Cercar en aquest blog

dilluns, 31 d’octubre del 2016

"Avui vull agrair"


Al segle XVIII, una tempesta va estar a punt de fer enfonsar el vaixell d'un mariner de vida tèrbola implicat en el mercat d'esclaus. Aquell home de poca fe, en el límit de la desesperació, va pregar amb tanta força que el vaixell va arribar a port. Llavors es va fer sacerdot i, per donar-ne gràcies, va escriure una cançó.
No és cap llegenda. És la historia de l'anglès John Newton, que el 1779 va publicar "Amazing Grace". Un cant d'agraïment a la vida que ara interpreta una diva que du a la veu la força del vent: l'empordanesa Mónica Naranjo. És el primer cop que Naranjo canta en català.
La cantant Mónica Naranjo ha fet la seva aportació a La Marató de TV3 –que enguany es dedica a la investigació de l’ictus– amb l’enregistrament de la cançó "Avui vull agrair", versió catalana de l’himne religiós "Amazing grace".
La cantant està acompanyada de la Jove Orquestra Simfònica de Barcelona, la Banda de Gaites Xuntanza de Catalunya i la Polifònica de Puig-reig.



Una versió monumental que creix amb una banda de gaites, una simfònica i una polifònica que ha merescut un videoclip gravat en un altre monument, en aquest cas arquitectònic. Un lloc de culte, el temple de la Sagrada Família, que es converteix en protagonista, per primer cop, d'un videoclip musical. Un espai espectacular ple de llum i colors conegut internacionalment com vol ser-ho una iniciativa solidària tan gegantina com és La Marató.

Avui vull agrair la fi del cel
i amb tu celebrar que sóc viu.
Ahir vaig patir tant, però això és passat,
amb tu jo vull pregar ben fort.

Avui renaixeré un altre cop,
faré que la foscor sigui llum.
Viuré sense cap por, gaudint del món.
Ja tindré a prop el meu amor.

Lluitem perquè estimem,
no ho dubtis mai.
L'amor dóna sentit a aquest món.
Vencerem, som més soferts, no ploris més,
creiem en l'esperança avui.

Agraint a Déu que avui sóc viu.




Castellano

En el siglo XVIII, una tormenta estuvo a punto de hacer hundir el barco de un marinero de vida turbia implicado en el mercado de esclavos. Aquel hombre de poca fe, en el límite de la desesperación, rogó con tanta fuerza que el barco llegó a puerto. Entonces se hizo sacerdote y, por dar gracias, escribió una canción.
No es ninguna leyenda. Es la historia del inglés John Newton, que en 1779 publicó "Amazing Grace". Un canto de agradecimiento a la vida que ahora interpreta a una diva que lleva a la voz la fuerza del viento: la ampurdanesa Mónica Naranjo. 

Es la primera vez que Naranjo canta en catalán.
La cantante Mónica Naranjo ha hecho su aportación a “La Maratò de TV3” -que este año se dedica a la investigación de la ictus- con la grabación de la canción "Avui vull agrair",   ("Hoy quiero agradecer"), versión catalana del himno religioso "Amazing grace ".

Una versión monumental que crece con una banda de gaitas, una sinfónica y una polifónica que ha merecido un videoclip grabado en otro monumento, en este caso arquitectónico. Un lugar de culto, el templo de la Sagrada Familia, que se convierte en protagonista, por primera vez, de un videoclip musical. Un espacio espectacular lleno de luz y colores conocido internacionalmente como quiere serlo una iniciativa solidaria tan gigantesca como es La Marató.

Hoy quiero agradecer el fin del cielo
y contigo celebrar que estoy vivo.
Ayer sufrí tanto, pero eso es pasado,
contigo yo quiero orar bien fuerte.

Hoy renaceré de nuevo,

haré que la oscuridad sea luz.
Viviré sin ningún miedo, disfrutando del mundo.
Ya tendré cerca mi amor.

Luchamos porque amamos,

no lo dudes nunca.
El amor da sentido a este mundo.
Venceremos, somos más sufridos, no llores más,
creemos en la esperanza hoy.

Agradeciendo a Dios que hoy estoy vivo.


11 comentaris:

Rodericus ha dit...

Bien, es por un fin altruista y hay que reconocer que Naranjo sigue teniendo una voz poderosa.

Pero se han cargado la sencillez y majestuosidad de la canción en versión inglesa, y en eso radica su belleza.

No se porqué tienen esa manía de hacer versiones para la Marató que poco o nada tienen que ver con las originales

Te dejo un enlace con la versión que grabó Linda Rondstadt allá por los ochenta :

https://www.youtube.com/watch?v=O1WEULluSI8

Es sencillamente insuperable.

Un abrazo.

Francesc Cornadó ha dit...

Prodigiós.
Francesc Cornadó

Josep ha dit...

Ja m'has fotut, Rodericus, porque para mí tiene un talento extraordinario, una fuerza prodigiosa. Si miras el enlace que he puesto también "rompe" esta sencillez de esta canción. Es muy escuchada, creo que Elvis también la cantaba. Ahora miro tu enlace. Muchas gracias.
Un abrazo.

Josep ha dit...

Si, Francesc, mentre l’escoltava per primera vegada la primera paraula que em va sortir és la mateixa que dius tu. Prodigiós, fa estremir ...

Una abraçada.

xavier pujol ha dit...

La finalitat de la Marató és molt lloable. Si a més gaudim de Gaudí, encara més.
M'agrada que la Mònica Naranjo hi participi, i que gràcies a la versió en català sapiguem què diu la lletra d'aquesta bella cançó.

Josep ha dit...

Si, Xavier, penso que tot el que envolta la cançó en una meravella. Jo, la lletra no la coneixia bé, només la recordo vagament quan érem joves i la cantava la Joan Baez, era l'època de "No nos moverán" La Marató ja és una cosa més que la tenim ben endins, molt nostra, tot i que encara sents gent que diu que només serveix per als nostres malats. Després de 25 anys no s'han assabentat que la investigació és per a tots.

Mari-Pi-R ha dit...

Me ha gustado conocer la historia así que la canción la cual es muy dulce y bonita, un abrazo.

Josep ha dit...

Esta historia si no fuese porque está documentada, pareceria una leyenda.
la canción es también preciosa, Yo desde Joan Baez, allí por los años 60 la he escuchado por multitud de cantantes y grupos. Esta, la de Mónica Naranjo es maravillosa, y cantada en un lugar maravilloso. Un abrazo

Joan ha dit...

Es poden fer els comentaris que es vulguin, però la meva opinió és simplement IMPRESIONANT.
Impresionant la Mónica Naranjo, la música, el coro i la posta en escena.

Joan ha dit...

Perdó, IMPRESSIONANT, amb dues S (una relliscada)

Unknown ha dit...

SIMPLEMENTE MONICA NARANJO ES LA MA MA ES UNA DIOSA NOSE NO HAY ALGUN ALAGO QUE LOGRE DESCRIBIR ESA PERSONALIDAD ESO QUE ES TODA ELLA

Trampa de foc (I) de Núria Martí Constans

     Els primers anys del segle XX van ser anys d’avenços, creixement i revolució.   En aquell món dinàmic, les dones hi van tenir un paper ...