 |
|
El dilluns, 21 de març, se celebra arreu del
món el Dia mundial de la poesia.
|
Olga Xirinacs (1936)
Preneu les roses
Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada
a la força del viure i a l’ambició dels homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu, també,
La primavera, d’Odilon Redon al Museu Puixkin:
la dona rosa i nua sota l’arbre immens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
L’he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s’esfullin. Fulles i fulls de llibre
s’abandonen a la fràgil esperança del poeta.
Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada
a la força del viure i a l’ambició dels homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu, també,
La primavera, d’Odilon Redon al Museu Puixkin:
la dona rosa i nua sota l’arbre immens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
L’he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s’esfullin. Fulles i fulls de llibre
s’abandonen a la fràgil esperança del poeta.
8 comentaris:
Felicidades por la parte que te toca, JOSEP
Salut
Aunque no soy partidario de los Días mundiales de nada (si te has dado cuenta los que cunden son solo los que venden, tipo Reyes, Día del Padre o de la Madre, etc.) ya que invocas de buena fe la poesía lo celebraré leyendo poesía (un día más, aunque la poesía hay que leerla a pequeñas dosis y en espacios muy resguardados del exterior) Me parece fenomenal que hayas elegido a Olga para el evento.
Salut, abraçada, Josep.
El poema de l'Olga és bo de llegir i de rellegir.
Per molts anys Josep.
Muchísimas gracias, Miquel!!
Salut.
Hola, Fackel, a mi me pasa exactamente como a ti. Nunca me han gustado escribir "los dias Mundiales de nada". pero me parece que esto no les pasa a todos porque veo que si no lo hago poca gente se interesa en aquello. Esta vez no lo se, pero cuando escribo sobre algún tema de cáncer, que previamente he ido a alguna conferencia o Seminario si que lo observo. Si es el "dia que toca" se lee más. En esto del cáncer como ya escribo en un forúm tanto da un dia como otro. A Olga Xirinacs la verdad es que no la conozco bien en poesia que no sea para niños. En la biblioteca hay dias que algún niño me pide ayuda para hacer alguna , que le piden en la escuela. Por esto la conozco más en a infantil. Muchas gracias, y acepto gustoso el consejo porque es verdad, tienes razón en cuanto a las "pequeñas dosis"
Un abrazo.
Moltes gràcies, Xavier!
M'agradat, pot ser que sigui una mica llarg, però sincerament et diré que a l'Olga la conec més per moltes altres coses. S'ha mostrat com una autora molt prolífica en el camp de la narrativa. Em sembla que ha escrit pels nens molta més poesia, que m'encanta!
Una abraçada.
Molt ben triat aquest poema per celebrar el dia de la poesia.
Una abraçada Josep
Moltes gràcies, Alfons!
Una abraçada molt gran.
Publica un comentari a l'entrada