Ara fa quaranta anys que Lluís Llach va fer tres concerts històrics al Palau
d'Esports de Barcelona, recollits en el disc Gener de 76. Els recitals –una
escletxa de llibertat– van tenir lloc el 15, 16 i 17 de gener, dos mesos
després de la mort de Franco. Van suposar la reaparició pública del cantautor
després d'una llarga temporada de prohibicions constants.
Lluís Llach cantant L'estaca, el dia del concert:
Lluís Llach cantant L'estaca, el dia del concert:
Les cançons del concert, enregistrades en directe:
La portada del disc:
Aquesta és
una divulgació amb finalitats únicament educatives i no es pretén cap infracció
dels drets d'autor.
Siempre procuro dar la referencia editorial, y espero que se entenderá que
lo hago desde la admiración y con ánimo de recomendarles -no con ningún ánimo
de lucro, obviamente, ni con intención de perjudicar los derechos de nadie,
todo lo contrario-.
Fotos de internet.
Si en algún caso se detecta en este
post conflicto de copyright o de cualquier otro tipo, agradeceré que me lo
hagan saber y lo suprimiría inmediatamente. Fotos de internet. Muchas
gracias
8 comentaris:
Al llarg de la carrera de Lluís Llach hem anat a moltíssims dels seus concerts, incloent l'últim a Verges.
Però justament 2 dels més importants, aquest del gener del 1976 i al del Camp del Barça del 1985, ni hi vàrem poder assistir.
En Llach ha influït a vàries generacions. Fins i tot, ara que no canta públicament, és diputat i segons expliquen, un dels negociadors que ens han portat a l'acord de l'investidura del nou president de Catalunya.
El fet d'haver musicat M.Martí Pol ens ha apropat el poeta. La seva frase de "Tot està per fer i tot és possible" ha ajudat a trobar-nos on som. Cada dia més a prop de l'anhelada República Catalana.
Los años pasan, pero él sigue en la actualidad y con su buena música.
Un abrazo.
Com m'agrada aquest home i les seves cançons!
M'has fet pensar amb això dels 40 anys i és que passen volant. ;)
Aferradetes, Josep!
Moltes vegades amb ona la impressió de què ens coneixem. O de algun concert, muntanyes estimades o pobles com Àrreu. És veritat, Xavier. En el cas del " Concert per la Llibertat Rafael Subirachs va publica en el seu compte de Facebook una crítica molt contundent a la cançó «Tossudament alçats» de Lluís Llach. Com ja saps, aquesta cançó va tancà el Concert per la Llibertat al Camp Nou. Per a Subirachs, «Tossudament alçats» va ser «francament retòrica i dolenta» i assenyalà que algú ho havia de dir, perquè «a falta de crítica acabem fent el burro». «Menys ximpleries, més humilitat, més eficiència i bellesa», que no hàgim de dir mai que se’ns va escapar el tren perquè «ens va passar per alt tossudament alçats caçant papallones!» He desitjat tossudament que s'hagui equivocat.
Gràcies Xavier.
Si, Mari-Pi-R, y me supo muy mal, como un pequeño disgusto su retirada. Un gran músico sin duda.
Una abraçada.
Hi ha algunes que per més que passi el temps les mantindrem en el cor. No ho dubtis amiga SaLluna.
Aferradetes per a tu.
Si!! passen volant. És com si fos ara quant encara corria debant del "grisos"
Moltes gràcies!
¡Cuarenta años y parece que fue ayer! Y es que las cosas buenas son como las verdades: no pasa el tiempo por ellas. Un abrazo. Franziska
Ni que lo digas, Franziska!!!
Mientras ponia la música pensaba lo mismo que tu. Que horror!! Ya soy mayor!!
Un abrazo grande.
Publica un comentari a l'entrada