Cercar en aquest blog

dimarts, 19 de gener del 2016

Montserrat Gudiol



Vaig descobrir l’obra de Montserrat Gudiol quan jo devia tenir sobre uns vint-i-cinc anys, em sembla recordar.
Ales hores jo treballava fora de Barcelona, i el mateix temps feia un curs d'Electrònica Industrial aplicada, a l’Escola Industrial, entre altres coses.

Des del primer moment amb va atrapar i seduir i en vaig gaudir enormement cada vegada que tenia la sort de coincidir amb una les seves exposicions -i que pogués accedir- com anar a la Galeria Dau al Set, a la Sala Gaspar o d'altres. També obres individuals  a la Sala Parés.










Tenia alguna cosa que m’arribava… M'hi sentia identificat.
Han passat els anys, ja sóc gran, però la seva obra em segueix arribant i emocionant.
Mai no he tingut l’honor de conèixer-la, però li agrairé sempre el que ha aportat a la pintura i a aquells que ens agrada
Gràcies, Montserrat.






L’obra de Gudiol es caracteritza per una gran sensibilitat i elegancia. El misteri, la serenor i la melanconia son trets tambe presents en les figures de Montserrat Gudiol.

Montserrat Gudiol i Corominas (Barcelona, 1933-2015).
Pintora, dibuixant i grabadora és filla de l’historiador de l’art i arquitecte Josep Gudiol i Ricart.
S’inicia en el món de l’art de manera autodidacta l’any 1947. Va formar-se a l’estudi de restauració de pintura medieval de la seva família i al 1950 comença a pintar sobre taula i sobre paper. L’any 1966 neixen els primers gravats de Montserrat Gudiol i al 1972 les seves primeres litografies.





La seva obra mostra un gust per la fantasia, on el color i les figures es fonen en un món de misteri, dominat per personatges esfilagarsats, cecs, sovint amb escenes de maternitat, clarament influïda pels temes del surrealisme i les formes de Pablo Picasso en les seves èpoques blau i rosa. La pintura de Gudiol també mostra interioritat, silenci, pau i tristesa



Ha exposat a Barcelona, Málaga, Sevilla, Bilbao, Sud-àfrica, els Estats Units, l’antiga Unió Soviètica, el Canadà, etc. Així mateix, ha estat Primer Premi Internacional de Dibuix de la Fundació Ynglada Guillot, de Barcelona, i té obra al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), i a museus de Madrid, Bilbao, Johannesburgo, Flint, Montreal, San Diego, Miami, Indianápolis, entre altres.
Al 1980 Gudiol va realitzar un monumental San Benito per a l’Abadia de Montserrat i l’any 1981 va ser la primera dona que va ingressar com a membre numerari en la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de San Jordi.
Les obres de Montserrat Gudiol estan buscades pels millors col·leccionistes d’àmbit nacional i internacional.


CASTELLANO

 


Dicen que hay sonidos que envuelven a la pintura y que ésta devuelve si alguien penetra su secreto. La catalana Montserrat Gudiol  los escuchaba con deseo y sin pasión durante sus faenas de restauración de pintura medieval.

  
Pero no los quería todos, solamente aquellos que supiesen absorber y labializar entre los dedos el silencio emblemático de la mujer. Y los dedos se expresaron caminando por los símbolos, traspasando muros y paredes, construyendo con los cuerpos, adivinando los misterios.


 Es toda una condición del ser la que rasga el velo, la que oye la tierra, la que calla lo insondable, la que habita espacios sublimes, la que es carne sin necesidad de espíritu.

  Algunos pondrán reparos a la consistencia de esta obra, otros hablarán de influencias y ascendientes, otros dirán que es aburrida, pero los más sordos seguirán quietos contemplando y percibiendo.







Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives i no es pretén cap infracció dels drets d'autor. Moltes gràcies.
 Fotos de internet. 

Siempre procuro dar la referencia editorial, y espero que se entenderá que lo hago desde la admiración y con ánimo de recomendarles -no con ningún ánimo de lucro, obviamente, ni con intención de perjudicar los derechos de nadie, todo lo contrario-.
 Si en algún caso se detecta en este post conflicto de copyright o de cualquier otro tipo, agradeceré que me lo hagan saber y  lo suprimiría inmediatamente. Fotos de internet. Muchas gracias

10 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

La primera vez que vi una obra suya fue en Montserrat, dentro de la abadía (no había sala de exposiciones).
Me gustó tanto que me dediqué a buscar obra suya y galerías donde la expusieran.
Siempre ha sido de lo mejor en lo figurativo, a mi entender.
Salut

Josep ha dit...

Miquel, recuerdo que lo dijiste en tu blog el dia que falleció. A partir de aquel dia he ido siguiendo de nuevo su obra. Lo de Montserrat también lo sabia, pero no lo he visto.
Muchas gracias.
Salut.

María ha dit...

Me encantan estas obras. Gracias por compartirlas.

Un beso grande.

xavier pujol ha dit...

Quan treballava a gràfiques, vàrem fer un llibre de l'editorial "La Polígrafa" dedicat a Montserrat Gudiol.
Aquest primer que ens poses, amb el fons vermell, em fa pensar en el Sant Jordi, de la mateixa autora, que hi ha al Palau de la Generalitat, a l'escala que puja al Saló Sant Jordi

Josep ha dit...

Hola, María. Si alguna vez tenemos el honor de verte por Catalunya seguro que será en Montserrat.
Pues en la Abadia de Montserrat encontrarás una obra suya que conseguirá enamorarte más.
Muchas gracias.
Un abrazo.

Josep ha dit...


Quina feina més maca tenies, Xavier, sempre m'ha agradat.
Buscaré aquest llibre que dius, deu ser molt interessant. I si que és cert el que dius del Sant Jordi, a l'escala que puja al Saló Sant Jordi


Franziska ha dit...

No conocía a esta autora pero, por las imágenes que tú has publicado, yo las encuentro con una tremenda fuerza, son como una denuncia de la soledad y el aislamiento del entorno. No soy ninguna autoridad en temas de arte pero a mi me gusta mucho la pintura y esta autora deja una honda impresión en quien contempla sus obras. Es mi opinión. Saludos cordiales. Franziska

Josep ha dit...

Hola, Franziska.
Yo tampoco soy nadie para juzgar o valorar su extensa obra, pero con toda humildad pienso igual que tu. Para mi su obra no es para nada aburrida, al contrario, tal como dices deja una honda impresión ver sus obras.
Tanto es así que a lo largo de la vida siempre que he podido he visto exposiciones de ella. A veces a los críticos no les entiendo.
Un abrazo.

Montse.G. ha dit...

Gracias por este post, Josep. Sin ser yo ninguna entendida en arte. En mi humilde opinión es una gran artista.
Capta a las mil maravillas el "instante". Observando su obra, yo al menos, me siento transportada al "instante" que nos quiere mostrar, que inevitablemente me emociona.

Una abraçada.

Josep ha dit...


Yo tampoco entiendo de pintura, solo algunas pequeñas cosas, y de según quien, sino tampoco. Para mi su obra muestra un gusto por la fantasía, en donde el color y las figuras se funden en un mundo de misterio, dominado por personajes a mi modesto entender como deshilachados, ciegos... A la pintora la veo influida por los temas del surrealismo y las formas de Pablo Picasso en sus épocas azul y rosa. Comparalas y te darás cuenta. Su pintura muestra interioridad y tristeza .. Si tienes la oportunidad de ir a Barcelona tiene obras en el Museo Nacional de Arte de Cataluña (MNAC). También realizó un monumental San Benito para la abadía de Montserrat (es el que comenta Miquel) Fue la primera mujer que ingresó en la Real Academia Catalana de Bellas Artes de San Jordi. Ha sido primer premio internacional de dibujo Fundación Ynglada Guillot de Barcelona. Cito estas dos últimas cosas porque no se si es muy conocido. Muchas gracias por tu comentario, muy acertado como siempre.

Una abraçada

Anne Frank

  Annelies Marie Frank , més coneguda com Anne Frank (12 juny 1929  – març de 1945), fou una adolescent alemanya jueva nascuda a Frankfurt d...