Una imatge d'UBÚadella / GATARO |
Quina gràcia!! Albert Boadella es posava
sempre contra tot "Quisqui",
i nosaltres anàvem a veure'l perquè era descarat, i feia tot allò que a fer un
artista: provocar, posar-se contra el poder i no deixar que es
facis deus. Que divertit era aquell "UBÚ
PRESIDENT" en què es ficava amb el Jordi Pujol. Que divertida aquella obra
què es ficava amb Felipe
González, i contra els socialistes en general, o almenys amb la majoria. Però a
vegades la vida dóna molts toms i tota l'admiració cau a bocins.
Ara un grup teatral de Barcelona ha organitzat un "UBÜadella" i el que criticava passa a ser criticat.
Ah!, però ara el crític Boadella ja no defensa la necessitat de criticar i riures de tothom. Ara critica amb una ferocitat digne dels pitjors dels bitxos a tots aquells que ironitzen sobre ell. No, no, jo no el critico per haver-se fet del PP, ell té tot el dret de fer-se de qui vulgui. Si ara ho creu convenient jo no tinc cap problema, i mira que li podia recordar un munt de coses -com ara que no escrigui en castellà tan sovint-!
Però no demostrar que sap posar-se en ell mateix lloc que el UBU President, o en Felipe i d’altres, això és lamentable. El fa petit, poca cosa, miserable...
Ara un grup teatral de Barcelona ha organitzat un "UBÜadella" i el que criticava passa a ser criticat.
Ah!, però ara el crític Boadella ja no defensa la necessitat de criticar i riures de tothom. Ara critica amb una ferocitat digne dels pitjors dels bitxos a tots aquells que ironitzen sobre ell. No, no, jo no el critico per haver-se fet del PP, ell té tot el dret de fer-se de qui vulgui. Si ara ho creu convenient jo no tinc cap problema, i mira que li podia recordar un munt de coses -com ara que no escrigui en castellà tan sovint-!
Però no demostrar que sap posar-se en ell mateix lloc que el UBU President, o en Felipe i d’altres, això és lamentable. El fa petit, poca cosa, miserable...
Una imatge d'UBÚadella / GATARO |
TRADUCCIÓN
Qué gracioso! Boadella se metía con todo quisqui, y nosotros lo íbamos a ver
porque era descarado, y hacía lo que debe hacer el artista: provocar, meterse
con el poder, no dejar que se endiose. Qué divertido aquel Ubú President en que
se metía con Pujol. Qué divertida aquella obra en que se metía con Felipe y la
mayoría de socialistas. Pero a veces la vida da unos giros y toda la admiración
se cae a pedazos.
Ahora un grupo teatral de Barcelona ha
organizado un UBÜadella en que el criticado es el
crítico. Ah, pero ahora el crítico Boadella ya no defiende la necesidad de
reírse de todo el mundo. Ahora critica con una ferocidad digna de una bicha
mala a quienes ironizan sobre él.
No, no me meto con él porque se haya hecho
pepero: me resulta desagradable ese episodio pero todo el mundo tiene el
derecho de hacerse de lo que crea conveniente. Y mira que le podria recordar
cosas, -como que no escribiera tanto en
castellano-
Pero no mostrar la
anchura de miras que tú pedías a los otros me parece lamentable por pequeño, por chiquito, por miserable.
Siempre procuro dar la referencia editorial, y espero que se entenderá que
lo hago desde la admiración y con ánimo de recomendarles -no con ningún ánimo
de lucro, obviamente, ni con intención de perjudicar los derechos de nadie,
todo lo contrario-.
Si en algún
caso se detecta en este post conflicto de copyright o de cualquier otro tipo,
agradeceré que me lo hagan saber y lo suprimiría inmediatamente. Fotos ARA.CAT
Muchas gracias
12 comentaris:
Quizás parezca que lo digo a toro pasado, pero a Boadella siempre le he visto un ramalazo de "iluminado".
Me explico, de aquellos que creen estar siempre en posesión de la verdad absoluta. Aunque ahora se haya pasado al "lado oscuro" y se dedique a cobrar mamandurrias en Madrid con los Teatros del Canal, tengo que reconocer que con Pujol y los socialistas no le faltaba razón, no.
Pero de eso, a caer en brazos de Esperanza Aguirre, la reina de los embustes, hay un abismo.
¡¡ Que se jo... ( piiiip ) !!.
Un abrazo.
Con RODERICUS .
Salut
A toro pasado no, es verdad. Lo de Pujol y socialistas, pues no se, pero aun eran tiempos que a Pujol y Felipe eran politicos que se les consideraba, y Boadella hacia lo que tenia que hacer:criticar y dar caña. Pero amigo mio, parece que "S'ha girat la truita" y ahora le fastidia que pase de ser critico a ser un personaje a criticar. Exacto, que se jo...!!!
Un abrazo
Tal faràs tal trobaràs!!
"Quien te ha visto y quien te ve"... El gran burxador de patums, de "Alias Serrallonga", "La Torna", "Olympic Man", Operació Ubú", "Teledeum" o "Columbi lapsus", ves ara com nega als altres el dret que ell va exercir (amb raó i amb risc) de fotre's dels poderosos. És clar, que ara el poderós és ell... De ser una mosca vironera dels amos fàctics ha passat a ser un bufó al serveis d'aquests mateixos amos. Llàstima.
Josep, sempre ha tingut un posat d'il·luminat i engreido, com si d'un déu es tractés. Ara a més esperpèntic ..
Una abraçada Josep
Ho he anat seguint., Ai, quien te ha visto i quien te ve, que dirien allà.
Miquel. La agrupación Libres e Iguales, pidió que el Gobierno le otorgase la Medalla de la Orden del Mérito Constitucional. Algo debe estar haciendo "bien" por allí con la Espe y sus cosas.
Salut.
Mai millor dit, Xavier. En Boadella va sembrar vents i ara recull tempestats, però aquests tipus de gent sempre sobreviuen en un país com aquest. De pena!!!
Si, si,"Quien te ha visto y quien te ve" Diu que ell ja sabia el que passava amb Pujol i fills. Mai m’ho haguera cregut. I parlen de repartir medalles. Doncs que no s’oblidin d’en Vargas Llosa, i patriotes tipus Jimenez Losantos i tota la fauna ibèrica. La Unidad!!
Alfons, a Boadella no li ha agradat que el parodiïn, al públic sí. Tenia posat d’il·luminat perquè estava convençut que ho era. Que consti que en Boadella feia la feina que un artista ha de fer. Fotre canya al poder. Però clar, s’ha de tindre memòria.
Ja no recorda quan era a l'inrevés. Hi ha una agrupació, Libres e Iguales?? Amics de bona part del cercle de la Espe i la seva televisió, i en Vargas Llosa que no se que hi pinta, i parlen de la pena que s’hagi hagut d'exiliar. Quina pena fa!!
Una abraçada!
Miquel, penso que està emprenyat perquè les seves estupideses no agraden aquí, allà és aplaudit (en alguns sectors) per anar en contra dels interessos de Catalunya no per artista. De debò que el veig un home molt petit. En un país normal ni se'n parlaria
Publica un comentari a l'entrada