Cercar en aquest blog

dimecres, 23 de març del 2016

«El teu nom és Olga» «Tu nombre es Olga»



«És que el fonoll és defectuós perquè no és una rosa?»


«El teu nom és Olga» va ser el llibre amb què Josep Maria Espinàs va mostrar la relació amb la seva filla, afectada de síndrome de Down. Ho va fer des del respecte i la necessitat de reafirmar la identitat de l'Olga. Però també des de l'interès d'un pare que vol entrar, lluny de les etiquetes, al món de la filla. Per explorar-lo pam a pam i estimar-ne cada racó.

Tornem a llegir «El teu nom és Olga» i en compartim 14 reflexions:


1. «Tu saps, Olga, quantes preocupacions innecessàries ens has ajudat a esborrar en aquesta vida?»

2. «Mira, filla, jo sé el que tu ets, i cap mot-etiqueta ni cap diagnòstic que us vulgui explicar conjuntament a tu i a tots els teus companys arribarà a descobrir-ho.»

3. «Tu no ho saps, però cada vegada que t’acostes i dius Sóc jo no tan sols et poses exactament en el teu lloc sinó que fas que jo reconegui el meu –sóc el teu tu- i encara més: poses en el seu lloc totes les coses d’aquest món.»

4. «Als exercicis de l’escola, amb la cama ranca, no t’has donat mai per vençuda. Vaig admirar-te molt el dia que la professora m’explicà que li havies dit: Jo no puc enfilar-me sola aquí dalt, com les altres, però tu posa el braç així, i ja veuràs.»

5. «Vols que et digui una cosa, Olga? Ara, quan fem coses junts, quan passegem pel carrer, o anem a casa d’algú, o dinem en un restaurant, gairebé mai no hi penso que som una família especial. Ni quan et miro. Segurament he après a mirar-te com tu vols ser mirada.»

6. «M’has ensenyat a anar una mica més enllà de tu i de mi. M’has ensenyat a no avergonyir-me dels altres, o almenys a intentar-ho. És a dir, m’has fet pensar en la gent, i que cadascú és com és.»

7. «Com exigir a tothom allò que no puc exigir-me a mi mateix? És que la gent, perquè sigui vàlida, ha de ser com jo? És que el fonoll és defectuós perquè no és una rosa?»

8. «Tinc la impressió que jo penso més, però l’interrogant continua sent obert: quines coses valen més la pena de ser pensades? Hi ha gent que en tot un dia no sabrà pensar: em sento viu, t’estimo, quina pau hi ha en aquesta hora, quin so més bonic el d’aquesta campana.»

9. «El teu univers és petit, però sempre hi ha un lloc per als altres. Has nascut lliure de la falsedat, de la mala intenció, de l’ambició possessiva. Voldries que tothom s’estimés molt i no entens per què no és així.»

10. «La teva especial condició et dóna llibertat de no sotmetre’t a la dictadura del progrés que s’identifica amb l’eficàcia i la competitivitat. Tu has avançat. A la teva manera.»

11. «Ets molt limitada, diuen, i és cert. Però al mateix temps ets una font inesgotable de suggeriments. Tu, estimada Olga, has eixamplat el meu horitzó interior, i has fet que hi càpiguen alguns –no tants com voldria- actes gratuïts, que són els que no afeixuguen mai amb el ressentiment ni angoixen per la rendibilitat.»

12. «Tu no saps què vol dir subnormal, però moltes persones que són adultes i intel·ligents tampoc no ho saben. Si sabessin què hi ha darrere la paraula subnormal no la farien servir com un insult.»

13. «Admiro la teva voluntat de ser feliç, de veure sempre els aspectes positius de la realitat.»

14. «Petons, com sempre, fins a deu. Així, mentre jo et feia els deu petons, aprenies a comptar. I tu sempre has volgut correspondre’m –bromista i tendra– fent-me’n onze.»


 TRADUCCIÓN


«Tunombre es Olga» fue el libro  que Josep Maria Espinàs mostró la relación con su hija, afectada de síndrome de Down. Lo hizo desde el respeto y la necesidad de reafirmar la identidad de Olga. Pero también desde el interés de un padre que quiere entrar, lejos de las etiquetas, en el mundo de la hija. Para explorarlo palmo a palmo y estimar cada rincón.

        Volvemos a leer «Tu nombre es Olga» y compartimos 14 reflexiones:


1. «Tú sabes, Olga, cuántas preocupaciones innecesarias nos has ayudado a borrar en esta vida?»

2. «Mira, hija, yo sé lo que tú eres, y ninguna palabra-marca ni diagnóstico que le quiera explicar conjuntamente a ti y a todos tus compañeros llegará a descubrirlo.»

3. «Tú no lo sabes, pero cada vez que te acercas y dices soy yo no sólo te pones exactamente en tu sitio sino que haces que yo reconozca mi -soy tu tú- y aún más: pones en el su lugar todas las cosas de este mundo. »

4. «A los ejercicios de la escuela, con la pierna rancio, no te has dado nunca por vencida. Voy admirarte mucho el día que la profesora me explicó que le habías dicho: Yo no puedo subirme sola aquí arriba, como las otras, pero tú pone el brazo así, y ya verás. »

5. «¿Quieres que te diga algo, Olga? Ahora, cuando hacemos cosas juntos, cuando paseamos por la calle, o vamos a casa de alguien, o comemos en un restaurante, casi nunca pienso que somos una familia especial. Ni cuando te miro. Seguramente he aprendido a mirarte como tú quieres ser mirada. »

6. «Me has enseñado a ir un poco más allá de ti y de mí. Me has enseñado a no avergonzarme de los demás, o al menos a intentarlo. Es decir, me has hecho pensar en la gente, y que cada uno es como es. »

7. «Cómo exigir a todos lo que no puedo exigirme a mí mismo? Es que la gente, para que sea válida, debe ser como yo? Es que el hinojo es defectuoso porque no es una rosa? »

8. «Tengo la impresión de que yo pienso más, pero el interrogante sigue siendo abierto: qué cosas valen más la pena ser pensadas? Hay gente que en todo un día no sabrá pensar: me siento vivo, te quiero, qué paz hay en esta hora, qué sonido más bonito el de esta campana. »

9. «Tu universo es pequeño, pero siempre hay un lugar para los demás. Has nacido libre de la falsedad, de la mala intención, de la ambición posesiva. Querrías que todos se quisieran  mucho y no entiendes por qué no es así. »

10. «Tu especial condición te da libertad de no someterte a la dictadura del progreso que se identifica con la eficacia y la competitividad. Tú has adelantado. A tu manera. "

11. «Eres muy limitada, dicen, y es cierto. Pero al mismo tiempo eres una fuente inagotable de sugerencias. Tú, querida Olga, has ensanchado mi horizonte interior, y has hecho que quepan algunos -no tantos como querría- actos gratuitos, que son los que no agobian nunca con el resentimiento ni angustian por la rentabilidad. "

12. «Tú no sabes qué significa subnormal, pero muchas personas que son adultas e inteligentes tampoco lo saben. Si supieran que hay detrás de la palabra subnormal no la usarían como un insulto. »

13. «Admiro tu voluntad de ser feliz, de ver siempre los aspectos positivos de la realidad.»

14. «Besos, como siempre, hasta diez. Así, mientras yo te hacía los diez besos, aprendías a contar. Y tú siempre has querido corresponderme -bromista y tierna- dándome once. »




Siempre procuro dar la referencia editorial, y espero que se entenderá que lo hago desde la admiración y con ánimo de recomendarles -no con ningún ánimo de lucro, obviamente, ni con intención de perjudicar los derechos de nadie, todo lo contrario-.
 Si en algún caso se detecta en este post conflicto de copyright o de cualquier otro tipo, agradeceré que me lo hagan saber y  lo suprimiría inmediatamente. http://www.catorze.cat/noticia/2498/teu/nom/olga
Fotos de internet.



8 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

Bellísima entrada.
Salut

Manuel Valero Ribes ha dit...

Hola Josep:
A la dictadura franquista i sent jo un jove amb inquietuds socials i que comprava la premsa el primer que llegia la columna de Josep Maria Espinàs (crec que la comprava per ell) era valent i deia veritats com punys, un intel·lectual com pocs i compromès amb la llibertat, no sé fins on va poder arribar i com no li van parar els peus, i llegir "El teu nom és Olga" escrit a la seva filla ho diu tot de la seva persona ... !!!

L'avi Manel #YOSOYAUTISTA

Josep ha dit...

Miquel, solo conozco a tres personas que han escrito libros hablando de sus hijos que están en esta situación. Josep Maria Espinàs, Marius Serra (ya murio su hijo) El libro es "Quiet" y Joan Margarit (Joana) que también murió. Cuando hablan de sus hijos nos enseñan a todos.
Salut.

Josep ha dit...

Manel. L'Espinàs no sempre em sembla un escriptor molt brillant, però cada vegada que he llegit o he sentit parlar de la seva filla és més que això: ens ensenya a tots. Em sembla un gran professional. Quan escriu de la filla n’és un altre. Recordo perfectament el que dius dels diaris, jo també ho feia, des de sempre.
Ell ha fet de tot, escriure llibres i cançons, sobretot.
Una abraçada.

xavier pujol ha dit...

Vaig llegir aquest llibre quan feia poc que l'havia editat. A més casualment, un dia passejant per Esterri d'Àneu vàrem, coincidir. Ell també passejava amb la seva filla Olga.
L'Espinàs és una bona persona, un gran observador, un gran escriptor, un mestre....
M'ha agradat molt tornar a llegir algunes frases d'aquest excepcional llibre.
Gràcies Josep per recordar-lo.

Josep ha dit...

Xavier, amb aquest llibre l'Espinàs també demostra que moltes vegades ens guiem per prejudicis que no ens deixen veure realment la realitat i el que ens envolta.
Olga és una noia que, a pesar del seu problema de deficiència intel·lectual, és excepcional. És molt bona persona, sempre es preocupa pels altres, té un cor molt gran i és molt volguda per tots. En més d'una ocasió he dit en el bloc, que a la biblioteca hi ha un Club de Lectura on vénen un grup de Discapacitats Intel·lectuals. A mi em sorprenen perquè encara que tots tenen un o altra síndrome, a vegades greu, hi ha una cosa que és comuna a tots. Ser unes bellíssimes persones. Afectuosos, i per cap cosa tenen malicia de res.
Moltes gràcies a tu, Xavier.

Alfonso Robles Motos ha dit...

Josep és un post molt bonic. Cada vegada em convenço que hem de revisar conceptes que sempre sentim a dir: subnormal, deficient, incapacitat, ... pot ser que aquests adjectius el trobariem més en els "normals", sobretot si ens acostem al món polític.
És veritat, tots els pares que tenen un fill com la Olga ens parlen que han estat una alegria per les seves vides.
Una abraçada

Josep ha dit...

Alfons, a la biblioteca venen un grup de persones grans amb discapacitat intel·lectual. No t'estrany que cada vegada siguin més els pares que pensin i actuïn com dius. Formem un Club de Lectura. Jo escric i explico històries per a ells. Doncs encara que sigui difícil d'imaginar, la majoria són com ells. Tenint en compte que hi ha alguns que són superdotats, sigui en matemàtiques, pintura o literatura. De bones persones per descomptat que són millor que jo. En Joan Margarit també va escriure a la seva filla Joana quan va morir, igual que en Màrius Serra.
Una abraçada.

Trampa de foc (I) de Núria Martí Constans

     Els primers anys del segle XX van ser anys d’avenços, creixement i revolució.   En aquell món dinàmic, les dones hi van tenir un paper ...