Cal
portar una mica de poesia i he pensat que Joan Fuster i la seva Criatura
dolcíssima era una bona idea.
Aquest poema el vaig descobrir gràcies a Lluís Llach, del qui fa anys i panys que en sóc un fidel i entusiasta admirador. De fet, a la Nova Cançó hem d’agrair-li la divulgació que va fer de molts poetes, musicant i divulgant llur obra.
Jo que sóc especialment mandrós a l’hora de posar-me a llegir poesia, vaig trobar en ells una escletxa per descobrir, conèixer i gaudir, molts poemes i poetes.
Criatura dolcíssima, que fores
la sola riba, un deix d’idea,
la mà que entre les meues perdurava!
No sé si m’estimaves: t’estimava
i això era tot, i això era prou,
i els nostres cossos obraven en llur glòria.
Érem hostes del bes i la insistència,
i et sabia ma carn meravellada
i argument negador de la nostàlgia.
Tenies dinou anys, i a punt la joia,
i esperança de mi en les teues galtes.
Jo t’intentava noms i altres carícies.
Vindrà l’hora de veure dins els versos
i algú dirà de mi: heus ací un home
que moria allarat en clars abismes.
¿Però no hi trobaran ta pau, tos muscles,
la teua olor completa penetrant-me?
¿No hi llegiran ton nom amb un bell pànic?
Aquest poema el vaig descobrir gràcies a Lluís Llach, del qui fa anys i panys que en sóc un fidel i entusiasta admirador. De fet, a la Nova Cançó hem d’agrair-li la divulgació que va fer de molts poetes, musicant i divulgant llur obra.
Jo que sóc especialment mandrós a l’hora de posar-me a llegir poesia, vaig trobar en ells una escletxa per descobrir, conèixer i gaudir, molts poemes i poetes.
Criatura dolcíssima, que fores
la sola riba, un deix d’idea,
la mà que entre les meues perdurava!
No sé si m’estimaves: t’estimava
i això era tot, i això era prou,
i els nostres cossos obraven en llur glòria.
Érem hostes del bes i la insistència,
i et sabia ma carn meravellada
i argument negador de la nostàlgia.
Tenies dinou anys, i a punt la joia,
i esperança de mi en les teues galtes.
Jo t’intentava noms i altres carícies.
Vindrà l’hora de veure dins els versos
i algú dirà de mi: heus ací un home
que moria allarat en clars abismes.
¿Però no hi trobaran ta pau, tos muscles,
la teua olor completa penetrant-me?
¿No hi llegiran ton nom amb un bell pànic?
Joan
Fuster (Sueca,
23 de novembre de 1922 – 21 de juny de
1992
Joan Fuster, és, com a assagista, una figura cimera en la literatura catalana de l'època, a part de la seva extensa activitat com a historiador de la literatura, crític literari o historiador social de la llengua. Caldria afegir-hi, encara, una breu trajectòria poètica, a la darreria dels quaranta i primeria dels cinquanta, que va quallar en poemes com el famós "Criatura dolcíssima", musicat per Lluís Llach i que forma part del llibre Escrit per al silenci(1954). Ara bé, el polimorfisme d'aquest homenot que Pla va deixar retratat amb ploma àgil i trets inesborrables gira al voltant de la seva producció assagística, que no és, en el fons, més que un epifenomen del seu inacabable dietari, on l'escriptor deixa constància quotidiana de les seves reflexions sobre el món.
Joan Fuster, és, com a assagista, una figura cimera en la literatura catalana de l'època, a part de la seva extensa activitat com a historiador de la literatura, crític literari o historiador social de la llengua. Caldria afegir-hi, encara, una breu trajectòria poètica, a la darreria dels quaranta i primeria dels cinquanta, que va quallar en poemes com el famós "Criatura dolcíssima", musicat per Lluís Llach i que forma part del llibre Escrit per al silenci(1954). Ara bé, el polimorfisme d'aquest homenot que Pla va deixar retratat amb ploma àgil i trets inesborrables gira al voltant de la seva producció assagística, que no és, en el fons, més que un epifenomen del seu inacabable dietari, on l'escriptor deixa constància quotidiana de les seves reflexions sobre el món.
Un
dels seus jocs literaris preferits eren els aforismes:
sentències o composicions breus on desgranava, de forma brillant, sintètica i
atractiva, algunes de les idees i plantejaments vitals i intel·lectuals
que en els seus llibres i articles explicava i defensava de forma més àmplia i
raonada.
Si voleu tastar les idees de Fuster, aquí trobareu uns quants dels seus aforismes. Els he dividit en diferents temes.
La vida, el pas del temps i la memòria
– Creu-me, jove: no et faces cas! A la teua edat, un es passa la vida fent-se trampa a si mateix.
– Bon dia, lector amic, futur cadàver, futur no-res! Sit tibi terra levis! (Que la terra et sigui lleugera: inscripció habitual en les tombes de l’antiga Roma).
– La majoria d’edat arriba quan el fill comença a sentir compassió del pare. Diguen les lleis el que vulguen.
– Les persones felices no tenen memòria.
– Els desmemoriats sempre tenen la consciència tranquil·la.
– No convé tenir massa memòria. La memòria, sovint és rancuniosa.
– Afanyeu-vos a estimar. Els amors tardans ja no són amors: són manies.
L’home, un animal que viu en societat
– Forma part d’una bona educació saber en quines ocasions cal ser maleducat.
– El mal d’Europa és que encara hi ha milions de jacobins per civilitzar.
– No us feu il·lusions: el poder canvia de mans, però rarament vacil·la.
– La veritat no sempre coincideix amb la justícia, t’ho advertesc.
– No ho hem après; ens ho han inculcat!
– Ah, si pogués triar les meues indignacions!
– Com que no m’atrevesc a dir el que pense, m’esforce a dir el que hauria de pensar.
– Sóc un perpetu convalescent dels meus prejudicis.
– Som sincers en la mesura que ens convé ser-ho, i no més.
Fuster i la llibertat
– Reivindiqueu sempre el dret a canviar d’opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics.
– La llibertat és un hàbit, i no resulta gens fàcil d’adquirir. Només s’adquireix amb la pràctica!
– Cinc sentits corporals. Demanem-ne més!
– El que mana vol que els manats siguin dòcils. Hem de partir d’aquesta obvietat.
– Potser el treball dignifique l’home. No ho sé. Però, indiscutiblement, el cansa.
– No val la pena ser orgullós: cansa molt, això.
– Tens un cos: aprofita’l!
– Digueu la veritat. Així us vengeu.
– Si tens un fill, ensenya’l a ser lliure. Encara que siga a costa teua. En realitat, haurà de ser a costa teua…
– No tingueu més conviccions que les decididament imprescindibles.
Amistat i alegria
– Res no uneix tant com una bestiesa compartida.
– Entre el bé i el mal, podríem aspirar a l’alegria.
– La joventut és una cosa de la qual cal usar i abusar: no som joves dues vegades.
– Endevinar els amics: aquest és el secret.
Llibres, literatura i lletra escrita
– Escriure -fer literatura- és tot això que vostés diuen, i a més a més, una forma de venjança.
– De tota novel·la, sempre en sobra la meitat.
– Descriure és inventariar: una activitat subalterna, de notaris o novel·listes dolents.
– Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir.
– Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres.
– I morir deu ser deixar d’escriure.
– És la conclusió a què he arribat: només hi ha un pecat mortal, i són les faltes d’ortografia.
– Llegir no és fugir. Llegir és seguir vivint, i cadascú ho fa a la seua manera.
Altres aforismes que els haurem d’encabir en el lamentable subtítol de “diversos”
– Em posa molt trist això d’estar escoltant com parla una persona intel·ligent i que no m’interesse gens el que em diu.
– El profeta, més que endevinar, provoca.
– Les idees, clares; els sentiments, confusos.
– M’acuseu de sarcàstic. I per què no ho hauria de ser? Si amb prou feines arribe a tolerar-me a mi mateix!
– Sens dubte, el llop no odia l’ovella quan la devora. Siga com siga, la devora.
CASTELLANO
Si voleu tastar les idees de Fuster, aquí trobareu uns quants dels seus aforismes. Els he dividit en diferents temes.
La vida, el pas del temps i la memòria
– Creu-me, jove: no et faces cas! A la teua edat, un es passa la vida fent-se trampa a si mateix.
– Bon dia, lector amic, futur cadàver, futur no-res! Sit tibi terra levis! (Que la terra et sigui lleugera: inscripció habitual en les tombes de l’antiga Roma).
– La majoria d’edat arriba quan el fill comença a sentir compassió del pare. Diguen les lleis el que vulguen.
– Les persones felices no tenen memòria.
– Els desmemoriats sempre tenen la consciència tranquil·la.
– No convé tenir massa memòria. La memòria, sovint és rancuniosa.
– Afanyeu-vos a estimar. Els amors tardans ja no són amors: són manies.
L’home, un animal que viu en societat
– Forma part d’una bona educació saber en quines ocasions cal ser maleducat.
– El mal d’Europa és que encara hi ha milions de jacobins per civilitzar.
– No us feu il·lusions: el poder canvia de mans, però rarament vacil·la.
– La veritat no sempre coincideix amb la justícia, t’ho advertesc.
– No ho hem après; ens ho han inculcat!
– Ah, si pogués triar les meues indignacions!
– Com que no m’atrevesc a dir el que pense, m’esforce a dir el que hauria de pensar.
– Sóc un perpetu convalescent dels meus prejudicis.
– Som sincers en la mesura que ens convé ser-ho, i no més.
Fuster i la llibertat
– Reivindiqueu sempre el dret a canviar d’opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics.
– La llibertat és un hàbit, i no resulta gens fàcil d’adquirir. Només s’adquireix amb la pràctica!
– Cinc sentits corporals. Demanem-ne més!
– El que mana vol que els manats siguin dòcils. Hem de partir d’aquesta obvietat.
– Potser el treball dignifique l’home. No ho sé. Però, indiscutiblement, el cansa.
– No val la pena ser orgullós: cansa molt, això.
– Tens un cos: aprofita’l!
– Digueu la veritat. Així us vengeu.
– Si tens un fill, ensenya’l a ser lliure. Encara que siga a costa teua. En realitat, haurà de ser a costa teua…
– No tingueu més conviccions que les decididament imprescindibles.
Amistat i alegria
– Res no uneix tant com una bestiesa compartida.
– Entre el bé i el mal, podríem aspirar a l’alegria.
– La joventut és una cosa de la qual cal usar i abusar: no som joves dues vegades.
– Endevinar els amics: aquest és el secret.
Llibres, literatura i lletra escrita
– Escriure -fer literatura- és tot això que vostés diuen, i a més a més, una forma de venjança.
– De tota novel·la, sempre en sobra la meitat.
– Descriure és inventariar: una activitat subalterna, de notaris o novel·listes dolents.
– Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir.
– Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres.
– I morir deu ser deixar d’escriure.
– És la conclusió a què he arribat: només hi ha un pecat mortal, i són les faltes d’ortografia.
– Llegir no és fugir. Llegir és seguir vivint, i cadascú ho fa a la seua manera.
Altres aforismes que els haurem d’encabir en el lamentable subtítol de “diversos”
– Em posa molt trist això d’estar escoltant com parla una persona intel·ligent i que no m’interesse gens el que em diu.
– El profeta, més que endevinar, provoca.
– Les idees, clares; els sentiments, confusos.
– M’acuseu de sarcàstic. I per què no ho hauria de ser? Si amb prou feines arribe a tolerar-me a mi mateix!
– Sens dubte, el llop no odia l’ovella quan la devora. Siga com siga, la devora.
CASTELLANO
Quería traer un poco de poesía y he pensado que Joan Fuster y su "Criatura dolcíssima", era una
buena idea.
Este poema lo descubrí gracias a Lluís Llach, del que hace años y años soy un fiel y entusiasta admirador. De hecho, a la “Nova Cançó”
hemos de agradecerle la divulgación que hizo de muchos poetas, musicando y divulgando su obra.
Yo que soy especialmente perezoso a la hora de ponerme a leer poesía, encontré en ellos una rendija para descubrir, conocer y disfrutar, muchos poemas y poetas.
Yo que soy especialmente perezoso a la hora de ponerme a leer poesía, encontré en ellos una rendija para descubrir, conocer y disfrutar, muchos poemas y poetas.
Criatura dolcíssima, que fores
la sola riba, un deix d’idea,
la mà que entre les meues perdurava!
No sé si m’estimaves: t’estimava
i això era tot, i això era prou,
i els nostres cossos obraven en llur glòria.
Érem hostes del bes i la insistència,
i et sabia ma carn meravellada
i argument negador de la nostàlgia.
Tenies dinou anys, i a punt la joia,
i esperança de mi en les teues galtes.
Jo t’intentava noms i altres carícies.
Vindrà l’hora de veure dins els versos
i algú dirà de mi: heus ací un home
que moria allarat en clars abismes.
¿Però no hi trobaran ta pau, tos muscles,
la teua olor completa penetrant-me?
¿No hi llegiran ton nom amb un bell pànic?
la sola riba, un deix d’idea,
la mà que entre les meues perdurava!
No sé si m’estimaves: t’estimava
i això era tot, i això era prou,
i els nostres cossos obraven en llur glòria.
Érem hostes del bes i la insistència,
i et sabia ma carn meravellada
i argument negador de la nostàlgia.
Tenies dinou anys, i a punt la joia,
i esperança de mi en les teues galtes.
Jo t’intentava noms i altres carícies.
Vindrà l’hora de veure dins els versos
i algú dirà de mi: heus ací un home
que moria allarat en clars abismes.
¿Però no hi trobaran ta pau, tos muscles,
la teua olor completa penetrant-me?
¿No hi llegiran ton nom amb un bell pànic?
Joan Fuster
(Sueca, 23 de noviembre de 1922 - 21 de junio de 1992
Joan Fuster, es, como ensayista, una figura
cumbre en la literatura catalana de la época, a parte de su extensa actividad
como historiador de la literatura, crítico literario o historiador social de la
lengua. Habría que añadir, además, una breve trayectoria poética, a finales de
los cuarenta y principios de los cincuenta, que cuajó en poemas como el famoso
"Criatura dolcíssima", musicado por Lluís Llach y que
forma parte del libro “Escrit per al silenci (1954)” Ahora bien, el
polimorfismo de este hombre que Pla dejó
retratado con pluma ágil y rasgos imborrables gira alrededor de su producción
ensayística, que no es, en el fondo, más que un epifenómeno de su inagotable
dietario, donde el escritor deja constancia cotidiana de sus reflexiones sobre
el mundo.
Uno de sus juegos literarios
preferidos eran los aforismos: sentencias o composiciones breves donde
desgranaba, de forma brillante, sintética y atractiva, algunas de las ideas y
planteamientos vitales e intelectuales que en sus libros y artículos explicaba
y defendía de forma más amplia y razonada.
Si deseáis
probar las ideas de Fuster, aquí encontrareis algunos de sus aforismos. Los he
dividido en diferentes temas.
La vida, el paso del tiempo y la memoria
- Créeme, joven: no te hagas caso! A tu edad, uno se pasa la vida haciéndose trampa a sí mismo.
- Buenos días, lector amigo, futuro cadáver, futuro nada! Sit tibi tierra levis! (Que la tierra te sea ligera: inscripción habitual en las tumbas de la antigua Roma).
- La mayoría de edad llega cuando el hijo empieza a sentir compasión del padre. Digan las leyes lo que quieran.
- Las personas felices no tienen memoria.
- Los desmemoriados siempre tienen la conciencia tranquila.
- No conviene tener demasiada memoria. La memoria, a menudo es rencorosa.
- Daos prisa a amar. Los amores tardíos ya no son amores: son manías.
El hombre, es un animal que vive en sociedad
- Forma parte de una buena educación saber en qué ocasiones hay que ser maleducado.
- El mal de Europa es que todavía hay millones de jacobinos por civilizar.
- No se haga ilusiones: el poder cambia de manos, pero raramente vacila.
- La verdad no siempre coincide con la justicia, te lo advierto.
- No lo hemos aprendido; nos lo han inculcado!
- Ah, si pudiera elegir mis indignaciones!
- Como no me atrevo a decir lo que pienso, me esfuerzo a decir lo que debería pensar.
- Soy un perpetuo convaleciente de mis prejuicios.
- Somos sinceros en la medida que nos conviene serlo, y no más.
Fuster y la libertad
- Reivindicamos siempre el derecho a cambiar de opinión: es lo primero que le negarán sus enemigos.
- La libertad es un hábito, y no resulta nada fácil de adquirir. Sólo se adquiere con la práctica!
- Cinco sentidos corporales. Pedimos más!
- Los que manda quieren que los mandados sean dóciles. Debemos partir de esta obviedad.
- Quizás el trabajo dignifique al hombre. No lo sé. Pero, indiscutiblemente, el trabajo cansa.
- No vale la pena ser orgulloso: cansa mucho eso.
- Tienes un cuerpo: aprovéchalo!
- Diga la verdad. Así os vengáis.
- Si tienes un hijo, enséñale a ser libre. Aunque sea a costa tuya. En realidad, tendrá que ser a costa tuya...
- No tenga más convicciones que las decididamente imprescindibles.
Amistad y alegría
- Nada une tanto como una tontería compartida.
- Entre el bien y el mal, podríamos aspirar a la alegría.
- La juventud es una cosa de la que hay que usar y abusar: no somos jóvenes dos veces.
- Adivinar los amigos: este es el secreto.
Libros, literatura y letra escrita
- Escribir -hacer literatura- es todo eso que ustedes dicen, y además, una forma de venganza.
- De toda novela, siempre sobra la mitad.
- Describir es inventar: una actividad subalterna, de notarios o novelistas malos.
- Sólo hay una manera seria de leer, que es releer.
- Los libros no suplen la vida, pero la vida tampoco suple los libros.
- Y morir debe ser dejar de escribir.
- Es la conclusión a la que he llegado: sólo hay un pecado mortal, y son las faltas de ortografía.
- Leer no es huir. Leer es seguir viviendo, y cada uno lo hace a su manera.
Otros aforismos que los tendremos que meter en el lamentable subtítulo de "varios"
- Me pone muy triste lo de estar escuchando como habla una persona inteligente y que no me interese nada lo que me dice.
- El profeta, más que adivinar, provoca.
- Las ideas, claras; los sentimientos, confusos.
- Me acusa de sarcástico. Y por qué no debería serlo? Si apenas llegue a tolerar a mí mismo!
- Sin duda, el lobo no odia la oveja cuando la devora. Sea como fuere, la devora.
La vida, el paso del tiempo y la memoria
- Créeme, joven: no te hagas caso! A tu edad, uno se pasa la vida haciéndose trampa a sí mismo.
- Buenos días, lector amigo, futuro cadáver, futuro nada! Sit tibi tierra levis! (Que la tierra te sea ligera: inscripción habitual en las tumbas de la antigua Roma).
- La mayoría de edad llega cuando el hijo empieza a sentir compasión del padre. Digan las leyes lo que quieran.
- Las personas felices no tienen memoria.
- Los desmemoriados siempre tienen la conciencia tranquila.
- No conviene tener demasiada memoria. La memoria, a menudo es rencorosa.
- Daos prisa a amar. Los amores tardíos ya no son amores: son manías.
El hombre, es un animal que vive en sociedad
- Forma parte de una buena educación saber en qué ocasiones hay que ser maleducado.
- El mal de Europa es que todavía hay millones de jacobinos por civilizar.
- No se haga ilusiones: el poder cambia de manos, pero raramente vacila.
- La verdad no siempre coincide con la justicia, te lo advierto.
- No lo hemos aprendido; nos lo han inculcado!
- Ah, si pudiera elegir mis indignaciones!
- Como no me atrevo a decir lo que pienso, me esfuerzo a decir lo que debería pensar.
- Soy un perpetuo convaleciente de mis prejuicios.
- Somos sinceros en la medida que nos conviene serlo, y no más.
Fuster y la libertad
- Reivindicamos siempre el derecho a cambiar de opinión: es lo primero que le negarán sus enemigos.
- La libertad es un hábito, y no resulta nada fácil de adquirir. Sólo se adquiere con la práctica!
- Cinco sentidos corporales. Pedimos más!
- Los que manda quieren que los mandados sean dóciles. Debemos partir de esta obviedad.
- Quizás el trabajo dignifique al hombre. No lo sé. Pero, indiscutiblemente, el trabajo cansa.
- No vale la pena ser orgulloso: cansa mucho eso.
- Tienes un cuerpo: aprovéchalo!
- Diga la verdad. Así os vengáis.
- Si tienes un hijo, enséñale a ser libre. Aunque sea a costa tuya. En realidad, tendrá que ser a costa tuya...
- No tenga más convicciones que las decididamente imprescindibles.
Amistad y alegría
- Nada une tanto como una tontería compartida.
- Entre el bien y el mal, podríamos aspirar a la alegría.
- La juventud es una cosa de la que hay que usar y abusar: no somos jóvenes dos veces.
- Adivinar los amigos: este es el secreto.
Libros, literatura y letra escrita
- Escribir -hacer literatura- es todo eso que ustedes dicen, y además, una forma de venganza.
- De toda novela, siempre sobra la mitad.
- Describir es inventar: una actividad subalterna, de notarios o novelistas malos.
- Sólo hay una manera seria de leer, que es releer.
- Los libros no suplen la vida, pero la vida tampoco suple los libros.
- Y morir debe ser dejar de escribir.
- Es la conclusión a la que he llegado: sólo hay un pecado mortal, y son las faltas de ortografía.
- Leer no es huir. Leer es seguir viviendo, y cada uno lo hace a su manera.
Otros aforismos que los tendremos que meter en el lamentable subtítulo de "varios"
- Me pone muy triste lo de estar escuchando como habla una persona inteligente y que no me interese nada lo que me dice.
- El profeta, más que adivinar, provoca.
- Las ideas, claras; los sentimientos, confusos.
- Me acusa de sarcástico. Y por qué no debería serlo? Si apenas llegue a tolerar a mí mismo!
- Sin duda, el lobo no odia la oveja cuando la devora. Sea como fuere, la devora.
Perdonad la traducción. Posiblemente no tenía que haberlo hecho. Queda fatal. Ya veis que la poesía no la he traducido. Para ello solo hay dos cosas:" O dejarlo como está o saber mucho y traducirla".
Les fotos de Joan Fuster són d'internet.
La foto del llibre és particular.
Els aforismes són trets d'internet.
Tot serà retirat a petició.
