recordo, el que dèiem de petits, quan ens molestava algun una mica més gran: "Fica't amb els del teu temps", doncs això que no s'aprofitin de la seva força.

Tot Barcelona ha dit...

Con Francesc Cornadó en sus apreciaciones.

Josep ha dit...

Sé que vols dir, Alfons, i tens raó. Mira si és un salvatgisme premeditat que en un poble molt a prop de Barcelona un home va matar a la seva parella a punyalades, però feia un mes abats que ho havia intentat exactament igual i no ho va aconseguir. Però per part de la justícia no és normal que hi hagi només 500 metres de distància de seguretat. Sembla que la víctima sigui en culpable. Això que dius quan eren petits jo també ho recordo, doncs ja veus, encara passa.
Una abraçada, Alfons.

Josep ha dit...

Si, Miquel, coincidimos ya digo que no hay distinción entre partidos de izquierdas o de derechas, entre gente conservadora o supuestamente progresistas. Y me parece que no solo no solucionan el problema actual sino que mientras no lo paran van saliendo muchos más, solo tienes que ver los comentarios en los diarios digitales.
Salut.

Hada Isol ♥ ha dit...

Y lo peor es que muchas veces las propias mujeres son las primeras en criticar a la mujer que hace valer sus derechos,.

Josep ha dit...

Es verdad, Isabel, y esto si que no entiendo. Tendría que haber más unidad porque cuando pasa lo que dices es darles ventaja.
Un beso