Cercar en aquest blog

dimarts, 29 de setembre del 2015

La lluna, la pruna,





M'ha enamorat de nou aquesta nit, la lluna...
Des que una pluja de llum blanc boirosa em va abaltir per anys en remansos d'amor malalt allí dalt del Santesteve d'Ontinyent, no m'havia aturat a mirar el caprici del satèl·lit.

De veritat, m'ha enamorat la taronja sanguina, la pruneta dolçament transparent, tan gran i formosa...

L'he vista desaparèixer, amplíssima sobre l'horitzó ressec de la serra que em tanca el Mestral i li he dit adéu, mentre el sol enlluernava amb un rosa fort i preciós el cel i un núvol gras i blanquinós deixava anar al seu si un seguit de llamps que impressionava...

Quan era fosc, i més fosca l'ombra de la terra sobre els cràters nets, li he tornat a cantar la cançó aquella de quan xiquet que explicava els eclipsis...


La lluna, la pruna,
vestida de dol.
Son pare la crida,
sa mare no vol...


dissabte, 26 de setembre del 2015

el cant de la senyera



Maragall va escriure aquest poema per a l'Orfeó Català i s'adoptà com a himne de tots els orfeons de Catalunya



 Som a l'any 1900, al tombant de segle, i Maragall ingressa com a soci de l'Orfeó Català. De molt abans ja hi col·labora, amb traduccions d'obres alemanyes que l'Orfeó havia de cantar o que es publiquen en programes de mà dels concerts. Ho explica Glòria Casals a "Joan Maragall. Carnets de viatge" (Diputació de Barcelona), que també explica: "El cant de la senyera", amb música de Lluís Millet, s'adoptà com a himne de tots els orfeons de Catalunya. "De tots els cants escrits per Maragall, aquest és el que millor condensa el sentiment col·lectiu i el que millor reflecteix la simbiosi entre art i ideologia per la seva eficàcia reivindicativa i per la seva transparència simbòlica."
 
 
 
 EL CANT DE LA SENYERA
 
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.

      ¡Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
¡Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat!
¡Que voleï! ¡Contemplem-la
en sa dolça majestat!

¡Oh, bandera catalana!,
nostre cor t’és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel;
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.

  I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l’aire
el camí assenyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.


 
Míting a l'Orfeó Català. 1908. Barcelona va ser sempre una avançada en les lluites obreres. La imatge mostra un dels freqüents mítings celebrats al flamant teatre de l'Orfeó Català, actual Palau de la Música. Fotografia de Frederic Ballell, 1908. Fundació primer de Maig


Fotos d’Internet.
seran retirades a petició.

divendres, 25 de setembre del 2015

És cert que la meva pensió perilla?



En el bloc “La lectora corrent”explica d’una manera molt clara i senzilla d’entendre, el perquè  els jubilats de Catalunya seguirien cobrant les pensions en cas que fos  un país independent. O si voleu, perquè no les perdrien.
He copiat quasi tot, menys el principi i el final. Ho he fet de manera que només hi sigui el que realment la gent demana. Si voleu llegir tot l’article, feu-ho aquí. És molt interessant.

 El sistema pel qual es regeixen les pensions a l'Estat espanyol és el del repartiment. Un inconvenient d'aquest sistema és que les quantitats aportades pels treballadors en actiu i les que han de destinar-se a pagar les pensions normalment no coincideixen. Això fa que cada any es generi una diferència, que pot ser positiva o negativa, segons que el nombre de persones que cotitzen sigui més gran o més petit que el nombre de les que cobren una pensió i segons siguin les quantitats cotitzades i l'import de les pensions. Els anys que hi ha superàvit, tot va bé, però, què passa si un any els diners ingressats no són suficients per pagar les pensions? Se'n reduirà l'import? Es trauran els diners d'altres partides pressupostàries? Doncs, ni una cosa ni l'altra; els diners que faltin es treuen d'una mena de guardiola, els fons de reserva de la seguretat social, on els anys de vaques grasses s'ingressen els diners que han sobrat, que l'estat capitalitza per treure'n una rendibilitat que permeti augmentar-lo o si més no, que no es devaluï. I si algun any els ingressos per cotitzacions dels treballadors que han de destinar-se a les pensions són inferiors a l'import que cal destinar als pensionistes, es recorre al fons de reserva.

En el sistema de pensions de repartiment, mentre hi hagi gent que treballi, les pensions estan assegurades. I res no fa pensar que en una Catalunya independent la gent deixaria de treballar. Mentre no hi hagués l'agència tributària catalana, els pagaments a la seguretat social caldria seguir fent-los a través de l'espanyola i arribar-hi a un acord per fer el traspàs. Tanmateix, SCC té una visió apocalíptica del sistema de pensions en una Catalunya independent. La seva carta comença així (les negretes són del original):
Mucho se habla de lo que pasaría con las pensiones en una Cataluña separada del resto de España. Quisiéramos alertarte de que ese escenario no solo sería malo en general, sino que llevaría a la quiebra el sistema de pensiones. Y por tanto, el dinero de tu pensión peligraría.
Penso si, quan diuen "que llevaría a la quiebra el sistema de pensiones", no s'estaran referint al sistema de pensions espanyol, perquè aquest sí que podria perillar, això per dos motius: a) perquè des de fa uns anys, l'estat ha de recórrer a la guardiola, perquè els ingressos per cotitzacions a la seguretat social no són suficients per pagar les pensions, b) perquè, des que es va crear el fons de reserva, Catalunya ha tingut un superàvit (vegeu la gràfica del punt 3 del document Estem preparats per construir el país de tots) i c) perquè, en diverses ocasions, el govern de Rajoy ha tirat mà d'aquesta guardiola per cobrir el deute públic (vegeu: El 90% del fondo de las pensiones se ha invertido en deuda pública, a La Vanguardia del 08.01.2013, i España usa fondos que respaldan el pago de pensiones para comprar deuda soberana, en el web Jóvenes empresarios).

Més endavant, la carta presenta un escenari desolador del futur econòmic d'una Catalunya separada: ...fuera de la Unión Europea, con aranceles, y la pérdida de una importante cuota de mercado con el resto de España, entre otras muchar negativas afectaciones. Se ha calculado que la reducción de las pensiones, derivada de la caída de ingresos, oscilaría entre el 6,7 y el 16,9%. Una pensión de 1000 euros podría quedar reducida a 831€.

Per una banda, donen per descomptat que Catalunya quedaria fora de la Unió Europea, cosa que encara ningú no ha demostrat que hagi de ser així. Per una altra, també pressuposen que, si quedés fora de la Unió Europea, no podria tenir-hi acords comercials com els que hi tenen altres països no comunitaris. (A Espanya li convindria aquest acord, tenint en compte la gran quantitat de mercaderies espanyoles que passen per Catalunya camí de França; o potser les farien passar per Madrid, cosa que n'encariria el preu?). I si Catalunya perdés una important quota de mercat amb la resta d'Espanya, no perdria també Espanya una important quota de mercat amb Catalunya?

Fixeu-vos en les etiquetes dels productes de la majoria de supermercats. Posaria la mà al foc que hi ha més productes fabricats fora de Catalunya que no pas aquí. I si Espanya deixés de comprar a Catalunya, seríem ben ximplets si nosaltres continuéssim comprant-hi els seus productes que, segons SCC, estarien sotmesos a aranzels i, per tant, serien més cars que ara. En un escenari així, segurament la indústria alimentària i de productes per a la llar repuntaria a Catalunya; es fabricarien aquí i no caldria pagar aranzels. Ves per on, això faria augmentar els llocs de treball i, amb més llocs de treball, també hi hauria més diner per a pagar les pensions. Per una altra banda, no diuen en què es basa el càlcul que algú ha fet sobre la caiguda d'ingressos i la consegüent reducció de les pensions.

En el següent paràgraf el maquiavel·lisme s'accentua: "Si actualmente la Generalitat de Cataluña a menudo no puede pagar a las farmacias, ¿con qué dinero pagaría tu pensión?" No diuen, però per què passa això; no diuen que una Catalunya independent no patiria la sagnia econòmica que pateix actualment i que, si l'Estat li pagués tot el que li correspon, aquesta situació no s'hauria produït. I posen l'exemple de les farmàcies, que toca la salut de la població.

Després diuen que "la Seguridad Social española no tendría la obligación de seguir pagando sus pensiones en Cataluña". Avui dia, si un espanyol pensionista se'n va a viure a l'estranger, l'estat deixa de pagar-li la pensió? Ho dubto. Segons la constitució --i malgrat que ho ignori el Sr. Rajoy-- els espanyols residents a l'estranger segueixen mantenint la seva nacionalitat, llevat que hi renunciïn-- i suposo que, si han treballat a Espanya i han cotitzat adequadament, tenen dret a percebre una pensió, independentment del lloc on visquin. M'imagino que, en cas de secessió, les dues parts arribarien a un acord sobre aquest aspecte. Però si Espanya es negués a reconèixer una Catalunya independent i no li traspassés les competències sobre cotitzacions i pensions, el Govern espanyol hauria de continuar pagant les pensions a Catalunya. No fer-ho, seria una infracció als drets dels pensionistes.


Cedido por el bloc “La lectora corrent”
Fotos de internet

dimecres, 23 de setembre del 2015

Ser o no ser espanyol, català i europeu / Ser o no ser español, catalán y europeo




Llegiu amb emoció i devoció continguda aquest bonic text, aquestes paraules de la Marjorette de Rojo de València, o Superman Cañizares, un sonseñor modest on els hi hagi, demòcrata, liberal i conciliador, ah! i que diu que ell i l'Escudero no entren en valoracions polítiques. Sort n'hi ha, per què si no. Hi ha gent que és al món per què hi hagi una mica de tot, i aquest seria el cas d'aquest subjecte sense predicat dit Cañizares, pura brossa ética i moral, fariseu entre els fariseus i mentider compulsiu. Una autèntica i gens ética deixalla, que espero el seu inexistent senyor el cridi aviat a anar amb ell, almenys instal·lat en el no res infinit no farà cap mal.

A més l'homenet és un pobre beneit il·lús, resar? a qui i per què? que no li han explicar que resar es fer-ho al buit, que no serveix per a res. Ai senyor! aquests de la secta i les seves adoracions paganes, que poc bé fan i quan de mal, i els diners que ens costen.... a fer la mà sonseñor, que farà menys mal en fer-s'ho tot solet sense nens pel mig, per si de cas.


"El Cardenal Arquebisbe de València, Antonio Cañizares, ha cridat aquest dimarts als fidels de la diòcesi a "resar per Espanya i la seva unitat", i ha convocat amb aquesta finalitat una vigília a la Catedral el proper divendres, a les 20.00 hores, al temps que ha demanat a totes les parròquies incloure oracions per aquesta mateixa intenció durant un mes en totes les misses. Segons la seva opinió, "no hi ha justificació moral alguna per a la secessió".
En una carta pastoral feta pública aquest dimarts "davant la urgència del que ens concerneix, davant la gravetat i el decisiu de la situació que travessem", signada també pel bisbe auxiliar de València, monsenyor Esteban Escudero, es refereixen tots dos a les pròximes eleccions autonòmiques a Catalunya el 27 de setembre i citen a la Conferència Episcopal Espanyola, la Doctrina Social de l'Església ia Sant Joan Pau II, per assegurar que no hi ha "cap justificació moral" per a la secessió.

"No entrem en valoracions polítiques", indica l'Arquebisbe de València i la seua Bisbe auxiliar, que afegeixen que "des del punt de vista moral el que succeeixi el 27 de setembre planteja unes qüestions de summa gravetat '.
Tots dos sostenen en la seva carta, titulada 'Pregar per Espanya i la seva unitat "que" tots ens necessitem, sempre és millor la unitat que la divisió "i consideren que" els catòlics no poden engrossir el nombre extens del que algú ha anomenat la' confraria dels absents ': és necessària la seva presència, en virtut de la seva fe i no malgrat ella, en la cosa pública per portar l'Evangeli a aquesta, i transformar i renovar des de dins la nostra societat".
foto diari ARA
Per tot això, el Cardenal Arquebisbe de València i la seua Bisbe auxiliar convoquen la vetlla de pregària per Espanya i la seva unitat en la Catedral de València i criden a convocar jornades de pregària "en aquesta mateixa setmana en què ens trobem, en totes les parròquies i comunitats, col·legis diocesans i escoles catòliques, en les universitats de l'Església ".
També demanen que "durant un mes com a mínim, a partir d'avui mateix, s'introdueixin pregàries especials a la pregària dels fidels a la Santa Missa amb aquesta intenció, perquè sigui una oració incessant, constant, que arribi a Déu"

Avis per a lectors en el temps: Aquest text entrecometes que acaneu de llegir ha estat publicat l'any 2015 DC, encara que sembli del segle III o IV. Espanya i la secta són així, rancis i antics. I aquest més que seu, és el nostre problema.


TRADUCCIÓN. 
foto diario ARA

Leed con emoción y devoción contenida este hermoso texto, estas palabras de la Marjorette de Rojo de Valencia, o Superman Cañizares, un sonseñor modesto donde los haya, demócrata, liberal y conciliador, ah! y que dice que él y el Escudero no entran en valoraciones políticas. Suerte tenemos, por qué si no.
Hay gente que está en el mundo para que haya un poco de todo, y este sería el caso de este sujeto sin predicado dicho Cañizares, pura basura ética y moral, fariseo entre los fariseos y mentiroso compulsivo. Una auténtica y nada ética del desecho, que espero que su inexistente señor le llame pronto para  ir con él, al menos instalado en la nada del infinito no hará ningún daño.

Además el hombrecillo es un pobre tonto iluso, rezar? a quién y por qué? que no le han explicado que rezar es hacerlo al vacío, que no sirve para nada. Ay señor! estos de la secta y sus adoraciones paganas, que poco bien hacen y cuando mal, y el dinero que nos cuestan .... a hacerlo con la mano sonseñor, que hará menos daño en hacérselo solito sin niños por medio, por si acaso.


"El Cardenal Arzobispo de Valencia, Antonio Cañizares, ha llamado este martes a los fieles de la diócesis a" rezar por España y su unidad ", y ha convocado a tal fin una vigilia en la Catedral el próximo viernes, a las 20.00 horas, al tiempo que ha pedido a todas las parroquias incluir oraciones por esta misma intención durante un mes en todas las misas. En su opinión, "no hay justificación moral alguna para la secesión".
En una carta pastoral hecha pública este martes "ante la urgencia de lo que nos concierne, ante la gravedad y el decisivo de la situación que atravesamos", firmada también por el obispo auxiliar de Valencia, monseñor Esteban Escudero, se refieren ambos a las próximas elecciones autonómicas en Cataluña el 27 de septiembre y citan a la Conferencia Episcopal Española, la Doctrina Social de la Iglesia y en San Juan Pablo II, para asegurar que no hay "ninguna justificación moral" para la secesión.


"No entramos en valoraciones políticas", indica el Arzobispo de Valencia y su Obispo auxiliar, que añaden que "desde el punto de vista moral lo que suceda el 27 de septiembre plantea unas cuestiones de suma gravedad '.
Ambos sostienen en su carta, titulada  'Orar por España y su unidad "que" todos nos necesitamos, siempre es mejor la unidad que la división "y consideran que" los católicos no pueden engrosar el número extenso de lo que alguien ha llamado la 'cofradía de los ausentes': es necesaria su presencia, en virtud de su fe y no a pesar de ella, en la cosa pública para llevar el Evangelio a ésta, y transformar y renovar desde dentro de nuestra sociedad ".
Por todo ello, el Cardenal Arzobispo de Valencia y su Obispo auxiliar convocan la vigilia de oración por España y su unidad en la Catedral de Valencia y llaman a convocar jornadas de oración "en esta misma semana en la que nos encontramos, en todas las parroquias y comunidades, colegios diocesanos y escuelas católicas, en las universidades de la Iglesia".
También piden que "durante un mes como mínimo, a partir de hoy mismo, se introduzcan oraciones especiales en la oración de los fieles a la Santa Misa con esta intención, para que sea una oración incesante, constante, que llegue a Dios"

Aviso para lectores en el tiempo: Este texto entrecomillado que Acán de leer ha sido publicado en el año 2015 DC, aunque parezca del siglo III o IV. España y la secta son así, rancios y antiguos. Y este más que suyo, es nuestro problema.



fotos de internet. será, retiradas a petición.

El llibre de la selva

                                                  Biblioteca de Balsareny A l’abril a la Biblioteca em van dir: Hem pensat amb tu perquè esc...