Ricard Opisso i Sala (1880-1966).
Avui fa 50 anys que va morir el gran il·lustrador català Ricard Opisso. El recordo amb aquesta portada de la revista “Xut” del 6 de maig de 1925, en què els jugadors del Barça diuen "donem-nos les mans i cremem-ho tot", i ballen una sardana entorn d’un foc on Joan Gamper crema “greuges, ofenses, exigències, negatives, informalitat, visites, cartes a la premsa...” Bufaven mals vents. No tan sols per al Barça: tot el país es trobava en una situació molt anòmala.
Des del 1923, la Dictadura de Primo de Rivera va reprimir els moviments obrers, va prohibir els partits polítics i els sindicats i perseguia durament les activitats culturals catalanistes de la societat civil; fins al punt de dissoldre la Mancomunitat de Catalunya i prohibir l’ús de la llengua catalana a l'administració i l’exhibició pública de la senyera.
Un mes després d’aquesta portada, el 14 de juny de 1925, el camp de Les Corts era clausurat per ordre governativa. Es jugava un partit amistós contra el Júpiter, en homenatge a l’Orfeó Català. Abans de començar el partit, una banda de música de l’esquadra britànica que hi havia ancorada al port va interpretar dos himnes; l’espanyol (la ‘Marcha Real’) i el britànic (‘Good Save the Queen’). El públic de Les Corts, unes 14.000 persones, va dedicar una sonora xiulada a la Marxa Reial, i després va aplaudir l’himne de la Gran Bretanya, tot en presència del capità general de Catalunya, el general Jaime Milans del Bosch. La sanció va ser de mig any de clausura del camp i suspensió de totes les activitats esportives i socials del club; després, però, el càstig es va reduir a tres mesos. Això sí, el president del club, Joan Gamper, va ser “convidat” per Milans del Bosch a exiliar-se. L’Orfeó Català també va ser suspès durant quatre mesos.
10 comentaris:
Només recordar que a l'hotel Astoria de Barcelona, a la planta baixa, es troba la que segurament és la mostra més completa d'Opisso. Entrada lliure.
El Sr Ricardo , ya muy mayor, dibujaba en la otroora librería Canuda, en un ricón a la derecha de la entrada y al fondo, hoy Zara, al lado del Ateneo.
Allí empecé a comprar originales suyos cuando yo tenía no más de 20 años, dado que el Sr Mallafré, el dueño de la librería, me los ofrecía y me los fiaba.
El Hotel Astoria si tiene una buena colección, pero no se si el Sr JM Cadena los ha autentificado. Es el mayor experto en este dibujante.
Quien si tiene una buena colección, muy buena, es la familia del cantante Manolo Escobar.
Otro que también tiene , pero sólo dedicado al deporte, y son muy buenos, es la familia Samaranch.
h
És gratificant veure els dibuixos de l'Opisso. No ho és tant comprovar que l'estat que hauria de protegir les llengües, i totes les cultures de la península, segueix perseguint i a vegades prohibint, símbols que representen una gran majoria de ciutadans.
Amb aquesta actitud ells han trossejat una unitat, que per altra banda mai no ha existit.
Miquel, sense voler vaig descobrir la sala-museu a primers d'any. Uns investigadors feien unes conferències sobre el càncer. A la cafeteria de l'hotel també hi ha moltes coses d'Opisso. Si, val molt la pena visitar-la.
Moltes gràcies. Aquesta informació és molt bona.
Miquel, te debes referir a la libreria de la calle Canuda donde los sabados por la tarde hacian subasta de pintura en la parte trasera, no? No conozco la historia que cuentas, (lo de Samarach, si) Se que tu tienes algo de Opisso porque una vez lo contaste. El el Mercado de Sant Antoni, un domingo vi como un matrimonio compraba muchas cosas de él (eran álbumes)...
Muchas gracias!
Salut.
Doncs ja ho veus, van passant els anys hi estem igual. El cas que explica la revista "Xut" d'aquest partit amistós contra el Júpiter, hi havia un bar al meu barri que era la seu d'una Societat Coral (d'un cor de Clavè), i també del club esportiu Júpiter. Li van tancar el bar per solidaritat amb l'Orfeó Català. Continuen sense entendre res!! Ni és preguntar el perquè!!!
Prou que ho saben, oi?? Passen els anys!!!
A esa me refiero, la que tenía por amo al Sr Mallafré.
Quien los autentifica es JM Cadena, que tiene una casa de arte en la calle Petrixol.
Hay personas que tienen mucho y bueno. Conozco a un Sr que es el que hace las exposiciones del TBO en Girona, en el museo de la Catedral y al cual he comprado alguna pieza, pero no de Opisso, sino de Mendéz Álvarez, de Coll, de Nit, de Tinez, de Serra Massana, de Theophile Born... y que tiene una verdadera coleccción.
Permite que no ponga nombres concretos, pero ya hace mucho tiempo, más de 40 años que persigo ilustradores de TBO y conozco más o menos como funciona el mercado.
También te diré que es el más falsificado, quizá porque es el que alcanza mayor cotización en el mercado.
Salut
No, no hace falta que pongas nada, Miquel, ya te entiendo. Esto de ser y buscar colecciones de estos genios és fantastico. Pero solo alguien como tu, que ya eres experto lo puede hacer. Seguro que hay falsificaciones de todos ellos. Muchas gracias.
Salut.
Vist el vist avui dia, hi ha situacions en què el temps no passa. Semblen que sempre estem en el mateix lloc.
Una abraçada Josep
Alfons, quanta raó tens. Hi ha coses que no canvien mai. A mi em fa molta pena que actualment encara passin aquestes coses. Pensa que l'equip que va jugar contra el Barça, el Júpiter (era l'equip del meu barri) també va pagar les conseqüències, encara que jo diria que en aquell barri sempre es pagaven les conseqüències d'alguna cosa. Però era l'any 1925!!!!
I a més encara ara es fa el ridícul. Si vas veure el partit, van donar les imatges que no corresponien a la realitat. Eren molt mal fetes, però eren de cara al estranger. I va ser pitjor perquè avui dia Internet ho veu tothom. Quina llàstima, i quina oportunitat perduda...
Sembla que es vulgui que les coses continuïn tal com estan.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada